A mi la bicicleta em dona ales.
Em fa veure el dia més clar, em veig més bona cara, gaudeixo més de tot... en fi, que sóc més feliç.Des del meu sillin la gent em sembla més agradable, els paisatges més espectaculars i l'optimisme m'absorbeix.
Però des del terra..... tot canvia.
Aquest cap de setmana s'ha cel.lebrat la marxa cicloturista Les 3 Nacions a Puigccerdà. És una marxa que m'agrada molt, de les que gaudeixo més fent i que em permet pujar l'Envalira envoltada de ciclistes... buaahhhh!! Però aquest any no l'he viscut des del sillin... grrrr!!
Vam llevar-nos a les 4 x estar a Puigcerdà a les 7, per recollir el dorsal de l'Iván. Només aparcar ens vam trobar amb l'Àlex.
L'Iván és el del casc vermell que em mira
5h 03m.... Felicitats!!
Allà em vaig trobar al Beiru, al Alfonso i més tard, al Roger, companys de bicicleta
Vam dinar amb els meus pares i cap a casa..
Contenta per haver vist a l'Iván arribar, per haver saludat a l'Àlex i als altres companys i trista per no poder estar pedalant.... tot és molt confús.
I no vas apreciar, la xocolata, la magdalena i el bocata!?!?
ResponEliminaMira que després no tiraras!!!
És broma... gaudeix el moment, demà ja veurem!!!
La vida la construim a partir de les coses que ens fan feliç tot i que de vegades els pilars de la felicitat s'esfondren per instants...però també es poden construir de nou i cada cop més forts i més dificils d'enfonsar...
ResponEliminaUna abraçada
P.D Jo també ho crec, l'any que vé segur que serà la bomba ! ;-)
MARIONABTT
Noia, tens més raó que una santa!
ResponEliminaProposo menjar el raïm el 31 d'agost. Que et sembla?
Nika, de tant en tant toca tocar de peus a terra per després tornar a volar, així el teu sillin encara et farà més feliç si és possible!
ResponEliminaNika ja saps al que opino al respecte
ResponEliminaJordi, aprecio tot el que tinc i més encara el que no, jejeje.. cuida't!!
ResponEliminaAi Mariona.... què t'he d'explicar que no sàpigues.... serà la bomba i tu estaràs al meu costat x cel.lebrar-ho!!! Gràcies x tot.
Ok Jose, quedem el 31, no em demano hora a la pelu xq ho cel.lebrarem amb el casc posat, per arrencar al minut 1. Ànim!!!
Sí Ada.... però l'espera ha sigut dura i la "posada a to" és leeentaaaaa... Tu segueix a tope nena!! Gràcies x passar-te x aqui.
Clara....seguir lluitant no?
GRÀCIES A TOTHOM!!!
Yo no lo veo nada confuso, lo veo muy claro: este año te estás regenerando para afrontar el futuro con más fuerza. ¿Qué iba a ser si no?
ResponEliminaL´any que be la podria fer amb vosaltres..!
ResponEliminaQue guai ! gaudeix de la muntanya !!!
Força des del Garraf !!!!!!
Valora el que tens quan toques de peus a terra. Ja saps per on vaig. Jo també espero que l'any que ve comenci al setembre
ResponEliminaBien Querida prima
ResponEliminaSi algun otro dia vas a alguna de estas pedaladas y tu no pedalas avisame, que almenos te hare compañia.
Monica, este año estaba claro que lo importante era recuperarse para afrontar el siguiente al 100x100. Es dificil ver como otros realizan marchas mientras tú (lo digo en general) los contemplas pie a tierra como bien dices, pero recuerdas que antes no podías ni subirte a la bici.
ResponEliminaYa verás como el 2012 será tu año.
Un abrazo y arriba esa moral.
Gràcies pels escrits que feu!! La veritat és que em pensava que en tenia prou en assumir que havia d'estar casi 6 mesos parada però no comptava que em trobaria de morros amb totes les proves que m'hagués agradat fer ... però com bé dieu aquest any lo important és recuperar al 100% lo puto peu i cada km que pugui fer x mi serà un "bonus track".
ResponEliminaQuè faris sense els vostres ànims .. m'ajuden a tocar de peus a terra, que sovint aixeco el vol massa ràpid, jejeje