NikaBike

ESPECTACLE GRATUÏT I UNA MICA DE CULTURILLA

2011-09-18T14:02:00.000+02:00

Aquest és l'espectacle que vaig cada dia quan em llevo : la sortida del sol. És una meravella i cada dia és diferent. Cada dia el cel té diferents tonalitats... La de sobre és de dijous, aquestes de divendres:

Amb aquestes bones vibracions dijous vaig sortir a pedalalar. Vaig decidir perdre'm x alguna carretera desconeguda i la població escollida aquesta vegada va ser Santa Susana, entre Malgrat i Pineda de Mar.. Prometia...

Vaig passar per sota de l'autopista... mira que impressionen aquestes obres, et veus tan petita sota tant de formigó !!

Vaig passar per una granja de cavalls...

I vaig arribar a la Paret d'en Ratés :

Es tracta d'una conducció d'aigües construïda al segle XIX. Constitueix un exemple d'obra popular de l'aprofitament dels recursos hídrics com a part d'una xarxa per conduir l'aigua fins a la finca de can Ratés. La canalització visible actualment i restaurada té una llargada de 195m, tot i que originàriament era de diversos Km.Aquesta paret mostra la importància de l'agricultura com a recurs econòmic del poble i el canvi que va significar el pas progressiu de l'agricultura de secà a la de regadiu.

Sempre s'aprenen coses noves i, sobre la bici, encara més!!
Avui som a diumenge. Fa un dia lleig, el cel està fosc, tapat i sembla que plourà. Com que no he sortit en bici, he anat a caminar x la platja.... en companyia de les gavines :

BONA SETMANA !!

TOT ES POT MILLORAR, NO??

2011-09-13T23:09:00.000+02:00

Quin plaer quan aconsegueixo no només parar el despertador sinó també llevar-me quan tot just surt el sol... la veritat és que no sempre ho aconsegueixo, però avui he pogut més jo que els llençols. Aixi que ben aviat m'he plantat a la carretera i he aprofitat el màxim l'estona que tenia x mi.
He anat fins a Malgrat i allà he donat la volta per agafar la carretera de Sant Iscle-Sant Cebrià, que a aquella hora és "també" una delicia...

Us he de confessar un secret... fa cosa d'un any em vaig canviar el mòvil, aprofitant els ditxosos punts que mai havia fet servir... total, que la nova adquisició és més incòmode d'agafar amb una mà (i més encara quan és petita com la meva...) i em costa molt fer fotos... casi sempre em surten mogudes, sense enfocar o faig fotos a llocs tan apassionants com l'asfalt. Com que he estat un temps parada no he fet fotos sobre la bici i ara que hi torno, n'acabo eliminant moltes... x aixó a les cròniques no n'hi ha gaires...

Tot i aixó, avui he decidit no borrar-les....

???????

Com que sé que si encara no he après a fer les fotos millor ja no ho aprendré, espero a que els punts tornim a crèixer i poder canviar-me el mòvil de nou...

He arribat a Arenys de Munt i he baixat cap a la NII, ara ja més plena de cotxes. M'he pogut enganxar a un parell de ciclistes que m'han portat fins a Mataró a un ritme una mica sofocant..... però és el que em toca, patir x posar-me a to i anar recuperant sensacions i ... pulsacions!!!!

Mentrestant......

I AM A HAPPY HOUSE-BIKER !!!

2011-09-11T20:29:00.000+02:00

Que poc que m'agrada haver de fer les feina de casa, ja sabeu.. planxar, rentar, fregar, treure la pols.... però quan veig l'estenedor així penso... I'm a happy house-biker !!!

Setmana dureta... tornada a la feina, ja he aprett el botó "ON" i què us he d'explicar, no??? Doncs aixó, menys temps x fer el que ens agrada... menys temps x compartir amb l'Scott.

Aixi que he aprofitat al màxim i he gaudit de diverses sortides, totes elles en molt bona companyia....

Fins al poble del Montseny amb el meu pare...

Sortida pel Maresme amb l'Àngels (no tinc fotos!! amb la xerrera ni hi penso...)

I sortida de "penitència" amb l'Iván... bufff com m'ha fet treure la llengua...

Parant a omplir dipòsits...

A Collsacreu... sufocada !!

Coca-Cola a Arenys...

Ara es tracta d'aprofitar al màxim aquests dies que la temperatura encara no ens fa repensar el sortir, que no fa mandra sortir del llit i d'anar augmentant el kilometratge, per anar agfant la forma física suficient com per no "agonitzar" provant de seguir roda....

Avui som 11 de setembre... podria dir moltes coses, podria escriure molts disbarats, podria contestar a tots aquests "personatges" que s'inventen problemes i expliquen bestieses que aqui, a Catalunya, al meu país, no existeixen... però segur que em quedaria curta.. per aixó m'estimo més callar, seguir lluitant per un país lliure, a la meva manera, cada dia, com he fet sempre i com mai deixaré de fer.

NIKABIKE IS BACK!!

2011-08-31T20:14:00.001+02:00

Quantes vegades he pensat en poder tornar a escriure alguna aventureta sobre rodes..... no vull girar el cap i mirar enrera lamentant-me per tot el que no he pogut fer; ara toca mirar endavant, amb més ganes que mai. Tampoc parlaré d'objectius.. ja aniran arribant, segur!!

Aixi que arribo carregada d'energia, i quina millor manera de demostrar-ho que tornar-me a recargolar pujant ports a França... i patint com una desesperada.. quin mal de cames... orgàsmic!!!!

Aixi que desprès d'unes merescudes vacances motxilleres per Àsia, vam pujar 4 dies a Bagneres de Luchon, x acabar de rematar les vacances sobre el sillin... de quina millor manera es pot fer????

SUPERBAGNERES

És una estació d'esquí que en aquesta època està més morta que viva.... La pujada és dura però a la vegada distreta ja que el paisatge es va obrint i les vistes acaben sent wapíssimes. El final és duríssim, amb una rampa d'aquelles eternes, de les que no s'acaben mai.

PORT DE BALES

Un dels ports que sempre estaria disposada a repetir. No l'havia pujat. Me l'havien recomanat i ha valgut la pena. Comença per una carretera més aviat estreta i envoltada de bosc però es va obrint a mesura que vas pujant metres i vas descobrint poblets. Els últims km són espectaculars, rectes duríssimes, carretera estreta que no et permet fer "S" i... un mal de cames !!! Apunteu-lo a la llista de deures!!!

PORTILLÓN

Aquest ja el coneixiem però pel costat català. La veritat és que és més dur i alhora més bonic pel costat francés, la carretera està millor asfaltada i més cuidada. És dur, paelles d'aquelles que puges 3 pisos de cop i seguides de rampes molt llargues amb percentatges de 2 dígits sostinguts...

PEYRESOURDE

Aquest també el coneixiem però x l'altre costat. El vam fer amb l'Iván un estiu que vam fer la Transpirenaica. També duríssim.. bé, potser era jo la que estava fluixíssima i tot em semblava dur amb superlatiu.... Últims 3 km molts xulos, amb les últimes paelles que et queden a mà dreta, verd, moooolt verd... i una Coca-Cola fresca a dalt.... aixó és vida !!!

Aixi que tornem a los ruedos... ara ens veurem més sovint.

Gràcies x seguir estar per aqui i per tots els ànims que no he deixat de rebre.

Amb gent com vosaltres al costat l'annus horribilis ha passat més ràpid.

Gràcies també de part de la meva millor amiga...

Del Puk.. com ens hem enyorat company!!

I de mi, més contenta que mai !!!!!!

FINS AVIAT !!!

SÓN UNS HEROIS

2011-08-24T20:47:00.001+02:00

Són unes bèsties.
Poc més a dir.... no perquè no vulgui sinó perquè no trobo les paraules....

FELICITATS COMPANYS

(En breu us explico les vacances per terres vietnamites i cambodjanes...... un mes dona x molt!!)

ANNUS HORRIBILIS

2011-07-07T22:12:00.000+02:00

Aquest no és el meu any..... i que llarg que se m'està fent !!!
Desprès de tenir el dolor del peu controlat, d'haver recuperat l'estabilitat un 80% i d'haver començat a pedalar torno a estar "reposant". Quin desastre!! Tranquils que de moment la "nika-gaferia" no s'encomana via internet... que no cunda el pánico!!!
Quan has estat parada casi 6 mesos, el tornar a pedalar és tota una aventura. Les sensacions no han estat del tot bones però sabia que necessitava un període d'adaptació. He aconseguit tenir un pedaleig una mica més paral.lel al terra i aixó no només requereix el seu temps....sinó una situació nova sobre la bici...i no fa falta que us expliqui que aixó és tota una història...
Total, que de tant mirar-me el peu esquerra, escoltant-lo i intentant no forçar-lo perquè no se'm ressentis, he forçat massa l'altre cama i el genoll dret, per un atac de gelosia descomunal, ha aparegut.
Els dolors em van enganxar a Puigcerdà, la setmana passada, on desprès de dos nits de fort dolor vaig decidir anar al metge. Em va dir que m'havia sortit una mica del liquid sinovial... vena, repós i antiinflamatòris durant una setmana... y en eso estamos....
Aixi que ja no sé què més fer-me per assegurar-me i creure'm que aquest no és el meu any, que aquest any NO TOCA, vaja.... que alló de l'Annus Horribilis existeix.

Per distreure una mica al personal, 4 fotos de Puigcerdà...

L'Iván i el Llorenç...

L'Iván...

L'Iván i el meu pare..

Les 3 maries...

El pare de la criatura....

Algun dia he pogut pedalar i posar els peuets en remull....

Un cafetó a Alp.....

Des d'Osseja....

SOBRE LA BICI!!!!!!

I sempre sota la més estricta vigilància del meu íntim amic, que aquest any poca conversa li he pogut donar...

Doncs res ... aqui segueixo, intentant no defallir mai, lluitant pel que més m'agrada i desitjant menjar-me el raïm d'una punyetera vegada!!!

No puc deixar de felicitar de tot cor a la Mariona, que aquest any està sent el seu any, aixó gràcies al seu esforç, la seva constància i les ganes de millorar que l'estan fent crèixer com a ciclista i com a persona i, el que és encara millor, com a amiga. Fot-li!!!!

Ah, i x si no parlem abans...... bones vacances i.... VIVE LE TOUR!!!

TOT ÉS MOLT CONFÚS

2011-06-21T22:33:00.000+02:00

A mi la bicicleta em dona ales.

Em fa veure el dia més clar, em veig més bona cara, gaudeixo més de tot... en fi, que sóc més feliç.
Des del meu sillin la gent em sembla més agradable, els paisatges més espectaculars i l'optimisme m'absorbeix.

Però des del terra..... tot canvia.

Aquest cap de setmana s'ha cel.lebrat la marxa cicloturista Les 3 Nacions a Puigccerdà. És una marxa que m'agrada molt, de les que gaudeixo més fent i que em permet pujar l'Envalira envoltada de ciclistes... buaahhhh!! Però aquest any no l'he viscut des del sillin... grrrr!!
Vam llevar-nos a les 4 x estar a Puigcerdà a les 7, per recollir el dorsal de l'Iván. Només aparcar ens vam trobar amb l'Àlex.

Xerradeta mentre es menjava la xocolata desfeta i la coca que donaven i acomiadament ràpid.

3 petards i adéu!!!! Que vagi bé!!!

L'Iván és el del casc vermell que em mira

Sensació extranya. Barreja de ràbia, tristesa, impotència..... i ressignació. Guardo la càmera i cap a casa dels meus pares a esmorzar, que tenia una gana.... Des del balcó.... quina xulada!

Desprès d'esmorzar i d'anar a comprar 4 coses x ma mare, vaig agafar el cotxe i vaig pujar la Collada de Tosses (mai l'havia fet conduint!!) i a la Molina vam fer un café amb el meu pare i el LLorenç, un amic.

Pujant vaig trobar bolets!!! No em feu dir la "marca"... tots els veig iguals...

Desprès d'estar xerrant una estona, mentre ells endrapaven un entrepà, jo compartia una magdalena amb una gateta molt cuquetona i d'arreglar mig món, vaig baixar, aparcar el cotxe i cap a la meta a rebre a l'Iván..
5h 03m.... Felicitats!!
Allà em vaig trobar al Beiru, al Alfonso i més tard, al Roger, companys de bicicleta

Vam dinar amb els meus pares i cap a casa..

Contenta per haver vist a l'Iván arribar, per haver saludat a l'Àlex i als altres companys i trista per no poder estar pedalant.... tot és molt confús.

L'any que bé serà la booooomba, oi Jose???

MAX-MIX BIKE

2011-06-06T23:35:00.000+02:00

Dies de molta feina, de pluja inoportuna i de km xino-xano..... us poso al dia ràpid ;-)

Fa dos dissabtes havia quedat amb l'Àngels x sortir a rodar però el temps ens va fer tirar enrera.Desprès de pensar-m'ho i de veure que l'Iván sortia, m'hi vaig animar i vam fer els primers km junts desprès de la punyetera lesió. De fet en van fer 5 o 6...... dewww!!!! Bé, a l'ascensor hi erem tots 4 ;-)

Ai, ai, ai el cel....

Li feia de gregaria....

Ell va seguir al seu ritme i jo, xino xano vaig arribar fins a Blanes, on em vaig menjar un plàtan que em va sentar de fàbula...

Tornant em vaig trobar a la Clara, recuperant-se de la seva lesió..... vinga ànim!!!! En res tornes a rodar pel fang!!!

Com que el temps aguantava i el peu se'm comportava, he optat x agafar la carretera de Sant Iscle.... inclús sense sol és espetacular!!!

No em vaig mullar!!!
Entre setmana no he pogut pedalar, pel temps i per la feina... aixi que em quedava el consol de poder fer una ruta x Pont de Suert, Boí, Taüll durant el cap de setmana.
Divendres vam pujar cap a la Pobla x recollir el dorsal ja que l'Iván dissabte tenia La Bonaigua. Allà ens estava esperant l'Àlex !!!!

Vam marxar contents i esperançats que l'endemà el temps milloraria però el mati es va llevar.... humit :

L'Iván va decidir no sortir i desprès d'acomiadar als valents cicloturistes vam anar a esmorzar amb l'Àlex i l'Àngels

Diumenge va tocar platja i avui café amb llet amb el pare a Malgrat :

Vaig recuperant, intento no desanimar-me si noto alguna molèstia o si el temps em fa la punyeta i em recorda que el peu no està encara al 100% però amb els vostres ànims segueixo endavant, amb més ganes que mai de pedalar.

