dimecres, 4 d’agost de 2010

VACANCES: PART 1 : BOURG ST. MAURICE

DISSABTE 17 DE JULIOL

Sortim ben aviat de Mataró, amb les bicicletes carregades al cotxe i amb tantes ganes de guerra com nosaltres. Ha sigut un any d’emocions fortes sobre rodes : brevets de 200 i 400, ciclomarató Barcelona-Perpinyà-Barcelona, èpica Tres Nacions i un munt de km a les cames, sola o en companyia, moltes hores de patiment, de diversió i d’aprenentatge. I quina millor manera de començar a acabar la temporada passant una setmana als Alps (França), una altra a les Dolomites (Itàlia) i 3 dies de regal a Bourg d’Oisans??? Cap !!!

Així que als qui us agrada la bicicleta , els paisatges i els ports d'alta muntanya, prepareu-vos x gaudir d’unes fotos espectaculars !!!

Com anava dient, sortim de casa carregats d’energies. Hi ha molt cotxe a la carretera i això fa que ens endarrerim una mica respecta l’horari previst. Parem a dinar de carmanyola a una àrea de servei passat el Mont Ventoux



I desprès de fer un cafetó, seguim la ruta cap a Séez, un poblet molt xulo que està a 2 km de Bourg Saint Maurice. Vam arribar a l’apartament a les 19:00, descarreguem, omplim nevera i sortim a donar una volta. Sopar i a fer nones, que ens esperaven uns dies de tute...


DIUMENGE 18 DE JULIOL

Les Arcs 2000

Etapa d’aclimatació, com els professionals. Hem pujat l’estació d’esquí Les Arcs. Hi ha 4 altituds, 1600, 1800, 1950 i 2000 m. Nosaltres hem arribat a la última, on les vistes al Mont Blanc eren impressionants... bé, miressis on miressis les vistes eren supèrbies. A dalt hem descansat una estoneta. La pujada es movia entre el 5 i el 8% i l’últim tram suavitzava una mica, per acabar-se d’enfilar en els 2 últims km.






Les vistes al Mont Blanc són constants i espectaculars :




Rampes que s'enganxen...

L'ascenció va arribant al final...

Última rampa :


A dalt descansem...


DILLUNS 19 DE JULIOL

Col du Cormet de Roselend, 1968m


És un dels objectius d’aquestes vacances. Fa 2 anys vam estar per la zona i vam enganxar mals dies i només vam poder pujar Val d’Isére - Col de l’Iseran i Val Thorens i jo, especialment, tenia moltes ganes de poder-lo fer. És una passada. Comença enfilant-se i vas veient com els pobles es van fent petits i cap al km 8 entres en un bosc on la carretera es recargola i hi ha unes corbes de paelles que et pararies a fer fotos a totes. Quina xulada, de veritat.

Séez des dels primers km :

Comença l'espectacle :






A partir del km 15 el bosc desapareix i et comences a sentir petita i petita perquè miris on miris hi ha unes muntanyes enormes, verdes, on la vista se’t queda curta. És com si estiguessin tapades amb una estora de gespa. A dalt de les més altes, on no hi ha vegetació, es veu neu i roca grisa que contrasta amb el blau del cel i la gespa verda. Idíl·lic... vaques formoses, cabres, cavalls, rius, salts d’aigua, floretes.... i silenci. És emocionant, de veritat.

L’ Iván m’espera i mengem una mica i acabem de fer la pujada junts. Fotos, relax i cap a vaig, que tot i ser baixada, el vent ha anat apretant i cada vegada es fa notar més. Si teniu la sort de venir per aquí (ara allà... :-( ) no us el perdeu !!






DIMARTS 20 DE JULIOL

Col du Petit St Bernard, 2188 m (+ Le Thule 1441m – 2188m)

Sortim de Séez i comencem a pujar el port. La carretera comença a 100m del nostre apartament, tot un luxe. És un port llarg, de 31 km des de Bourg St. Maurice, però el percentatge és bastant assequible. Hi ha un primer tros al 6-7% però desprès va oscil·lant entre el 4 i el 6%. És un port d’anar fent, jo vaig fer-ne un bon tros xerrant amb un ciclista Belga.


Deixem Bourg St. Maurice i Séez allà baaaix...



