Us presento el meu nou amic... el tendó tibial anterior.
Sí, s'acaba l'any... o millor dit, en comença un de nou i els ànims... flaquegen. Desprès d'estar prop de 3 mesos sense pedalar (o provant una estoneta a casa i no disfrutar-ho pels dolors al peu) el cap comença a fallar.
En principi em vaig fer una distensió al lligament però com que el tema estava parat i el dolor no marxava, el fisio em va aconsellar provar un altre traumatòleg. Aixi que avui, carregada amb RM i Rx ens hem plantat a la Teknon. Desprès d'una inspecció molt detallada, el metge m'ha dit que en la zona del lligament hi tinc una calcificació, degut a una possible lesió anterior (vaig tenir un esguinç fa anys) i que el que em fa mal és el tibial anterior, el tendó que treballa quan pedalo.
Els que em coneixeu una mica sabreu que tinc un pedalar una mica..."característic" i més d'un m'heu dit "Ei, t'he conegut de lluny per com pedales!" ... Pedalo "de puntetes". No per res especial, sempre ho he fet aixi i, la veritat, no li he donat mai importància.... i en té. He sobrecarregat massa aquest tendó i ara s'em queixa... malparit !!
Ara he de desinflamar aquest tendó i un cop ho hagi fet, he d'aprendre a pedalar de nou, i aixó em fa por... bé, por no, pànic. Ja em direu com es fa.... he de convertir una pedalada en un acte conscient per desprès convertir-lo en automàtic... alguna proposta?? Posar les cales més enrera, oi??
Seguirem anant al fisio, tot i que ara, els electrodes i els massatges, es faran una miqueta més amunt.
Volia fer balanç de l'any. Ha estat un any ple de reptes i d'objectius complerts, uns ja coneguts, uns altres impensables per mi uns mesos enrera. Volia fer balanç però, si us sóc sincera, no trobo el moment. Estic més aviat... "melancòlica" i "tristota" i si miro fotos i recordo, m'agafa la plorenera... són masses dies sense pedalar i no ho porto bé. Gestiono millor un fracàs o un abandonament que una lesió. Potser perquè ja sé que què va el rotllo i sempre et queda la por a si s'ha recuperat bé o no... i si em torna a passar?? I si.....
Aixi que em deixo aquesta entrada de "Ara toca fer balanç" per d'aqui uns dies, quan els dolors comencin a desapareixer.
Us agraeixo per avançat els ànims.
Gràcies a totes i tots els que m'animeu, sobretot a la Marionabtt, al Miguel, a l'Àlex, al Jose, al Guillem, al'Òscarjet, Sprintcraig, Quel, Jordi, Willi, Fèlix, Marc (cosí) , Noe, Pere, Jorge, Bruno, Núria, Pirri,... és que no em vull deixar a ningú que desprès em sap greu !!!
Com no a l'Iván i a la Clara, que avui hem pogut saludar a la Teknon. Gràcies pels consells ;-)
Ah!! Que m'oblidava!!!
BON ANY A TOTHOM !!
Una altra cosa no, però amb tu s'apren de medicina esportiva una barbaritat!! Gràcies a tu conec uns tendons i lligaments que no m'hauria pensat mai que existien jeje
ResponEliminaFora conyes, és una bona notícia saber d'on ve, ara ja saps el que toca, a pedalar bé!!!
Al tanto que estarem tots vigilant com pedales!! Quina pressió!! jeje
En una pàgina web he trobat això...no podia ser d'una altra manera...Significat del nom Mònica : "Model de dona forta en el fons, suau en les formes, d'aspecte fràgil, però més recia que l'acer; intel.ligent però modesta; entregada en cos i ànima als seus nobles objectius fins aconseguir-los, és com per confiar en el nom"
ResponEliminaAixí que ja saps, treu la força interior i no paris de lluitar.
Una abraçada!!! I gràcies a tu per ser com ets!
Marionabtt
Molts ànims Mònica. No se si et pot ajudar però a Blanes hi ha un personatge una mica particular que soluciona problemes amb els tendons. Jo vaig tindre una calcificació similar deguda a un tendó que treballava contra l'os i ell m'ho va solucionar en 2-3 sesions sense tindre que operar ni remenar sense fí. El dia que caminava mes d'una hora ja tenia el tornell inflamat i amb molèsties per 2 dies. Salut.
ResponEliminaUn nuevo reto para este año: cambiar de estilo pedaleando. Difícil, pero tú lo conseguirás.
