dimarts, 16 desembre de 2014

GUANYAR GRAUS



Si l'operació es mereixia un dia especial, 11 de l'11, la rehabilitació no podia ser menys i, per evitar enveges innecessàries, ella també va tenir un dia fàcil de recordar : 12 del 12. Au, tothom content.

Recuperar graus és un dels objectius actuals. L'altre és guanyar musculatura. Les dues accions generen una mica d'stress al genoll, doncs aquest es defensa i s'inflama perquè no vol que l'atabalin gaire.

Amb el Sergi, el fisio d'Arenys, treballem el primer objectiu. Ahir vaig arribar als 90º estirada d'esquena (amb la pelvis bloquejada i ell emputxant, jo sola no hi arribo). Fa mal, ja m'ho imaginava. Però no és que sigui necessari sinó que és imprescindible per poder recuperar-me el 100%. El Sergi és un bon professional i té tota la meva confiança. Sé com treballa les  lesions importants i, no només com rehabilita a esportistes sinó que mostra sempre una gran empatia i, els que estimem l'esport, ho valorem moltíssim. Així que té tot el meu permís per seguir "aprentant".

El segon objectiu, de moment, el treballo jo a casa. Faig concèntrics i excèntrics pel quàdriceps, encara sense pes. Desprès m'hi poso gel perquè el genoll s'inflama. També pujo les escales posant ja primer la cama operada i exigint-li que faci força. M'he d'agafar a la barana perquè no tinc força per fer sola tot el gest però vaig millorant. Per baixar escales encara he de posar primer la dolenta, no em pot quedar darrera perquè no arribo als 110º i és el que necessito per poder fer aquest gest.

La cicatriu està perfecte. Tant el doctor com el Sergi han coincidit en que m'hi posi un oli de Rosa Mosqueta desprès de la dutxa. Així ho faig every day.  Per recuperar sensibilitat a la zona de la cicatriu, m'he de fer uns massatges molt suaus, inclús quan estic mirant la tele anar-me-la tocant.



I'm free!!!
Ja camino sense crosses!!!

Va, tatxem:

1.- operació
2.- treure punts
3.- treure fèrula desprès de 3 setmanes
4.- iniciar rehabilitació
5.- treure crosses
6.- començar exercicis a casa sense pes
7.- començar exercicis a casa amb pes
8.- rodillo
9.- acabar rehabilitació
10.- PEDALAR
11.- tornar a ser la Nikabike

Estic segura que la rehabilitació anirà fent el seu efecte a l'articulació i que d'aquí poquet ja podré conduir i pujar escales sense ajuda.

La qüestió és no deixar de pensar en positiu.



dijous, 11 desembre de 2014

REHABILITAR-SE, L'ART DE SER DISCIPLINADA

Avui he anat a veure al Dr.
Tot segueix en ordre. He guanyat una mica de força al quàdriceps i uns 10º de flexió.
Ja em deixa començar la rehabilitació. Perfecte. Demà fem l'estrena. Ja us explicaré.

La veritat és que ara inicio una fase molt important en aquest procés. Començo el camí cap a la recuperació del moviment absolut de la cama, que em permeti doblegar-la per complet. Serà un camí llarg i una mica dolorós, però com que l'afronto amb moltes ganes i sé que aniré avançant, l'inicio amb molta il·lusió i força de voluntat. La disciplina serà la meva companya des d'ara endavant i segur que serem bones companyes de ruta.



Em deixa aparcar una crossa i em fa anar només amb una, tot i que per casa ja vaig sense cap.


Va, tatxem:

1.- operació
2.- treure punts
3.- treure fèrula desprès de 3 setmanes
4.- iniciar rehabilitació
5.- treure crosses
6.- començar exercicis a casa sense pes
7.- començar exercicis a casa amb pes
8.- rodillo
9.- acabar rehabilitació
10.- PEDALAR
11.- tornar a ser la Nikabike

Avui fa just un mes que em vaig operar. Reconec que el temps no m'ha passat volant ni que tots els dies han sigut "bons". Reconec que encara ploro, de tant en tant, i que no puc evitar emocionar-me quan miro fotos o veig l'Scott. Però a la vegada penso que només puc anar endavant i que quan més estimes, més pateixes i jo, a la meva Scott, l'adoro. Així que.....


