L'ERÒTICA DELS EXCÈNTRICS

Si has entrat al blog buscant erotisme desenfrenat possiblement quedaràs decebut... ho sento. Si pel contrari,  has entrat perquè necessites informació sobre els exercicis excèntrics, bingo!!
Espero fer-te'n cinc cèntims de manera clara i ensenyar-te que, en el fons en el fons, una mica d'erotisme sí que tenen... o sinó, proveu-los.

Fins fa uns anys, sempre havia utilitzat la paraula "excèntric" quan parlava del comportament estrany o inusual d'alguna persona. Gràcies a les hores que he passat a Cal Fisio, he conegut  una altra aplicació d'aquest mot : els exercicis excèntrics. Aquests tenen uns estreta relació amb la regeneració, la recuperació de lesions musculars i tendinoses, així com també són de vital importància per la prevenció de possibles lesions. Amb ells aconseguim una contracció del múscul en fase negativa, és a dir, en estirament.

Amb aquesta acció, es produeixen petites ruptures dins les fibres musculars i teixits conjuntiu. Aquesta "destrucció" és reparada pel cos en forma de regeneració de teixits i el múscul millora la seva resistència i, per tant, millorem el nostre rendiment. És a dir, si hi ha destrucció hi ha regeneració.

Aquest tipus d'exercicis són idonis pels músculs i pels tendons i perquè aquest sigui eficaç, s'ha de començar a realitzar els exercicis a una velocitat lenta, 5-6 segons (el gest excèntric) i 1 segon (el gest concèntric) la tornada a la postura inicial.

N'estic fent pels quàdriceps i pel tendó rotulià, que està acusant la falta de múscul i treballa el doble. Un dels més habituals, que el fem tots cada dia sense adonar-nos, és baixar escales. Jo ara les baixo a consciència. Un altre molt recomanable és el que es fa amb el cinturó rus (tirant muscular) però aquest encara no el puc fer.
Amb l'Iván fem aquest :

Ell apreta cap a baix i jo he de fer resistència però deixant-me guanyar. No em podeu negar que els excèntrics, un cert erotisme sí que tenen.

 

A part de tota aquesta sensualitat desmesurada, segueixo treballant el múscul amb l'ajuda de l'electroestimulador i intentant tocar-me el cul jo sola....                                                        

                                        

Y hasta aquí puedo leer.
Bon cap de setmana i "oju" amb el vent i els "abanicos".
Busqueu un gregari corpulent.

TREURE MÚSCUL

Un cop he recuperat el 100% de la mobilitat articular, toca guanyar múscul. El quàdriceps està molt atrofiat i recuperar el múscul serà una tasca lenta. Ahir vaig anar al metge i m'ho va deixar ben clar. Així que més paciència. De moment estic aixecant 1/2 Kg. Vaig provar un dia 1 Kg i el genoll es va inflar més del que el tinc habitualment i es va estar queixant durant dos dies. Així que piano, piano....

Avui faré la sessió número 21 de fisioteràpia. Encara me'n queden unes quantes, però és el que menys em preocupa: faré les necessàries. El Sergi em segueix manipulant la cama i ajudant-me a estirar el múscul. Tot i que encara fa mal, el dolor no té res a veure amb el dels dies anteriors. In other words, que ja no crido....

Estic a punt de recuperar la marxa normal i deixar aquesta mínima coixera que encara em queda, pujo les escales casi sense impuls i les baixo sense por a deixar la cama dolenta darrera. Vaja, que anem recuperant el glamour que em caracteritza. També ja puc dormir acurrucada, com m'agrada, i he deixat enrere posicions "mode mort" que eren, realment, mortals.