Aprofito x felicitar a l'Àlex que desprès d'haver superat les brevets de 200, 300, 400 i 600 km ja té un peu a Paris x fer la Paris-Brest aquest estiu.... saps que de gran vull ser com tu. Gràcies.

També vull enviar una abraçada super-mega-brutal al Jose, que ha hagut de posposar aquest objectiu x la propera edició. Jose, que tens la QH aqui!!!!! A per l'or!!!! Muakkk!!!!

I un petonàs d'ànim i de reconeixement a l'Oscarjet, per la paciència en la seva recuperació i per les ganes de trail que no pot amagar. Ens veiem aviat garraf-crack!! Vamosss!!!!!

Aviat... amb permís del cel.... més i millor.

ANEM BÉ!!

2011-05-27T11:56:00.000+02:00

Doncs sí, anem bé.
Tot i seguir el meu pla d'entrenament, les sortides amb l'Scott cada vegada són més llargues.

Pedalo x la NII ben aviat...

.

He tornat a pujar x Sant Iscle i Sant Cebrià

He anat fins Alela i m'he recargolat pujanr Font de la Cera

He pujat Parpers pel dos costats el mateix dia

j
Descansant a la Roca

Anant a votar amb companyia...

I veient la llum al final del túnel.... de la platja !!

Vaig bé, en linea recta. Sense pressa però sense pausa. Recuperant la forma física perduda, augmentant els km i agafant confiança amb el peu. Les ganes no fa falta que les recuperi perquè mai n'havia tingut tantes!!!

Cuideu-vos ;-)

M'oblidava....

TERRIBLE NOTICIA

2011-05-23T13:31:00.000+02:00

En Xavi Tondo ha mort en un accident amb la porta del garatge.
Una gran pèrdua, se'ns dubte.
Descansi en pau

LA MONTSEC-MONTSEC : QUE BÉ QUE HO FEU!!!

2011-05-21T18:08:00.021+02:00

Dissabte, 4:00 a.m...... al ataquerrrrrrr!! Avui l'Iván ha fet la Marxa Cicloturista Montsec-Montsec. Ell ha fet la ruta curta, de 125 km :

Aquest any no l'he pogut fer (gggrrrrrrrrrrr!!!!!) però em venia molt de gust acompanyar a l'Iván, viure el ciclisme des de l'altre costat, saludar als 4 coneguts i, tot sigui dit, fer una mica de "turisme". Aixi que a les 7:03 arribavem al parking del pavelló de Balaguer:

Hem anat a buscar el dorsal de l'Iván i ja hi havia ambientillo...

Ens hem trobat amb l'Àlex:

I una mica més tard amb el Quel :

Cap a la sortida i....

Un cop han sortit, centenars de cotxes solitaris, 5 hores per endavant i... gana!! Aixi que decideixo anar a esmorzar. Quan he acabat, he anat a visitar el Santuari i el castell.

Rampeta cap amunt...Paella inclosa...
Desprès de 10 minuts caminant, he arribat al Santuari de Sant Crist, datat entre els segles XII-XIII : ningú....

i al Castell Formós, fundat l'any 897 i conquerit pel comte d'Urgell al 1105. Construit en un punt de control estratègic sobre el Segre, va ser destruït al 1413, durant el setge de Balaguer.
Vistes des del castell....
He baixat cap al centre. Començava a apretar el sol.... He donat una volteta pel mercat :

Quines ironies que té la vida... fa tot just 1 any passava aquest mateix pont en bicicleta, en la brevet de 400....
Des del pont es veien l'esglèsia de Santa Maria :

M'he comprat el diari i una bandera ben xula pel balcó, que la que tenim és de la lliga 84-85 i està atrotinada... a més a més dissabte s'ha d'estrenar!!! (creuem dits)

He passejat pel Segre

I cap a les 11:20, cansada de donar voltes i amb força calor, he decidit agafar el cotxe i fer els últims 25 km de la marxa al revés, passant per Camarassa i arribant a l'alt de Fonolosa :

He aparcat el cotxe i he anat animant als ciclistes que passaven, alguns ja tocadets....

Aquesta bicicleta em sona...

A l'arribada foto x tothom:

Ja el tenim aqui!!Com una rosa... jejeje Dutxa i tiberi x tothom...
I carona de cansat....

Un cop ha reposat forces, hem anat a fer un café i allà ens hem trobat al Quel, content d'haver-la acabat

i mentre xerravem, ha vingut el Sisco Caus, coordinador de la marxa organitzada pel Club Ciclista Balaguer.

Estem molt contents d'haver-te pogut saludar tant a tu com al Víctor i agraïr-te personalment els detalls que has tingut sempre amb nosaltres.

Quan les coses es fan ben fetes, amb il.lusió i estàs envoltat de gent amb ganes de pencar, els resulats són positius i, tot i que aquest any m'has de posar falta, pel que he pogut veure "desde la cuneta" i pel que comentava la gent, cada any ho feu millor.... i mira que a mi em sembla impossible superar la del 2009!!!

Moltes gràcies Sisco i enhorabona!!! Us ho merexeu.
Fins l'any que ve!!!

HE SOMIAT DESPERTA

2011-05-16T22:41:00.017+02:00

Aprofitant que l'Iván tenia festa dilluns i que jo també m'ho podia manegar, hem pujat 3 dies a Puigcerdà. El dubte estava en si pujar l'Scott o deixar-la a casa... Total, per provar-ho....
I la veritat és que no fa ni 2 setmanes no podia ni somiar en un cap de setmana com aquest. El peu m'ha respòs molt bé i les molèsties han anat desapareixent mica en mica.
Sé que la lesió no està curada, que encara em queden dies d'exercicis, de platja, de quedar-me amb ganes de més... però vaig bé, anem bé i què millor que compartir-ho amb vosaltres.

Dissabte, al llevar-me, em noto una lleugera molèstia al peu però decideixo provar. L'Iván fa una ruta diferent, els nivells solen ser diferents i ara bufffff... aixi que jo decideixo anar cap a la Collada de Tosses. Des de l'apartament dels meus pares hi ha uns 27 km i he trigat en fer-los 2 hores clavades, xino-xano, escoltant el peu i gaudint de l'entorn....

sí, sí... que l'he pujat!!!!

Per la tarda els dolors van ser mínims, no va caldre tirar d'ibuprofeno.... i mira que patia....

Diumenge em vaig llevar amb molt bones sensacions i el peu no estava gens inflat.... aixi que tormen-hi!!
Com que allà dalt tot puja, vaig decidir anar cap a Meranges, una carretera que va picant cap amunt, amb pocs cotxes i ben asfaltada. I vaig encertar!!

Quan porto 4 km pujant i DISFRUTANT decideixo agafar el trencall a mà dreta que em porta a Grèixer, un poble amb una esglèsia del segle IX ben restaurada :

Les vistes des d'allà són molt xules

Baixo i torno a enxampar amb la carretera.... les sensacions segueixen sent bones. Vaig fent fotos sobre la bici i amb els peus a l'asfalt :

Arribo a Meranges, anava a dir molt contenta però no, no estava molt contenta... estava eufòrica i no ho podia dir a ningú xq no hi ha cobertura!!!!

Descansem
i cap a Puigcerdà, on haviem quedat amb l'Iván.

Dilluns.. ni m'enrecordo practicament del peu... serà el clima? (el Jose diu que sóc una mica Heidi...), serà la rehabilitació? Els exercicis casolans? La platja? Els vostres ànims???M'estic curant de veritat???? No ho sé, però em segueixo trobant bé.....
Avui decideixo anar cap a Le France. Tiro cap a LLivia i em faig la foto de rigor a la farmàcia i al castell :

Segueixo la carretera i arribo a Sallagoise, on agafo la carretera que puja fins a Llo, un poble amb molt d'encant :

Arribo a Llo Xafardejo l'esglèsia i segueixo pujant direcció Eyne. La carretera és molt tranquila però amb vent

"Corono" aquest portet i segueixo fins a Eyne. Però a 2 km abans d'arribar-hi em trobo amb aquesta senyal :

"Aparco" la bici i, sense perdre-la de vista, camino per la gespa (ara que ho penso... rollo Heidi...) fins que em trobo amb aixó :

N'hi ha més però estan massa lluny... Decideixo fer la última foto d'aquest cap de setmana que sembla com un oasi dins d'aquesta tempesta que semblava no acabar-se mai...

Aquesta també va x vosaltres !!!!Tot i el vent "huracanat", he fet aquest petit video... Hi ha trossos que no s'entenen però mostra la bellesa del paisatge i, sobretot, la satisfacció del moment que el volia compartir amb vosaltres :

HE TINGUT UNA SENYAL !!

2011-05-13T19:07:00.005+02:00

Si m'emmerdo és una bona senyal..... I avui, per fí, he arribat a casa... tacada!!! Aixó funciona!!!

Us explico el planning d'aquesta setmana que ja s'acaba...

DILLUNS: rodillo, 40'
DIMARTS : ----
DIMECRES : el 1er café amb llet de l'any a Malgrat amb el meu pare!!!

DIJOUS : platja, genial....

DIVENDRES: m'he estrenat..... m'he arriscat..... m'he emocionat...... he pecat..... he gaudit...... he patit...... he rigut.... he plorat..... i no volia baixar de la bici!!!!

He sortit de casa direcció Arenys, Canet, Sant Pol, Calella i Pineda. Allà he girat i he agafat una carretereta que tenia clixada i he seguit aquest cartell :

La carretera és molt tranquileta, estretona i ... puja, óstia si puja....

La foto l'he fet a la baixada perquè a la pujada no fa falta que us digui lo apuradeta que anava...

Que contenta que estic!!!
Una d'artistica....
Desprès de pujar durant una estoneta he arribat a l'esglèsia de Sant Pere de Riu, on també hi ha una casa de colònies molt xula : Allà hi havia una construcció molt cuquetona, feta de pedres de tamanys molt diferents i que m'ha cridat l'atenció. Allà mateix m'he informat de què es tractava....

És un "comunidor", un edifici annex a l'esglèsia on es realitzaven ceremònies religioses relacionades amb les collites. Estava construit en un lloc alt per poder veure des d'allà tots els camps conreats :

He estat una estoneta gaudint del moment i del silenci. Bé, hi havia silenci però l'Scott i jo no hem callat. Ens hem posat al dia, ens hem explicat moltes coses i ens hem dit quant ens hem anyorat. Desprès del moment "sentimental"... cap a baix, fins a la NII i, amb vent de cara, cap a Mataró, a posar els peus en remull una estoneta.

Bones sensacions, a veure si d'aqui poc us puc explicar més cosetes i millors ;-)

Se'ns dubte... LA MILLOR FOTO ÉS X VOSALTRES!!!!!!

MY NEW TRAINING PLAN

2011-05-04T22:43:00.018+02:00

Sóc de les persones que necessita "disciplina esportiva". Necessito saber què puc fer i què no, perquè sinó, com diu l'Iván, "no en tinc mai prou". Aixi que com que no tinc entrenador personal jo mateixa m'he fet un planning que, sempre amb permís del dolor, provo de seguir-lo.
A veure què us sembla.....

DILLUNS RODILLO
DIMARTS PLATJA
DIMECRES NII
DIJOUS PLATJA
DIVENDRES NII+ PLATJA
DISSABTE I DIUMENGE DEPÉN de les sensacions setmanals

Per no perdre l'hàbit...

Segueixo lluitant contra el dolor i des de que vaig fer unes sessions d'acupuntura amb l'Àngel (un acupuntor especialitzat en lesions esportives: shiatsuinsitu.com) he notat molta millora, suficient com per haver agafat 4 dies la bicicleta. A casa em poso moxa (termo-teràpia a base d'una planta anomenada artemisa i presentada en forma de "puro").

Segueixo pensant que em "curaré" i que algun dia em llevaré i el peu no em farà mal.

Segueixo somiant en pedalar fins a notar mal a les cames sense enrecordar-me'n del peu...

Però de moment aixó, segueixo somiant que un dia titularé la crònica aixi :

Aprofito x tornar a agraïr tots els ànims que m'envieu i per desitjar-vos a totes i a tots molta sort tant en les marxes, curses, proves com a les vostres sortides casolanes.

Pedaleu !!!

Aprofito també per enviar una forta abraçada a l'Oscarjet : ens en sortirem, segur !!!!

PD: avui comença Il Giro

HE PECAT...... ARA TOCA PENITÈNCIA....

2011-04-24T21:09:00.003+02:00

Sí, m'heu descobert... he pecat.
Ho havia de provar, només sentia veus que em deien: "Surt...surt...surt..." I sí, he sortit.
El Jordi (et vaig reconèixer!!) i el Lluís (no et vaig veure...) m'han descobert.

Ahir vaig sortir. Ahir vaig fer 25 km x la NII però n'hauria d'haver fet la meïtat.

El peu necessita més temps i el cap em va abandonar. Però "que no cunda el pánico". El peu m'ha parlat molt clar i, aquesta vegada, no només l'he entés sinó que també li he hagut de demanar disculpes: intentaré que no torni a passar.

Aixi que sí, he pecat i ara em toca la penitència....

M'esperaré uns dies i ho tornarem a provar, però sense emocionar-nos.

(És que em moro de ganes, óstia!!!)

PROGRESSO ADEQUADAMENT I TINC PREMI!!

2011-04-21T21:30:00.008+02:00

Eooooo!!! Hay alguien??
Buffff!! Quantes coses us he d'explicar.... però aniré per feina per no avorrir-vos :-(

Primer de tot, vull donar les gràcies al Lluís (Fent el miku), que m'ha fet un super regalàs: el maillot de l'equip d'en Xavi Novell. Tant per l'Iván com per mi és un gran detall. Quines ganes d'estrenar-lo!!!

I jo.... segueixo fent els deures...

al fisioA casa...Agafant pinces amb els dits x treballar el turmell...

Anar rebregant la bandera... (a x la Champions!!!)

Amb l'amic Compex....
Amb el coixí inflable...

Més musculació sola....
I amb l'ajuda de l'incansable Iván....

Vaig fent rodillos, en funció del dolor...

Llegint....Amb solet....o boira....
Anem bé.... segons el fisio, "Progresso Adequadament"

En breu fresh news !!

(detallàs de la Mariona)

FINS ARA ;-)

2011-04-08T00:00:00.025+02:00

5 mesos donen per escriure moltes coses i de maneres molt diferents.

