dijous, 18 de juny de 2015

COM SI PUGÉS L'ALPE D'HUEZ


Desprès de moltes sortides en pla, amb infinitat de sensacions diferents a les cames, avui m'he atrevit a posar en pràctica el meu esperi"grimpeur". Molt xino-xano, i desprès d'una estoneta per la N-II i del talladet de rigor amb el pare, he volgut tastar una de les paraules que més m'estimo: "desnivell".


 La veritat és que la carretera que va des de Sant Pol fins a Arenys de Munt és un espectacle per la vista tots els mesos de l'any. Avui l'he vist més maca que mai. La pujada ha sigut distreta perquè anàvem xerrant amb el pare (ell més que jo...) i una trucada de telèfon oportuna m'ha valgut com a excusa per parar a Sant Iscle. Desprès hem seguit fins a les 4 carreteres. Allà ell ha baixat cap a Arenys de Mar i jo he desfet el camí, gaudint de la baixada però sense posar encara el plat.



Tot i que a la foto somrigui, la pujada s'ha fet durilla. 
T'adones de la baixa forma física en que estàs quan vols pujar una corona i no fa el "clack" perquè ho portes tot posat.... 



Welcome to the real world dear grimpeur

A veure si puc encadenar sortides i vaig recuperant la forma.
Les ganes les tinc totes.

divendres, 12 de juny de 2015

JOSE, EL DEL AEROPUERTO

Acostumo a escriure quan l'ocasió s'ho val, m'estic tornant selectiva, deu ser l'edat.

Fa dies que les sensacions no són gaire bones i he hagut de fer un pas enrere tot i que com diuen, no s'han de fer ni per agafar impuls... Mica en mica.

Així que avui l'entrada va pel Jose, el del aeropuerto, com el coneixem a casa, un tros d'home que mai s'acaba i que tota jo faig casi com un dels seus quàdriceps.


Vaig conèixer al Jose fa uns quants anys a través d'un portal de ciclisme d'Internet i vam compartir diferents aventuretes sobre dues rodes. El descobriment  i posterior afició a les brevets ens va portar a compartir una de les experiències més xules que he viscut sobre la bicicleta: la Barcelona-Perpinyà- Barcelona del 2010, 610 Km i més de 30 hores sobre el castigador sillín. 




La meva mala sort amb les lesions va provocar que  deixéssim de compartir asfalt i aventures.

Ell ha seguit fent brevets i posant a prova el seu cos i la seva debilitat: el coco.

Recordo que pujant Collsuspina vas tenir una crisi  i, per uns moments vaig veure't petit però vas saber lluitar i vas acabar pujant el Forat del Vent per entrar al velòdrom fent bromes, com sempre.




Ara has tingut un entrebanc en el teu camí cap a París que, per moments, ha fet trontollar el teu desig més anhelat. I em sap molt greu perquè imagino com et deus sentir.

Sé que he estat molt temps absent, la malaltia ens torna egoistes, ens tanquem en una mena de closca de la qual no volem sortir i les amistats se'n ressenten.

Estic segura que si ho tornes a intentar t'anirà bé i ja només et quedarà començar a entonar la Marsellesa. Si fos fàcil tothom ho faria Jose i tu ets un breveter d'anades i de tornades.
Així que demana-li disculpes a la bicicleta per valorar-la en un miserable Euro i recorda que no són elles les que ens deixen tirats. Som nosaltres els qui ens posem el limit i tu t'has precipitat perquè pots anar molt més lluny.

Saps quin és el teu punt feble i l'has de treballar. I ho pots fer, n'estic segura. 
Pren-t'ho com una nova prova que t'ha posat la vida i no deixis passar la oportunitat que tens de tornar-ho a intentar a finals d'aquest mes.

Jo no sé quan podré tornar a fer una brevet però quan la pugui fer no pateixis que portaràs una psicòloga "on board" que no deixarà que el coco faci de les seves.


Vinga Jose!!!!!!!!!
Cap a Manresa!!!!


divendres, 15 de maig de 2015

CAMPAGNOLO : MI PIACE MOLTO


Aquesta setmana ha fet mig any de l'operació. Sí, mig any.
El  temps vola de veritat.

