divendres, 25 de febrer de 2011

NO TAN AVIAT.....

Avui m'he estimat més explicar-vos com estic que escriure.... més còmode per vosaltres i, si us sóc sincera, també per mi perquè escric molt a poc a poc.... bé, últimament TOT ho faig molt a poc a poc....

Què faria sense la vostra energia!! !!??



Gràcies.
Moltes gràcies.

dijous, 24 de febrer de 2011

Mmmmmm......


afegeixo.... ENCARA SENSE SCOTT :-(
Gràcies x estar x aqui....

diumenge, 13 de febrer de 2011

PÓ VA A SER QUE NO...


Els que no heu deixat de passar per aqui sabeu que avui "era el dia D".... doncs ho ha sigut..... D de desànim. Doncs no companys, no és el seno del tarso. M'he llevat amb dolor... vaja, no me n'ha deixat de fer en cap moment. Desprès d'estar per casa menjant-me el coco, he decidit anar a la platja A CAMINAR.

Tot aixó he caminat 4 vegades....


Tinc dies de tot... de més ànim, de tristor, d'esperança, de ràbia, d'impotència, de desesperació.. tot va en funció del dolor. Dies que ho engegaria tot a la merda, moments que agafaria la bici i em fotria a pedalar com una boja, moments que no sé com treure tot el que em passa pel cap i sortiria al balcó a cridar com una boja.... moments com avui que he canviat la Dido pel Offpring i he sortit de casa una mica revolucionada.... he arribat a la platja i a caminar. He estat caminant 35', casi com una classe d'spinning (jejeje). No notava excessiu mal però sabia que despeès m'en faria, però m'era igual.... avui era un d'aquells dies que tot m'és igual....

M'he posat el gorro de ciclista, el que em poso sota el casc quan fa fred i que aquest any no m'havia posat encara... he estat temptada de posar-me el casc i el coulotte....



Desprès m'he sentit malament, com quan t'acabes de fotre casi un paquet sencer de xocolata, però i què?? Sí, el peu em fa mal, però només una mica més del que em faria si m'hagués quedat a casa.

Visitaré un últim metge, a veure si per fi corrobora algun dels diagnòstics. En cas contrari, em faré la rizolisis. Si el lligament encara pot aguantar, he d'aconseguir treure dolor per poder enfortir la zona i poder-mes estalviar el quiròfan, que no deixa de ser una cicatriu pel cos.

Per fer l'entrada una mica més "amena" us poso un petit document del moment "a la mierda!!" tot i que desprès del video del Josmar, tot queda curt....



Gràcies.

dimecres, 9 de febrer de 2011

CLASSE D'ANATOMIA II


Començo a dubtar si amb mi apreneu més ciclisme que anatomia...... us resumeixo tot el que he viscut des de finals d'octubre fins avui.... el nom de l'experiència me'l proposeu vosaltres....

1.- a finals d'octubre em torço el peu : espero dies i al pedalar em fa mal...m 'espanto

2.- com que el mal no marxa, dijous 18 novembre vaig a un traumatòleg que em queda a prop de la feina.... em fa fer RM. L'1 de desembre, amb la prova sota al braç, torno al metge i em diu que és una DISTENCIÓ AL LLIGAMENT LATERAL EXTERN : fisioteràpia


3.- desprès de 15 sessions de fisio i amb els mateixos dolors (no em deixen pedalar) demano hora a un traumatòleg esportiu de la Teknon. El dimecres 5 de desembre explico el cas al doctor i em diu que tinc una TENOSINOVITIS AL TIBIAL ANTERIOR : més fisioteràpia

4.- m'espero 3 setmanes més i com que estic igual, el dimecres 26 torno a la Teknon i em va fer 2 ecografies i 2 RM més. M'espavilo i em faig les proves molt ràpid.

5.- el metge de la Teknon que em fa l'ecografia em diu que el que tinc fotut és el LLIGAMENT PERONEO-ASTRAGALINO, que tot lo demés està bé...... suma i sigue...

6.- el dimecres seguent, dia 2 de febrer torno a la Teknon amb els resultats i el mateix metge del tibial em diu que tinc una CONSTRICCIÓ AL LLIGAMENT LATERAL i em proposa fer la RIZOLISIS (700 e, no m'entra x la mútua...). Si no funciona, quiròfan.