Gràcies per passar-te per aquí, tu que em llegeixes.
Gràcies pels ànims que m'envieu. M'ajuden molt.
De moment no obro comentaris, aquests seran per la Nikabike ;o)
Moltes gràcies, de veritat.


divendres, 5 desembre de 2014

GOOD BYE FÈRULA!!



Dimecres vaig anar al Dr. Desprès de 3 setmanes amb la cama immobilitzada per la fèrula m'he pogut alliberar d'ella. Bé!!!
Tot segueix el seu curs.

El dolor el tinc controlat, fa dies que no em prenc res i la cicatriu està perfecte. Em va treure les "tirites" que feien de punts i que m'havia posat desprès de treure'm les grapes (ojo aprensius) :



He de tornar a utilitzar les dues crosses durant aquesta primera setmana sense fèrula, doncs la cama està dèbil, tinc poca estabilitat i he de vigilar en no doblegar-la sense control.

El Dr. em fa esperar uns dies abans de començar la rehabilitació. De moment m'ha posat deures per fer a casa. Un exercici és contraure quàdriceps i aixecar cama 5 segons, per treballar l'atròfia muscular:

video


L'altre és doblegar fins on pugui la cama, estirada al llit panxa avall:

video


El primer al principi no el podia fer. El Dr. em va explicar que el cervell inactiva el múscul perquè sap que no el pot fer servir i el que he de fer és primer, una ordre mental cap al múscul i desprès aixecar-lo. És tremend el que fa el cos humà. El segon exercici és més dolorós i angoixant perquè aixeco només un pam la cama. Notar un tope és una sensació que fa una mica d'angúnia perquè et fa ser conscient del recorregut que li queda a la cama per poder fer tot el gest i, a la vegada,  el grau d'adherències i fibrosis que s'han fet i que, amb l'amic fisio, s'hauran d'anar trencant.

Va, tatxem:

1.- operació
2.- treure punts
3.- treure fèrula desprès de 3 setmanes
4.- iniciar rehabilitació
5.- treure crosses
6.- començar exercicis a casa sense pes
7.- començar exercicis a casa amb pes
8.- rodillo
9.- acabar rehabilitació
10.- PEDALAR
11.- tornar a ser la Nikabike

Torno a tenir visita el proper dijous, a veure com em veu i si em deixa iniciar la rehabilitació.

Estic animada perquè ara només puc anar endavant i sé que tinc molta feina per fer però tot indica que la cosa va "viento en popa a toda vela". Com que sóc de les persones que penso que els esforços sempre tenen la seva recompensa, no escatimarem i estarem a l'alçada.



Bon pont i, qui pugui, que pedali.

divendres, 21 novembre de 2014

ANEN BÉ



Dimecres va tocar la primera revisió desprès de l'intervenció.
Em van treure les grapes i la ferida està perfecte.
Em va posar unes tirites petites que fan de punts i una gassa que em podré treure el dilluns vinent. Els punts aniran caient sols. Dilluns ja em podré dutxar.

També hem eliminat una crossa. És fantàstic recuperar l'ús d'una mà, doncs amb les dues ocupades no podia fer quasi bé res. Ara ja em puc portar el plat a taula.

Aquesta setmana ja he treballat, m'ha anat bé per distreure'm. Asseguda, amb els nanos, les hores han passat més ràpid.



Va, tatxem:

1.- operació
2.- treure punts
3.- treure fèrula desprès de 3 setmanes
4.- iniciar rehabilitació
5.- treure crosses
6.- començar exercicis a casa sense pes
7.- començar exercicis a casa amb pes
8.- rodillo
9.- acabar rehabilitació
10.- PEDALAR
11.- tornar a ser la Nikabike

Torno a tenir visita al metge el dimecres dia 3 de desembre. Aquest dia serà molt important per mi perquè em traurà la ditxosa fèrula. Quines ganes, per favor!!

Durant aquestes dues setmanes he de vigilar de no tensar el quàdriceps i, sobretot, quan em dutxi, no doblegar gens la cama. Anirem en compte.

