dissabte, 27 de març del 2010

LO PUTO RAT PENAT





Haviem de ser 5 i al final hem sigut 6 : en Miwi, elFarell, la Noe, el Roger, jo i..... el vent!!!!

He matinat i he quedat amb en Guillem a Badalona, a les 7:30, ja que hi anava sola i m'estimava no experimentar.... No feia fred (14 ºC) però fotia un vent... Hem pujat cadascú al seu cotxe i cap a Castelldefels!! A la ronda em enganxat un accident i ja he hagut de sentir "Ai que et quedaràs sense Rat Penat un altre cop, gafe!!!" (era el meu segon intent de kedada...). Hem estat uns minuts avançant mooolt a poc a poc però desprès ja hem pogut recuperar un ritme normal, plantant-nos al lloc de sortida a 1/4 de 8 en punt.

Erem poquets però l'ambent es preveia divertit i amé... i ho ha sigut . Salutacions prèvies ....

En miwi i el Roger


El Farell :


La Noe :



Jo....



Les fèmines, la inhumana i la humana :


Per calentar una miqueta, hem fet uns km pel passeig marítim, direcció ja cap al Rat Penat, que quedava al fons. Feia un vent que costava sentir el que et deia el del costat.

Hem deixat el passeig i de seguida... cap amunt!!! Amb el patiment del Tagamanent encara present, i l'altimetria del Rat Penat ben fresca, anava disposada a patir però potser una mica menys del que al final he patit. Quins rampotes.... mare meva, i amb el nostre amic el vent de company.... buah!! I quina calor!! Ja m'han avisat però sortir a les 8:30 de curt, jo encana no estic mentalitzada.

La pujada és molt xula, les vistes van millorant a mesura que augmenta el desnivell. De tant en tant, anavem parant, amb l'excusa de "la foto", i aixó em permetia descansar cames :



Aqui comença el super reportatge que m'ha fet en Guillem... ventatges d'anar a la cua ;-)

Gràcies !!!





Per fi un respir...


Aquesta és molt xula...


Un cop a dalt (ha costat eh...) hem descansat 5 minutets i de seguida hem baixat, perquè el vent ens estava fent agafar fred.... a mi, de lo acalorada que he arribat...



Avui somiaré amb la bola!!!


En Miwi ho ha arreglat ...






Hem començat a baixar i ens hem desviat cap a una zona on hi havia uns tobogans impressionants!! El primer fa gràcia perquè, tot i vigilar les ràfegues de vent, pots agafar velocitat i aprofitar-la per la pujada que veus que es va acostant.... el segon també, el tercer ja es fa més pesat i el quart.... s'enganxa perquè les cames ja es queixen de tanta "tonteria".

Els paisatge seguia sent espectacular, amb el mar de fons i un cel blau, sense casi cap núvol. Pujant i baixant hem arribat a un monestir budista, on hem fet unes fotos, com si fossim guiris... Hi havien les banderetes de colors, on hi ha escrites les oracions i també he pogut veure una petita stumpa, una mena de columna amb els ulls de Buda que ens vigilen, i que els budistes van dient les seves oracions mentre van rodejant aquesta construcció :




Aqui tenim l'stumpa i les banderetes de colors amb les oracions :



Desprès hem seguit, per aquesta carretereta tranquila, on encara ens esperava una sorpresa de les que fan mal... una rampa dura del 18%, que ha aparegut com si res (bé, mentida, ens avisaven perquè estava escrit al terra...). Tornem a suar!!!!