5 mesos donen per pensar en positiu, en negatiu, per esperar i desesperar.

Falta d'idees, de novetats, d'inspiració i, perquè no dir-ho, de motivació........

Estic guanyant estabilitat i una mica de to muscular al peu fent els exercicis però el dolor no desapareix, fet que no em permet pedalar. He començat amb l'acupuntura, a veure si m'ajuda.

No abandono, no ho faré mai però deixo el blog en mode pause .
No sabeu el greu que em sap.

Vull poder parlar de ciclisme en positiu, d’explicar-vos alguna rutilla i de fer-me fotos amb el casc posat..
Provo de racionalitzar tot el que no podré fer aquest any però em costa...
Havia de ser un any ple d’objectius que s’han esfumat...

Sé que m’enteneu.

Aixi que apreto aqui el Pause , no sense abans donar-vos de nou les gràcies...

A L'IVÁN

TOT ÉS MÉS FÀCIL AL TEU COSTAT

L'OSCAR

AL GUILLEM
A LA MARIONA
A L'ÀLEX

AL MARC
AL BRUNO
AL MIQUEL

AL MIGUEL

AL JOSE

AL TXARLY

AL JORGE
AL LLUÍS
A L'AUPA!

AL CARLES

AL PERE

A L'ÒSCAR

A LA PICA

ALS DEL PEDALWEB

ALS DE LLAGOSTERA I ALS INQUIETS

AL JORDI

AL FELIX

A L'ÀLEX
A LA CLARA

ALS DEL CICLOCAT

ALS BIODIESEL

ALS DEL BICICORRIOLS

ALS ARREPLEGATS

AL PIRRI

A LA FAMLY
A LA MERCÈ
AL XAVI
AL MARC
A LA MAGDA
A LA MANOLI

I'LL BE BACK

XAFARDEJANT ENTRE "PUFESIONÁ"

2011-03-27T12:39:00.010+02:00

Com ens agrada xafardejar amb l'Iván.... i mira, xafardejant, xafardejat, he fet un nou amic australià, el senyor Cadel Evans...

Tot i que l'Iván no s'ha estat de res....

Amb el Xavi Tondo...

Amb l'Iñigo Cuesta....
I amb el Menchov....

Aqui tenim al Satre....
I a l'Ivan Basso...Ambient molt tranquilet que ens ha permés gaudir de la sortida de la última etapa de la Volta a Catalunya des de Parets

Hem fet moltes fotos... en poso 4 més x no cansar...

Com que jo no puc pedalar ENCARA i l'Iván també ha descansat, ens ha anat de fàbula per poder viure una mica més d'aprop el món del ciclisme professional, veure bicicletes molt xules, olorar a Reflex i... xafardejar.

Jo segueixo fent els deures....

EL PRINCIPI DEL FINAL !!!!!!!

2011-03-25T18:39:00.003+01:00

PER FI LA VEIG....

2011-03-17T22:26:00.008+01:00

Ahir vaig tornar al metge amb les Rx.... desprès de 4 mesos ja sé el que tinc i el que he de fer x poder-me curar :

DIAGNÒSTIC : lligament peroneo-astragalino lesionat, està massa destensat i no aguanta bé el peu --> INESTABILITAT CRÒNICA DEL TURMELL

TRACTAMENT : he de fer exercicis de propiopercepció, per muscular la zona que l'envolta i aixi poder compensar la seva ineficàcia. Si aquests exercicis no funcionen, m'he d'operar.

Ja he començat a fer els exercicis, no vull perdre més temps del que he perdut. Vull creure que podré amb el turmell i que el podré reforçar....

Què passarà??? Doncs no ho sé. Si us sóc sincera, no tinc ni el cap ni els ànims per pensar que serà bufar i fer ampolles, no sé si aixó m'estalviarà el quiròfan ni quan temps més trigaré en tornar a pedalar.

El que sí que sé és què em passa i com ho puc curar. Tardaré més o menys temps però ho faré. No vull posar-me dates perquè encara m'angoixo més. No puc evitar entristir-me quan miro fotos, veig la bicicleta penjada o passo pàgina del calendari amb cap Km a les cames... menys mal que ho tinc fàcil i només tinc una opció a escollir....

CURAR-ME....

per poder pedalar al costat del mar...

per poder gaudir dels meus avituallaments "casolans"....

per poder xerrar amb ell...

per poder fer el café amb llet amb el meu pare mentres arreglem el món..

per poder escalar i coronar com una boja..

per poder anar amunt i avall..

Per seguir-nos explicant els nostres secrets mentre m'invento rutes...

Per poder-vos agraïr A TOTS personalment els vostres ànims !!!!

I per poder fer milers i milers de Km al teu costat...

BUUUFFFF!! NO SERÀ X MOTIUS X CURAR-ME!!!

Vamos allá..... ;-)

UNA ALTRA PROVA..... LA DEFINITIVA?

2011-03-09T23:03:00.005+01:00

Avui m'he fet una "radiografia forçada"... només el nom ja fa pupa, oi???

Es tracta d'aguatar la cama recta mentre et giren el peu cap a dins fins al màxim. En aquesta prova es fa un estudi que permet mesurar el desplaçament de l'articulació, en el meu cas, del turmell. Tot i que s'hauria de fer amb un aparell anomenat Telos (que serveix per forçar controladament l'articulació i així veure la laxitud dels lligaments) habitualment es fa "a mà" i és el metge qui et gira el peu.

I si fa mal a l'articulació normal... no us explico a la lesionada.....

El dimecres he de portar aquesta prova al metge per tal que em digui si el desplaçament que hi ha és el que em provoca aquest dolor. En l'informe diu que hi ha "bostezo", referint-se a aquest desplaçament de l'ós per manca de subjecció del lligament.

DRET ---------------------- ESQUERRA

Necessito començar a pensar en positiu un altre cop. Dilluns que ve farà 4 mesos,

4 PUNYETERS MESOS

sense pujar a la meva Scott i no puc fingir i dir que ho porto bé, perquè no és així. No només estic amoïnada, també estic molt trista. Trista per la incertesa del no saber què em passava durant tants dies, trista per no poder pedalar, trista per no poder lluitar pels objectius que tenia tantes ganes 'afrontar, trista per amoïnar a l'Iván, als pares i als amics....

Sé que segueixo tenint objectius, tot i que són diferents als previstos. Ara l'objectiu principal és saber què tinc, desprès serà recuperar-me i desprès, poder fer vida normal sense dolor.... però el repte d'aquest any serà el poder tornar a pedalar.

Plego perquè m'emociono.

Per cert, agraïr a algun de vosaltres que ha explicat el meu cas al seu fisio i s'ha posat en contacte amb mi per ajudar-me un cop tingui el diagnòstic i les pautes seguir en la rehabilitació. Sé que ets de Badalona... manifiestate!!! Gràcies, ja he parlat amb l'Enrique via mail!!

Seguiu-vos agraïnt el vostre temps, l'interés que mostreu i, sobretot, els ànims que m'envieu... m'ajuden a seguir creient en la llum aquella del túnel de la que tothom parla i que jo espero veure aviat.

NO TAN AVIAT.....

2011-02-25T20:04:00.004+01:00

Avui m'he estimat més explicar-vos com estic que escriure.... més còmode per vosaltres i, si us sóc sincera, també per mi perquè escric molt a poc a poc.... bé, últimament TOT ho faig molt a poc a poc....

Què faria sense la vostra energia!! !!??

Gràcies.
Moltes gràcies.

Mmmmmm......

2011-02-24T22:40:00.003+01:00

afegeixo.... ENCARA SENSE SCOTT :-(
Gràcies x estar x aqui....

PERDONEU PERÒ ALGÚ HO HAVIA DE DIR....

2011-02-19T11:04:00.001+01:00

Mònica.

PÓ VA A SER QUE NO...

2011-02-13T13:12:00.005+01:00

Els que no heu deixat de passar per aqui sabeu que avui "era el dia D".... doncs ho ha sigut..... D de desànim. Doncs no companys, no és el seno del tarso. M'he llevat amb dolor... vaja, no me n'ha deixat de fer en cap moment. Desprès d'estar per casa menjant-me el coco, he decidit anar a la platja A CAMINAR.

Tot aixó he caminat 4 vegades....

Tinc dies de tot... de més ànim, de tristor, d'esperança, de ràbia, d'impotència, de desesperació.. tot va en funció del dolor. Dies que ho engegaria tot a la merda, moments que agafaria la bici i em fotria a pedalar com una boja, moments que no sé com treure tot el que em passa pel cap i sortiria al balcó a cridar com una boja.... moments com avui que he canviat la Dido pel Offpring i he sortit de casa una mica revolucionada.... he arribat a la platja i a caminar. He estat caminant 35', casi com una classe d'spinning (jejeje). No notava excessiu mal però sabia que despeès m'en faria, però m'era igual.... avui era un d'aquells dies que tot m'és igual....

M'he posat el gorro de ciclista, el que em poso sota el casc quan fa fred i que aquest any no m'havia posat encara... he estat temptada de posar-me el casc i el coulotte....

Desprès m'he sentit malament, com quan t'acabes de fotre casi un paquet sencer de xocolata, però i què?? Sí, el peu em fa mal, però només una mica més del que em faria si m'hagués quedat a casa.

Visitaré un últim metge, a veure si per fi corrobora algun dels diagnòstics. En cas contrari, em faré la rizolisis. Si el lligament encara pot aguantar, he d'aconseguir treure dolor per poder enfortir la zona i poder-mes estalviar el quiròfan, que no deixa de ser una cicatriu pel cos.

Per fer l'entrada una mica més "amena" us poso un petit document del moment "a la mierda!!" tot i que desprès del video del Josmar, tot queda curt....

Gràcies.

CLASSE D'ANATOMIA II

2011-02-09T22:41:00.005+01:00

Començo a dubtar si amb mi apreneu més ciclisme que anatomia...... us resumeixo tot el que he viscut des de finals d'octubre fins avui.... el nom de l'experiència me'l proposeu vosaltres....

1.- a finals d'octubre em torço el peu : espero dies i al pedalar em fa mal...m 'espanto

2.- com que el mal no marxa, dijous 18 novembre vaig a un traumatòleg que em queda a prop de la feina.... em fa fer RM. L'1 de desembre, amb la prova sota al braç, torno al metge i em diu que és una DISTENCIÓ AL LLIGAMENT LATERAL EXTERN : fisioteràpia

3.- desprès de 15 sessions de fisio i amb els mateixos dolors (no em deixen pedalar) demano hora a un traumatòleg esportiu de la Teknon. El dimecres 5 de desembre explico el cas al doctor i em diu que tinc una TENOSINOVITIS AL TIBIAL ANTERIOR : més fisioteràpia

4.- m'espero 3 setmanes més i com que estic igual, el dimecres 26 torno a la Teknon i em va fer 2 ecografies i 2 RM més. M'espavilo i em faig les proves molt ràpid.

5.- el metge de la Teknon que em fa l'ecografia em diu que el que tinc fotut és el LLIGAMENT PERONEO-ASTRAGALINO, que tot lo demés està bé...... suma i sigue...

6.- el dimecres seguent, dia 2 de febrer torno a la Teknon amb els resultats i el mateix metge del tibial em diu que tinc una CONSTRICCIÓ AL LLIGAMENT LATERAL i em proposa fer la RIZOLISIS (700 e, no m'entra x la mútua...). Si no funciona, quiròfan.

7.- decideixo demanar una segona opinió, sobretot per el tema de la rizolisis que no n'havia sentit a parlar mai.... Avui vaig a la Corachan, a un altre especialista i em diu que pels símptomes que explico, potser tinc el SINDROME DEL SENO DEL TARSO :

Em proposa fer-me una infiltració per desinflamar aquesta zona que podria estar inflamada. Ho parlem amb l'Iván i per provar que no quedi.M'infiltra. Em farà mal tres dies i el diumenge he de notar millora. Si no la noto, vol dir que no era alló el que estava inflamat i que el dolor que tinc és del lligament que pateix (ell m'ha dit que tot i estar cascadet, és un lligament que encara pot aguantar si musculo la zona....). Si és el lligament.... quiròfan

Si entro a quiròfan són de 4 a 6 setmanes de guix més 3-4 mesos de rehabilitació.....

Aixi estic..... no sé si us podeu fer una mínima idea de la diarrea mental que tinc, sense comentar l'esgotament, la falta de confiança i el desànim que per moments pot amb mi.

Si el diumenge no noto millora crec que provaré la rizolisis. Potser allargo el problema però crec que per entrar al quiròfan sempre estic a temps....

No m'atreveixo a demanar-vos ni consells ni un "I tu què faries??". Ni tansols una paraula més d'ànim. Tampoc tiro la tovallola però sé que m'entendreu quan us dic com em sento ; no puc dir que no puc més però se'm fa molt difícil pensar en positiu. Algú em pot explicar com és possible que 5 metges em diguin 5 diagnòstics diferents??? Quants traumatòlegs hi ha a Catalunya?? Cadascun d'ells tindran una opinió personal?? No estic demanant un pressupost per fer-me una cuina, on els preus es poden ajustar... estic demanant ajuda perquè m'he fet mal i necessito l'assessorament d'un professional..... tant per la meva salut física com mental.

Bé,com veieu, la crònica de la "vuelta a los ruedos" es segueix fent pregar.... I'm so sorry.

Prometo que valdrà la pena ;-)

Gràcies a totes i a tots els que us passeu x aqui.

AIXÓ NO TÉ PREU...

2011-02-06T15:25:00.007+01:00

Els que escrivim als nostres blogs establim un vincle... "particular" amb les persones que ens llegeixen. Potser només compartim l'afIció per la bicicleta però "ens entenem". Ens relacionem i ens expliquem les nostres històries, no sempre tan xules com voldriem. Rebre felicitacions té la seva gràcia però el que és una passada és rebre ànims d'aquests bloggers desconeguts, amb qui ens creuarem pel carrer i no ens reconeixerem.

He trepitjat merda, porto temps darrera d'una lesió que encara em fa por posar-li nom, per si no és ben bé aixó... porto temps menjant-me el coco, de pensar que aixó no té solució, de veure com els dies, mesos, em passen x la cara....

Porto mesos llegint comentaris de gent que ni tan sols m'ha vist mai i que no para d'animar-me, de fer-me pujar la moral, de fer-me pensar en positiu en moments "de crisi"... gent que escolta les meves penes i es llegeix les meves cròniques.... i aixó NO TÉ PREU.