Estic molt contenta perquè tot va sobre rodes. Ja no em prenc cap calmant, només un anticuogulant, doncs encara em moc poc.

Vinga, bon cap de setmana !!

dissabte, 15 novembre de 2014

FEINA FETA



Ja estic a casa.
L'operació ha anat bé, tan bé que el múscul ha donat de sí i ha pogut ser "enganxat" al tendó, sense necessitat d'implants ni claus. Tres dies a l'hospital, amb els dolors pertinents i cap a casa.

Tot just ara inicio un procés que he dividit en 11 etapes:

1.- operació
2.- treure punts
3.- treure fèrula desprès de 3 setmanes
4.- iniciar rehabilitació
5.- treure crosses
6.- començar exercicis a casa sense pes
7.- començar exercicis a casa amb pes
8.- rodillo
9.- acabar rehabilitació
10.- PEDALAR
11.- tornar a ser la Nikabike

Ja puc eliminar la primera. Anem bé!!

1.- operació
2.- treure punts
3.- treure fèrula desprès de 3 setmanes
4.- iniciar rehabilitació
5.- treure crosses
6.- començar exercicis a casa sense pes
7.- començar exercicis a casa amb pes
8.- rodillo
9.- acabar rehabilitació
10.- PEDALAR
11.- tornar a ser la Nikabike

11 etapes. No és un número aleatori. Per mi té molt significat. El dia 11 de l'11 em vaig operar. Vaig anar a buscar les autoritzacions a la mútua i em va tocar el número 11. Em van venir a buscar a l'habitació per entrar a quiròfan a les 11 i la primera revisió la tinc el proper dimecres a les 11. Casualitats, potser sí.



La veritat és que la incomoditat de l'andamio que porto és important, però és el que toca. Estic aprenent a dormir en mode "mort", cames estirades i mirant amunt. Proveu-ho, enganxa.


Encara em queden uns dies de "pastilleo" (protectors, calmants, antiinflamatoris, anticoagulants i antibiòtics) però en breu anem treient-ne i deixem a l'estómac tranquilet uns dies.

Així que segueixo la meva lluita. Amb moltes ganes.

Fins aviat!!

I am Nikabike  (11 lletres, ale).



diumenge, 26 octubre de 2014

Només perds quan deixes de lluitar




Decideixo seure, desprès de tants mesos en silenci, i utilitzar aquest espai per poder treure amb tota la ràbia que pugui, la merda que he estat vivint aquest dos anys d'inactivitat. No sé si és el moment més idoni ni si és el lloc correcte. M'és igual.

Avui m'he decidit a escriure perquè necessito, com res en aquest món, tornar-me a sentir Nikabike. Creure'm que de veritat podré tornar a posar el cul sobre la més que enyorada Scott i juntes, remprendre el viatge que vam deixar a mitges.

Dimarts dia 11 de novembre entro al quiròfan. Desprès d'estar mesos i mesos i mesos voltant, visitant metges especialitzats, provant i fent de tot per treure'm el dolor al vast extern de la cama dreta, que des de l'estrebada a Puigcerdà no m'ha deixat viure, un doctor ha escoltat la meva crida desesperada d'ajuda. M'ha trobat la lesió: una desinserció del vast extern. En altres paraules, el múscul es va desenganxar de l'ós. Quan passa això, aquest múscul tendeix a la retracció i s'ha de tornar a empalmar a l'ós. Ho faran amb implants i claus de titani que aniran a la ròtula. Estaré tres setmanes amb la cama tiesa, que és el temps que sol trigar el múscul en "enganxar-se" o l'ós. Tres dies a l'hospital i cap a casa. Un cop em treguin els vendatges i la fèrula  començaré la rehabilitació. No sé quan temps s'allargarà. No ho he preguntat. M'és igual, el que faci falta. Sé que a partir del dia 11 em començo a curar de veritat.

No sé si algú pot arribar a imaginar pel calvari que he passat i he fet passar a qui m'estima, durant aquests mesos. La medicina està plena d'ineptes, d'aprofitats, de sords i de mancats d'empatia. Les vegades que he sortit d'una consulta, aguantant-me les ganes de plorar i còrrer cap al cotxe per poder-ho fer, els viatges amunt i avall, els diners amb tractaments inútils, les proves i proves que m'he fet, les hores que he perdut a les consultes i al llit sense poder dormir i els dies de mal humor amb que he castigat a l'Iván, tot això per res. Per seguir tenint una sensació de soledat, d'incomprensió, de desesperació i, el pitjor de tot, de punt i final. 

