dimarts, 21 de juny de 2011

TOT ÉS MOLT CONFÚS

 
A mi la bicicleta em dona ales.
Em fa veure el dia més clar, em veig més bona cara, gaudeixo més de tot... en fi, que sóc més feliç.
Des del meu sillin la gent em sembla més agradable, els paisatges més espectaculars i l'optimisme m'absorbeix.
Però des del terra..... tot canvia.

Aquest cap de setmana s'ha cel.lebrat la marxa cicloturista Les 3 Nacions a Puigccerdà. És una marxa que m'agrada molt, de les que gaudeixo més fent i que em permet pujar l'Envalira envoltada de ciclistes... buaahhhh!! Però aquest any no l'he viscut des del sillin... grrrr!!
Vam llevar-nos a les 4 x estar a Puigcerdà a les 7, per recollir el dorsal de l'Iván. Només aparcar ens vam trobar amb l'Àlex.
Xerradeta mentre es menjava la xocolata desfeta i la coca que donaven i acomiadament ràpid.

3 petards i adéu!!!!  Que vagi bé!!!

 L'Iván és el del casc vermell que em mira

Sensació extranya. Barreja de ràbia, tristesa, impotència..... i ressignació. Guardo la càmera i cap a casa dels meus pares a esmorzar, que tenia una gana.... Des del balcó.... quina xulada!

Desprès d'esmorzar i d'anar a comprar 4 coses x ma mare, vaig agafar el cotxe i vaig pujar la Collada de Tosses (mai l'havia fet conduint!!) i a la Molina vam fer un café amb el meu pare i el LLorenç, un amic.

 Pujant vaig trobar bolets!!! No em feu dir la "marca"... tots els veig iguals...

 Desprès d'estar xerrant una estona, mentre ells endrapaven un entrepà, jo compartia una magdalena amb una gateta molt cuquetona i d'arreglar mig món,  vaig baixar, aparcar el cotxe i cap a la meta a rebre a l'Iván..
5h 03m.... Felicitats!!
Allà em vaig trobar al Beiru, al Alfonso i més tard, al Roger, companys de bicicleta

Vam dinar amb els meus pares i cap a casa..

Contenta per haver vist a l'Iván arribar, per haver saludat a l'Àlex i als altres companys i trista per no poder estar pedalant.... tot és molt confús.
L'any que bé serà la booooomba, oi Jose???

12 comentaris:

  1. I no vas apreciar, la xocolata, la magdalena i el bocata!?!?

    Mira que després no tiraras!!!

    És broma... gaudeix el moment, demà ja veurem!!!

    ResponElimina
  2. La vida la construim a partir de les coses que ens fan feliç tot i que de vegades els pilars de la felicitat s'esfondren per instants...però també es poden construir de nou i cada cop més forts i més dificils d'enfonsar...

    Una abraçada

    P.D Jo també ho crec, l'any que vé segur que serà la bomba ! ;-)


    MARIONABTT

    ResponElimina
  3. Noia, tens més raó que una santa!
    Proposo menjar el raïm el 31 d'agost. Que et sembla?

    ResponElimina
  4. Nika, de tant en tant toca tocar de peus a terra per després tornar a volar, així el teu sillin encara et farà més feliç si és possible!

    ResponElimina
  5. Nika ja saps al que opino al respecte

    ResponElimina
  6. Jordi, aprecio tot el que tinc i més encara el que no, jejeje.. cuida't!!
    Ai Mariona.... què t'he d'explicar que no sàpigues.... serà la bomba i tu estaràs al meu costat x cel.lebrar-ho!!! Gràcies x tot.
    Ok Jose, quedem el 31, no em demano hora a la pelu xq ho cel.lebrarem amb el casc posat, per arrencar al minut 1. Ànim!!!
    Sí Ada.... però l'espera ha sigut dura i la "posada a to" és leeentaaaaa... Tu segueix a tope nena!! Gràcies x passar-te x aqui.
    Clara....seguir lluitant no?
    GRÀCIES A TOTHOM!!!

    ResponElimina
  7. Yo no lo veo nada confuso, lo veo muy claro: este año te estás regenerando para afrontar el futuro con más fuerza. ¿Qué iba a ser si no?

    ResponElimina
  8. L´any que be la podria fer amb vosaltres..!
    Que guai ! gaudeix de la muntanya !!!
    Força des del Garraf !!!!!!

    ResponElimina
  9. Valora el que tens quan toques de peus a terra. Ja saps per on vaig. Jo també espero que l'any que ve comenci al setembre

    ResponElimina
  10. el primo amigo (o no)24 de juny de 2011 a les 14:43

    Bien Querida prima

    Si algun otro dia vas a alguna de estas pedaladas y tu no pedalas avisame, que almenos te hare compañia.

    ResponElimina
  11. Monica, este año estaba claro que lo importante era recuperarse para afrontar el siguiente al 100x100. Es dificil ver como otros realizan marchas mientras tú (lo digo en general) los contemplas pie a tierra como bien dices, pero recuerdas que antes no podías ni subirte a la bici.
    Ya verás como el 2012 será tu año.
    Un abrazo y arriba esa moral.

    ResponElimina
  12. Gràcies pels escrits que feu!! La veritat és que em pensava que en tenia prou en assumir que havia d'estar casi 6 mesos parada però no comptava que em trobaria de morros amb totes les proves que m'hagués agradat fer ... però com bé dieu aquest any lo important és recuperar al 100% lo puto peu i cada km que pugui fer x mi serà un "bonus track".
    Què faris sense els vostres ànims .. m'ajuden a tocar de peus a terra, que sovint aixeco el vol massa ràpid, jejeje

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.