Com que la meva estimada Scott ha estat molts mesos fora de l'asfalt, al tornar-la a fer funcionar, tot i la "puesta a punto" que l'Iván li va fer, vaig notar que les manetes del canvi ja no feien el Clack característic Campagnolo i no em canviaven bé.
Van estar-les mirant i vam veure que el joc de les dents estava passat i no enganxava bé, fent saltar pinyons i no entrant bé, sobretot en pujadetes.

Així que ja vaig tenir clar el meu regal d'aniversari!!



La setmana passada vam rebre l'anhelat paquet amb les manetes Campagnolo Record de 10. Ha costat trobar-les (les hem hagut de comprar per Internet), doncs ara ja treballen amb 11 velocitats i no volia gastar-me tanta pasta amb més canvis a la bicicleta.


Així que ja les tinc a casa.


Xules eh??
A mi és que el disseny italià em torna boja....


Quan l'Iván tingui unes hores lliures me les posarà i farem l'estrena de clacks.
Ja us ho explicaré!!

divendres, 1 de maig de 2015

AL VENT, LA CARA AL VENT!!


Sempre m'he estimat més una carretera ascendent que patir el vent de cara. Potser vosaltres el porteu millor que jo però a mi em fa agonitzar, fent-me agafar velocitats estúpides acompanyades de ganyotes a la cara, com si estigués pujant l'Alpe d'Huez.

Avui ha sigut un dia amb vent i mentre lluitava per avançar cada metre anava pensant en dedicar-li una entrada, tot i que no se la mereixi.

M'he estat documentant i he llegit en un llibre que es diu Serious Cycling (escrit per Ed Burke) que el vent de cara pot disminuir la velocitat d'un ciclista en aproximadament la meitat de la velocitat del vent. M'explico : si el vent de cara és de 20 Km/h, poden arribar a patir una reducció de la nostra velocitat de fins a 10 Km/h. Tela.

Però el vent és molt enganyós i no fa falta que hagi de venir-nos exactament de cara per tal de ser percebut com a tal. Burke cita estudis en el túnel del vent els quals mostren que existeix un con de 200º davant del ciclista, en el qual el vent és percebut com a frontal i afecta a la velocitat. De la mateixa manera, existeix un con de 160º a la cua del ciclista, que determina una zona en la qual el vent contribueix al rodar del ciclista.


I què em dieu del vent lateral? Els que porteu rodes amb perfil alt el deveu témer.... Si vas en grup i et quedes tallat ja pots prendre-t'ho amb calma, pujar pinyons i resar perquè arribi una ànima caritativa i es converteixi amb el nou gregari. Aquí tenim els espectaculars "abanicos":



Doncs només ens queda compartir alguns "truquillos" que ens poden ajudar a salvar la sortida amb certa dignitat. Segur que si ets ciclista ja et deuen sonar però, per si de cas, "ahí lo dejo":
1.- agafar-te de les banyes del manillar, aconseguint un perfil més baix, reduint l'àrea frontal que exposem al vent.
2.- Molinillo power: posar pinyons grans per poder mantenir la cadència. Potser anem més lents però els nostres genolls ens ho agrairan, segur.
3.- unir-se a un grup: així de fàcil.... posar-se darrera d'algú fa que no hagis de fer tanta força al pedalar (no ens oblidéssim pas de donar relleus, eh?)
4.- una altra opció és canviar de recorregut i buscar carreteres que quedin més arrasedares (segurament, el grau "d'arresarament" serà directament proporcional a la pendent de la carretera...). No oblidar que el vent bufa en una direcció, per tant, la tornada sí que la podem fer per la ruta inicial. Volare!!! Uooooh!
5.- els ciclistes solem anar amb roba ajustadeta ( a mi tot em sol venir gran....), imprescindible en aquests dies, sinó podem fer l'efecte paracaigudes i clavar l'escena d'E.T.
6.- estar tranquil i no deixar-se vèncer ni per la frustració, ni la ràbia ni la impotència de no poder fer la sortida tan divertida com s'esperava. Intentar no perdre la paciència.
7.- mantenir-se alerta, anticipar-se a possibles ràfegues quan ens avancen camions o sortim dels túnels.
8.- evitar "flipar-se" i posar-se darrera d'un camió. La broma et pot sortir cara, i no parlo d'haver-te de comprar una bicicleta nova; ens podem fer molt mal si frena.
Res més. Marxo "volant" a fer el sopar, que mai es fa sol....
Bon cap de setmana i, faci vent o no, pedaleu!!!!

