dissabte, 24 de gener de 2009

CAMBIO Y CORTO

Em pensava que ho portava "millor". Ahir em van treure els vendatges que he portat durant uns dies i al vespre tornava a tenir els peus molt inflats. La nit ha sigut curta, ja que el dolor no m'ha deixat dormir. Desprès de casi 2 mesos sense gaire millora avui he decidit que NO PUC MÉS. N'estic tipa de plorar, d'anar amunt i avall amb traumatòlegs, d'antiinflamatòris, de cortisones, de fisios,de gastar-me pasta i seguir patint. Tipa de sentir la paraula "paciència".
No puc més.

Deixo el blog en mode "pause" i ens veiem quan pugui tornar a parlar de ciclisme.

13 comentaris:

  1. monika per qualsevol cosa ja saps, aquí estem ...... ànims i ens veïem.

    records.

    ResponElimina
  2. pues vaya mierda de medicos que tenemos,seguro que lo unico que saben decir es: tomate esto y lo otro,y paciencia,y,y,y...

    aver...,puedes andar?

    si es así, anda por la arena de la playa descalza,y mojate los pies en la orilla,y si no lo haces ya,practica sexo salvajemente,así te aumentaran las hormonas,la adrenalina,y como consecuencia,la sangre regará todo tu cuerpo más deprisa,y a lo mejor suena la flauta y se desinflama la cosa....y come mucho,no temas engordar,aceite de oliva virgen cada dia en abundancia,ya sea en ensaladas o con pan,y mucha fruta.

    ResponElimina
  3. que vas ha hacer el dia 16 de febrero??

    te vas a apuntar a la quebrantahuesos??,yo lo haria,a las malas,al menos tendria el maillot 2009...pero estoy seguro que ya estarás bien para entonces.

    ResponElimina
  4. Doncs res, només em queda fer el màxim que pugui perquè et passi el més ràpid possible!!!

    Això de la QH, ja saps el que penso d'aquestes ciclocurses..mira ja tens un tema de debat per una nova entrada d'aquest blog, prometo intervenir jeje

    ResponElimina
  5. a ver si conseguimos ayudarte,
    http://www.osonarehabilitacio.com/
    este centro es el mejor para deportistas de catalunya, solo te digo que van muchos deportistas de elite, no cuesta probar, un saludo y que haya suerte

    ResponElimina
  6. El de la branketa a l'ull4 de febrer de 2009 a les 9:03

    Aprofitant aquesta aturada tècnica, per tenir-nos distrets fins que tornis, podries posar alguna foto teva de quan eres peque i anaves amb un maillot d'aquells antics...jeje

    ResponElimina
  7. No, perque a la majoria surto jo, jajajajajajajajjaa

    ResponElimina
  8. as juas juas !!! Puc posar la de la palma!!!

    ResponElimina
  9. la quebrantahuesos ya se ha convertido en algo de lo que siempre he huido,es como una especie de operacion triunfo o gran hermano,pero con bicicleta.

    tan desesperados estamos por sufrir?????
    o es que realmente,en el fondo más vital de nuestro ser,lo que incoscientemente deseamos es el fin de todo...no se....todo esto me transtorna aun más,si ello es posible....

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.