divendres, 31 de desembre del 2010

HE FET UN NOU AMIC


Us presento el meu nou amic... el tendó tibial anterior.


Sí, s'acaba l'any... o millor dit, en comença un de nou i els ànims... flaquegen. Desprès d'estar prop de 3 mesos sense pedalar (o provant una estoneta a casa i no disfrutar-ho pels dolors al peu) el cap comença a fallar.

En principi em vaig fer una distensió al lligament però com que el tema estava parat i el dolor no marxava, el fisio em va aconsellar provar un altre traumatòleg. Aixi que avui, carregada amb RM i Rx ens hem plantat a la Teknon. Desprès d'una inspecció molt detallada, el metge m'ha dit que en la zona del lligament hi tinc una calcificació, degut a una possible lesió anterior (vaig tenir un esguinç fa anys) i que el que em fa mal és el tibial anterior, el tendó que treballa quan pedalo.


Els que em coneixeu una mica sabreu que tinc un pedalar una mica..."característic" i més d'un m'heu dit "Ei, t'he conegut de lluny per com pedales!" ... Pedalo "de puntetes". No per res especial, sempre ho he fet aixi i, la veritat, no li he donat mai importància.... i en té. He sobrecarregat massa aquest tendó i ara s'em queixa... malparit !!




Ara he de desinflamar aquest tendó i un cop ho hagi fet, he d'aprendre a pedalar de nou, i aixó em fa por... bé, por no, pànic. Ja em direu com es fa.... he de convertir una pedalada en un acte conscient per desprès convertir-lo en automàtic... alguna proposta?? Posar les cales més enrera, oi??



Seguirem anant al fisio, tot i que ara, els electrodes i els massatges, es faran una miqueta més amunt.

Volia fer balanç de l'any. Ha estat un any ple de reptes i d'objectius complerts, uns ja coneguts, uns altres impensables per mi uns mesos enrera. Volia fer balanç però, si us sóc sincera, no trobo el moment. Estic més aviat... "melancòlica" i "tristota" i si miro fotos i recordo, m'agafa la plorenera... són masses dies sense pedalar i no ho porto bé. Gestiono millor un fracàs o un abandonament que una lesió. Potser perquè ja sé que què va el rotllo i sempre et queda la por a si s'ha recuperat bé o no... i si em torna a passar?? I si.....

Aixi que em deixo aquesta entrada de "Ara toca fer balanç" per d'aqui uns dies, quan els dolors comencin a desapareixer.

Us agraeixo per avançat els ànims.

Gràcies a totes i tots els que m'animeu, sobretot a la Marionabtt, al Miguel, a l'Àlex, al Jose, al Guillem, al'Òscarjet, Sprintcraig, Quel, Jordi, Willi, Fèlix, Marc (cosí) , Noe, Pere, Jorge, Bruno, Núria, Pirri,... és que no em vull deixar a ningú que desprès em sap greu !!!

Com no a l'Iván i a la Clara, que avui hem pogut saludar a la Teknon. Gràcies pels consells ;-)

Ah!! Que m'oblidava!!!

BON ANY A TOTHOM !!

dijous, 23 de desembre del 2010

BONES CICLO-FESTES !!




Doncs sí... ja el tornem a tenir aqui.... el Nadal no perdona i, com les factures, sempre apareix. Nadal.si Nadal.no Fa temps que no el gaudeixo com "s'ha de fer". No m'agraden els dinars i sopars inacabables, no m'agrada menjar fins a rebentar, no m'agrada la bogeria dels regals, no m'agrada haver de fer cues per aparcar, cues per pagar, cues per tot.... on ha anat a parar aquest "esperit nadalenc"?? Algú l'ha vist ??? És el que hi ha i tots acabem entrant dins d'aquesta roda de consumisme, on no existeixen crisis ni històries.


Aixi doncs, espero que passeu unes bones festes, que tingueu el tema turrons controlat, que no us desespereu fent les compres de rigor, que pedaleu força aquests dies de festa, que els reis us siguin generosos i que el regal de l'amic invisible sigui més xulo que el dels últims Nadals....

BONES FESTES !!!

diumenge, 19 de desembre del 2010

905 11 50 50




PELS QUE NO PODEN PEDALAR NI FER MOLTES ALTRES COSES.....

TRUCA !!

905 11 50 50

divendres, 17 de desembre del 2010

ALGU ÉS ALGU....


Sembla que començo a veure una mica de llum al final del túnnel, aquella que quan et desanimes desapareix. Ahir, el Sergi (un bon fisioterapeuta que té tota la meva confiança) em va fer un vendatge neuromuscular. Aquest tipus de vendatge, d'origen japonés, estimula la circulació i augenta el rec sanguini. D'aquesta manera s'aconsegueix que hi arribi més sang a la zona lesionada, per tant, més oxigen i més nutrients.

Mireu quina "manualitat" :


El gest de la reblincada va ser aquest :Tot i que els lligaments laterals són els que van patir la distensió, el dolor es propaga i al camina "diferent" es coencen a sobrecarregar altres zones com la inserció del tendó d'Aquiles en el calcani i els lligaments peroneos :Com que porto 7 sessions de fisio, avui tenia permís x rodar una mica. La veritat és que volia sortir, fer 15 km i tornar cap a casa però feia molt fred i vent i m'he estimat més fer rodillo, a veure si encara em posaré malalta...