Intento ajudar al cos amb l'alimentació, utilitzant productes amb propietats antiinflamatòries. Probablement, si no empipéssim al genoll, no s'inflamaria però al doblegar-lo, masegar-lo i fer-lo treballar, ho segueix fent. Per això, un dels productes que menjo habitualment és la pinya natural. M'hi poso cúrcuma (una espècie que vaig descobrir a la Índia i que és antiinflamatòria) i, per fer més gran la marranada, m'hi poso una mica de pebre negre, la qual augmenta les propietats de la cúrcuma. El gran "manjar" queda més o menys així:

La veritat és que no està gens bo, vaja, que no repetiria però si diuen que va bé, jo m'ho crec i m'ho menjo fent ganyotes i aguantant la respiració. Les altres marranades que faig me les guardo per mi, perquè si les explico acabarien delatant el meu grau de bogeria o desesperació. Deixem-ho aquí.

No tots els dies són bons, perquè enganyar-nos. Tants dies, amb les seves respectives hores, t'ho posen molt fàcil fer donar voltes i més voltes al tema i només fa falta una punxada inoportuna, un mal gest i una molèstia per pensar que alguna cosa no va bé. No sempre és fàcil obviar els dolors o les molèsties però també són una part de la rehabilitació. Dic això perquè avui tinc dolor, a la nit ja m'ha molestat. Vull pensar que és el temps, doncs tenim una humitat del 98% i el cos ho nota. A més a més, tot i que per fora la cicatriu es vegi totalment tancada, els teixits de dins encara s'estan cicatritzant, doncs necessiten més temps per posar-se al seu lloc. A veure si demà surt el solet i veig la llum del final del túnel una mica més clara que avui...

Va, tatxem:

1.- operació
2.- treure punts
3.- treure fèrula desprès de 3 setmanes
4.- iniciar rehabilitació
5.- treure crosses
6.- començar exercicis a casa sense pes
7.- començar exercicis a casa amb pes
8.- rodillo
9.- acabar rehabilitació
10.- PEDALAR
11.- tornar a ser la Nikabike

TOCAR-ME EL CUL

Amb l'ajuda inestimable del Sergi ..... ja em toco el cul amb el taló!!
He recuperat el 100% de la mobilitat de l'articulació, desprès de 13 sessions. Jo sola encara no ho puc fer perquè al aparèixer dolor, freno, però ell, amb una paciència infinita i molta professionalitat, m'empeny el peu i m'hi fa arribar. La veritat és que veient els pocs graus de doblegava un cop em van treure la fèrula, veia molt més lluny poder fer tot el gest. Corroboro que per presumir, s'ha de patir i segur que, a partir d'ara, el dolor s'anirà estabilitzant i anirà a menys.
Així que Sergi :

A partir d'ara em toca començar a guanyar múscul, afegint pes als exercicis. Això ho podré començar a fer a partir del cap de setmana, si tot segueix avançant.

Al haver anat guanyant graus em permet poder caminar amb una mica més de glamour que quan em van treure la fèrula. No faig el pas perfecte, doncs encara coixejo una mica, però és qüestió de dies que l'estil acabi de millorar.Pujar i baixar escales també forma part del meu entrenament diari. Pujar-les em segueix costant menys que baixar-les, doncs em queda la cama dolenta al darrera i em fa una punxada que és molesta. La barana és la meva còmplice, com ho van ser les crosses en el seu moment. Segur que aniré guanyant seguretat a mesura que augmenti la força a la cama.

Des de que el Dr em va deixar començar la rehabilitació (al mes de la intervenció i desprès de tres setmanes immobilitzada amb la fèrula) hi he anat cada dia laborable, TOTS . Hi ha hagut dies que estava molt adolorida de la sessió del dia anterior o que l'estat d'ànim trontollava però les ganes de millorar han pogut més i, com alumna aplicada que sóc, no he fet cap campana. Sóc molt afortunada de tenir al Sergi (Centre de Fisioteràpia i Osteopatia Sinera) tan a prop de casa perquè és dels que fa molt bé la seva feina, té tota la meva confiança i des d'un principi vaig tenir claríssim que una rehabilitació d'aquestes característiques no la volia fer amb algú desconegut o que no hagués tractat abans una mica les meves cames. A més a més, ell sap i entén el que és per mi la bicicleta i aquesta empatia és fonamental perquè tot l'engranatge funcioni bé. El primer Tourmalet desprès de la recuperació anirà dedicat a ell. Decidit.