La última prova d'aixó és el mega-super-detallassu que ha tingut l'oscarjet......

Sé que (més tard o més aviat), amb la medicina em curaré, sé que un bon professional m'ajudarà a sortir d'aquest malson, sé que tornaré a pedalar i us tornaré a explicar les meves històries, però el que SÉ DEL TOT CERT, ÉS QUE SI NO FOS PER VOSALTRES TOT SERIA MÉS COMPLICAT.

Oscar, ets un

BUSQUEM SOLUCIONS

2011-02-03T22:29:00.010+01:00

Ahir vaig anar al traumatòleg de la Teknon. L'ecografia mostra una constricció del lligament lateral, com si hi hagués un "embús" que no deixa que el lligament sigui tot lo elàstic que hauria de ser. Per aquest motiu aquest es mostra més prim del normal i em genera aquesta inestabilitat i aquest dolor. Bé, aquest és el quart diagnòstic que em donen... i sembla el definitiu..... aixi que, en principi, que tenim el problema localitzat....

Ara anem per les solucions...

1.- El metge de la Teknon em proposa fer una RIZOLISIS : és un tractament de cara al dolor, fan una desensibilització dels nervis que transmeten la sensació del dolor. Es fa al quiròfan però no és operació.... no sempre funciona, es deixen unes 3 setmanes de marge. Si aixó no funciona passem a la segona opció...

2.- Operació quirúrgica : es treu el tros del lligament "malalt" i es fa un injert amb un tendó (una plàstia). Estem parlant d'1 mes enguixada i uns 4 de rehabilitació.....

Com estic ara?? Estic negociant amb la Teknon que m'ajustin el preu... aquest tractament no m'entra per la mútua i és pasta....

El dimecres tinc hora amb 2 traumatòlegs especialitzats en el tema, per sentir una altra opinió i, en cas d'oferir-me també la rizolisis com a possible tractament, que em facin un pressupost.

Si els diagnòstics coincideixen i les opcions també, soposo que optaré pel tractament. Sé que no soluciono el problema des de l'arrel, però considero que entrar a un quiròfan sempre ha de ser l'última opció. No perdo res per provar-ho (bé si, quartos...) però crec que val la pena i si no em funciona, aleshores sí que només em queda l'operació...

Y hasta aqui puedo leer.....

Necessitava una noticia que em fes creure que anava endavant, que començava a avançar. Estava (i segueixo estant) saturada de metges, d'angoixes, de dolors, de no poder controlar llàgrimes.... i per aixó aquesta noticia em permet começar a creure en alló de la llum al final del túnel....

Aquesta petita llum, encara moooooolt llunyana, em permet seguir lluitant pel meu somni. Com dius tu Bruno, cadascú té el seu i el meu és poder tornar a pedalar la meva Scott, agafar agulletes i poder-vos donar les gràcies sobre el seu sillin. El meu somni comença des d'ara a veure's una mica més aprop... no sé quan em desperaté d'aquest malson no sé quan lo puto despertador es decidirà a sonar, no sé quan podré parlar en passat..... només sé que vull seguir somiant que tot aquest calvari algun dia s'acabarà. I vosaltres sereu els primers en saber que m'he despertat....

FENT UN REMEMBERING......

2011-02-01T19:49:00.004+01:00

Avui m'he llevat i, com sempre, he mirat per la finestra... buahh!! Quin solet.....

He decidit sortir a "conduir". Havia d'estar a Arenys a 2/4 de 12, aixi que he accelerat la feina a casa i a les 10 agafava el cotxe direcció... no ho sabia, la veritat. Tenia ganes de "conduir", canviant pedals per volant i l'Scott per l'Ibiza. Aixi que a una velocitat tranquileta he començat a fer el recorregut... Mataró, Llavaneres, Caldetes, Arenys, Canet i, desprès d'adelantar al meu pare (ell anava a fer el café amb llet a Malgrat....) he trencat cap a Sant Pol.

He girat a mà esquerra i he començat a fer la carretera de Sant Iscle i Sant Cebrià. L'he fet més vegades en bici que en cotxe... i com canvia.... Me la sé de memòria...

Estava molt xula, com sempre...

Una de les coses que m'ha cridat més l'atenció és fer-la escoltant la ràdio, sense sentir els cotxes adelantant-me o els ocells dels arbres ..... les pujades es fan facilment i les curves semblen més tancades sobre 4 rodes que sobre 2.
Es veu més maca sobre la bici, la gaudeixes més, la veus durant més estona i l'olores....

Ella també em troba a faltar... m'ho ha confessat en un moment d'intimitat... sshhhh

L'he feta tota sense cap cotxe darrera, a poquet a poquet, fent el recorregut alhora en cotxe i en bici....

És més fàcil fer les fotos sobre la bici que conduint... o potser és que en tinc més pràctica...

Com que encara em quedaven 20 minutets, a Arenys de Munt he trencat a mà dreta i he"coronat" Collsacreu. Durant l'escalada no he fet fotos perquè la carretera és més transitada i si se m'acumula la feina, corro el risc de fer-la malament i no interessa.

Aixi que un cop guanyat el" premio a la montaña", foto al cartell des del cotxe i cap a la feina.

Mai m'hagués imaginat que faria aquesta ruta a la mitjana que l'he fet avui.... ni l'Armstrong fa uns anyets...
Baixada tranquileta (reconec que baixo pitjor en cotxe que en bici...), aparcament, 4 estiraments i a pencar.

Demà metge..... a la tercera diuen que va la vençuda. A veure si ho podem corroborar.

NIKA-TERAPIA..... FUNCIONA !!

2011-01-30T19:47:00.005+01:00

US AGRADA?

2011-01-28T10:16:00.003+01:00

Mentres espero els resultats i el "veredicte" del metge, escolto l'Adele....

M'agraden molts tipus de música diferents, des del meus incondicionals Dire Straits, fins a Amaral, passant pel Boss, Nickel Back, Offspring, The Who, U2, The Beatles, Enya, el gran Dylan, The Corrs....

La música que escolto la trio en funció de l'estat d'ànim, i ara, com que no estic en el meu millor moment, escolto l'Adele.... "Someone like you". A veure si us agrada....

MÉS PROVES....

2011-01-26T22:38:00.005+01:00

Avui he tornat a visitar al traumatòleg.

Desprès de 22 sessions de fisio ja he arribat a un estat de saturació, de col.lapse tant físic com psíquic. És molt angoixant veure que no avances, que el tema s'allarga i que els dies, les setmanes i els mesos et passen a tota pastilla.... Et vas posant dates, tirant llarg, i la sobrepasses... tornes a allargar la data ... i et trobes girant la pàgina de l'agenda sense marcar la casella del SI....
El metge em fa fer més proves. 2 ressonàncies al peu i turmell i 2 ecografíes també als 2 llocs. Demà me les faig totes. A primera hora del mati a Mataró i per la tarda a la Teknon, aixi dimecres, que he tornat a demanar hora amb el metge, ja tindré els resultats.

Mentrestant... segueixo esperant.... segueixo desesperant.....Ànims als que esteu lesionats com jo, que no m'oblido dels vostres patiments... ànims a l'Oscar amb les "patuchas" i el dit, el Pere i el Bruno amb el genoll, el Txarly amb la "muñeca", l'Oscar i el Pirri amb l'esquena, en Quel també amb el genoll.... (Àlex, a tu no et poso perquè tu no ho estàs !!!!, a tu Guillem, el coll sembla que et deixa dormir, i a tu Marc, que ja estàs al curro!!!) i a tots aquells que no ho dieu i que ho patiu en silenci, com les "almorranas"... segur que ens en sortim més ràpid amb els ànims que ens anem enviant.

Per cert... quan estiguem tots a tope, podriem fer una quedada "Post-Lesionats"..... ja ho organitzarem.

De moment ...
Dimecres us explico.
Gràcies

COMENÇO LES OBRES

2011-01-23T12:23:00.004+01:00

Ja he començat les obres a casa i, com no, he començat pel rodillo.

L'he passat 3 dies :
- el primer dia vaig fer una sessió de 10 minuts
- el segon de 20
- avui de 30

Les sensacions no són bones del tot. Els 2 primers dies van anar força bé però avui no tant. Al pedalar noto un dolor "constant" on el peu es doblega per pedalar. Mentre pedalava no ha anat a més però molestava lo suficient com per no poder pensar en res més mentre estava sobre de la bici.

Pel que fa a la mecànica del pedaleig, provo de posar el peu una mica més pla tot i que a la que em despisto...

Aixi que segueixo avançant.... avui atrevint-me a canviar la sorra de la platja pel rodillo... espero haver encertatDimecres torno a la Teknon, a que m'hi donin un altre vistasso... he passat de sobres el temps de rehabilitació que el metge em va dir i, tot i que no tothom es recupera igual, necessito assegurar-me que no hi ha cap altre "cosa". Aixi també m'ajuda a tirar endavant la part més "mental" que també la tinc lesionada. Crec, però, que aquesta la curaré ràpid, quan les sensacions sobre la bici tornin a ser bones, quan no tingui el cap als peus ni els peus al cap, quan pugui tornar-me a deixar anar del manillar per fer una foto, notar l'aire a la cara o aixecar-me del sofà amb mal de cames... serà brutal !!!

Mentrestant, seguirem el ritme que toca seguir.... el dels cargolets...

Bona setmana i gràcies pels ànims !!
I, sobretot.... abrigueu-vos molt !!!

AVUI ENTRENAMENT AMB GREGARI

2011-01-16T12:54:00.007+01:00

No, no és la mateixa foto que l'altre dia... avui la O es comença a desplaçar per anar-se posant davant de la K... o veieu ?? Anem bé !!! Vamos, vamos !!!

Dia espectacular per ..... posar els peus en remull....

Avui he tornat a la platja però amb companyia del millor gregari que puc tenir... sobretot pel que fa a la paciència que té... Moments de Biblio-platja... fonamentals per una bona rehabilitació... mental

L'aigua estava super neta.... i super gelada !!! No hay dolor... no hay dolor....

Cel blau .....
Segueixo amb la rehabilitació, amb moments de desesperació i altres de ressignació, però cada vegada amb més ganes de pujar a la meva Scott. Poc més a explicar.... només quatre paraules, potser dites amb poca gràcia però amb molt d'agraïment.....

Doncs aixó, que moltes gràcies a tothom pels comentaris, pels mails, pels acudits que em fan riure (sobretot dels marranos Mariona... ;-) ), pels sms (ai Miguel el café ... menys mal que no caduca), per les cançons (Oscar....Vamos, vamos!! Subidón !!! Guillem...Knopfler, Marc ...Boss... i com no, Josmar), pels ànims, per les trucades (Jose, m'encanta que treballis... Àlex què fariem sense tarifa plana... jejeje) que m'ajuden a seguir mirant endavant.

Alló d'aquella llum al final del túnel encara no l'acabo de veure però, com algú diu, és perquè estic en una curva....

Salut !!

MINUTS MUSICALS....

2011-01-12T09:17:00.003+01:00

Sempre va bé una mica de bona música .

Que, wapo eh??? Aixó sí que t'aixeca l'ànim..... que no estamos tan mal, hombre !!!

SORTIDA D'AVUI : SÉRIES

2011-01-09T17:10:00.007+01:00

Avui m'he llevat amb mal de peu, com fa molts dies, tants que ni recordo quan em va començar. L'Iván ha sortit a rodar una estona i jo he canviat les cales per les sandàlies.

Tinc el mar davant de casa i tot i no ser gaire bons amics (per aixó de les humitats... oi Àlex???), avui l'he anat a saludar i a compartir amb ell les penes. Diuen que l'aigua de mar va bé per la circulació, pels óssos, que ajuda a curar els "mals", així que, perquè no sigui dit, agafo mòbil, cascos, tovallola i passo per sota la NII, pel típic pas subterrani de platja que fa una pudor que t'obliga a respirar per la boca.

El mar no estava gaire mogut, de tant en tant alguna onada amb més energia però s'hi podia estar de peu tranquilament, sense patir per mullar-se més del compte

No hi havia gent, un parell de pescadors amb barret de llana. "Bon dia..." "Bon dia" (n'he tingut de millors... he pensat). Només arribar i posar la tovallola a la sorra he anat a posar els peus a l'aigua... com quan et deien que ja havies fet la digestió i podies tonar-te a banyar.

Buahhh, que freda, quina sensació...

He estat cinc minutets de peu, caminava una mica per evitar que els peus em desapareguessin per ser engollits per una sorra afamada de banyistes, i he tornat a la tovallola, amb molt de compte... no ens fessim MÉS mal.... Volia agafar un llibre però he decidit escoltar música ; sóc més de notes que de lletres.

Avui no només he substituit cales per sandàlies.. també he deixat el casc a casa i m'he posat la caputxa, que m'ha anat bé per tenir els cabells una mica més controlats i per aïllar-me una mica de l'entorn. No tenia ganes de xerrar amb ningú... vaja, és com quan agafes el tren i tens ganes d'obrir la pàgina del diari o de la revista que t'acabes de comprar, veus algú que coneixes i reses perquè no et vegi i de cop i volta sents "Ei, Mònica, què tal??" "Ai, hola, no t'havia vist!!"... Mentida !!!!! Doncs avui igual, m'he aïllat.

Repetim operació : m'aixeco, em mullo els peus, em moc i cap a la tovallola. És com fer una sèrie... he fet 3 repeticions de 4-5 minuts cadascuna. Està prou bé per ser el primer dia d'entrenament.

No sé si la música ajuda ens aquests moments de "crisi", però soposo que us passa el mateix que a mi.. només em venen de gust escoltar músiques lentes així que la llagrimeta ha acabat sortint... bé, va bé per descarregar tota la impotència i ràbia que porto dins...

Em sona el mòbil enmig d'una cançó dels The Cardigans (eh Miguel??)... Era l'Iván, havia arribat de pedalar i estava al balcó de casa, que des de la platja es veu. Avui jo tenia la visió a la inversa. "Tot bé??" "Sí, sí, perfecte"

He esperat a que els peus s'acabessin d'assecar, m'he posat les sandàlies, he espolsat bé la tovallola i molt digne, com si vingués de fer un super entrenament per la platja, he dit adéu als pescadors i cap a casa, a la dutxa.

Estiraments. Un altre dia menys (o més...)

Espero que el retorn a la "normalitat" no us comporti gaires mals de cap ;-)

Gràcies

HE FET UN NOU AMIC

2010-12-31T19:46:00.005+01:00

Us presento el meu nou amic... el tendó tibial anterior.