Desprès la ruta ja ha anat suavitzant, amb trams on podiem pedalar més rapidet, amb la Noe davant, tirant del carro. El Roger la intentava seguir sempre, el Farell, es barallava amb el seu pulsòmetre i el seu punt, aguantant les provocacions de la Noe que ens feia riure a tots... i mentres en Miwi, intentava aguantar els atacs de la Noe però la "cabra" el deixava i aleshores el recollia jo ;-)




Desprès d'uns km pedalant, hem arribat a Avinyonet del Penedés , on hem vist una placeta amb una font. M'he menjat mig plàtan que portava i quina ha sigut la nostra sorpresa quan hem vist que la font estava seca... Doncs res, hem aprofitat per xerrar una mica i encarar els últims 30 km amb més energia


Des d'allà ja hem seguit per una carretera que anava serpentejant i amb tendència apujar (falsos llanos que tant agraden al Farell) i hem arribat a Begues, des d'on hem fet una baixada super xula de casi 10 km fins a Castelldefels.

Allà hem agafat un carril bici i hem arribat, xerrant, fins als cotxes.





Un cop ens hem canviat i guardat les bicis, hem estat una estoneta en una terrassa d'un bar,menjant i bebent.

En miwi ens ha ensenyat la revista Ciclismo en Ruta, on surten ell, en Roger i el Raül & brother, en un reportatge de l'ascensió al Rat Penat, fa uns mesos.


En resum, sortida molt amena, distreta, dura i divertida, on la Noe ha tornat a demostrar que està molt forta, elFarell es tornava a recargolar pujant ramped de més de 2 xifres, el Roger no desistia en el seu intent per seguir la "cabra", el miwi ens ha tornat a ensenyar una ruta super xula, amb alguna sorpresa i jo he patit amb lo puto Rat Penat més del que em pensava... però tots hem gaudit d'uns paisatges molt wapos i d'unes carreteres molt xules.

Tot un plaer!!!

dijous, 25 de març del 2010

RAT PENAT : UNA ASSIGNATURA PENDENT


Dissabte, em miwi ens ha preparat uns sortideta de les seves. No serem gaires, però la diversió i el patiment estàn garantits.

L'excusa és quedar x pujar el Rat Penat, un port desconegut per mi :



En aquesta ocasió, l'Iván m'abandona i surt amb uns amics amb la BTT :-(

Aquest és el recorregut :

I el perfil


Si algú s'hi vol afegir, que m'ho digui i li dono més detalls del lloc de sortida (cap a les 8:30).

Ja us ho explicaré !!

dimarts, 23 de març del 2010

CLASSE D'SPINNING AMB SORPRESA





Em sembla que mai abans havia fet 2 entrades al blog el mateix dia, però l'ocasió d'avui s'ho mereix.
Com que el dia s'ha aixecat amb boira, he decidit que aniria al gimnàs per la tarda. M'he fet un suc de taronja i m'he barrejat un iogurt amb maduixes, he fet la bossa i cap al gimnàs.
Estava ja escalfant quan he vist que entrava ala sala en Xavi Encina, un professional dins del món del ciclisme indoor (i outdoor també...), que haviem coincidit un parell de vegades per la carretera. Sempre que he tingut la oportunitat de xerrar amb ell (sempre sobre pedals) m'ha fet unes classes magistrals de com fer un bon entrenamnet, com menjar, com controlar el pulsometre... en sap molt i gaudeix fent la seva feina, i aixó es nota perquè és quan les coses surten com han de sortir : bé.

Doncs res, l'he saludat i s'ha posat al meu costat per fer la classe junts. La veritat és que m'ho he passat molt bé, he seguit aprenent i m'ha passat a classe volant.

Aqui està amb el Javi, el monitor del gimnàs que ens ha fet la classe :


Aqui en Xavi :


Aqui els dos :



Xavi, un plaer parlar amb tu, ets un crack. Gràcies per compartir amb mi els teus coneixements, de veritat. Espero tornar-te a veure ben aviat, sobre pedals a la carretera o a l'Espai, a Granollers.
Cuida't!!!

NO VEO NÁ.....



Avui tenia la intenció de sortir una estoneta a estirar les cames però quan he obert la finestra.... no veia res!! Feia angúnia i tot... Així que res, m'he posat a fer una mica de feina i ja anirem al gimnàs. Avui la carretera no era el millor planning...