divendres, 24 d’abril de 2015

CLOSE YOUR EYES & RIDE YOUR BIKE



Avui toca una mica de teoria. Avui us parlaré de les visualitzacions.

Què són les visualitzacions?

Tal com el seu nom indica, les visualitzacions són imatges que la nostra ment és capaç d'imaginar i veure com si fossin reals ara i aquí. El cervell no és capaç de distingir si el que estem pensant està passant o no, i ell ho percep com a real. Amb el nostre pensament podem anticipar o tornar a viure moments a nivell mental, connectant-los amb el món de les emocions i sensacions. 

Les visualitzacions funcionen molt bé per a preparar situacions noves, les quals encara no hem viscut i ens generen inseguretat. Amb elles, les podem afrontar amb més força i més èxit. Anticipar un moment, com per exemple fer un examen, visualitzant el lloc i com estem responent correctament a les preguntes, ens aporta tranquil·litat i seguretat, fet que augmenta la confiança en nosaltres mateixos. Amb més autoconfiança serem capaços d'afrontar els nous reptes amb més seguretat.


El nedador olímpic Michael Phelps n'és un expert. Ell, ja des de petit, va aprendre a visualitzar els seus entrenaments dins la piscina, millorant el seu estil fins a portar-lo a la perfecció. S'aprenia els recorreguts de memòria gràcies a les visualitzacions, doncs alguna vegada li havia entart aigua dins de les ulleres i els desestabilitzava. Fent els recorreguts mentalment li permetia poder-los fer, dins la piscina, amb els ulls tancats. I no li ha anat tant malament.....


Les visualitzacions també s'utilitzen per ajudar a esportistes a recuperar la confiança en la seva pràctica esportiva desprès d'una lesió que els ha obligat a deixar l'esport durant un temps. Jo les he posat en pràctica des de que em van treure la fèrula. Primer, imaginant-me que doblegava la cama i desprès concentrant-me en l'interior del genoll, imaginant-me'l sa i amb molta vitalitat. Més tard, ja les vaig començar a posar en pràctica visualitzant recorreguts en bicicleta. Em poso música relaxant, tanco els ulls, em relaxo i deixo anar la imaginació. No sé fins a quin punt m'ha servit, si molt o poc, però només que m'hagin ajudat una mica, ja m'haurà valgut la pena i, sinó, mireu-me!!


video


BON CAP DE SETMANA!!

divendres, 17 d’abril de 2015

11 SORTIDES


Les coses van avançant al seu ritme, ni més ràpid ni més lent.
Ja he fet 11 sortides i l'ocasió es mereix l'entrada. Han sigut 11 sortides  en les quals les sensacions han anat canviant, depenent del dia, del moment i del temps.

Les primeres van ser de 15 KM... passava més temps preparant-me que pedalant però la recompensa no tenia preu. Desprès vaig iniciar les de 20, 25 i 30, atrevint-me a posar-me de peu sobre l'Scott. Ara ja estic als 35 km. L'increment de km va en funció de les sensacions i de la recuperació i, com les plantes, necessito el meu temps, doncs els músculs està fluixets i han de començar a fer un remembering...

En l'últim control ecogràfic es va poder veure que les sutures ja han sigut absorbides pel cos i, tot i que encara hi ha una part una mica inflamada (i que de vegades fa la punyeta) l'anclatge del múscul al tendó està perfecte. Així que seguim!!

Com que m'agrada parlar dels sentiments que em provoca la bicicleta, sempre que intento definir-los m'apareix la paraula passió. I com que aquesta etapa de la meva vida ciclista l'he dividida en 11 parts, l'altre dia vaig estar pensant en 11 paraules, totes elles que comencin per P, amb les quals pugui expressar tot el que em passa pel cap.... i les vaig trobar!!