Sí, s'acaba l'any... o millor dit, en comença un de nou i els ànims... flaquegen. Desprès d'estar prop de 3 mesos sense pedalar (o provant una estoneta a casa i no disfrutar-ho pels dolors al peu) el cap comença a fallar.

En principi em vaig fer una distensió al lligament però com que el tema estava parat i el dolor no marxava, el fisio em va aconsellar provar un altre traumatòleg. Aixi que avui, carregada amb RM i Rx ens hem plantat a la Teknon. Desprès d'una inspecció molt detallada, el metge m'ha dit que en la zona del lligament hi tinc una calcificació, degut a una possible lesió anterior (vaig tenir un esguinç fa anys) i que el que em fa mal és el tibial anterior, el tendó que treballa quan pedalo.

Els que em coneixeu una mica sabreu que tinc un pedalar una mica..."característic" i més d'un m'heu dit "Ei, t'he conegut de lluny per com pedales!" ... Pedalo "de puntetes". No per res especial, sempre ho he fet aixi i, la veritat, no li he donat mai importància.... i en té. He sobrecarregat massa aquest tendó i ara s'em queixa... malparit !!

Ara he de desinflamar aquest tendó i un cop ho hagi fet, he d'aprendre a pedalar de nou, i aixó em fa por... bé, por no, pànic. Ja em direu com es fa.... he de convertir una pedalada en un acte conscient per desprès convertir-lo en automàtic... alguna proposta?? Posar les cales més enrera, oi??

Seguirem anant al fisio, tot i que ara, els electrodes i els massatges, es faran una miqueta més amunt.

Volia fer balanç de l'any. Ha estat un any ple de reptes i d'objectius complerts, uns ja coneguts, uns altres impensables per mi uns mesos enrera. Volia fer balanç però, si us sóc sincera, no trobo el moment. Estic més aviat... "melancòlica" i "tristota" i si miro fotos i recordo, m'agafa la plorenera... són masses dies sense pedalar i no ho porto bé. Gestiono millor un fracàs o un abandonament que una lesió. Potser perquè ja sé que què va el rotllo i sempre et queda la por a si s'ha recuperat bé o no... i si em torna a passar?? I si.....

Aixi que em deixo aquesta entrada de "Ara toca fer balanç" per d'aqui uns dies, quan els dolors comencin a desapareixer.

Us agraeixo per avançat els ànims.

Gràcies a totes i tots els que m'animeu, sobretot a la Marionabtt, al Miguel, a l'Àlex, al Jose, al Guillem, al'Òscarjet, Sprintcraig, Quel, Jordi, Willi, Fèlix, Marc (cosí) , Noe, Pere, Jorge, Bruno, Núria, Pirri,... és que no em vull deixar a ningú que desprès em sap greu !!!

Com no a l'Iván i a la Clara, que avui hem pogut saludar a la Teknon. Gràcies pels consells ;-)

Ah!! Que m'oblidava!!!

BON ANY A TOTHOM !!

BONES CICLO-FESTES !!

2010-12-23T20:26:00.003+01:00

Doncs sí... ja el tornem a tenir aqui.... el Nadal no perdona i, com les factures, sempre apareix. Nadal.si Nadal.no Fa temps que no el gaudeixo com "s'ha de fer". No m'agraden els dinars i sopars inacabables, no m'agrada menjar fins a rebentar, no m'agrada la bogeria dels regals, no m'agrada haver de fer cues per aparcar, cues per pagar, cues per tot.... on ha anat a parar aquest "esperit nadalenc"?? Algú l'ha vist ??? És el que hi ha i tots acabem entrant dins d'aquesta roda de consumisme, on no existeixen crisis ni històries.

Aixi doncs, espero que passeu unes bones festes, que tingueu el tema turrons controlat, que no us desespereu fent les compres de rigor, que pedaleu força aquests dies de festa, que els reis us siguin generosos i que el regal de l'amic invisible sigui més xulo que el dels últims Nadals....

BONES FESTES !!!

905 11 50 50

2010-12-19T18:51:00.001+01:00

PELS QUE NO PODEN PEDALAR NI FER MOLTES ALTRES COSES.....

TRUCA !!

905 11 50 50

ALGU ÉS ALGU....

2010-12-17T13:29:00.009+01:00

Sembla que començo a veure una mica de llum al final del túnnel, aquella que quan et desanimes desapareix. Ahir, el Sergi (un bon fisioterapeuta que té tota la meva confiança) em va fer un vendatge neuromuscular. Aquest tipus de vendatge, d'origen japonés, estimula la circulació i augenta el rec sanguini. D'aquesta manera s'aconsegueix que hi arribi més sang a la zona lesionada, per tant, més oxigen i més nutrients.

Mireu quina "manualitat" :

El gest de la reblincada va ser aquest :Tot i que els lligaments laterals són els que van patir la distensió, el dolor es propaga i al camina "diferent" es coencen a sobrecarregar altres zones com la inserció del tendó d'Aquiles en el calcani i els lligaments peroneos :Com que porto 7 sessions de fisio, avui tenia permís x rodar una mica. La veritat és que volia sortir, fer 15 km i tornar cap a casa però feia molt fred i vent i m'he estimat més fer rodillo, a veure si encara em posaré malalta...

Aixi que l?ván m'ha muntat el rodillo amb la Giant al menjador (s'hi estava calentet) i he fet 40 m mooooooooolt suau, sense suar ni pujar pulsacions.... sí, sí, avorrit, no fa falta que m'ho digueu, però desprès de casi 1 mes i mig sense pedalar, qualsevol "sessió" és la bomba.

He saludat a l'altre companya de ruta (el gatet negre el tinc descansant...) :

He agafat el diari i l'he anat fullejant....

com que no suava no hi havia perill de córrer tintes i si m'havia de posar música, pel ritme que portava hagués hagut de recòrrer a Enya..... i sempre sota la supervisió de la Duna, la gata dels meus pares que la tenim uns dies acollida...

Els dolors hi són.... bé, més que dolors són molèsties però que no van a més. És una sensació de barreja de debilitat i de desestibilitat, com si tingués el peu adormit i se m'estigués despertant....
Desprès estiraments...
Ara em fa mal... soposo que s'ha refredat... a veure com passo la resta del dia i si el dolor no va a més, tinc permís per tornar-ho a provar el diumenge.... ai que es farà llarg aixó....

Bon cap de setmana i abrigueu-vos !!! Els que sortiu en bici, ojo a la carretera, els que disfruteu d'una apassionant tarda de compres nadalenques pels carrers a rebossar de gent, agafeu aire.... i els que, com jo, estigueu lesionats o malalts.... paciència i ànims ;-) Les carreteres ens esperen, no patiu !!!

Però si he fet bondat !!!

2010-12-11T22:08:00.005+01:00

Estimat Pare Noel,

aquest any he fet bondat..... he treballat de valent, he sigut una bona filla, una bona germana, una bona amiga i una bona companya. He regat les plantes, no he destenyit cap camisa de l'Iván, no he trencat cap plat ni se m'ha cremat cap torrada.... He fet tots els deures : he estirat cada dia desprès de l'entrenament, m'he pres el suc de taronja per estar a tope de vitamina C, he netejat la bici quan l'Iván m'ha renyat, he utilitzat més el cap que les cames en casi tots els reptes que he aconseguit, he fet tandes de magnesi, de ferro i d'Artilane.... m'he posat gel als genolls, he anat al fisio i he aguantat com una senyora el mal que em fa, he menjat plàtans durant l'entrenament pel potasi, m'he fet banys d'aigua freda a la dutxa (ggrrrr) i he gaudit a tope qualsevol sortida. Bé, potser sí que he xupat més roda del que hauria d'haver fet..... buuuaahhhh!!!!

Aixi que l'única cosa que et demano és tenir uns genolls i uns peus de ferro, que no em tornim a deixar tirada MAI MÉS, que pugui participar i acabr tots els nous reptes i que m'oblidi X SEMPRE dels traumatòlegs...

Atentament,

Mònica

Els que hem patit lesions sèries tenim pànic a tornar-nos a fer mal... i aixó és el que em passa a mi... Desprès de les 3 operacions dels genolls de fa uns anys qualsevol dolor, molèstia o lesió em fa tremolar.... Fa 2 anys em vaig fet mal als 2 peus fent el burro al gimnàs (Aquiles i peroneos..... 3 mesos de recuperació) i ara aquesta reblincada ..... Sí, ja sé, podra ser pitjor.... però quan tens lesions sovint et desanimes. O aixó és el que em passa a mi.

Porto 3 sessions del fisio de la mútua (de moment n'he de fer 20). No noto millora i aixó m'angoixa. L'Àlex em deia que només en portava 3, que em donés més marge, però m'adono que, tot i no tenir cap altra opció, de marge en tinc poc. M'atabalo, em poso nerviosa i tinc la sensació que no milloro, que estic estancada... i els dies passen volant !!! Tinc molts reptes per l'any que bé i m'agafen cagarrines si hi penso.... Hauré de seguir els passos dels nostres amiguets els gats i anar xino xano... amb tranquilitat i distreure'm amb qualsevol cosa...

Gràcies a totes i a tots pels ànims !!!! Sé que tots em doneu ànims i consells per ajudar-me a estar més contenta i, per què no, a donar-li la importància que realment té.... però també sabeu com necessitem la bicicleta en les nostres vides ..... tant per la salut física com mental....

Aixi que us seguiré "informant" de com em trobo i prometo ser més positiva....

CUIDEU-VOS !!!

BAD NEWS.....

2010-12-02T09:28:00.002+01:00

Feia dies que em feia mal el peu. Me'l vaig reblincar però com que em passa molt sovint, no li vaig donar més importancia. Com que també estava de descans no em molestava. Desprès d'agafar la bici per "estirar cames" el peu em va començar a fer mal..... no dolor de punxada sinó un dolor constant, a la zona del turmell.

Tiro amb ibuprofenos però el dolor segueix i decideixo anar al traumatòleg. Em fa fer una ressonància i ahir vaig tornar-hi amb els resultats.... distenció forta del lligament anterior del turmell.....

De moment 20 sessions de fisio i repós.....

No fa falta que expliqui com estic d'ànims...... tinc la sensació que només treballo, treballo i treballo i no faig res més que anar amunt i avall i no puc dedicar ni un punyeter minut al que més m'agrada fer.... estic emprenyada i disgustada. Provo de relaxar-me però només penso que fa casi un mes que no faig res de bici i m'angoixo més encara.

Aixi que de moment, ná de ná..... aviat us faré una crònica del fisio.... apassionant ;-)

ESTIREM CAMES ...

2010-11-19T22:43:00.008+01:00

Ahir divendres vaig matinar i com que deien que el cap de setmana seria passat per aigua, vaig fer uns quants km. Tenia ganes d'agafar la bici, feia dies que la tenia aparcada. Aixi que m'abrigo força i a respirar asfalt...

Vaig anar fins a Calella, xino-xano, gaudint del moment. Abans d'arribar-hi em vaig parar a un mirador que hi ha i vaig fer algunes fotos....

El sol hi era però estava com "difuminat" pels núvols...

ESPAIS ELECTORALS ..... (disculpeu les molèsties)

Voleu dir ????

El meu company de ruta temporalment abandonat ...
El mar segueix sent un espectacle :

Al donar la volta a Calella vaig pensar en la carretera de Sant Iscle i Sant Cebrià, feia molts dies que no hi pujava i segur que estava guapíssima, aixi que, tot i que no em volia fotre gaire pallissa, vaig decidir agafar-la...

ESPAIS ELECTORALS.... (disculpeu les molèsties)

Segur ????

QUINA CARRETERA MÉS XULA...

L'asfalt estava humit, la temperatura era fresca, uns 10Cº. Sol baixar uns 4 Cº a la que deixes la NII...

Tota la vorera estava plena de fulles de tons marronosos i era un espectacle :

ESPAIS ELECTORALS .... (disculpeu les molèsties)

Vols dir ??

Aquesta ja tardava, eh ???

I aquesta també... sóc jo eh??!!

L'espectacle segueix....

ESPAIS ELECTOTALS ..... (disculpeu les molèsties)

No sé, no sé....

Segueixo pedalant, amb una mà gelada (la de les fotos...) : m'he hagut de treure el guant definitivament, desprès de fer la mateixa operació de posar-lo i treure'l vàries vegades.... Mireu les fulles als laterals, quina imatge més xula...

No m'he pogut resistir i, finalment, he posat el peu a terra... valia la pena !!

Foto artística, jejeje

Mireu quins bolets!! No sé de quin tipus són però eren enooooormes!! Compareu-los amb la meva mà... tot s'ha de dir que la meva mà és més aviat petita... però de veritat que eren molt grossos... i fotien una pinta de ser verinosos...

ESPAIS ELECTORALS... (disculpeu les molèsties)

Tot i que....

Desprès d'estar una estoneta gaudint de l'estampa pre-hivernal, he baixat cap Arenys de Mar, he tornat a agafar la NII i amb una mica menys de fred a les mans (a Arenys de Munt s'ha acabat la broma i m'he posat els dos guants... començava a tenir símptomes de congelació.....);-)) he seguit pedalant fins a Mataró.

Sortideta molt tranquila, començant a recuperar ganes de fer km i amb companyia especial.... fotografies de senyors rient, tots ells molt guapos i prometent de tot... tenim el país empastifat de cartells, molts dels quals, encara hi seran per Sant Joan... els cartells electorals són com aquells papers que penja la gent a les senyals o als arbres, per fer saber on es cel.lebra el bodorrio ... Jose & Marta => o Pepe & Fanny => o Marcos & Sarai <= ... que desprès de 5 mesos, quan la parella ja s'ha divorciat, encara corren per allà, mig estripats (n'hi ha que s'ho curren i els plastifiquen... aixi aguanten les pluges).

Aixi que polítics de Catalunya, els que sortiu en aquest blog i els que no us mereixeu ni un cm d'aquest, deixeu d'embrutar, no només els pobles, carrers, bústies i carreteres del país, deixeu de fer política "escombraria", i poseu-vos les piles, que Catalunya ho necessita... no??

EL TREBALL DIGNIFICA..... SEGUR???

2010-11-15T23:30:00.008+01:00

Tinc ganes de fer una crònica d'alguna excursioneta, des del sillín de la meva Scott, amb vent de cul i un cel blau espectacular. Em ve de gust tornar a l'asfalt. Però ja sabem què passa.... quan pots, no vols i quan vols... no pots.