Quan estàs enfonsada, les forces flaquegen i tens la temptació de tirar la tovallola. Veus que els dies no volen, sinó que passen a càmera lenta. Que els caps de setmana i el temps lliure es converteixen en els teus pitjors enemics. Que el món segueix rodant mentre tu et consumeixes i et resisteixes a viure sense la teva passió. Que les rodes de l'Scott es comencen a desinflar a la mateixa vegada que els teus ànims. Que les llàgrimes no s'acaben mai. Que la persona que està amb tu pateix com jo perquè ella, millor que ningú, sap com ho estic passant. Que qui et pot ajudar et diu que no tens res. Que no pots deixar de lluitar per una cosa en la qual hi penses cada dia. Que has de ser feliç quan no en tens ganes. Quan tot això passa, llegeixes que "només perds quan deixes de lluitar" i jo, sóc lluitadora. No he deixat de lluitar ni un minut. Diuen que hi ha dos tipus de dolors: el que et fa mal i el que et canvia. He tastat els dos i, la veritat, no sabria dir quin dels dos és pitjor.

No sé si algú em llegirà. Si digués que no m'importa mentiria. Però tampoc és la meva intenció. Escric per tornar-me a sentir Nikabike. Per treballar la part psicològica, que està tocada. Per anar-me preparant per la rehabilitació i per perdre pors. 

Escric per mi. Perquè aquesta és la cursa més llarga i dura que mai faré. Per justificar el meu silenci i demanar perdó a aquells amb els qui he perdut contacte. Poc tenia a explicar.

Escric per tu Iván. Perquè t'ho he fet passar molt malament sense tenir-te cap culpa. Perquè tot i tenir mals moments, no m'has deixat anar mai de la mà. Perquè no es pot estimar més. Tu, la Kuota, l'Scott i jo tornarem a petejar-nos els Alps, les Dolomites, els Pirineus i la nostra estimada Catalunya. 
Gràcies per estimar-me tant. Espero estar SEMPRE  a l'alçada. T'estimo.








dilluns, 17 juny de 2013

Germans, pedalem.




Dies de relax per la Cerdanya. Està espectacular, amb el que ha arribat a ploure aquesta primavera!! Així d'esplèndid està el llac de Puigcerdà :



Tinc temps, tinc ganes i tinc entorn. El que no tinc encara és el permís del genoll per fer el que m'agradaria fer, així que ens hem d'adaptar i seguir remant per acabar amb aquesta punyetera lesió que no em deixa gaudir com voldria de la meva passió.


Així que avui, dia de les Tres Nacions, jo he fet la ruta de les esglésies de la zona, fent una mica de culturilla i de país. L'art Romànic a la Cerdanya (entre els segles IX i XII) es dóna principalment a l'arquitectura religiosa de les seves esglésies. En totes elles hi veurem una simplicitat estructural i unes dimensions reduïdes, poques finestres situades a les parets més assolellades i amb la porta principal orientada al migjorn, doncs és la orientació més càlida. 


Els campanars m'apassionen, diuen molt de la zona. Aquí en trobarem d'espadanya (campanar de paret, que no forma una torre, i que en una sola paret hi ha els arcs on van suspeses les campanes), fàcil de construir i de poc gruix, i de torre, només assequibles per pobles amb més poder adquisitiu. Els d'espadanya són variats, amb un sol ull o amb dos o inclús amb tres. Molts d'ells van ser reforçats per poder posar campanes més grans o per posar-los a més alçada per afavorir la propagació del so.

Passem a la pràctica i comencem per l'església d'Alp (amb cagada al plafó informatiu inclosa) 


 He deixat Alp enrera i he seguit la carretera direcció Barcelona. El següent poble que he trobat ha sigut Das. Sí, sí, el de la bola de neu a la cara de la Mari Pau Huguet fa uns quants caps d'any... Funciona com a casa de la vil.la.


