dilluns, 26 d’abril del 2010

NO, NO ESTIC BOJA... O POTSER SI...


Ei!! Hola!! Torno a estar per aqui....


La majoria de gent espera els caps de setmana amb moltes ganes : es relaxa, desconnecta el despertador, canvia horaris i carrega piles. Aixó la majoria de gent. D'altres, com jo, acabem les energies que ens quedaven divendres al vespre : matinem, ens passem hores sobre la bici, patim i arribem a casa morts... però infinitament satisfets per haver pogut coronar tal port o per haver compartit amb altres "sonats" una ruta organitzada amb molta il.lusió.

Us sona alló del "más dificil todavia..." doncs ara toca una "bogeria" nova, totalment desconeguda per mi. Un repte tant esportiu com personal. Una barreja d'emocions que costen de gestionar : excitació, por a lo desconegut, dubtes, nervis....

Molts de vosaltres sabeu que el dia 1 de maig estaré molt enfeinada... fent hores extres sobre l'Scott... m'he apuntat al

BREVET DE 400 KM!!!


Espero tenir un bon dia. Que tantes hores sobre la bici no em provoquin cap tipus de crisi, ni mental, ni emocional i, en aquests casos... ni espiritual (no crec en res però no sé si en algun moment hauré de recòrrer a alguna mena d'oració improvisada...). I si la crisi apareix, doncs a lluitar contra ella, sempre podem una mica més del que ens pensem i aquests reptes llargs i durs ens ho demostren, perquè és realment quan ens posem a prova... i aixó ens agrada i ens fa més feliços !!!


Cada vegada tinc més clar que el ciclisme és un esport que comparteixes amb altra gent però que el pateixes en solitari. Ets tu i ella ; ella i tu. I res més. La parella perfecte. És un esport on t'acaba fent mal des de la primera vértebea fins al dit del peu, sempre i quan encara te'l notis i no el tinguis ni gelat ni enrampat... les mans, el cul, l'esquena, les cames.... els seients seran la bomba, els manillars ergonòmics, el que volgueu, però amb les hores, tot et fa mal.... I tot i així hi estem enganxats... per què??!!

Espero que el dia 1 faci un dia esplèndid, que la pluja no vulgui sortir a les fotos, que no em passi per alt cap cartell ni que el cap em faci cap mala passada. Tant si és així com si no, us garanteixo una crònica ben xula, plena d'emocions, d'esforç i d'il.lusió.

Ja us explicaré com m'ha anat.... si aconsegueixo sobreviure .....
Aprofito per agraïr a tots els que m'heu donat consells, explicat experiències i enviat ànims, especialment a l'Iván, al Guillem, al pierremartin, al senyalaire, a l'stumpi, als del foro de http://cicloturismecatala.mforos.com/, a la Penya Ciclista Bonavista per la seva tasca i a tots els que m'animeu a través del blog. Per mi és un repte important i, com tots els reptes, vull que sorti bé i amb l'ajuda de tots vosaltres, em serà més fàcil!!! Segur!!!

Per si de cas.... començo a tirar cap a Manresa...



diumenge, 25 d’abril del 2010

AHIR PRE-REMENCES... AVUI POST-PRE-REMENCES


Sortideta familiar. Distreta, amena i llargueta.
Ahir vam fer 112km amb força desnivell. Avui tocava sortida més suau, però ens hem animat i ... he tornat a pecar!!
Hem sortit de Mataró a 2/4 de 9 i hem anar a Arenys, a recollir el meu pare. Hem girat i hem tornat direcció Mataró. Hem anat fins a Alella per la NII i allà ens hem desviat cap a la Font de la Cera. El dia era esplèndid, tot i que quan el sol s'amagava, feia fresqueta.

Aqui l'Iván a dalt i el meu pare coronant :



Hem fet una baixada molt cómode, amb una carretera ben asfaltada i a bon ritme, ham arribat a Vilanova del Vallés, on hem girat cap a la Roca. Allà hem parat, hem menjat i begut una mica, hem xafardejat els diaris esportius, hem parlat de tot i de res vaja.... que no hem descansat!! :


Amb els estòmacs una mica més plens, hem seguit la ruta. Hem anat cap a Parpers, que estava molt tranquilet, només 4 motos :




Sí, ja sé que es pot millorar i fer-a com les que fa el miwi... però necessito ENCARA una mica més de pràctica... tot arribarà... espero...


Ostres... I'm sorry... el contenidor també volia xupar càmera... (no li digueu res al meu pare, que és fotògraf i em matarà...)

Un cop coronat Parpers, hem baixat fins Argentona i hem anat fins a Vilassar. Allà hem tornar a agafar la NII i, amb vent de cul (que bé!!!) hem acompanyat al meu pare fins Arenys. Allà ens hem acomiadat i cap a Mataró :

Teniem vent de cara... buahh!! Li dic a l'Iván "Si t'enganxes a un grup tu tira, ens veiem a casa" i... evidentment ens hem enganxat de seguida a un grup d'uns 8-9 ciclistes que ens ha adelantat i s'hi ha enganxat, i jo al darrera. No tenia ganes d'apretar més , ja portavem més de 90 km a les cames i el vent m'atavala molt però la temptació ha pogut amb mi. L'Iván m'ha preguntat que si anava bé, li he dit que sí i ha desaparegut. S'ha posat davant a tirar... grrrr!! Apa, a pedalar a més de 35 km/h i apretant en els meus estimats repetxons per evitar despenjar-me. I ho he aconseguit!! He arribat amb el grup, una mica sufocada però contenta d'aquest sprint. Ha valgut la pena : he sigut la primera fèmina ;-)

97 km és al bote.
Demà descans que la setmana se'm farà molt curta i no m'adonaré i ja estaré a Manresa....

