dilluns, 29 de juny de 2009

DISSABTE ESTRENEM MARXA !!!

Dissabte que ve, dia 4 de juliol, es celebra a Balaguer la
Iª MARXA CICLOTURISTA MONTSEC-MONTSEC.

El recorregut és llarg i exigent, amb un perfil trencacames.

Aquest és el perfil :

A la web del club hi ha tots els detalls de la marxa per si algú s'hi vol apuntar .

http://www.montsec-montsec.com/

Ens veiem allà!!

diumenge, 28 de juny de 2009

DIUMENGE.. DESCANSAR??


Ahir la "trinxada" (com diuen alguns) va ser xula i avui, tot i que m'he aixecat amb ganes de pedals, he fet cas a l'Iván i he "descansat".
He fet una mica de feina de la universitat i he anat al gimnàs, per amortitzar una mica la quota.
He fet 20 minutets de bici, per trencar a suar i he baixat a la piscina.
No hi havia gaire gent i s'hi estava bé. Unes piscinetes de crol i unes de braça, estiraments i cap a casa a dinar.
Matí complert.
PD: Ara que no em sent l'Iván, demà més !!!!!

dissabte, 27 de juny de 2009

SORTIDETA XULA


Avui ens hem aixecat amb ganes de pedals i com que el dia acompanyava, hem decidit fer una volta una miqueta llarga.

Hem començat escalfant motors per la NII fins a Sant Pol, allà hem encarat Sant Iscle i Sant Cebrià fins Arenys de Munt.

Mentre pujavem per aquella carretera, hem vist que per demà diumenge hi ha alguna història organitzada que té referència amb la conscienciació per part dels conduvtors que HAN DE DEIXAR 1,5 METRES DE DISTÀNCIA QUAN ENS ADELANTEN!!!!



Hem seguit pujant fins a Collsacreu i hem baixat fins a Sant Celoni. Allà hem agafat el trencall que va cap a Santa Maria de Palau Tordera, on hem parat i hem comprat un parell de plàtans i una Coca-Cola en un super. Des d'allà ens hem dirigit cap a la Costa del Montseny.



Hem fet una paradeta a un mirador abans d'arribar a les antenes, hem menjat una miqueta i ens hem la foto de rigor ...





Finalment, hem arribar a la cruïlla que va cap a Santa Fe i hem començat a baixar. Hem anat a parar a Sant Celoni, amb un fort vent de cara i hem tornat a pujar Collsacreu


Hem baixat fins Arenys de Mar i cap a Mataró ràpid, que teniem una gana.....

117 km, 1770 metres de desnivell i 5,30 h sobre la bici... està bé, no??

dijous, 25 de juny de 2009

BONES NOTICIES!!!!!!!!!!!


En Xavi ha recuperat la seva bicicleta robada !!!
Tots els que estimem les nostres nenes-burres-flaques et donen l'enhorabona!!!
Aixó sí, tots amb els ulls ben oberts que encara n'hi ha de robades que corren per les nostres carreteres i en qualsevol moment nosaltres en podem ser les víctimes.... així que

AL LORO !!!!

dilluns, 22 de juny de 2009

RUTA PIRENAICA LES 3 NACIONS




Divendres vam pujar a Puigcerdà. Ens esperava un cap de setmana complet i les expectatives no han estat equivocades....
Dissabte ens vam aixecar amb ganes de sortrir a estirar les cames. Vam sortir des de Puigcerdà amb l'Iván, el meu pare i en Llorenç i vam decidir pujar la Collada de Toses, tot xino xano. El dia era esplèndid i les vistes precioses. Allà vam esmorzar una miqueta i vam tornar cap a casa.

L'Iván i el Llorenç
El meu pare



Per ta tarda, l'Iván i jo vam anar a Andorra a comprar la meva potència i ja està estrenada i tot !!



Sopar i a fer nones que l'endemà teniem tute.....

El despertador va sonar a les 6:10 i cap amunt!!
Feia bon dia però ja vam preveure que el vent no seria el nostre millor aliat....
Vam esmorzar i cap a la Plaça del Campanar de Puigcerdà. Feia fred i una mica de xocolata calenta va entrar de fàbula. Mentre esperavem a segellar el carner de ruta, ens va venir a saludar en Pep, un company dels de l'APM (ja he llegit la teva crònica a http://cicloturismecatala.mforos.com/ , felicitats! no et vaig fer foto!!) i al Miguel, un amic ciclista d'Argentona :

com podeu veure, va agafar forces per encarar l'Envalira...




















