QUE TOTHOM TREMOLI QUE JA ESTIC PER L'ASFALT !!!!Avui ha sigut la primera sortida en bici per carretera desprès d'estar ni més ni menys que 97 dies sense pedalar. La sortideta ha sigut suau, 1 horeta, en pla i a no gaire més de 20 km/h. Les sensacions han sigut bones, tot i que les molèsties hi segueixen sent però..... VEIG EL FINAL DEL TUNEL!!!!
Així que ara toca esperar a veure quan els peuets se'm refredin, si se'm queixen gaire o no....
Demà tinc fisio, a veure què em diu.
Aprofito per agraïr els ànims que m'heu estat donant durant aquest mesos, que per molt que us penseu que exagero, ha sigut un infern. Gràcies a l'Iván, of course, per la seva paciència i incansable voluntat de no deixar que em donés per vençuda i al Guillem, per fer-me riure en moments de "crisi" i per batre el rècord de la pregunta "Què fan avui els peuets??". També gràcies als meus pares, als sogres, al meu cosí preferit, al Miguel, a la Manoli, a la Pica, al Kim, a l'Alfonso, a la Laura i al Marc, al Massai, al Jose Miguel Gallardo, als companys de la Uni i a la meva àvia pels seus remeis casolans.
També agraïr la seva professionalitat al Sergi, del Centre de Rehabilitaciío Sinera, qui ha aconseguit ajudar-me de debó.
Espero no tornar a deixar d'escriure i penjar aviat fotos amb la meva nova bicicleta que té unes ganes boges de sortir al carrer.
Aprofito per saludar a l'Albert, un ciclista que he conegut avui i amb qui he compartit una xerradeta entre pedals.
GRÀCIES
