dimecres, 22 de juliol de 2009

SHHHHHHHH!!!!!

SHHHHHHHH, QUE DORM ;-)


PD: BONES VACANCES A TOTHOM!!!

dilluns, 20 de juliol de 2009

PER DISTREURE...

Un parell de videos per passar l'estona, ja que estaré dies sense explicar-vos coses... o potser sí !!

El primer és pujant el Tourmalet la setmana passada i el segon és un cop a dalt, instal.lats per veure passar le Tour. Buuuffffff!!!!!


video video

ÚLTIMS CARTUTXOS

Les vacances ja estan aqui i aquest any deixem les nenes a casa, tranquiletes i descansant.
Les enyorarem, segur i elles a nosaltres també, però de vegades les distàncies "reforcen" les relacions.
Com que ens queda molt poquet, avui ha tocat una mica de rodillo.
Per favor, quina manera de suar!!!!



Demà serà l'últim dia i dimecres .................. MARXEM A LA INDIA !!!!!!!!

diumenge, 19 de juliol de 2009

MENTRE HI HA VIDA......




HI HA ESPERANÇA... o aixó diuen.......

Contador ha atacat, era d'esperar i Armstrong no l'ha pogut seguir.
Sí, ja ho sé, el "pistoler"està més fort però encara tinc l'esperança que alguna cosa (miracle....) pugui passar. Una retallada de segons en la crono, alguna escapadeta i una punxada de roda són situacions que es poden donar, oi??? oi que síiiiiiii????

Posaré ciri ;-)
Bé, en posaré mitja dotzena ....

dissabte, 18 de juliol de 2009

ESTIRAR CAMES
















Desprès d'uns dies d'intenses emocions sobre la bicicleta, ve de gust sortir de "tranki". Una horeta i mitja pedalant, aprofitant els últims dies abans de marxar a la India i recordar els paisatges tan esplèndids que he pogut gaudir pels Pirineus. Impressionant l'Aubisque, quina passada!!!

















Mentre tenia el cap per les muntanyes verdes, m'han agafat 3 companys a l'alçada d'Arenys. Hem vingut junts fins a Mataró i he pogut fer un parell de fotos de les que em queden tan bé... (no és video Miguel, podria ser pitjor, jejeje).

Aqui tenim al Miguel (que fort que estàs!!!) i a sota l'Alfonso i el Valentín.










dijous, 16 de juliol de 2009

UN DELS NOSTRES



Avui tocava fer pàtria i així ho he fet.
Avui he pujat per primera vegada el Turó de l'Home. És una d'aquelles assignatures que tens pendents i que sempre la vas endarrerint... que si està tapat, que si l'asfalt està en males condicions, que si fa vent.... res, avui cap excusa ha valgut i en companyia de varis ciclistes, l'he descobert.

La pujada és dura, amb rampes que fan posar-te de peu, però el paisatge des de dalt val la pena. El que sí que crec que he de dir és que la carretera està en molt males condicions i clar, fins que el Tour no passi per allà, no la pensen asfaltar. Ho tenim clar !!



dimarts, 14 de juliol de 2009

HAUTACAM, PONT D'ESPAGNE, TOURMALET, SOULOR I AUBISQUE : QUÈ MÉS PUC DEMANAR????

Han sigut 3 dies espectaculars. Més de 170 km amb un desnivell acumulat de més de 6.500 m.
El temps ens ho ha permés fer tot i hem gaudit de ports impressionats, paisatges espectaculars i del Tour al Tourmalet. Brutal!!!
Divendres vam arribar a Argelés-Gazost. Ens vam instalar a l'hotel i vam preparar les coses pel dia següent.
El dissabte el dia es va aixecar radiant. Teniem dubtes per quin port començar a "atacar" i finalment vam decidir-nos per l'Hautacam. Just a l'inici del port, foto!! que estrenem càmera :


La pujada es fa amena perquè les vistes són precioses i la carretera està en bon estat. Feia calor però s'aguantava bé.




Desprès de la foto i del plàtan, vam tornar enrera i vam començar a pujar el Pont d'Espagne. Al principi la pujada es fa bé, però a mesura que els km van passant, la carretera es va posant sèria. Els últims 5 km són molt durs, on la carretera es va recargolant i les rampes no baixen del 9%. Passes per diferents salts d'aigua i el bosc es va tornant espés. Preciós!!

Sembla que no pugi... però puja moooolt!!

Una mica més i ja hi som!!!



Un altre port "al bote" :


Desprès d'aquests 87km ja només ens esperava una bona dutxa i un bon tiberi, a la plaça de l'ajuntament d'Argelés.

L'endemà era un dels dies grans : tocava TOUR!!! Vam esmorzar aviat i des d'Argelés vam pedalar fins a Luz St. Saveur. Ja es respirava emoció en l'ambient. Vam menjar una miqueta (per no agafar cap pájara inoportuna) i a disfrutar!!!

La pujada al port se'm va fer molt amena. Hi havia força gent però no era agobiant, podies anar fent al teu ritme :



Última corba i ja hi sóc!!!



Un cop a dalt.... bé, NO HAY NADA MÁS QUE DEZIR.... Un espectacle que només aconsegueix Le Tour. Vam buscar un bon lloc i apa, a esperar, gaudint d'un ambient xulíssim i d'un paisatge que enamora.


