dimarts, 21 de juny del 2011

TOT ÉS MOLT CONFÚS

 
A mi la bicicleta em dona ales.
Em fa veure el dia més clar, em veig més bona cara, gaudeixo més de tot... en fi, que sóc més feliç.
Des del meu sillin la gent em sembla més agradable, els paisatges més espectaculars i l'optimisme m'absorbeix.
Però des del terra..... tot canvia.

Aquest cap de setmana s'ha cel.lebrat la marxa cicloturista Les 3 Nacions a Puigccerdà. És una marxa que m'agrada molt, de les que gaudeixo més fent i que em permet pujar l'Envalira envoltada de ciclistes... buaahhhh!! Però aquest any no l'he viscut des del sillin... grrrr!!
Vam llevar-nos a les 4 x estar a Puigcerdà a les 7, per recollir el dorsal de l'Iván. Només aparcar ens vam trobar amb l'Àlex.
Xerradeta mentre es menjava la xocolata desfeta i la coca que donaven i acomiadament ràpid.

3 petards i adéu!!!!  Que vagi bé!!!

 L'Iván és el del casc vermell que em mira

Sensació extranya. Barreja de ràbia, tristesa, impotència..... i ressignació. Guardo la càmera i cap a casa dels meus pares a esmorzar, que tenia una gana.... Des del balcó.... quina xulada!

Desprès d'esmorzar i d'anar a comprar 4 coses x ma mare, vaig agafar el cotxe i vaig pujar la Collada de Tosses (mai l'havia fet conduint!!) i a la Molina vam fer un café amb el meu pare i el LLorenç, un amic.

 Pujant vaig trobar bolets!!! No em feu dir la "marca"... tots els veig iguals...

 Desprès d'estar xerrant una estona, mentre ells endrapaven un entrepà, jo compartia una magdalena amb una gateta molt cuquetona i d'arreglar mig món,  vaig baixar, aparcar el cotxe i cap a la meta a rebre a l'Iván..
5h 03m.... Felicitats!!
Allà em vaig trobar al Beiru, al Alfonso i més tard, al Roger, companys de bicicleta

Vam dinar amb els meus pares i cap a casa..

Contenta per haver vist a l'Iván arribar, per haver saludat a l'Àlex i als altres companys i trista per no poder estar pedalant.... tot és molt confús.
L'any que bé serà la booooomba, oi Jose???

dilluns, 6 de juny del 2011

MAX-MIX BIKE

Dies de molta feina, de pluja inoportuna i de km xino-xano..... us poso al dia ràpid ;-)

Fa dos dissabtes havia quedat amb l'Àngels x sortir a rodar però el temps ens va fer tirar enrera.Desprès de pensar-m'ho i de veure que l'Iván sortia, m'hi vaig animar i vam  fer els primers km junts desprès de la punyetera lesió. De fet en van fer 5 o 6...... dewww!!!! Bé, a l'ascensor hi erem tots 4 ;-)

 Ai, ai, ai el cel....
 Li feia de gregaria....

 Ell va seguir al seu ritme i jo, xino xano vaig arribar fins a Blanes, on em vaig menjar un plàtan que em va sentar de fàbula...

 Tornant em vaig trobar a la Clara, recuperant-se de la seva lesió..... vinga ànim!!!! En res tornes a rodar pel fang!!!
 Com que el temps aguantava i el peu se'm comportava, he optat x agafar la carretera de Sant Iscle.... inclús sense sol és espetacular!!!

 No em vaig mullar!!!
Entre setmana no he pogut pedalar, pel temps i per la feina... aixi que em quedava el consol de poder fer una ruta x Pont de Suert, Boí, Taüll durant el cap de setmana.
Divendres vam pujar cap a la Pobla x recollir el dorsal ja que l'Iván dissabte tenia La Bonaigua. Allà ens estava esperant l'Àlex !!!!

Vam marxar contents i esperançats que l'endemà el temps milloraria però el mati es va llevar.... humit :



L'Iván va decidir no sortir i desprès d'acomiadar als valents cicloturistes vam anar a esmorzar amb l'Àlex i l'Àngels



 Diumenge va tocar platja i avui café amb llet amb el pare a Malgrat :

Vaig recuperant, intento no desanimar-me si noto alguna molèstia o si el temps em fa la punyeta i em recorda que el peu no està encara al 100% però amb els vostres ànims segueixo endavant, amb més ganes que mai de pedalar.

Aprofito x felicitar a l'Àlex que desprès d'haver superat les brevets de 200, 300, 400 i 600 km ja té un peu a Paris x fer la Paris-Brest aquest estiu.... saps que de gran vull ser com tu. Gràcies.

També vull enviar una abraçada super-mega-brutal al Jose, que ha hagut de posposar aquest objectiu x la propera edició. Jose, que tens la QH aqui!!!!! A per l'or!!!! Muakkk!!!!

I un petonàs d'ànim i de reconeixement a l'Oscarjet, per la paciència en la seva recuperació i per les ganes de trail que no pot amagar. Ens veiem aviat garraf-crack!! Vamosss!!!!!

Aviat... amb permís del cel.... més i millor.