Un cop segellat el carnet de ruta, ens vam dirigir cap a la sortida :

Noooo!!! Jo no estava nerviosa... encara que ho sembli.....

La sortida es va fer puntual a les 8, desprès dels petards de rigor. Vam baixar per l'Av de Catalunya, des d'on vam saludar al meu pare i al Llorenç i vam soritr del poble a una velocitat vertiginosa. Buff!!! Anavem a 45-50 km/h!!
Va molt bé córrer tant perquè et puleixes molts kms en un temps que jo no hi estic acostumada però el problema era si et despenjaves... per mi era impossible agafar a un altre grup. Quina manera de córrer!! Menys mal que vaig tenir durant tota la cursa un gregari d'excepció que en dos moments crítics, em va empentar una mica... sinó, encara estaria baixant cap a la Seu.

Un cop allà, el pilot ja es va desfent. Hi ha gent que segueix a un bon ritme, n'hi ha que el baixen i n'hi ha que peten. Jo vaig anar fent, amb el ritme més baix i despenjant-me del pilot. De tant en tant, em posava darrera d'algú que m'adelantava, per parar el vent, però tots acabaven marxant. Per fi vaig arribar al primer avituallament, al km 69.

Allà m'estava esperant l'Iván amb un Donut a la mà i plàtan.

Vam descansar 5 minutets i cap a l'Envalira falta gent. La paradeta va anar bé però el vent cada vegada es feia notar més i el plàtan i el Donut es van esfumar del meu estòmac. Tot aquell tros que es puja per la part del darrera d'Andorra fins a Soldeu-El Tarter va ser molt dur. El vent bufava amb molta força, primer de cara i desprès de costat. Em costava dominar la bici. Vaig tenir un moment de crisi, on el cap em deia prou. L'esforç dels primers 50 km es paga i no estava tan entrenada per fer-los amb tanta alegria... Total, que em comença a passar gent, i gent i gent... Quin patiment! Arribo al segon avituallament, el de l'esglèsia, i allà també estava l'incansable Iván, amb tiberi a la mà.


Aqui descansem una mica, rebo ànims (els necessitava) i seguim endavant.
Sabem que ens queden uns km més durs, amb vent, però que desprès al girar la muntanya la cosa millorarà...










Aquesta parada em va anar millor que l'altre. Vaig seguir pedalant i les forces no em van fer la punyeta. Em trobava millor i l'Envalira no em feia tanta por. El vent va ajudar-nos, ja que a cada girada del port venia en direccions diferents, però de manera menys agressiva que durant la pujada des d'Andorra fins al Tarter.

Allà vam tornar a reposar forces :

I vam seguir fins a dalt. Vaig pujar el port amb alegria i vaig anar passar a força gent i la veritat és que t'anima...
Un cop a dalt, vam tornar a carregar forces perquè quedaven encara 40 km de pedals (jo en baixada també pedalo).
A dalt del port feia vent i fred. El que no em pensava era que baixant les mans es quedarien gelades!! Mare meva, i jo sense para-vent.. pa chulo chulo..... i tot per lluir el maillot del Barça! Ja ho diuen que per presumir s'ha de patir!!Hi havia moments que no podia pujar pinyons perquè els dits estaven encarcarats.

Vam baixar el port molt ràpid però guardant forces pels 4 km del Puymorens. Allà em vaig trobar bé i el vaig pujar a un ritme xulo, amb el meu "super molinillo". Que tremoli l'Armstrong!!!!

Un cop coronat, cap a Puigcerdà hi falta gent!!!! L'Iván em va fer la baixada una mica més cómode, tot i que em deixava!! El vent anava canviat de costat i tot i que ens ajudava, de vegades et feia frenar. El paviment d'aquella carretera és demencial, amb 456 tapes de clavagueres que desprès de portar tants kms a les cames, un simple bot et fa mal a tot el cos...