Seguint una mica més, he agafat un trencall a Prats i he anat a parar a una de les joies que he vist avui : l'església de Sant Serni, construïda entre els segles IX i X. Té un campanar d'espadanya  amb dues campanes. Aquest tipus de campanar també s'anomenen campanar de cadireta.




He seguit una miqueta més, gaudint d'un dia preciós i aviat m'he trobat amb la segona joia del dia.: Sant Salvador de Predanies.  He trencat cap a l'esquerra i la carretera s'ha enfilat oferint-me una tremenda rampa. Desprès l'asfalt s'ha acabat i he carregat la bici a l'esquena i he caminat uns 200 m campo a través. 
Quina cosa més ben feta i senzilla. És una petita església datada entre els segles X i XII i, en aquesta ocasió, el campanar d'espadanya només té un sol arc.  En el decurs de l'any 1298, va patir l'atac de la gent d'armes del comte de Foix, que també va cometre  atemptats contra altres esglésies cerdanes 








Desprès de gaudir durant uns minuts de les vistes i de la tranquil.litat, he seguit pedalant fins a Bellver de Cerdanya. Allà he menjat una mica (desprès de l'episodi de bike-trail) al costat de la muralla, darrera de l'església :


Just al costat, he vist aquest cartell i he entrat al jardí. No hi havia ningú.

Estava ple de plantes, cadascuna amb el seu cartell corresponent, amb diferents noms (científics i comuns), les seves utilitats i aplicacions. Com que les herbes i jo som bones amigues, m'he distret llegint els cartells i he trobat la meva : el pericó foradat, un bon antiinflamatori general :



Així que sense pensar-m'ho dues vegades, he agafat un parell de branques i cap l'aigua del bidó, a veure si funciona!!



He seguit la ruta, ja encarada de nou cap a Puigcerdà. El primer poblet que m'he trobat ha sigut All. He entrat al poble i patint una mica de traca-traca al cul pels seus carrers empedrats, no he perdut de vista el campanar de la seva petita església, Santa Maria d'All.  Aquest ja era amb torre i va ser construïda al segle XII. Dins del temple es conserva un retaula gòtic dedicat a la Mare de Déu, fet per un pintor anomenat Metre d'All, que no vaig poder veure perquè, com la resta d'esglésies, estava tancada.


Torno a agafar la carretera nacional i em trobo amb Ger. L'església, en aquest cas, s'anomena Santa Coloma de Ger i està datada entre els segles IX-X. La porta és dovellada i a sobre hi podem veure un òcul, finestra de forma circular que permetia l'entrada de llum a través de  les parets tan gruixudes (també es poden anomenar ull de bou).


Una mica més endavant em trobo amb Santa Eugènia, a Saga, una altra preciositat del  Romànic :



Es veu que a dins hi havia una pintura que formava el frontal de l'altar, atribuït al mestre Soriguerola però, tristament, aquesta pintura ja no està on hauria d'estar i la tenen al Museu de les Arts Decoratives de Paris.

Fitxer:Frontal d'altar de Santa Eugenia de Saga.jpg

Just al costat on he aparcat la bicicleta hi havia maduixes, tot i que al estar a l'ombra, no maduren i no es poden menjar.



Va ser construïda al segle X i la portalada, feta de marbre d'Isòvol, està formada per 5 arquivoltes (dues d'elles amb columnes). L'arc exterior està decorat amb figures humanes (Adam i Eva) i animals. Els capitells de les columnes estan decorats amb motius animals :






La veritat és que aquestes petites obres sovint ens passen desapercebudes i les tenim a casa nostra.Darrera cada ermita hi ha una història i s'aprèn més fent aquesta petita ruta improvisada que en una classe d'història de l'art.

Ja queda poquet. Últim poble i última església. Ara em trobo a Bolvir, davant de la seva església anomenada Santa Cecília. És del segle XII. Aquí ens trobem amb tres arcades i columnes decorades amb caps d'humans, ocells i lleons.



I d'aqui ja cap a Puigcerdà. Contenta per haver pogut pedalar un parell d'horetes i amb el convenciment d'haver aprés una miqueta més d'art, que sempre va bé per desprès fer el merda, jejeje.



 Tanco amb clau i fins la propera.