1.- PASSIÓ
2.- PACIÈNCIA
3.- POR
4.- PERSEVERÀNCIA
5.- PARANOIA
6.- PATIMENT
7.- PLAER
8.- PLOR
9.- PRUDÈNCIA
10.- PREOCUPACIÓ
11.-POSITIVISME

Són tan fàcils d'escriure i tan difícils de portar-les a terme, d'evitar-les, de prevenir-les o de gaudir-les que no puc evitar somriure quan les llegeixo perquè cadascuna d'elles està tan plena de contingut que casi no hi cap en ella... m'encanta la P!!

M'agradaria .... mentida, somio en fer entrades amb més contingut, amb més km i amb més fotos però encara no puc i em sap tan greu que busco qualsevol excusa per fer-ne una. Em segueix anant molt bé escriure, m'agrada fer-ho i, tot i que possiblement em llegiu pocs, a mi ja em val la pena. M'ajuda a trobar sentit a la meva lluita, que mai n'ha deixat de tenir però que no sempre ha estat ni fàcil ni fructífera.

Aviat, més i millor !!!





dimarts, 31 de març de 2015

THE ROAD IS MINE


YES!!!!!!!
THE ROAD IS MINE!!!!

Començo a rodar de nou per la meva enyorada NII. He sortit alguns dies, sense presses, gaudint cada Km que faig com si fos l'últim i intentant no estar gaire pendent del genoll. Noto que s'infla i que em fa "clacks" mentre pedalo però només tinc orelles per escoltar la música i els cotxes. Res més. 
Sortidetes amb molta cadència, 20-25 Km en pla (més alguns repetxons que em fan patir més del compte) i amb moooooolta tranquil·litat.  

Avui volia que l'Iván em filmés i m'he posat un dels maillots que més m'agraden, el del Giro. Patia per si tindria fred i m'he posat 3 capes i manguitos.... anava una mica atapeïda però l'ocasió s'ho valia:

video

Desprès ritual: suc de taronja, hidrats i proteïnes, dutxa, gel, estiraments bla bla bla..... Al cap d'un estona el genoll comença a fer de les seves i el dolor apreta una mica però també he d'intentar que no m'angoixi més del compte:"és normal". Aixxxx.... que tot arriba!!!!
Que l'esforç, per collons, ha de tenir recompensa.
No sé quan tardaré en poder fer sortidetes amb cara i ulls, augmentant Km i apretant una mica per poder suar però he de respectar els temps de recuperació entre sortides i no m'he deixar portar per l'emoció. Vaja, que ara, més que mai, he de ser pacient i no voler passar pantalles massa ràpid.

el que no aconsegueixo millorar és la "gaferia" innata en mi...  i sinó com s'explica que desprès de tants mesos de no sortir i amb l'Scott en perfecte estat gràcies al mecànic particular, surto a la meva velocitat de Verano Azul i, a l'alçada de Sant Pol (a uns 3 Km de casa).... PUNXO!!!!! Quin desastre...... menys mal que el pare em va ajudar i vaig poder seguir el meu "entrenament".




Avui sí que tatxo!!!!!
I aquesta vegada és de les importants!!!!
Tan important que va dedicada a la Mariona.
Va per tu wapa!!!!!
Mai podré agraïr-te el que has fet per mi, no deixant-me tirar la tovallola quan tot era negre i tenint CADA DIA una paraula d'ànim per mi.
Ets la millor amiga que es pot tenir.Moltes gràcies. Espero estar també sempre a l'alçada.
Keep fighting
Va, tatxem:

1.- operació
2.- treure punts
3.- treure fèrula desprès de 3 setmanes
4.- iniciar rehabilitació
5.- treure crosses
6.- començar exercicis a casa sense pes
7.- començar exercicis a casa amb pes
8.- rodillo
9.- acabar rehabilitació
10.- PEDALAR
11.- tornar a ser la Nikabike


diumenge, 22 de març de 2015

ESPERAR SENSE DESESPERAR


Tinc els Déus en contra.
La primavera ha arribat, fotent-nos la pirula i canviant-nos les floretes i els ocells pel vent i la pluja, mals companys de carretera.


