divendres, 28 de gener de 2011

US AGRADA?

Mentres espero els resultats i el "veredicte" del metge, escolto l'Adele....

M'agraden molts tipus de música diferents, des del meus incondicionals Dire Straits, fins a Amaral, passant pel Boss, Nickel Back, Offspring, The Who, U2, The Beatles, Enya, el gran Dylan, The Corrs....

La música que escolto la trio en funció de l'estat d'ànim, i ara, com que no estic en el meu millor moment, escolto l'Adele.... "Someone like you". A veure si us agrada....

dimecres, 26 de gener de 2011

MÉS PROVES....


Avui he tornat a visitar al traumatòleg.

Desprès de 22 sessions de fisio ja he arribat a un estat de saturació, de col.lapse tant físic com psíquic. És molt angoixant veure que no avances, que el tema s'allarga i que els dies, les setmanes i els mesos et passen a tota pastilla.... Et vas posant dates, tirant llarg, i la sobrepasses... tornes a allargar la data ... i et trobes girant la pàgina de l'agenda sense marcar la casella del SI....
El metge em fa fer més proves. 2 ressonàncies al peu i turmell i 2 ecografíes també als 2 llocs. Demà me les faig totes. A primera hora del mati a Mataró i per la tarda a la Teknon, aixi dimecres, que he tornat a demanar hora amb el metge, ja tindré els resultats.

Mentrestant... segueixo esperant.... segueixo desesperant.....Ànims als que esteu lesionats com jo, que no m'oblido dels vostres patiments... ànims a l'Oscar amb les "patuchas" i el dit, el Pere i el Bruno amb el genoll, el Txarly amb la "muñeca", l'Oscar i el Pirri amb l'esquena, en Quel també amb el genoll.... (Àlex, a tu no et poso perquè tu no ho estàs !!!!, a tu Guillem, el coll sembla que et deixa dormir, i a tu Marc, que ja estàs al curro!!!) i a tots aquells que no ho dieu i que ho patiu en silenci, com les "almorranas"... segur que ens en sortim més ràpid amb els ànims que ens anem enviant.

Per cert... quan estiguem tots a tope, podriem fer una quedada "Post-Lesionats"..... ja ho organitzarem.

De moment ...
Dimecres us explico.
Gràcies

diumenge, 23 de gener de 2011

COMENÇO LES OBRES


Ja he començat les obres a casa i, com no, he començat pel rodillo.

L'he passat 3 dies :
- el primer dia vaig fer una sessió de 10 minuts
- el segon de 20
- avui de 30

Les sensacions no són bones del tot. Els 2 primers dies van anar força bé però avui no tant. Al pedalar noto un dolor "constant" on el peu es doblega per pedalar. Mentre pedalava no ha anat a més però molestava lo suficient com per no poder pensar en res més mentre estava sobre de la bici.

Pel que fa a la mecànica del pedaleig, provo de posar el peu una mica més pla tot i que a la que em despisto...

Aixi que segueixo avançant.... avui atrevint-me a canviar la sorra de la platja pel rodillo... espero haver encertatDimecres torno a la Teknon, a que m'hi donin un altre vistasso... he passat de sobres el temps de rehabilitació que el metge em va dir i, tot i que no tothom es recupera igual, necessito assegurar-me que no hi ha cap altre "cosa". Aixi també m'ajuda a tirar endavant la part més "mental" que també la tinc lesionada. Crec, però, que aquesta la curaré ràpid, quan les sensacions sobre la bici tornin a ser bones, quan no tingui el cap als peus ni els peus al cap, quan pugui tornar-me a deixar anar del manillar per fer una foto, notar l'aire a la cara o aixecar-me del sofà amb mal de cames... serà brutal !!!

Mentrestant, seguirem el ritme que toca seguir.... el dels cargolets...


Bona setmana i gràcies pels ànims !!
I, sobretot.... abrigueu-vos molt !!!

diumenge, 16 de gener de 2011

AVUI ENTRENAMENT AMB GREGARI

No, no és la mateixa foto que l'altre dia... avui la O es comença a desplaçar per anar-se posant davant de la K... o veieu ?? Anem bé !!! Vamos, vamos !!!

Dia espectacular per ..... posar els peus en remull....


Avui he tornat a la platja però amb companyia del millor gregari que puc tenir... sobretot pel que fa a la paciència que té... Moments de Biblio-platja... fonamentals per una bona rehabilitació... mental


L'aigua estava super neta.... i super gelada !!! No hay dolor... no hay dolor....