Aixi que l?ván m'ha muntat el rodillo amb la Giant al menjador (s'hi estava calentet) i he fet 40 m mooooooooolt suau, sense suar ni pujar pulsacions.... sí, sí, avorrit, no fa falta que m'ho digueu, però desprès de casi 1 mes i mig sense pedalar, qualsevol "sessió" és la bomba.

He saludat a l'altre companya de ruta (el gatet negre el tinc descansant...) :


He agafat el diari i l'he anat fullejant....


com que no suava no hi havia perill de córrer tintes i si m'havia de posar música, pel ritme que portava hagués hagut de recòrrer a Enya..... i sempre sota la supervisió de la Duna, la gata dels meus pares que la tenim uns dies acollida...

Els dolors hi són.... bé, més que dolors són molèsties però que no van a més. És una sensació de barreja de debilitat i de desestibilitat, com si tingués el peu adormit i se m'estigués despertant....
Desprès estiraments...
Ara em fa mal... soposo que s'ha refredat... a veure com passo la resta del dia i si el dolor no va a més, tinc permís per tornar-ho a provar el diumenge.... ai que es farà llarg aixó....

Bon cap de setmana i abrigueu-vos !!! Els que sortiu en bici, ojo a la carretera, els que disfruteu d'una apassionant tarda de compres nadalenques pels carrers a rebossar de gent, agafeu aire.... i els que, com jo, estigueu lesionats o malalts.... paciència i ànims ;-) Les carreteres ens esperen, no patiu !!!

dissabte, 11 de desembre del 2010

Però si he fet bondat !!!



Estimat Pare Noel,

aquest any he fet bondat..... he treballat de valent, he sigut una bona filla, una bona germana, una bona amiga i una bona companya. He regat les plantes, no he destenyit cap camisa de l'Iván, no he trencat cap plat ni se m'ha cremat cap torrada.... He fet tots els deures : he estirat cada dia desprès de l'entrenament, m'he pres el suc de taronja per estar a tope de vitamina C, he netejat la bici quan l'Iván m'ha renyat, he utilitzat més el cap que les cames en casi tots els reptes que he aconseguit, he fet tandes de magnesi, de ferro i d'Artilane.... m'he posat gel als genolls, he anat al fisio i he aguantat com una senyora el mal que em fa, he menjat plàtans durant l'entrenament pel potasi, m'he fet banys d'aigua freda a la dutxa (ggrrrr) i he gaudit a tope qualsevol sortida. Bé, potser sí que he xupat més roda del que hauria d'haver fet..... buuuaahhhh!!!!


Aixi que l'única cosa que et demano és tenir uns genolls i uns peus de ferro, que no em tornim a deixar tirada MAI MÉS, que pugui participar i acabr tots els nous reptes i que m'oblidi X SEMPRE dels traumatòlegs...

Atentament,

Mònica

Els que hem patit lesions sèries tenim pànic a tornar-nos a fer mal... i aixó és el que em passa a mi... Desprès de les 3 operacions dels genolls de fa uns anys qualsevol dolor, molèstia o lesió em fa tremolar.... Fa 2 anys em vaig fet mal als 2 peus fent el burro al gimnàs (Aquiles i peroneos..... 3 mesos de recuperació) i ara aquesta reblincada ..... Sí, ja sé, podra ser pitjor.... però quan tens lesions sovint et desanimes. O aixó és el que em passa a mi.

Porto 3 sessions del fisio de la mútua (de moment n'he de fer 20). No noto millora i aixó m'angoixa. L'Àlex em deia que només en portava 3, que em donés més marge, però m'adono que, tot i no tenir cap altra opció, de marge en tinc poc. M'atabalo, em poso nerviosa i tinc la sensació que no milloro, que estic estancada... i els dies passen volant !!! Tinc molts reptes per l'any que bé i m'agafen cagarrines si hi penso.... Hauré de seguir els passos dels nostres amiguets els gats i anar xino xano... amb tranquilitat i distreure'm amb qualsevol cosa...



Gràcies a totes i a tots pels ànims !!!! Sé que tots em doneu ànims i consells per ajudar-me a estar més contenta i, per què no, a donar-li la importància que realment té.... però també sabeu com necessitem la bicicleta en les nostres vides ..... tant per la salut física com mental....

Aixi que us seguiré "informant" de com em trobo i prometo ser més positiva....

CUIDEU-VOS !!!

dijous, 2 de desembre del 2010

BAD NEWS.....


Feia dies que em feia mal el peu. Me'l vaig reblincar però com que em passa molt sovint, no li vaig donar més importancia. Com que també estava de descans no em molestava. Desprès d'agafar la bici per "estirar cames" el peu em va començar a fer mal..... no dolor de punxada sinó un dolor constant, a la zona del turmell.

Tiro amb ibuprofenos però el dolor segueix i decideixo anar al traumatòleg. Em fa fer una ressonància i ahir vaig tornar-hi amb els resultats.... distenció forta del lligament anterior del turmell.....

De moment 20 sessions de fisio i repós.....

No fa falta que expliqui com estic d'ànims...... tinc la sensació que només treballo, treballo i treballo i no faig res més que anar amunt i avall i no puc dedicar ni un punyeter minut al que més m'agrada fer.... estic emprenyada i disgustada. Provo de relaxar-me però només penso que fa casi un mes que no faig res de bici i m'angoixo més encara.

Aixi que de moment, ná de ná..... aviat us faré una crònica del fisio.... apassionant ;-)