Ara que semblava que teniem el tema pluja, fred i vent superat, aparareix una altra enemiga...

LA BOIRA !!!

diumenge, 21 de març del 2010

UN ALTRA "AL BOTE"



Avui tocava marxa, i com en les millors cites, hem matinat. A les 5:15 ja estavem esmorzant el got de llet de soja amb cerelas (avui sense kiwi, no tinguessim pas un disgust....).
La cita era a Vilafranca del Penedés. Hem arribat a les 7:15 i el pàrking ja estava a tope de cotxes i ciclistes neguitosos. L'Iván ha anat a buscar els dorsals i els xips, mentre jo vigilava les bicis i em començava a posar "els complements necessaris" per pedalar en condicions.

De seguida ha aparegut el Pirri, com sempre content. Hem comentat una mica la jugada del brevet de fa uns dies i ens ha fet 5 cèntims de la marxa d'avui, ja que ell es coneix la zona. Just girar-me per posar-me el casc, he vist al Miguel. Quina il.lusió veure't!!!! També ha aparegut el Santi, un altre company del gimnàs on anem :


Hem acabat d'agafar-ho tot, de posar-nos els xips i els dorsals i... cap a la sortida !!



Un plàtan x carregar piles i evitar rampes (Pirri, a la farmàcia per potasi....)

La veritat és que estava una mica neguitosa : no coneixia la marxa ni les carreteres, m'havien dit que la gent anava a pinyó i no sabia com respondrien les meves cames amb tant trenca-cames.

Abans d'arribar a la sortida, ens hem tornat a trobar al Pirri. Li hem vigilat la bici un moment i, ara sí, ja no tenia més excuses per anar a prendre posicions...

El no tan lejano pirriato...

La vedette...
L'Iván...

I la sortida :

Amb casi un quart d'hora de retard, i amb la gent una mica nerviosa, han donat el tret de sortida. El ritme era el que m'esperava.... a tope!! He sortit amb els del darrera, així m'adelanta menys gent. El pilot s'ha anat estirant i des d'on jo estava, es veia una serp de ciclistes que anaven passant entre ceps i atmellers. Evidentent, no he gosat en parar i fer una foto... sinó encara estaria pujant Font-Rubí.
Hem deixat Vilafranca hem passat per Les Cabanyes, Guardiola de Font-Rubí, l'Avella i hem pujat Font-Rubí. Durant la pujada el grup s'ha anat trencant. Jo he estat sola, ja que amb l'Iván ens hem acomiadat a la sortida. M'he anat enganxant a diferents grupets i he conegut a la Laura, una duatleta que està molt forta. Ens hem separat i jo he seguit sola. Aleshores ha començat el trenca-cames de veritat. Crec que he canviat entre plats i pinyons com unes 352 vegades... mare meva!! Pujar, baixar, planejar, planejar falsament, seguir pujant, baixar.... així he arribat al primer avituallament, desprès d'una trepidant baixada amb 2 ciclistes més. A Aigua Viva he parat a menjar, que ja tenia el plàtan als peus. Hi havia molta gent i com que no deixo MAI la meva bicicleta sola, ni hi he baixat. He tret un gel que portava i una dona m'ha donat un Aquarius fresc que m'ha anat de fàbula. Volia estirar una mica però amb l'agobio de la gent i del patiment del "coche escoba" he decidit seguir. Ostres, la foto pel blog!!!!! Era massa tard, ja estava baixant i com que no anava gaire sobradeta de forces.... he optat per seguir baixant.

Hem passat per Can Ferrer i Vilarodona, per uns caminets super xulos, entre camps plens de ceps i atmellers esplèndids. El trenca-cames seguia... amunt, avall, amunt, avall...
Hem passat pel monestir de Santes Creus, quina maravella!!! No photo.... Desprès, comencem a pujar, ara de manera més seguida i coronem el Coll de la Torreta,on hi havia el segon avituallament. Allà sí que he parat, menjat i fet fotos. He anat a buscar un plàtan (2 meïtats), davant la mirada d'algun cicloturista empipat perquè el debia molestar amb la bici... I'm sorry, com diue alguns... por mi bici, MA-TO.