Vam baixar un km per l'altre vessant, per on ells pujaven i allà ens vam instal.lar, com si anessim de picnic :





De fotos en vam fer moooooltes més, i videos però per no "cansar" als meus lectors (jejeje), segueixo amb la crònica.
Desprès d'esperar que el tema es buidés, vam baixar amb compte i cap a la dutxa!! El dia havia estat tan dur com emocionant.

L'endemà tocava etapa reina. El dilluns el dia es va aixecar esplèndid, ni un punyeter núvol. Teniem previst pujar des d'Argelés el Soulor i d'allà a l'Aubisque per baixar-lo fins a Laruns i pujar-lo des d'aquella vessant. I ho vam fer!! La muntanya té les seves coses i d'un sol espatarrant vam passar a una boira que va fer desaparèixer el paisatge i la baixada del Soulor va ser una mica més complicada.
El paisatge esplèndid, una immensitat que la vista no dona a l'abast. Un dels ports més impressionants que he vist en quant a verdor i espectacularitat. Molt recomanable.





I res més, cap a l'hotel, amb 100 km més a les cames i amb un molt bon regust de boca.
Cap de setmana AL.LUCINANT !!!

dijous, 9 de juliol de 2009

VIVE LE TOUR!!!

Cap a quarts de d'12 he agafat el tren des de Mataró i he baixat a Caldetes. D'allà he pujat cap a Sant Vicenç de Montalt i tapant-me el cap amb el diari per culpa de la pluja inoportuna, m'he espera fins les 15 per veure passar Le Tour.
Momento subidón......
video

diumenge, 5 de juliol de 2009

MONTSEC-MONTSEC : KM, DURESA I MOOOOLTA CALOR!!

Ja està estrenada. La Montsec-Montsec és una marxa dura de veritat, una duresa que comença des dels primers km i sembla que no deixis de pujar. El Coll d'Ares molt maco, però la baixada mal esfaltada i una mica perillosa. El paisatge en general preciós, amb parets rocoses, estanys i boscos. Carreteres molt poc transitades però .... molta calor!! Vam estar pujant a més de 40ºC i la veritat és que hi havia moments en els quals la calor et cremava als braços i costava agafar aire.

Vam posar-nos al llit a les 12. Estavem cansats i les bicis demà tenien tute, així que bona nit!!


Vam aixecar-nos a les 6, haviem d'esmorzar i anar a buscar els dorsals. A aquella hora la calor ja es feia insoportable i dins l'habitació teniem el ventilador a tota gardela.... mentre estirava una mica sobre el llit, el mirava demanant-li més canya!!


Vam arribar al Pavelló on estava tot el tinglado montat i l'Iván va recollir els dorsals i els xips mentre jo controlava les bicis :
l'Iván amb les bosses :

El xiringuito de repartiment :


Allà em vaig trobar amb companys de quedades APMs i em va fer molta gràcia saludar-los :
Aqui tenim al mikmik, que havia passat mala nit ja que havien dormit al càmping i una tempesta els hi havia fet la nit impossible a la tenda de campanya


La Merche, sempre amb el somriure a la cara :

La Maria, la brevetera :


El Jose (senyalaire) ja amb el diploma i desprès d'haver suat la gota gorda :


La Núria, que cada dia està més forta :
nena, sembla que estiguem fent un anunci de cascs!!!

I la Núria i el frederic Ràfols, un incondicional de la bicicleta
Així que ja estavem tots preparats per la sortida :
L'Iván i jo també,jejeje

La marxa comença dura des del principi. Els km costen de passar i el primer port ja s'enganxa. Durant aquest ascens, encara vaig trobant-me amb gent i creuem quatre paraules, però de seguida em quedo penjada i ale, a seguir endavant...
El primer avituallament està al km 26, al Port d'Àger. Allà em trobo amb l'Iván i fem la resta de la marxa junt. Seguim pedalant i els km es van enganxant :
Cada vegada el sol crema més i la sensació de sed és constant. Coronem Ares, , 1534 m de duresa.
Ara toca baixar però la baixada és dura perquè hi ha voltes d'aquelles que es recargolen i que et fan frenar tant que els dits et fan mal.
Només ens queden 2 ports!! Coronem Montllobar (1052 m) i seguim bebent a tots els avituallaments i punts d'aigua que anem trobant durant la marxa :

I seguim que no ha estat res!!
Desprès d'uns km de pedaleig amb vent fort de costat, aconseguim coronar l'Alt de Fontllonga. Aleshores la calor és insuportable. Cremaven els peus, els braços, el cap....

Foto genial al cartell des de la bici, jejeje :

Ja ho teniem !!!!!!!!!!!!


En resum, una marxa molt dura però molt ben organitzada. Quan vam arribar vam menjar un bon plat d'arrós amb tonyina, beguda, fruita i gaspatxo!!. Ens vam dutxar, vam xerrar amb els organitzadors i vam fer un cafetó que també entrava en el lot. El maillot de la marxa és molt xulo i el diploma ens l'imprimirem a casa. 8 hores sobre la bici, 8 hores molt dures però com sempre la recompensa ve desprès, quan escrius aquesta crònica i revius moments de duresa i et felicites a tu mateix per haver-ho aconseguit.