Cel blau .....
Segueixo amb la rehabilitació, amb moments de desesperació i altres de ressignació, però cada vegada amb més ganes de pujar a la meva Scott. Poc més a explicar.... només quatre paraules, potser dites amb poca gràcia però amb molt d'agraïment.....



Doncs aixó, que moltes gràcies a tothom pels comentaris, pels mails, pels acudits que em fan riure (sobretot dels marranos Mariona... ;-) ), pels sms (ai Miguel el café ... menys mal que no caduca), per les cançons (Oscar....Vamos, vamos!! Subidón !!! Guillem...Knopfler, Marc ...Boss... i com no, Josmar), pels ànims, per les trucades (Jose, m'encanta que treballis... Àlex què fariem sense tarifa plana... jejeje) que m'ajuden a seguir mirant endavant.

Alló d'aquella llum al final del túnel encara no l'acabo de veure però, com algú diu, és perquè estic en una curva....

Salut !!

dimecres, 12 de gener de 2011

MINUTS MUSICALS....

Sempre va bé una mica de bona música .




Que, wapo eh??? Aixó sí que t'aixeca l'ànim..... que no estamos tan mal, hombre !!!

diumenge, 9 de gener de 2011

SORTIDA D'AVUI : SÉRIES



Avui m'he llevat amb mal de peu, com fa molts dies, tants que ni recordo quan em va començar. L'Iván ha sortit a rodar una estona i jo he canviat les cales per les sandàlies.


Tinc el mar davant de casa i tot i no ser gaire bons amics (per aixó de les humitats... oi Àlex???), avui l'he anat a saludar i a compartir amb ell les penes. Diuen que l'aigua de mar va bé per la circulació, pels óssos, que ajuda a curar els "mals", així que, perquè no sigui dit, agafo mòbil, cascos, tovallola i passo per sota la NII, pel típic pas subterrani de platja que fa una pudor que t'obliga a respirar per la boca.

El mar no estava gaire mogut, de tant en tant alguna onada amb més energia però s'hi podia estar de peu tranquilament, sense patir per mullar-se més del compte


No hi havia gent, un parell de pescadors amb barret de llana. "Bon dia..." "Bon dia" (n'he tingut de millors... he pensat). Només arribar i posar la tovallola a la sorra he anat a posar els peus a l'aigua... com quan et deien que ja havies fet la digestió i podies tonar-te a banyar.

Buahhh, que freda, quina sensació...

He estat cinc minutets de peu, caminava una mica per evitar que els peus em desapareguessin per ser engollits per una sorra afamada de banyistes, i he tornat a la tovallola, amb molt de compte... no ens fessim MÉS mal.... Volia agafar un llibre però he decidit escoltar música ; sóc més de notes que de lletres.

Avui no només he substituit cales per sandàlies.. també he deixat el casc a casa i m'he posat la caputxa, que m'ha anat bé per tenir els cabells una mica més controlats i per aïllar-me una mica de l'entorn. No tenia ganes de xerrar amb ningú... vaja, és com quan agafes el tren i tens ganes d'obrir la pàgina del diari o de la revista que t'acabes de comprar, veus algú que coneixes i reses perquè no et vegi i de cop i volta sents "Ei, Mònica, què tal??" "Ai, hola, no t'havia vist!!"... Mentida !!!!! Doncs avui igual, m'he aïllat.



Repetim operació : m'aixeco, em mullo els peus, em moc i cap a la tovallola. És com fer una sèrie... he fet 3 repeticions de 4-5 minuts cadascuna. Està prou bé per ser el primer dia d'entrenament.

No sé si la música ajuda ens aquests moments de "crisi", però soposo que us passa el mateix que a mi.. només em venen de gust escoltar músiques lentes així que la llagrimeta ha acabat sortint... bé, va bé per descarregar tota la impotència i ràbia que porto dins...

Em sona el mòbil enmig d'una cançó dels The Cardigans (eh Miguel??)... Era l'Iván, havia arribat de pedalar i estava al balcó de casa, que des de la platja es veu. Avui jo tenia la visió a la inversa. "Tot bé??" "Sí, sí, perfecte"

He esperat a que els peus s'acabessin d'assecar, m'he posat les sandàlies, he espolsat bé la tovallola i molt digne, com si vingués de fer un super entrenament per la platja, he dit adéu als pescadors i cap a casa, a la dutxa.

Estiraments. Un altre dia menys (o més...)

Espero que el retorn a la "normalitat" no us comporti gaires mals de cap ;-)

Gràcies