Algunes de les fotos que he fet :





Un cop ben alimentada i hidratada (he begut un altre Aquarius) he seguit, amb les cervicals ben carregades i les cames demanant-me una mica de repós. No les he "volgut" escoltar i cap a l'Alt de la Llacuna, que portava 95 km i encara me'n quedaven 46... Fins a la Llacuna ha sigut el tros que m'és se m'ha enganxat, ja que s'anava pujant i quan semblava que la carretera baixava, havies de seguir pedalant. Tot aquest tros també l'he fet sola, si podia m'enganxava a algun grupet però la gent estava molt dispersa, alguns amb rampes... altres agonitzant....

Per fi he arribat al km 120 de la marxa, on segons els meus càlculs ja era tot baixada.... pó va a ser que no... ostres, quin tip de repetxons, d'aquells que no treus el plat per mandra i abans d'arribar a dalt, ja vas més clavadet.....

He pogut enganxar-me a dos homes i hem fet casi tota la baixada junts, fins que ens han adelantat un altre grup i ens hi hem afegit. Anavem a 40-45 km/h i no em volia desengaxar d'ells fer arribar abans i poder treure el cul del sillín i les mans del manillar.

Per fi!!!! 5 hores 22 minuts sobre la bicicleta i 141 km a les cames. Allà estava l'Iván esperant-me. Hem deixat les bicis al cotxe i hem anat a recollir els obsequis i a menjar una mica que ja no sabiem on teniem l'estòmac.

Abans d'arribar al pavelló, ens hem tornat a trobar al Pirri, et somiarem!!! Estic contenta que t'hagi anat bé, ja tens una mica més de QH al bote. Allà ens hem trobat a la Laura i hem estat xerrant una estoneta :

Ens han donat una ampolla de cava a cadascú, uns mitjons, uns camals i a les noies una bossa de catànies (estàn boníssimes) i un ram de flors que ja el tinc en un gerro amb aigua.

He menjat, begut, xerrat amb algun ciclistes que havia coincidit durant la marxa i he conegut a uns altres 2 de l'Hospitalet del Llobregat (jo hi vaig viure fins als 14 anys, a la Ramla Just Oliveras) , que m'han reconegut i m'han vingut a saludar. (Hola!! per si llegiu la crònica, m'hat fet molta gràcia, si podeu feu-me arribar la foto que la publicaré. Espero tornar-vos a veure).

Aqui tenim el tiberi tan anhelat...

L'Iván menjant una mica de pà amb botifarra :

I jo, molt contenta d'haver-la acabat en un temps decent (26,3 mitjana), d'haver pedalat per carreteres que desconeixia i d'emportar-me a casa, no només 141 km a les cames.... sinó també aquest esplèndid ram de flors (si dic que he quedat la primera no cola, oi???) Un dia us soprendré!!!...o no.....

Només em queda felicitar a l'organització, tant pel recorregut com per la senyalització durant tota la marxa. A cada cruïlla o desviament hi havia policies locals i portecció civil Perdre's era impossible. També agraïr el detall per les fèmines.
L'any que ve hi tornarem, segur.

No vull acabar sense abans queixar-me de la mala educació que tenen molts cicloturistes alhora de llençar papers, gels, etc... al terra. Els que anem al darrera veiem com queda la carretera i és una autèntica vergonya. Què costa posar-se el paper a la butxaca?? Si ocupa més quan està amb la barreta dins!!! Al final aconseguirem que no es donin permisos per poder fer marxes, gràcies al poc respecte tant al medi, als organitzadors i a la resta de cicloturistes. Us animo a renyar als qui veieu que ho fan... jo ja ho faig.

Fins aviat i bona setmana a tothom!