Així que esperaré mentre segueixo fent rodillo, sense forçar la màquina i permetent que el genoll es queixi. El pedaleig és lleuger, amb poca resistència, plat mitjà i pinyons alts, agilitat sense que les cames vagin "sueltes".

video

Desprès gel i espelma amb oració inclosa, al sant de rigor que toqui.
Em sembla que els he provat casi tots : sant Antiinflamatori, sant Pedal, sant Campagnolo, sant Pinyó.... Alguna santa també ha caigut... santa Biela, santa Rampa.... res.
Haurem de seguir provant, segur que alguna ànima caritativa acabarà escoltant les meves pregàries.


Em toca fer un treball extra, un treball mental per deixar enrere les pors, les tensions i creure'm que el malson, per fi, s'ha acabat. He d'aconseguir des-programar i re-programar el meu cervell, pedalant sense estar pendent del minut en el que m'apareix la punxada. No és fàcil i ja ho diuen : el sabater és el qui va més mal calçat. No donem a l'abast ;o)

Bona setmana!!

dilluns, 2 de març de 2015

C'EST FINI LA REHABILITACIÓ

Ja he acabat la rehabilitació "tutoritzada". Ara ja volo sola... quina por.


Han sigut moltes hores amb el Sergi, amb l'equip del centre de fisioteràpia Sinera i amb els companys malferits. He ampliat el meu coneixement de lesions i he pogut sortir del cercle "genoll", descobrint que tenim altres parts del cos que també es lesionen ...... toquem fusta perquè una és bastant pro-gafe.... He après a patir de manera "diferent", descobrint què és el dolor físic de veritat. Segur que m'ha servit per fer-me més forta i, a la vegada, per poder valorar cada Km que espero poder fer sobre l'Scott.



Segueixo tantejant exercicis amb rodillo i no, encara no puc dir que estic per sortir a la carretera. El genoll es segueix inflant, pel meu parer, massa. El metge diu que "és normal" però les sensacions que jo tinc no m'acaben d'agradar perquè si només s'inflamés no m'angoixaria però és que desprès, al refredar-se, fa mal i em començo a menjar el coco....


Segueixo intentant guanyar múscul però el dolor em frena. Potser sí que necessito més temps però jo ja vaig escassa de paciència i, fins i tot, m'atreviria a dir que d'ànim. Cada parada en el procés per mi és com un pas enrere i estic tan sensibilitzada amb el dolor que el temo. No serà ni per manca d'il·lusió, ni per ganes, ni per constància ni per passió....  De tot això a mi me'n sobra, us ho asseguro. Els que em coneixeu ho sabeu. 
No sé si algú pot entendre com em puc sentir desprès de toooots aquests mesos sense sortir a la carretera però és tan esgotador que et buida i inclús, m'atreviria a dir que t'acaba canviant el caràcter. Però sí, el món segueix rodant... ja ho sé.

Va, tatxem :

1.- operació
2.- treure punts
3.- treure fèrula desprès de 3 setmanes
4.- iniciar rehabilitació
5.- treure crosses
6.- començar exercicis a casa sense pes
7.- començar exercicis a casa amb pes
8.- rodillo
9.- acabar rehabilitació
10.- PEDALAR
11.- tornar a ser la Nikabike

Donaria QUALSEVOL COSA (menys la meva Scott) per poder fer la propera entrada des de l'asfalt. L'espera ha de valdre la pena.


dijous, 12 de febrer de 2015

PASSEM EL RODILLO PIANO PIANO



Fa dies que he començat a fer rodillos. No he dit res abans perquè les sensacions han anat variant  i no em venia de gust escriure, doncs tenia dies de tot i sembla que els dolents valen el triple.... Ara porto uns dies amb més "estabilitat" tant a nivell de dolor com d'inflamació. Així que, per no precipitar-me, he optat per esperar... ens estem tornant conservadors!!!