Sé que els temps que corren no són bons, que la crisi ho ha acabat empastifant tot. Molts de vosaltres teniu la sort que jo tinc de tenir feina, altres fa temps que en busqueu. A aquests últims donar-vos ànims i a no tirar la tovallola i als que esteu com jo.... ànims també.... ja tenim el dilluns al sac !!!Porto unes setmanes amb molta feina. Compagino la feina de psicòloga per les tardes amb la de mestre d'anglès pels matins, a una escola pública d'Arenys. Dimecres i dijous dino en 15 minuts i cada dia acabo passades les 20 del vespre, arribant a casa cap a les 21.

Ni em ve de gust aixecar-me a hores que els carrers encara no estan ni posats ni arribar a casa vora les 11, desprès d'una classe d'spinning a les 21 de la nit... aixi que ja ho veieu.... Em queden els caps de setmana però.... estic cansada !!! No puc evitar sentir-me malament si no "cremo", la veritat és que ho necessito. Necessito descarregar, suar, pujar pulsacions..... ho necessito però com deia en Pujol... "Aixó no toca".

No us passa a vosaltres? Heu tingut alguna època on el cap us demana un temps mort??? Per què tothom em diu que "Va bé descansar" però ningú ho fa ??? M'estic fent gran ???? Sóc jo la que estic en crisi??? Ai, ai, ai que m'espanto....

Em faré una auto-sessió de psicoteràpia... em sortirà barateta... o potser truco al meu colega Freud, a veure si em pot ajudar a esbrinar si és un conflicte amb el Jo i el Super-Jo, algun complexe no resolt, alguna por reprimida o trauma infantil ocult..... a veure si amb la seva ajuda ho poso tot en ordre, poso el manillar recta i m'entra la cala a la primera.

VOSALTRES

2010-11-05T10:09:00.019+01:00

Els que escrivim en els nostres blogs ho fem per diferents motius ; cadascú tindrà el seu. El meu és utilitzar-lo com a diari personal. És com una mena de llibret on tens guardat tot el que has viscut sobre la bicicleta i, moltes vegades, inclús una mica més enllà. A mi em permet poder tirar enrera sempre que vulgui, per reviure o simplement recordar un dia, una excursió, un port, una marxa.....

El fet d'escriure de manera pública fa que gent amb qui mai haguessis parlat, pugui llegir les teves experiències. Potser és gent amb la qual només hi tens en comú la bicicleta.. potser és de dretes (jo sóc d'esquerres) , potser resa cada nit (jo sóc atea), potser li agrada Los Chunguitos (a mi m'agrada el Mark Knopfler) o inclús potser està a favor dels toros (jo m'estimo als animals). Potser som tan diferents que no ens entendriem, que parlariem diferents idiomes o inclús potser ni ens aguantariem, jejeje .... i aquestes persones sou vosaltres. Anònims o no que vibreu pedalant, que patiu pujant un port o baixant una trialera, que voleu en pla o o aneu fent la goma, que somieu en una nova bicicleta o que ni renteu la que teniu.. és igual !!! Vosaltres decidiu dedicar una mica del vostre temps per llegir-me i per compartir les meves experiències. I això és motiu suficient per seguir explicant cosetes.

A molts de vosaltres ja us coneixia, a altres us he pogut conèixer personalment i a molts altres encara ens hem de creuar per la carretera.!!!

A l'Àngels i al Guillem ja els coneixia ...

Al Jose també, però aquest any hem pogut fer molts km junts a la BPB i ha estat tot un plaer :

Noves coneixences ....

La Noe i la Clara ...
La mega-Mariona !!
El meu entrenador de bàsquet, l'Oscar que l'he tornat a trobar desprès de més de 20 anys i no botant una pilota sinó pedalant !!

En Sergi dels de BiciCorriols...

En Miquel i l'Àngels...
I una bona amistat ... l'Àlex Roca d'Hortoneda.. sí, sí, el de les fotos dels cometes a TV3 ....

No em vull oblidar de ningú... l'incombustible Oscar, el genial Pirri, la Núria, el Jorge, el titan Pere, l'Àlex, el Bruno, el Fèlix, .... entre molts d'altres, i entre aquests "altres", un molt especial, especial perquè ell ho era i especial perquè ja no hi és... en Xavi-Maasai .

Un vell conegut....I el meu gran amor...

Aixi que amb la family...amb vosaltres i amb la meva estimada Scott espero seguir compartint moltes experiències i que seguiu clickant "de tant en tant" el meu "petit diari personal". Prometo intentar no aburrir i, en la mesura que em sigui possible, compartir amb vosaltres les meves aventures, alegries, dubtes, experiències i...... per què no..... alguns dels meus secrets...

PD: en breu acabo el periode de "descans".... I'll be back !!

PARLEM D'OBJECTIUS ???

2010-10-31T15:33:00.004+01:00

No sé qui va dir que una brevet era "una excursió personal". A mi m'agrada fer excursions i, per què no, fer-les sola, a la "meva bola". M'agrada anar una mica a l'aventura i jugar-me-la, potser arriscant una mica massa... o potser no. A les brevets et donen un carnet de ruta, que has d'anar segellant a diferents punts de control. Tens un temps mínim i un màxim per fer el recorregut total, no hi ha avituallaments ni et tallen carreteres. Interessant, no???

Porto uns dies de descans, tant físic com mental. Em costa no agafar la bici tot el que voldria però m'anirà bé, de tant en tant s'ha de fer i jo, la veritat, és que no ho faig mai. Aprofito ara que vaig molt carregada de feina per fer aquest parón... Com que no pedalo no escric... i ho trobo a faltar. Porto un parell de dies pensant en què puc explicar-vos i he optat per les brevets, una altra manera de pedalar, sense presses però sense pauses, a estones en solitari altres amb gent coneguda i per conèixer, vaja... que amb tirades tan llargues hi ha temps per una mica de tot.

Aquest any tinc els següents compromisos....

Brevet de 200 Km diumenge 10 d'abril
Brevet de 300 Km dissabte 30 d'abril
Brevet de 400 Km dissabte 14 de maig
Brevet de 600 Km dissabte 28 de maig

La intenció és fer-les totes 4, l'any passat va ser el meu debut pel que fa a aquest tipus de prova i va ser uns descoberta xulíssima. Vaig poder acabar la de 200, la de 400 i la Barcelona-Perpinyà-Barcelona, compartint més de 600 km amb el Jose, el Julià, l'Àlex i el Josep. Una experiència inoblidable. Els que portem més km a l'esquena em deien .. "Aixó enganxa!!" i és veritat. És una manera de practicar ciclisme molt complerta perquè a part de l'exercici que fas, i del tute de km que et fots, també fas cultura, t'enriqueixes, coneixes gent molt interessant, et poses a prova en solitari per carreteres desconegudes, pateixes per l'esforç físic que fas però també per no perdre't, per estar massa estona sense veure a algun ciclista, per buscar un lloc on et posin el segell del control, per si paro a descansar i tiro, per pedalar de nit.... vaja, potser sí que té una part de "bogeria" però què voleu que us digui.... a mi m'apassiona !!!

Aixi que desprès d'aquests dies de descans, començaré a preparar-me pels objectius de l'any que ve. A part de les brevets, també farem amb l'Iván algunes marxes, com la Bonaigua, les Tres Nacions, Puertos de Ribagorza, Terra de Remences..... però sempre amb un objectiu que, ara per ara, encara em fa molt respecte citar.... bé, segur que alguns ja ho heu endevinat.... la PARIS-BREST-PARIS... entre el 21 i el 25 d'agost del 2011 es celebrarà i.... estamos trabajando en ello... He de lligar encara molts aspectes pel que fa a la logística i encara he de fer totes les brevets, però hi penso. Em faria moltíssima il.lusió poder-hi participar, molta. Conec gent que l'ha feta i la recomanen... bé, com diuen aquells... step by step....

De moment, recordo la meva Scott modus randoneur i... ja m'emociono !!!!!

Bona castanya i al tanto amb els panellets.....

EM REGENERO... O HO INTENTO

2010-10-23T17:33:00.004+02:00

Uns dies de descans. Les cames m'ho demanen i el cap em sembla que també.

Potser és la tardor.....

O potser és perquè aquest any porto molts km. Només amb brevets més de 1.000, els 20 dies de vacances pels Alps i per les Dolomites, Remences, Terra de Comptes, Tres Nacions..... moltes classes d'spinning, hores de rodillo i aventures per aqui, per allà i, com no, per la N-II.

Porto unes setmanes amb molta feina, m'aixeco molt aviat per poder sortir a rodar 1 horeta i mitja, quan encara és fosc, arribo a casa a les 21 de la nit i a aquesta hora, poques ganes d'spinning o de rodillo tinc .... potser per aixó o potser per què senzillament estic cansada, aquest cap de setmana "descanso", em regenero i m'assec més al sofà que al meu estimat Selle Italia .

Segur que trobo a faltar la meva fidel companya Scott... però sé que m'anirà bé pel cap, per les articulacions i pels meus adorats genolls, que de tant en tant em demanem pietat...

Aixi que aquest cap de setmana no hi haurà crònica.... però us asseguro que hi haurà més ganes de tornar-hi d'aqui res... vaja, sense anar més lluny, el proper diumenge dia 31.... a Montserrat.

Bones sortides als que no perdoneu !!

Aprofito x desitjar molta sort a l'Óscar, un company blogger que demà té una cita important... utilitzaré la meva bareta màgica i t'enviaré tota la força que pugui...

MOLTA SORT !!!

LE TOUR 2.011 : ALLÀ HI SEREM

2010-10-19T22:45:00.002+02:00

Avui s'ha presentat el recorregut del Tour del 2.011.

Galibier x 2, Plateau de Beille, Luz Ardiden i Alpe d'Huez...... i moooolt més !!!

De moment, anem fent boca ;)

http://www.letour.fr

AI MARIONA QUINA RASCA !!!

2010-10-17T18:43:00.011+02:00

Des de que vaig tornar de les Dolomites que no havia passat el fred que he passat avui.... i mira que portava vàries capes.... (sí, sí, ... rotllo cebolleta ;-) )inclús xubasquero i guants llargs. Menys mal que la companyia de la Mariona m'ha ajudat a no pensar-hi tant...

El dia s'ha aixecat espectaular, fresquet però amb el cel clar... que ja tocava !!!

Aqui comença a treure el cap timidament ...

Aqui ja teniem al Sr. Lorenzo amb tot el seu esplendor...

Avui era un dia especial. Teniem ruta amb la Mariona, pels que no la coneixeu, una bttera nata (aquest any desprès de la Transcatalunya ha quedat 4rta a la Selènika... i segueix entrenant fort!!). M'ha passat a buscar x Mataró i des d'allà hem començat la nostra ruta.

Hem agafat la NII direcció Girona i a Arenys hem enfilat cap Arenys de Munt. Hem seguit cap a les 4 Carreteres i xerrant, xerrant, ens hem plantat a Collsacreu. Feia fresca i costava escalfar el cos... jo amb els guants llargs tenia els dits freds!
No ens hem parat i hem seguit cap a Sant Celoni, deixant enrera Vallvorguina. Un cop al poble, hem agafat la carretera que porta a Campins-Santa Fe.

Aquesta és la primera foto que he fet perquè m'he tret els guants... amb els guants llargs posats apreto tots els botons del mobil menys el que toca...

Aquest tros ha sigut agobiant : ple de cotxes de domingueros afamats de bolets i de motards fent sonar els motos de les seves màquines.... horrorós, de veritat. A més a més, patiem perquè ens adelantaven sense deixar cap tipus de distància de seguretat, a tota gardela, com si els bolets s'acabessin.... un perill, de veritat. Gens recomanable...

Aqui tenim a la Mariona, no fa falta que us digui lo forta que està.... menys mal que avui anava de tranqui, sinó m'hagués fet patir més del compte... ara que per fer passar el fred, algun dels seus apretons m'han anat bé...

Deixem Campins i comencem a pujar Santa Fe del Montseny :

Aqui ja tenia més temperatura al cos... però seguia fotent una rasca...

Les vistes, a mesura que anavem pujant, eren més espectaculars :

Arribem a dalt, contentes perquè el primer objectiu del dia estava complert !!

La Mariona, el cartell i les nostres nenes, que s'han portat moooolt bé :

Desprès de la foto de rigor, hem seguit una miqueta, deixant enrera el restaurant que estava a rebentar, i hem anat a buscar un lloc amb solet x poder menjar una mica i no refredar-nos massa :

Arrepenjo la bici en un pal, així no em toca al terra i no s'embruta .....

...i al cap d'uns minuts, llegeixo el cartell i penso.." Mònica, ho estàs llegint malament...." M'hi torno a fixar i li dic a la Mariona : "Nena, llegeixes el mateix que jo??" I si, no necessito ulleres, de moment...Hem menjat una miqueta. Jo he estrenat la bosseta que em vaig comprar fa un parell de setmanes a Calella, quan vam anar a veure l'ambientillo de la Challenge. M'ha anat molt bé, tot i que em toca una mica la cama quan em poso de peu :

Aqui la Mariona carregant piles i....

Emmerdant-se amb molt d'estil...

Hem recuperat energies i hem seguit baixant cap a Viladrau. Pel camí hem hagut de fer una parada inesperada...

Passat Viladrau i abans d'arribar a Seva, encara amb el fred de la baixada al cos, hem agafat el trencall que ens portava fins al Brull, per desprès acabar de pujar Collformic, de 1.145 m (m'enrecordo Mariona!!!)

Desprès de fer 6 fotos, aquesta és en la que em veig millor... imagineu-vos les altres com han sortit... la Mariona, encara que digui que no és fotogèncica, ha quedat a totes bé !!! Punyetera!!

Doncs cap amunt !!!
No ens parem al Brull, anem sobrades de forces, jejejeje

Aquesta carretera, potser també perquè ja era l'hora de dinar, estava molt tranquila, pocs cotxes i SILENCI !!!!
Pujant cap a Collformic :

Foto amb el xubasquero davant del manillar, el meu gat, la bosseta... vaja, casi casi una randoneur ;-)

Arribem a dalt contentes, segona prova superada !!! Un amic de la Mariona que la reconeix (que petit que és el món...) ens fa una foto. La única que ens hem pogut fer juntes !!!

Ens hem afanyat a menjar una miqueta més i ràpid cap a Sant Celoni, que venien uns núvols...