Vam arribar a Puigcerdà enfilant l'última rampa que es fa eterna i allà teniem un grup de fans que ens estaven esperant i que ens van fer una rebuda que ens va fer molta il.lusió.

Estavem tan contents que vam decidir inmortalitzar el moment :

L'Iván, l'Antònia, ma mare, el meu pare i el Llorenç. Gràcies !!
Per cert, l'any que ve serem 2 més a la marxa, oi???


Per cert, no vull acabar la crònica sense abans agraïr el tracte rebut pel Toni, el president del Club Ciclista de Puigcerdà i organitzador de la marxa, ja que li vaig demanar que em guardés una talla S i així ho va fer. Gràcies i felicitats per l'organització : avituallaments correctes, policies parant el trànsit i recorregut molt ben marcat.



video

Us poso un trosset de video que vaig filmar pujant l'Envalira... em costava aguantar la càmera, I'm sorry... mireu el paisatge!!

dimecres, 17 de juny de 2009

NOU PORTAL DE CICLOTURISME EN CATALÀ

Us convido a tots i totes a visitar el nou portal que en Guillem, en Raül, l'Ariadna, la Maria i jo hem engegat fa poquests dies.

És un portal de cicloturisme en català, amb rutes, material, marxes, ... i un foro per poder-nos explicar les nostres historietes. Que ningú deixi de visitar-lo!!

http://cicloturismecatala.mforos.com/

Espero que us agradi i que us hi enganxeu, ajundant-nos a fer-lo crèixer.

diumenge, 7 de juny de 2009

UN ALTRE ROBATORI

AL TANTO QUE VA EN SÉRIO!!!!
HAN ROBAT UNA ALTRA BICICLETA X LA ZONA DE SANT CELONI.
AQUESTA VEGADA LI HA TOCAT AL XAVI.
QUEDEU-VOS AMB ELLA I AL LORO!!!!!!



NO HI HA DRET !!!!!!!!!!!!!!!! :-(

UNA BONA SORTIDA

Avui ha sigut una sortideta dura. Amb l'Iván hem passat a recollir al meu pare per Arenys i hem enfilat cap a Calella. Allà hem donat mitja volta i cap a Sant Iscle falta gent. Un cop hem arribat a les 4 carreteres d'Arenys de Munt, hem seguit pujant fins a Collsacreu.


Hem baixat fins a Vallgorguina i allà hem fet un avituallament.



Autoretrato

Desprès hem seguit la ruta fins a Sant Celoni, on ens hem acomiadat del meu pare.


Tots els acomiadaments són difícils...

L'Iván i jo hem seguit fins a Llinars, Cardedeu i la Roca. Allà hem agafat la carretera que puja Perpers. UN cop a dalt, hem començat a baixar i hem decidit pujar fins a Órrius. Desprès, ja hem seguit fins Argentona i des d'allà cap a casona.
90 km i 770 m de desnivell.
Més que suficient ;-)

No tenim clar el patrocinador de l'equip. Per tant encara no tenim nom oficial.
Aprofitem i des d'aqui fem una crida a tots aquells spònsors que hi estiguin interessats.
Tampoc tenim mànager...

Per finalitzar, un petit vídeo.... que tremolin els de l'APM!!
He de millorar l'enquadrament... ho sé...




video

dissabte, 6 de juny de 2009

SOL, PLUJA I VENT I BONA COMPANYIA!!!

Avui ha sigut un dia especial : l'Iván ha tornat a sortir a pedalar amb la Kuota, desprès de tenir-la aturada durant més de 2 mesos degut a l'accident. Encara li fa mal el canell però sabem que és un lloc punyeter i haurà de tenir una miqueta més de paciència. De moment va tocant bici i així es va treient el cuquet. ÀNIM WAPO !!!!



Dia de tot. Quan hem sortit i hem arribat a Vilassar, hem donat mitja volta perquè ens ha començat a ploure. Hem decidit seguir endavant i hem anat des de Vilassar fins a Calella. Allà hem girat cua i mare meva quin vent!!! Com que el dia aguantava, hem decidit tornar per dalt, Sant Cebrià, Sant Iscle, Arenys de Munt, Sant VIcenç, Llavaneres i Mataró.
66 km. Ja està bé.
Per cert, algunes fotos amb el mòbil :