Bona setmana a tohom !

dissabte, 24 d’abril del 2010

PRE-REMENCES : TOT UN ÉXIT




Hem estrenat els túnels de Bracons. N'hi ha uns quants, tots amb el seu nom. Haviem d'estar a les 8:15 al pavelló de Sant Esteve d'en Bas. Hem sortit amb sol de casa (bé, encara era fosc) però al arribar a l'alçada de Torelló, passat Vic, ens hem trobat amb forces km amb una boira força espesa...


Desprès hem arribat a un dels túnels, anomenat Bracons (el més llarg de tots)




Quan hem arribat, cap a 3/4 de 8, elfarell ja estava allà, dins del cotxe. Hem tret les bicis del portabicicletes i ha anat arribant la resta de gent : en Guillem, en Xavi, en Ramón i en Pere, l'Albert, l'Anna, el Luis Miguel, el Roger i la Noe. Salutacions, presentacions i a pedalar, que tot i que no feia molt fred, si et quedaves quiet perillaves....


L'Iván preparant-se :

La ruta era la mateixa que es fa a Terra de Remences. Hem deixat Sant Esteve d'en Bas i hem anat baixant fins a Olot, pedalant amb rapidesa. Des d'Olot hem començat a pujar Capsacosta, cadascú al seu ritme i amb més caloreta al cos . Hem coronat Capsacosta, una pujada d'anar fent, sense rampes dures i molt xulo. Jo l'he pujat amb el Luis Miguel i elFarell, fet que ha ajudat a passar-lo més ràpid, de xerremeca però amb ritmillo.

Una mica de xerremeca a dalt...



Desprès d'una baixada força ràpida, hem arribat a Sant Pau de Segúries i des d'allà hem anat pedalant fins a Sant Joan de les Abadesses, on hem fet una parada a una font per omplir bidons i agafar una mica d'aire (vaja... jo...)


Alguns han passat per sobre del pont empedrat, rotllo Paris-Robaux...

Des d'aqui hem agafat el carril bici del Carrilet i hem fat uns quants km, creuant-nos amb molta gent caminant, pedalant i corrent. El Carrilet ens ha portat fins a Ripoll, on hem agafat la carretera del Coll de Canes, una altra xulada. Aquest ja s'ha enganxat una mica més. L'he pujat amb l'Anna, xerrant. Quan hem arribat a dalt, m'he menjat un plàtan perquè l'estòmac ja s'estava queixant...




ElFarell, més content que unes pasqües...


La baixada fins a Joanetes ha sigut molt ràpida, amb un vent punyeter que no em permetia estar gaire estona sense pedalar... la baixada l'hem fet elFarell, en Xavi, l'Iván, el Luismi i jo i hem arribat junt a la cruïlla. Ens hem tret els manguitos, mentre esperavem a la resta del grup... s'acostava el moment.... de tornar a patir.... una mica més


El cel s'estava començant a tapar però de moment no incordiava..


Hem agafat una carretera que ens ha portat als peus de Bracons. Allà hem begut-menjat una mica i ens hem acomiadat de la Noe (molta sort i a pel pernil!!) :

en miwi abans d'arribar a Bracons, amb la sonrisa profident...

L'Anna :


Ai, ai, ai.... més núvols... aquesta una mica més amenaçadors...

En miwi preparant les cames per les rampes del sr. Bracons...


Les nostres nenes descansant...



I comena l'espectacle!! Bracons és dur però no és d'aquells ports que se't fan eterns... vaja, depén de com vagis, es clar. Jo l'he començat pujant sola i al cap de poc m'he trobat amb el meu incondicional company de ports-colls-rampes-bestieses.... en Miwi!! Hem anat fent, xino-xano, 9-10 m/h. Feia una calda.... De cop el sol ha marxat i ho hem agraït.

Aqui hem parat per fer-nos algunes fotos (el que baixa és el Guillem, que va anar a rescatar a l'Iván que no pujava...)

Gentilesa d'en Guillem...


Mireu quin equip..

Desprès d'estar una estoneta parats amb l'Iván, que estava al limit de la "pájara" i que gràcies al Aquarius del Guillem ha pogut seguir fins dalt (clar,... aquests excessos pujant es paguen!! s'ha de regular com fem el Guillem i jo!!!). Allà elfarell m'estava esperant per fer la foto "promesa" amb el cartell :


De seguida ha començat a ploure i cap als cotxes falta gent!!! Baixada ràpida i fresca. Allà hem decidit no pujar Falgars, el temps no era el més idoni. Però en tots els grups hi ha algú més "agosarat" (el Luismi, of course) i ell ha anat cap a Falgars. Espero que t'hagi anat bé!!

Aqui em teniu amb el crack :

Guardem les coses al cotxe, ens canviem i treiem els nostres super-tuppers amb unes amanides exquisites de pasta. les Cokes i el pot del Carrefour d'olives rellenas de anchova... vaja, tot un banquet...

Mireu el cel... i el Luismi... con dos...

I per acabar un dia fantàstic, que havia començat amb una rosa d'en Pere, què millor que un pastís sorpresa per cel.lebrar el meu aniversari??? He repartit piruletes i tots cap a casa, amb una altra experiència per explicar. Gràcies a tots, especialment al Guillem, a l'Anna i al Pere.