ResponEliminaY cuando mires fotos para hacer balance, siéntete orgullosa de ti misma, de todo lo que has conseguido hasta ahora. Dices que algunos objetivos eran impensables sólo unos meses antes, así que imagínate todo lo que aún te queda por conseguir.
Sé que es difícil estar de parón cuando es por culpa de una lesión, pero la ilusión por curarte te puede ayudar a sobrellevarlo.
Un abrazo
Ostres Guillem, les vegades que m'ho diu l'Iván..... jajaja crec que ja dec tenir un 1% de la carrera... I sí, controla'm ;-)
ResponEliminaAi Mariona..... que dur que és aixó.... gràcies x estar sempre "allà"... o "aqui"... Cuida't
Merci Joan, t'he enviat mail al club.
Bruno, com sempre sabis consells. Gràcies pels teus escrits. Sempre em fan pensar en positiu.
Bien Querida Prima
ResponEliminaMañana tu estaras a mi vera ... pero yo voy a estar a la tuya el resto de los dias, hasta que estes bien....
Petoneeeeeeeets
Monica!!!! collons miro cada el teu blog i ara veig que has actualitzat el dia 31....no ho entenc!!
ResponEliminaBe,per una bana m´alegro de saber de tu i per l´altra....quina merda!Jo et vull a les carreteres! Be, don´t panic, no pasa res....ets una campiona i recuperas i recuperaras a tope! Els anims inclus els mes forts...hi han dies que els tenim pel terra....Escriu quan estiguis OUT, que aqui hi som tots!!!! ANIMS Minoca AMINS ! ja se que es fotut, jo tinc una mala ratxa desde el 24 oct!!! no em paran de pasar coses i el coco com tu dius comença a fallar...pero em d´aguantar...!!! Espero que ara que ja esta localitzat el tocacollons l´eliminis rapid !!! Pel tema de pedalear penso que de puntetes tb et fots els jonolls...tranquila , sera facil cambiar el chip, ja ho veuras! i mestres que et guiin no et faltaran !!!!! ANIMS i un peto ben fort ;DDDD vingaaaaaaaaaaaaaaa!!
Ànims Mónica, és fàcil dir-ho...però ara ja saps l´arrel del problema i les solucions que hauras d´aplicar...ànims a l´Ivan que tambè pateix la teva lesió.
ResponEliminaLa pròxima noticia espero que me la poguis donar sobre de la bicicleta...ok...doncs fin aviat
Estava mirant les fotos de la teva barra lateral del llocs on has estat amb la bici.....es per FLIPAR !!!!!! quin luxe sera poder rodar aviat amb tú.....mare meva.....vinga que avui juga el barça i guanyarem!!! vull un maillot com el teu del Barça!!!
ResponEliminaPetons !!!
Si em promets que baixes el ritme jo m'ofereixo a fer pressió sobre el teu caparró, així ja serem dos a pujar amb una sola mà.
ResponEliminaTu fent fotos i jo evitant que t'aixequis massa.
Ah, a mi tb em molaria un maillot d'aquests, però amb Unicef com a molt, res de qatars ;)
En Pantani també pedalava de puntetes!!!
ResponEliminaBe, ja tenim la font del problema... ara toca solventar-lo!!!
Així van les coses, per resoldre un problema, hi ha d'haver un... paciència i cap... molt cap!!!
Merci de nou, Jordi Roig, Jordi Marina, Quel i, com no, Oscarjet... i Marc (cosí ;-) )de moment anem fent.... a veure si per febre ja hi puc tornar, tot i que crec que aixó va per "encara" més llarg"....
ResponEliminaGràcies i SALUT !!!!
Hola Mònica, molta gent té la mania de posar les cales abançades, pensen que així, al poder pujar més el sillín poden fer més palanca, gran error. La pedalada de puntetes, està pensada per a pedalar d'empeus (esprinters), perquè creieu que no pujen? No perquè no tinguin força, o estiguin grassos. Per aprofitar la pedalada, sobretot en pujada, i pla, s'ha de posar la cala enrera. Feu la prova: 1er, intenteu aguantar de puntetes sobre un graó (cales endavant). Ara proveu-ho amb el peu una mica més endins del graó(Cales enrera), en quina posició aguanteu més temps? I sobretot, al pedalar, quan la cama baixa, el taló també, sinó la musculatura no es recupera. Una abraçada.
ResponEliminaCARLES.