Per mi és difícil pujar sobre l'Scott i posar-me música suau, però per evitar intentar seguir el ritme i fer massa càrrega al múscul, ara escolto música relaxant, rotllo piano (https://www.youtube.com/watch?v=jC4-DuOKWQ8). La barreja és explosiva. El metge diu que tot està en ordre i que si fos la senyora Pepeta, ja em donaria l'alta però com que de senyora en tinc poquet i de Pepeta encara menys, demano més al múscul. Per aquest motiu encara em vol seguir veient per poder anar controlant com aquest tolera les càrregues. També em recorda que aquestes lesions musculars requereixen el seu temps i que tingui paciència. N'he de tenir sí o sí.... Faig poqueta estona, 20-25 minuts, amb molta agilitat. De fet, estic el mateix temps preparant-me per pedalar que sobre la bicicleta, però estic contenta. He d'augmentar el temps molt a poc a poc, doncs he de tenir controlada la inflamació perquè si m'animo, aquesta es desmadra una mica i desprès estic uns dies amb dolor.

Segueixo anant a rehabilitació (tot i que ara les sessions són més espaiades i ja no són una tortura), fent els excèntrics amb el soci, surto a caminar per la muntanya a que em toqui una mica l'aire i faig altres exercicis per anar solucionant descompensacions musculars. La cama encara està molt primeta però me la noto més forta, sobretot al pujar escales, que ja ho puc fer sense agafar-me de la barana.

Vaig cada dia al Nika-Gim, on trobo totes les "màquines" que m'ajuden a realitzar els exercicis i que no sobrecarreguen el múscul, com per exemple, aquests :



D'aquesta manera evito que la cama faci tot el recorregut i que el tendó rotulià s'estressi. Quan em ve la contracció amb l'electroestimulador, aixeco la cama amb la punta del peu cap a dins, així treballo més el vast extern.

video

Aquí, quan em ve la contracció, apreto cap a baix, treballant el quàdriceps:


Així que vaaaaaaa... avui sí!!!!! ...... 
Tatxem:

1.- operació
2.- treure punts
3.- treure fèrula desprès de 3 setmanes
4.- iniciar rehabilitació
5.- treure crosses
6.- començar exercicis a casa sense pes
7.- començar exercicis a casa amb pes
8.- rodillo
9.- acabar rehabilitació
10.- PEDALAR
11.- tornar a ser la Nikabike

Vaig avançant molt lentament però, quan l'objectiu està clar i és tan important per mi, no em puc deixar vèncer pels mals moments ni deixar de lluitar ni un moment per la meva passió.



divendres, 30 de gener de 2015

L'ERÒTICA DELS EXCÈNTRICS


Si has entrat al blog buscant erotisme desenfrenat possiblement quedaràs decebut... ho sento. Si pel contrari,  has entrat perquè necessites informació sobre els exercicis excèntrics, bingo!!
Espero fer-te'n cinc cèntims de manera clara i ensenyar-te que, en el fons en el fons, una mica d'erotisme sí que tenen... o sinó, proveu-los.

Fins fa uns anys, sempre havia utilitzat la paraula "excèntric" quan parlava del comportament estrany o inusual d'alguna persona. Gràcies a les hores que he passat a Cal Fisio, he conegut  una altra aplicació d'aquest mot : els exercicis excèntrics. Aquests tenen uns estreta relació amb la regeneració, la recuperació de lesions musculars i tendinoses, així com també són de vital importància per la prevenció de possibles lesions. Amb ells aconseguim una contracció del múscul en fase negativa, és a dir, en estirament.


Amb aquesta acció, es produeixen petites ruptures dins les fibres musculars i teixits conjuntiu. Aquesta "destrucció" és reparada pel cos en forma de regeneració de teixits i el múscul millora la seva resistència i, per tant, millorem el nostre rendiment. És a dir, si hi ha destrucció hi ha regeneració.

Aquest tipus d'exercicis són idonis pels músculs i pels tendons i perquè aquest sigui eficaç, s'ha de començar a realitzar els exercicis a una velocitat lenta, 5-6 segons (el gest excèntric) i 1 segon (el gest concèntric) la tornada a la postura inicial.