7.- decideixo demanar una segona opinió, sobretot per el tema de la rizolisis que no n'havia sentit a parlar mai.... Avui vaig a la Corachan, a un altre especialista i em diu que pels símptomes que explico, potser tinc el SINDROME DEL SENO DEL TARSO :

Em proposa fer-me una infiltració per desinflamar aquesta zona que podria estar inflamada. Ho parlem amb l'Iván i per provar que no quedi.M'infiltra. Em farà mal tres dies i el diumenge he de notar millora. Si no la noto, vol dir que no era alló el que estava inflamat i que el dolor que tinc és del lligament que pateix (ell m'ha dit que tot i estar cascadet, és un lligament que encara pot aguantar si musculo la zona....). Si és el lligament.... quiròfan



Si entro a quiròfan són de 4 a 6 setmanes de guix més 3-4 mesos de rehabilitació.....

Aixi estic..... no sé si us podeu fer una mínima idea de la diarrea mental que tinc, sense comentar l'esgotament, la falta de confiança i el desànim que per moments pot amb mi.

Si el diumenge no noto millora crec que provaré la rizolisis. Potser allargo el problema però crec que per entrar al quiròfan sempre estic a temps....

No m'atreveixo a demanar-vos ni consells ni un "I tu què faries??". Ni tansols una paraula més d'ànim. Tampoc tiro la tovallola però sé que m'entendreu quan us dic com em sento ; no puc dir que no puc més però se'm fa molt difícil pensar en positiu. Algú em pot explicar com és possible que 5 metges em diguin 5 diagnòstics diferents??? Quants traumatòlegs hi ha a Catalunya?? Cadascun d'ells tindran una opinió personal?? No estic demanant un pressupost per fer-me una cuina, on els preus es poden ajustar... estic demanant ajuda perquè m'he fet mal i necessito l'assessorament d'un professional..... tant per la meva salut física com mental.

Bé,com veieu, la crònica de la "vuelta a los ruedos" es segueix fent pregar.... I'm so sorry.

Prometo que valdrà la pena ;-)

Gràcies a totes i a tots els que us passeu x aqui.

diumenge, 6 de febrer de 2011

AIXÓ NO TÉ PREU...

Els que escrivim als nostres blogs establim un vincle... "particular" amb les persones que ens llegeixen. Potser només compartim l'afIció per la bicicleta però "ens entenem". Ens relacionem i ens expliquem les nostres històries, no sempre tan xules com voldriem. Rebre felicitacions té la seva gràcia però el que és una passada és rebre ànims d'aquests bloggers desconeguts, amb qui ens creuarem pel carrer i no ens reconeixerem.

He trepitjat merda, porto temps darrera d'una lesió que encara em fa por posar-li nom, per si no és ben bé aixó... porto temps menjant-me el coco, de pensar que aixó no té solució, de veure com els dies, mesos, em passen x la cara....

Porto mesos llegint comentaris de gent que ni tan sols m'ha vist mai i que no para d'animar-me, de fer-me pujar la moral, de fer-me pensar en positiu en moments "de crisi"... gent que escolta les meves penes i es llegeix les meves cròniques.... i aixó NO TÉ PREU.

La última prova d'aixó és el mega-super-detallassu que ha tingut l'oscarjet......



Sé que (més tard o més aviat), amb la medicina em curaré, sé que un bon professional m'ajudarà a sortir d'aquest malson, sé que tornaré a pedalar i us tornaré a explicar les meves històries, però el que SÉ DEL TOT CERT, ÉS QUE SI NO FOS PER VOSALTRES TOT SERIA MÉS COMPLICAT.

Oscar, ets un

dijous, 3 de febrer de 2011

BUSQUEM SOLUCIONS

Ahir vaig anar al traumatòleg de la Teknon. L'ecografia mostra una constricció del lligament lateral, com si hi hagués un "embús" que no deixa que el lligament sigui tot lo elàstic que hauria de ser. Per aquest motiu aquest es mostra més prim del normal i em genera aquesta inestabilitat i aquest dolor. Bé, aquest és el quart diagnòstic que em donen... i sembla el definitiu..... aixi que, en principi, que tenim el problema localitzat....



Ara anem per les solucions...

1.- El metge de la Teknon em proposa fer una RIZOLISIS : és un tractament de cara al dolor, fan una desensibilització dels nervis que transmeten la sensació del dolor. Es fa al quiròfan però no és operació.... no sempre funciona, es deixen unes 3 setmanes de marge. Si aixó no funciona passem a la segona opció...