Quan faltaven pocs Km per Collsacreu hem parat, jo m'estava fregint de calor i la Mariona ha aprofitat per menjar el plàtan que li quedava... i diuen que el ciclisme no és eròtic ...

I sí..... ens ha començat a ploure mentre pujavem Collsacreu, vaja al cap de res de treuren's els xubasqueros.... quina és aquesta llei ???? El panell de control mullat, grrrr!

Sense perdre el bon humor hem acabat de pujar Collsacreu i cap al mar !!!

Aqui ja estem a Mataró, a punt d'acabar la ruta :

I aquest és el núvol que ens estava esperant quan hem arribat a la meta :

Jornada dura, llarga i freda. Molt contenta d'haver compartit 145 km, més de 2.500 m de desnivell i una mica més de 7 hores de sillin amb la Mariona. Merci nena, tot i que hem arreglat mig món, ens falta l'ltre mig, així que... QUAN FACI MÉS CALORETA, ens tornem a veure, et sembla ???

He començat amb el sol i quina millor manera d'acabar amb la lluna d'avui???

Foto de l'Àlex Roca (Hortoneda)

BONA SETMANA !!!

PUC PEDALAR I PEDALO !!!!!

2010-10-12T11:32:00.011+02:00

Tots tenim una història personal, una experiència, una vida que anem teixint mica en mica i que ens va deixant petjada. Tots tenim motius per tirar endavant quan rebem una mala noticia i quan fruit de la desesperació, de la impotència i de la ràbia, ens trobem perduts i desesperats.

Els que llegiu les meves cròniques compartiu amb mi la meva passió pel ciclisme i les meves "aventuretes" sobre dues rodes i, per aquest motiu, com que la pluja no em permet sortir a pedalar, us explicaré el per què per mi és tan important poder fer el que faig, poder coronar un port, acabar una marxa, gaudir d'una ruta amb companys o d'una classe d'spinning frenètica, poder compartir tot aixó amb l'Iván, la persona que més m'entén i més m'ha ajudat, amb el meu pare i amb amics com l'Àlex, en Guillem o companys com en Quel, en Jose.....

Quan vaig començar a pedalar ho vaig fer com tothom, xino xano. De seguida em va agradar i em vaig comprar la meva primera BTT (havia tingut moltes bicis... amb el pare ciclista, és evident, però no havia sortit mai per la carretera o la muntanya). Amb la BTT feia les meves rutes, sola, i m'hi vaig enganxar.

Quan vaig conèixer a l'Iván, vam fer les primeres rutes amb alforges (jo ja havia fet el Camino de Santiago però no el vaig acabar, els genolls em van començar a fer mal). Rutes de 3-4 dies, amb desnivells no gaire durs però kilometratges gens menyspreables. Ens vam anar animant, ens ho passavem molt bé i vam decidir anar de vacances a Irlanda, amb les bicis i les alforges. Allà vaig adornar-me'n que els dolors als genolls no eren ni de sobrecàrregues ni de res momentani. Allà vaig haver de deixar de pedalar i acabar la ruta en tren (imagineu-vos el disgust...).

Quan vam tornar, vam començar a buscar traumatòlegs.... un peregrinatge que molts debeu haver viscut. Ni els diagnòstics (tendinitis, condromalàcies amb tots els seus graus, desgast del cartílag, sobrecàrrega,...) ni els tractaments coincidien.... infiltracions, repòs, antiinflamatoris, injeccions, acupuntura, fisioterapeutes diferents... jo que sé... vaig provar de tot. Ja desesperada vaig anar a parar a una traumatòloga "esportiva" que desprès de fer-me un grapat de proves em va dir que amb una artroscòpia a cada genoll, ho solucionariem.... doncs res, dit i fet, en 2 mesos estava operada de les dues cames, fent la rehabilitació pertinent i amb unes ganes boges de pujar a la bici.
Un cop tot el procés finalitzat i seguit amb molta cura, començo a pedalar i els dolors segueixen..... provo spinning, alguna sortideta suau... però els dolors no han marxat i els genolls de seguida s'em tornen a inflar. Torno a la traumatòloga i li explico... em demana paciència.

Tot i que els dolors no marxaven, amb l'Iván vam planejar les nostres primeres vacances als Alps. Abans de marxar, vaig tornar a la metgesa per dir-li que em fes alguna cosa per poder passar els dies de vacances sense dolors. Em va fer un parell d'infiltracions a cada genoll. Jo sabia que no era bó del tot però no volia haver de tornar a deixar les vacances a mitges, ni per mi ni per l'Iván. Vaig sortir contenta de la consulta. Vam marxar als Alps. El primer dia... Alpe d'Huez!!! No m'ho creia, quina emoció!!! Al vespre gel, antiinflamatoris, estiraments..... i moltes oracions. L'endemà tocava Croix de Fer.... no vaig poder, al km 7 sé finí. Tenia els genolls super inflats i amb molts dolors. No us explico el drama.

Vam tornar de vacances i a la consulta de cap (des de França vaig trucar a la doctora però estava de vacances). Em va dir : "Noia, no s'hi pot fer res més, però tu tranquila, estàn fent un passeig marítim molt maco i podràs anar-hi amb la bici". Només sortir un drama.... m'estava dient que no podia anar en bici????

L'Iván ho comenta una dia a la feina, explica en la situació que ens trobem i una companya seva, que té el marit ciclista, li parla d'un cirugià ortopèdic que havia sigut ciclista i havia treballat amb la Federació Catalana de Ciclisme. Casualment té consulta a Mataró. Sense pernsar-ho dues vegades, demanem hora. No m'entra per la mútua però us asseguro que són els diners millor gastats mai. Amb una sola radiografia de cada genoll en va tenir prou. "Tens una mala alienació de la ròtula i això té solució". Vaig sortir de la segona visita amb data per l'operació. Havia d'estar ingressada 3 dies, ja que era una mica més complicada que les dues anteriors. Dit i fet : el 16 de desembre del 2005 entreva per tercera vegada al quiròfan x poder pedalar. Em va fer una"alliberació de les ròtules", és a dir, que al doblegar la cama, les ròtules no es torçaven ni tocaven cap estructura i, per tant, els dolors desapareixien.

Tot va anar de fàbula. Al cap de 4 dies estava a casa. Envenada de dalt a baix, amb alguns dolors al posar-me de peu, però molt contenta i convençuda que aquesta vegada l'havia encertat.

Mireu quina pinta ..

Vaig estar casi 2 setmanes aixi. Tal qual em deixava l'Iván a casa pel matí em trobava al vespre. Em punxava a la panxa i em tractava com una reina. No em podia aixecar perquè no podia doblegar les cames i els braços no em donaven per més.

Al treure'm els vendatges les cames feien pena..... mare meva.... no les podia doblegar, quina angoixa. Em sentava a la taula del menjador i em posava litres de llet als peus per anar fent una mica de musculació. Al cap de pocs dies ja podia anar a piscina, només perquè psicològicament ho necessitava. Tenia les cames fluixes, amb els punts i morades però jo anava molt digne pel gimnàs ;-)

Quan vaig poder tornar a pujar sobre la bici sí que em vaig emocionar. La millora va ser espectacular... vaja, des d'aleshores no he parat. Sí que de vegades, si em passo una mica i arrossego massa estona el plat, desprès em noto els genolls carregats però entre el gel, els massatges i els estiraments, tot torna a estar en ordre. Les cicatrius hi són però no m'importa.

El doctor que em va operar mai sabrà el que ha representat per mi. Puc pedalar, puc fotre'm les pallisses que em foto, puc compartir-ho amb l'Iván i amb gent molt maca. Potser, per haver passat per aquesta experiència, de voler fer una cosa i no poder a causa del dolor, de demanar ajuda fins a la desesperació, de llençar temps i diners i de plorar molt, gaudeixo del ciclisme i l'entenc de la manera que ho faig. Gaudint al màxim cada km, sola o acompanyada, pujant o baixant, a Catalunya o a l'estranger, al costat del mar o a la muntanya, a 7 km/h o a 40. Anant davant del "coche escoba" o guanyant un pernil. Tant se m'en refot.

Pedalo, pedalo, pedalo i no ho deixaré de fer !!!

Iván, gràcies x tot, x la paciència, x l'optimisme i x decidir compartir aquest calvari amb mi. T'estimo.

APROFITANT QUE ENCARA NO PLOU....

2010-10-09T15:28:00.008+02:00

Tot i que no sempre les sortides tenen un recorregut espectacular o un kilometratge que supera les 2 xifres, sempre ens podem esforçar per fer-les... "diferents".

Divendres a 2/4 de 9 em dirigia cap Arenys a buscar el meu pare. Feia dies que no sortiem junts (per motius laborals, jejeje) i voliem fer una volteta una mica més llarga del normal, però sense perdonar el café amb llet.

Aqui ja estavem a punt d'arribar a Sant Pol, deixant Canet enrera.

Estava tapat però teniem esperances de no mullar-nos...

El cel, com aquests últims, estava espectacular...

Desprès de parar a Malgrat a prendre la nostra dosi de cafeïna, vam seguir cap a Palafolls :

Desprès van arribar a Tordera i Hostalric i allà vam haver de girar cua perquè algunes gotes ens van fer témer el pitjor... però no va arribar la sang al riu. Vam tornar x la N-II, i a mida que ens acostavem a Arenys el cel s'anava aclarint.

92 km.

L'endemà l'Iván es va unir al grup. Vam passar a buscar al meu pare per Arenys i vam enfilar direcció Girona.

Tot i que a Mataró estava força clar, al acostar-nos a Sant Pol el cel es va anar tapant... ja hi tornavem a ser !!

Com que no ho veiem gaire clar, vam girar a Malgrat :

Aquests és el cel que deixavem enrera...

En canvi si giraves, el cel estava blau...

Aqui fent de gregaria i imposant el meu ritme frenètic...

Els vaig acompanyar fins a l'aqüeducte romà que hi ha a Calella, direcció Hortsavinyà :

Està al costat de la cas, si clickeu la foto el podreu veure millor... tot i que en aquest país tenim tendència a no cuidar runes i monuments que encara "sobreviuen"... una llàstima.

A l'alçada de Pineda vam parar a fer el cafetó. Hi havia una quantitat de bicicletes !!! Semblava un avituallament "de veritat" .

Aqui les 3 nenes... el meu pare havia agafat la Tvt que feia anys que estava aturada .

Bicis.....
I més bicis...
La parelleta...
De xerrera mentre jo controlava "les màquines"... que mai es pot treure l'ull de sobre :

Acabem d'arreglar el món ens trobem al Celada i al Toni (Cetonic) i ens unim al seu grup. El pilot es va trencant i l'Iván tira amb els de davant. El meu pare i jo ens quedem al mig. Ell es queda a Arenys i jo segueixo sola fins a Mataró on abans d'arribar-hi ja em trobo a l'Iván en direcció contrària que em venia a "rescatar".

Aixi que ni rampes, ni paisatges espectaculars, ni velocitats vertiginoses i ni pernils, però bona companyia, km a les cames i ni una gota sobre l'esquena.

UN D'AQUELLS DIES PERFECTES

2010-10-03T17:00:00.015+02:00

El dia prometia. Avui hem fet la marxa de Mollet, la Peregrí Pí. És l'última marxa de la temporada i ens agrada perquè el recorregut no és molt exigent, et trobes a gent coneguda i la major part del recorregut es fa a un ritme que et permet mantenir una conversa i pedalar a la vegada. També hi ha un tram cronometrat, que són els 9 Km que pugen fins El Farell.

Aquest és el recorregut i el perfil :

Hem arribat a Mollet cap a 2/4 de 8 (la marxa començava a les 8:15). No feia fred. Hem descarregat les bicis i ens hem acostat al pavelló, on haviem de recollir el dorsal.

Hem vist de seguida a l'Àlex que estava esmorzant una mica i desprès ha vingut en Miquel

L'Iván, l'Àlex i en Miquel :

Desprès de fer-la petar un ratet, hem anat cap a la sortida, on també he vist a l'Anna, amb qui he pedalat una bona estona. Aquesta és la sortida :

La sortida ha sigut molt cómode... la gent ja no està per arrencades matineres i hem anat fent els primers km xerrant. El pilot s'ha anat estirant, el terreny ja picava cap amunt i el ventet ens saludava. Tot i que el ritme no era frenètic, anavem fent..

En Miquel :
L'Anna : El trio La, La, La..... bé, millor Bla, Bla, Bla ....
Ens hem anat quedant enrera, tampoc hi havia massa pressa per arribar i a la que ens hem despistat ....

Jajaja quin fart de riure !!

Hem apretat una mica, a veure si ens podiem enganxar a algun grupet.

L'Anna ha tirat, l'Àlex ha afluixat i m'he quedat amb en Miquel i abans d'arribar a l'avituallament a Sant Llorenç Savall, ens hem trobat amb l'Iván (que m'estava esperant). Ens ha apretat una mica, hem "recuperat" posicions i ens hem plantat a l'avituallament amb gana...

Allà he menjat un plàtan i una Coca-Cola. No feia sol i desprès del primer sofocón del dia seguint a l'Iván, al parar, agafes fred de seguida... Hem comentat la jugada i, desprès de carregar els dipòsits, hem seguit la marxa, cap a l'Alt de Gallifa.

La carretera estava super xula, passavem per una zona humida i aixó es nota en el to de la vegetació :

Desprès hem baixat fins a Gallifa. Allà he coincidit amb l'Óscar i amb l'Asun, del Provençalenc.

Hem fet tota la baixada juntes i ens ha permés xerrar una estona. A Sant Feliu de Codines hem fet un reagrupament i, un cop tots junts, hem baixat cap a Caldes de Montbui, on comença el tram cronometrat. Aqui ja m'he posat nerviosa. L'any passat havia fet 2ona i se m'havia escapat la primera posició en l'última paella. Aquest any potser tenia menys motivació però s'havia de provar!!! La pujada són uns 9 km que a mesura que van passant es van enganxant. No tinc punts de referència per saber quan em queda però la "tàctica" era anar tota l'estona a tope. Els primers Km els he fet amb força, anava a 18-20 però a la que la carretera ja s'ha començat a enfilar una mica més, arribant al 6%-7%, he baixat la velocitat i pujat pulsacions.... encara una mica més. Tenia l'Iván davant que no em deixava d'animar. "Va, Mònica, va!!". La resta del recorregut l'he fet a 15-16-17 km/h i, he de ser sincera, anava a tope... Per cert, soposo que enteneu que no hagi pogut fer fotos... vaja, ni hi he pensat ...