N'estic fent pels quàdriceps i pel tendó rotulià, que està acusant la falta de múscul i treballa el doble. Un dels més habituals, que el fem tots cada dia sense adonar-nos, és baixar escales. Jo ara les baixo a consciència. Un altre molt recomanable és el que es fa amb el cinturó rus (tirant muscular) però aquest encara no el puc fer.
Amb l'Iván fem aquest :
video

Ell apreta cap a baix i jo he de fer resistència però deixant-me guanyar. No em podeu negar que els excèntrics, un cert erotisme sí que tenen.

 

A part de tota aquesta sensualitat desmesurada, segueixo treballant el múscul amb l'ajuda de l'electroestimulador i intentant tocar-me el cul jo sola....                                                        
video


                                         video

Y hasta aquí puedo leer.
Bon cap de setmana i "oju" amb el vent i els "abanicos".
Busqueu un gregari corpulent.

divendres, 16 de gener de 2015

TREURE MÚSCUL


Un cop he recuperat el 100% de la mobilitat articular, toca guanyar múscul. El quàdriceps està molt atrofiat i recuperar el múscul serà una tasca lenta. Ahir vaig anar al metge i m'ho va deixar ben clar. Així que més paciència. De moment estic aixecant 1/2 Kg. Vaig provar un dia 1 Kg i el genoll es va inflar més del que el tinc habitualment i es va estar queixant durant dos dies. Així que piano, piano....

Avui faré la sessió número 21 de fisioteràpia. Encara me'n queden unes quantes, però és el que menys em preocupa: faré les necessàries. El Sergi em segueix manipulant la cama i ajudant-me a estirar el múscul. Tot i que encara fa mal, el dolor no té res a veure amb el dels dies anteriors. In other words, que ja no crido....

Estic a punt de recuperar la marxa normal i deixar aquesta mínima coixera que encara em queda, pujo les escales casi sense impuls i les baixo sense por a deixar la cama dolenta darrera. Vaja, que anem recuperant el glamour que em caracteritza. També ja puc dormir acurrucada, com m'agrada, i he deixat enrere posicions "mode mort" que eren, realment, mortals.


Intento ajudar al cos amb l'alimentació, utilitzant productes amb propietats antiinflamatòries. Probablement, si no empipéssim al genoll, no s'inflamaria però al doblegar-lo, masegar-lo i fer-lo treballar, ho segueix fent. Per això, un dels productes que menjo habitualment és la pinya natural. M'hi poso cúrcuma (una espècie que vaig descobrir a la Índia i que és antiinflamatòria) i, per fer més gran la marranada, m'hi poso una mica de pebre negre, la qual augmenta les propietats de la cúrcuma. El gran "manjar" queda més o menys així:


La veritat és que no està gens bo, vaja, que no repetiria però si diuen que va bé, jo m'ho crec i m'ho menjo fent ganyotes i aguantant la respiració. Les altres marranades que faig me les guardo per mi, perquè si les explico acabarien delatant el meu grau de bogeria o desesperació. Deixem-ho aquí.

No tots els dies són bons, perquè enganyar-nos. Tants dies, amb les seves respectives hores, t'ho posen molt fàcil fer donar voltes i més voltes al tema i només fa falta una punxada inoportuna, un mal gest i una molèstia per pensar que alguna cosa no va bé. No sempre és fàcil obviar els dolors o les molèsties però també són una part de la rehabilitació. Dic això perquè avui tinc dolor, a la nit ja m'ha molestat. Vull pensar que és el temps, doncs tenim una humitat del 98% i el cos ho nota. A més a més, tot i que per fora la cicatriu es vegi totalment tancada, els teixits de dins encara s'estan cicatritzant, doncs necessiten més temps per posar-se al seu lloc. A veure si demà surt el solet i veig la llum del final del túnel una mica més clara que avui...


Va, tatxem:

1.- operació
2.- treure punts
3.- treure fèrula desprès de 3 setmanes
4.- iniciar rehabilitació
5.- treure crosses
6.- començar exercicis a casa sense pes
7.- començar exercicis a casa amb pes
8.- rodillo
9.- acabar rehabilitació
10.- PEDALAR
11.- tornar a ser la Nikabike