2.- Operació quirúrgica : es treu el tros del lligament "malalt" i es fa un injert amb un tendó (una plàstia). Estem parlant d'1 mes enguixada i uns 4 de rehabilitació.....

Com estic ara?? Estic negociant amb la Teknon que m'ajustin el preu... aquest tractament no m'entra per la mútua i és pasta....

El dimecres tinc hora amb 2 traumatòlegs especialitzats en el tema, per sentir una altra opinió i, en cas d'oferir-me també la rizolisis com a possible tractament, que em facin un pressupost.

Si els diagnòstics coincideixen i les opcions també, soposo que optaré pel tractament. Sé que no soluciono el problema des de l'arrel, però considero que entrar a un quiròfan sempre ha de ser l'última opció. No perdo res per provar-ho (bé si, quartos...) però crec que val la pena i si no em funciona, aleshores sí que només em queda l'operació...

Y hasta aqui puedo leer.....

Necessitava una noticia que em fes creure que anava endavant, que començava a avançar. Estava (i segueixo estant) saturada de metges, d'angoixes, de dolors, de no poder controlar llàgrimes.... i per aixó aquesta noticia em permet começar a creure en alló de la llum al final del túnel....


Aquesta petita llum, encara moooooolt llunyana, em permet seguir lluitant pel meu somni. Com dius tu Bruno, cadascú té el seu i el meu és poder tornar a pedalar la meva Scott, agafar agulletes i poder-vos donar les gràcies sobre el seu sillin. El meu somni comença des d'ara a veure's una mica més aprop... no sé quan em desperaté d'aquest malson no sé quan lo puto despertador es decidirà a sonar, no sé quan podré parlar en passat..... només sé que vull seguir somiant que tot aquest calvari algun dia s'acabarà. I vosaltres sereu els primers en saber que m'he despertat....



dimarts, 1 de febrer de 2011

FENT UN REMEMBERING......

Avui m'he llevat i, com sempre, he mirat per la finestra... buahh!! Quin solet.....

He decidit sortir a "conduir". Havia d'estar a Arenys a 2/4 de 12, aixi que he accelerat la feina a casa i a les 10 agafava el cotxe direcció... no ho sabia, la veritat. Tenia ganes de "conduir", canviant pedals per volant i l'Scott per l'Ibiza. Aixi que a una velocitat tranquileta he començat a fer el recorregut... Mataró, Llavaneres, Caldetes, Arenys, Canet i, desprès d'adelantar al meu pare (ell anava a fer el café amb llet a Malgrat....) he trencat cap a Sant Pol.

He girat a mà esquerra i he començat a fer la carretera de Sant Iscle i Sant Cebrià. L'he fet més vegades en bici que en cotxe... i com canvia.... Me la sé de memòria...

Estava molt xula, com sempre...

Una de les coses que m'ha cridat més l'atenció és fer-la escoltant la ràdio, sense sentir els cotxes adelantant-me o els ocells dels arbres ..... les pujades es fan facilment i les curves semblen més tancades sobre 4 rodes que sobre 2.
Es veu més maca sobre la bici, la gaudeixes més, la veus durant més estona i l'olores....

Ella també em troba a faltar... m'ho ha confessat en un moment d'intimitat... sshhhh

L'he feta tota sense cap cotxe darrera, a poquet a poquet, fent el recorregut alhora en cotxe i en bici....

És més fàcil fer les fotos sobre la bici que conduint... o potser és que en tinc més pràctica...

Com que encara em quedaven 20 minutets, a Arenys de Munt he trencat a mà dreta i he"coronat" Collsacreu. Durant l'escalada no he fet fotos perquè la carretera és més transitada i si se m'acumula la feina, corro el risc de fer-la malament i no interessa.

Aixi que un cop guanyat el" premio a la montaña", foto al cartell des del cotxe i cap a la feina.

Mai m'hagués imaginat que faria aquesta ruta a la mitjana que l'he fet avui.... ni l'Armstrong fa uns anyets...
Baixada tranquileta (reconec que baixo pitjor en cotxe que en bici...), aparcament, 4 estiraments i a pencar.

Demà metge..... a la tercera diuen que va la vençuda. A veure si ho podem corroborar.