Per fi veig l'última paella, m'atreveixo a mirar enrera i no hi ha ningú !!! Sóc la primera !!!!

He guanyat!!!

Sento "Mònica!!!" a pocs metres de l'arribada i crido però no identifico qui és.... desprès ens ve a saludar.. és el Farell !!!

Buahh!! Subidón, em noto la cara que em vull, els genolls que em diuen "Nena, t'has passat...!", el cor a tota gardela i la mirada de complicitat amb l'Iván.
L'Iván amb el Farell :

La parelleta...
Ambientillo a dalt :
Amb l'Asun... felicitats !!!
Recuperem pulsacions mentre xerrem amb el Farell, ens felicitem amb l'Asun, que ha fet segona, ens fem algunes fotos i cap a Santa Perpetua de la Mogoda, deixant Caldes enrera i arribant de seguida a Mollet, per finalitzar el recorregut d'uns 96 Km.

Desprès... festa grossa. Hem recollit l'obsequi : una samarreta super xula talla S!!!! Me la podré posar!! Gràcies organització i gràcies al Club Ciclista Plana Lladó, per la feina ben feta, la tenacitat i per tenir detalls amb les dones que us agraeixo infinitament.

Hem gaudit d'un aperitiu molt complet, amb croquetes, truita de patates, olives, formatge, pernil.... beguda fresqueta i cares de satisfacció.

Trofeus i pernils...

Hi havia gana....
Encara quedaven forces x xerrar...

Aquest any m'he emportat un senyor pernil que pesa... un ou !! Demà l'encetarem i ja el tenim casi tot col.locat, jejeje ... els que vindreu a la kedada del dia 10 el tastareu !!!!

Semblava que tot estava dat i beneït oi??? Doncs no, encara faltava la sorpresa del dia.... un sorteig d'un altre pernil...... Alejandro Roca... núm 14.. No he reconegut el nom però sí el número.. "Osti, aquest número l'he vist...." "Sóc jo !!!" Jajajaja, que bó, li ha tocat el pernil a l'Àlex!! I se'l mereix, oi tant que se'l mereix. A disfrutar-lo amb l'Àngels (i guarda'n una mica per la Daina...).

FELICITATS ÀLEX, TE'L MEREIXES !!!!

Acomiadaments i cap a casa dutxar-me, dinar, cafetó i a escriure crònica... que tenia ganes d'explicar-vos una "sortida" tan especial" com aquesta.

TAFANEJANT ENTRE TRIATLETES

2010-10-02T16:15:00.007+02:00

Dissabte.... ai que ens costa aixecar-nos.... El dia s'ha llevat tapadot, no amenaçava pluja però el sol estava... bé, no sé on estava.

A mi em feia mandra sortir, era tard (les 9) i volia anar a comprar 4 coses.
Però l'Iván s'ha aixecat amb més energia que jo i me l'ha encomanada, així que ens hem canviat i a rodar una mica. Només sortir ens hem creuat amb el Fèlix (Hola !!!!). Mare meva com estava la NII de triatletes ajupits!!! L'Iván s'hi ha enganxat en un grupet i ha desaparegut. A Calella m'estava esperant i com que a li feia gràcia anar a veure l'ambientillo de la Challenge que hi ha demà per aquesta zona, hem entrat dins del poble i mireu quina balconada hem vist :

Hi havia forces stands amb material divers, ofertes i novetats :

Tafanejant a veure si hi havia alguna ganga... i no :-(

Aquesta és l'arribada i al final es veu l'arc per on passaran els valents que l'acabin :

Aprofito x desitjar molta sort a la Noe !!!

Hem girat cua i ens hem enganxat a un grupet que pedalava amb alegria, els Dimonis de Badalona. Hem anat tota l'estona a 35-40 Km/h, amb un ventet a favor que s'havia d'aprofitar. L'Iván s'ha posat a davant i ha fet que el grup s'estirés però ens hem anat reagrupant... l'escanyaré !!!

Hem arribat a casa, dutxa, estiraments, suc de taronja i a comprar el diari i 4 coses més que em faltaven (Clara, m'he comprat l'Artilane!! I no és dolent ;-) Merci i molta sort per demà diumenge!! A tope!!!)

Tornant de comprar he vist una façana super curiosa que m'ha cridat l'atenció... ocells, un gatet i un dimoni pedalant sobre una bicicleta !! No sé qui hi viu, però o és un dimoni o un amant del ciclisme, perquè per posar-se aixó a la façana...

Per acabar aquesta mini-crònica us ensenyo les fotos que fa el meu amic Àlex Roca, diariament, a la mestressa de les nits... aquestes són les d'aquesta última setmana. Xules oi ???

Demà toca matinar, tenim la Marxa de Molet, la Pelegrí Pi. Ja us ho explicaré !!

AI, AI, AI PISTOLER.....

2010-10-01T13:31:00.002+02:00

HAS PECAT ???

FAMILY, FRIENDS AND BIKES

2010-09-29T12:33:00.005+02:00

El que havia de ser una sortideta "de café amb llet" amb el meu pare, s'ha convertit en alguna cosa més. He passat a buscar el meu pare x Arenys i de seguida ens han enganxat un grupet, en el qual hi anava la Noe, l'Obitos, la Clara (per fi ens hem conegut!!!) en Pep, entre d'altres. Ens han adelantat i, tot i que al principi els hem deixat passar, hem apretat una mica i ens hi hem pogut enganxar.

Primer de tot he felicitat a la Noe per la bestiesa del SS a la Selènika... que bruta que ets !!! Desprès he estat xerrant amb la Clara. Mare meva que forta que estàs també nena... entre tu, la Noe i la Mariona btt.... em fotrieu una repassada....

Direcció Sant Pol...El meu pare i l'Obitos ....

La Noe, la Clara i el Carlos...

Hem arribat a Malgrat i allà el grup s'ha dividit. Uns han seguit direcció Girona i l'Obitos, la Clara, el meu pare, el Pep i jo ens hem quedat a Malgrat, a fer-la petar una estoneta mentre carregavem piles i gaudiem d'un solet molt agradable.

Aqui la Noe i la Clara :
Les vedettes....
Aqui l'Obitos, la Noe...
La Clara amb en Pep :

Desprès d'una estoneta movent la llengua i descansant les cames, hem tornat a pujar als nostres cavalls. La Clara ens ha convidat : recorda que tens 2 sessions de psicoteràpia i un esmorzar a compte ;-)

Com que tots anavem en la mateixa direcció, hem anat fent... els primers km de xerrera amb l'Obitos. A l'alçada de Canet ja ens hem posat en fila índia i a tirar... la Clara ha imposat el seu ritmet i jo he començat a patir....

El meu pare s'ha quedat a Arenys i els 4 hem seguit. S'ha afegit un altre ciclista i ja ens hem posat a 40km/h. Mentre anava darrera el Pep anava fent, però a la que m'he desenganxat una miqueta en una rotonda, ja m'he despenjat del grup.. grrrrr!! La Clara i l'Obitos han baixat el ritme i m'han esperat (gràcies...).

Acomiadament ràpid a l'entrada de Mataró i super contenta de la sortida, d'haver conegut a la Clara, d'haver-me retrobat amb l'Obitos, d'haver pogut felicitar personalment a la Noe i d'haver-ho pogut compartir amb el meu pare. D'haver-me relaxat fent un cafetó mentre xerravem i d'haver arribat a casa més cansada del previst.

Ara a treballar, que jo el dia de vaga treballo el doble : pel matí a la carretera suant la gota gorda i per la tarda a la feina... i que no falti !!!

Per cert Obitos, un plaer haver estat xerrant amb tu, gràcies. I a seguir gaudint de la family i de la bici. Espero tornar-te a trobar aviat.;-)

KM I ALGUNA COSETA MÉS

2010-09-25T23:06:00.013+02:00

Viure davant del mar és tot un espectacle. Cada dia és diferent : els colors, la lluminositat, els reflexes ... és un plaer per la vista. Aquests dies, amb les tempestes he fet algunes fotos i no puc estar-me'n d'ensenyar-les. Algun "privilegiat" ja les ha vist abans, oi Àlex???

Aquesta és del divendres al vespre :

Aquesta d'ahir dissabte pel matí :

I aquestes d'avui desprès d'esmorzar :

Com que el cel estava molt tapat, he agafat el xubasquero (un de l'Iván que em ve gran però m'hi cap a la butxaca), el plàtan, 4 euros i el mòbil, of course :

Ahir vaig fer 75 km, pujant Parpers i la Font de la Cera i amunt i avall per la NII. Avui em venia de gust fer una ruta que em va comentar el Fèlix a través del blog, que arribava a Sant Celoni i des d'allà es pujava fins a Olzinelles, però com que no tenia gaire clar el tema meteorològic, he optat per ajornar l'excursió i quedar-me per aqui.

He sortit i feia fresca, 17 ºC, així que de seguida m'he posat el xubasquero, per abrigar-me. El cel seguia molt wapo :
Tenia claríssim que em mullaria...

La veritat és que de seguida m'he agobiat una mica.... he anat pedalant direcció Girona, a veure si passava algun grupet i m'hi podia afegir, ja que el vent de cara era molt molest. Res, un bttero m'ha adelantat però s'ha quedat a Arenys. A l'alçada de Calella, he trucat a l'Iván.. "Ei, què fas?? Surts??" "No, No, em quedo a casa treballant..." Bufff, entre el vent, el cel i tot una mica, he decidit girar cua abans d'arribar a Malgrat : "Va, torno a casa, m'estalvio mullar-me i faig una mica de rodillos...".

Giro cua a Santa Susana i quan passava per Pineda, m'ha cridat l'atenció un cartell de posava "Aqüeducte Romà". Ostres, avui no podia fallar!!! M'he desviat de la NII, agafant un trencall a mà dreta i he entrat en una carretera en obres. Fotia una ventolada...

Amb semàfors i tot...
Al cap d'un parell de Km he trobat aquest cartell que indicava on estava l'Aqüeducte romà de Can Cua :
He baixat de la bici, la carretera també era "romana", jejeje... ostres, ja m'extranyava... he passat x sota de la cadena i he caminat uns 100 m. Allà estava!!

La foto mostra tot el que queda d'ell :

Una mica més animada, he girat cua i he seguit cap a casa. A l'alçada de Calella, al costat de l'hospital, he vist un cartell que posava Hortsavinyà. La carretera no està asfaltada fins al poble : dels 12 km només n'hi ha 5 que es poden fer en bici de carretera. He decidit pujar-los, la carretera és molt poc transitada i feia molt temps que no hi anava :

El mar va quedant enrera i semblava que el sol es decidia a sortir...

La carretera va picant amunt, però et permet anar amb alegria :

I "hasta aqui puedo leer...". Aqui ja canviem asfalt per sorra, així que mitja volta :

Mentre pujava cap a Hortsavinyà, he enganxat al Josep, un ciclista dels que no perdona, que veig moltes vegades x la NII però que mai haviem coincidit en la mateixa direcció. Segur que els que correu per aquesta zona l'heu vist, és un home amb una minusvalia que fa que no pugui pedalar correctament i que ho faci com si estigués aixecat del sillín. Un home encantador. He fet la meïtat de la pujada xerrant i, com que ens hem entés, hem seguit xerrant per la NII, fins a Mataró, on ens hem acomiadat (ell és de Premià).
Com que encara no era ni la 1, he decidit fer una estoneta més. He agafat la carretera de Mata i... surprise !!

He anat pujant fins a Llavaneres. Allà he mirat amunt i he vist una esglèsia perduda a la muntanya i he decidit "atacar-la". Evidentment, ni una punyetera senyal de com arribar-hi... He començat a pujar, pujar i pujar... total que m'he fotut en una urbanització d'aquelles que tot són rampes i més rampes...

Sembla que no pugi però el comptaKm em marcava un 12% :

He anat direcció Supermaresme, que pujava i pujava...

Quin sofocón !!!
Sembla que allà s'acaba... a veure si tinc unes bones vistes...

Bufff, segueix pujant....
Mare meva !! Aquest rampote té un 18% !! Quan l'he baixat he parat a fer la foto, que pujant-lo m'ha sigut IM-PO-SSI-BLE
Vinga, seguim pujant... no s'acaba mai ???
Allà baix es veu Mataró :

Una altra rampeta...Necessito parar i agafar aire... buff, quin mal de cames... He parat a menjar-me el plàtan. Era tard, d'aqui poquet ja dinaria, però tenia una gana....
I què pot passar quan alguna cosa et ve molt degust ???? Xofff, m'ha relliscat i més de la meïtat del plàtan al terra.... quin desastre...

He pujat una mica més :
Aqui he decidit girar. Ja no hi havia cases i per un moment, he pensat que m'estava liant.... a mi em costa orientar-me i tinc tendència a perdre'm, així que mitja volta, i paciència que ara tocava patir una mica de mans apretant el fre...

Alguna foto a la baixadeta...
I cap a casa !! Casi 90 km amb la tonteria.... He arribat molt contenta : el que m'esperava que seria una sortida sense pena ni glòria, s'ha convertit en una de distreta, amena i...SECA!!!

No m'he mullat !!!!

A alguns us ho he enviat via mail, als que no, aqui teniu un enllaç que val la pena que xafardegeu, en cas que vulgueu viatjar en tren portant la bici o.... per si voleu corroborar el bon funcionament de la RENFE :

http://www.renfeylabicicleta.blogspot.com/

Bona setmana i... ànim!!!

HELLO Mr POSTMAN !!

2010-09-23T23:39:00.004+02:00

Quan he obert la bústia he tingut una sorpresa mooolt grata : com que el que solem rebre són factures, quan m'he adonat del que havia rebut, m'he emocionat.

ELS CARNETS DE RUTA DE LES BREVETS "HOMOLOGATS" !!

Fa dies que ja vaig rebre el carnet de la Barcelona-Perpinyà-Barcelona, i avui he rebut els de les brevets de 200 km i de 400 km.
Mireu quin goig !!! Això és currículum, no???

Aquest és el de 200 km :
El de 400km :

I el de la Bcn - Ppn - Bcn :

Per mi són com un trofeu, un premi a l'esforç, tenacitat i, sobretot, a la il.lusió amb la qual afronto aquests "petits" reptes.

A veure si puc seguir recollint trofeus i, si no els puc compartir amb vosaltres sobre la bicicleta, doncs us els ensenyo a través d'aquesta petita finestreta.