Als 1850 m d’altitud arribem a La Rosière, una estació d’esquí típica de la zona.

Com que hi ha un mirador amb unes vistes espectaculars, parem a menjar una mica i fem unes fotos.


Allà al fons es veu Bourg St. Maurice :




Seguim cap a dalt, rodejats de muntanyes amb un verd i uns rierols que fan que no puguis parar de fer fotos. Els últims km són suaus però la carretera va serpentejant i el vent comença a fer acte de presència, ja que estem a més de 2000 m.



Arribem a dalt, m’acomiado de l’amic belga (ell havia seguit tirant) i li repeteixo que vingui a Catalunya, que els Pirineus també li ofereixen bones “climbings”. Fem les fotos, gaudim una mica de l’ambientillo que només ofereixen aquests ports i decidim baixar pel costat italià, fins a La Thuile, un poble-estació d’esquí que està a uns 15 km del Petit St. Bernard i ens ofereix una pujada més dura que la del costat francès.

Petit???? Com deu ser el gran.....

Aixi que entrem a Itàlia i comencem el descens :


Arribem al poble, ens desabriguem (les baixades sempre requereixen manguitos i paravent, ja que el vent a aquestes alçades és fred, no fresc...) i comencem a pujar. El primer tros es fa més pesat, carretera força transitada amb semàfors alterns que et fan posar el peu a terra (i jo pateixo per si no tinc temps a fer el recorregut abans que em vinguin els altres cotxes de cara...), forces camions i rectes una mica enganxoses.





Quan falten uns 10 km per coronar un altre cop el port per la part italiana, entres en un bosquet on et vas trobant “tornales” (girades, corbes...) i, tot i que és més distret i més “mono”, el desnivell es fa notar. Cap al km 5 el vent ja no té resistència i els arbres no ens fan de pantalla, fet que ens comença a fer la pujada més dura. Em menjo un gel sobre la bici, noto l’estómac buit i abans de tenir “cap imprevist”, m’estimo més carregar piles. Arribo a dalt, ja cansada però satisfeta d’aquesta ascensió per l’altre costat. Recomanable.

Cartell del coll a la "italiana" :

Tornem a entrar a França :

Ens tornem a abrigar i cap a l’apartament. Tenim una gana que ens mengem les pedres. La baixada és bona però 30 km de baixada, amb vent i sense deixar de pedalar es fa més llarga del previst. Per fi veiem Séez, arribem a l’apartament i posem el peu a terra molt contents perquè ha sigut un altre dia esplèndid de cicloturisme.


DIJOUS 22 DE JULIOL

LA PLAGNE, 1940 m

Ahir va ser dia de “descans”. Vam anar al costat italià del Mont Blanc (Monte Bianco) per agafar el telecabina i pujar fins a l’Aguille du Midi, que està a casi 4.000 m d’altitud. L’altre vegada que vam estar per la zona hi vam voler pujar per l’altre costat, per Chamonix, però estava molt tapat i ens vam quedar a Le Mer de Glace, un glaciar impressionant. Ahir ens va passar el mateix... el Mont Blanc estava súper tapat i hi havia una part del recorregut que ni funcionava. Doncs res, hi haurem de tornar, diuen que a la tercera va la vençuda! Així que vam tornar enrere (havíem pujar el Petit St. Bernard, aquesta vegada en cotxe) i com que portàvem entrepans casolans, vam decidir anar a explorar l’estació d’esquí de la Plagne i dinar allà. Havia vist per Internet que la pujada era similar a la de l’Alpe d’Huez, amb 21 “virages” i uns percentatges “interessants” i, efectivament, és un Alpe d’Huez 2.

Hem matinat, deien que “aprés midi” plouria així que ens havíem d’espavilar. La pujada comença a Aime, a uns 19 km de Séez. Entre pitos i flautes, hem començat a pujar a les 9. Els percentatges de la pujada són els següents (els vaig anar anotant ahir, quan hi vam pujar amb el cotxe, ja que no portàvem l’altimetria) : 6%, 7%, 8%, 8%, 10%, 7%, 8%, 9%, 8%, 8%, 8%, 8%, 7%, 7%, 9%, 5% i 6%. Aquests “virages” et permeten descansar les cames ja que són casi plans, fet que fa que la pendent que ve sigui superior a la mitjana del km.


Primera "virage" de les 21 que hi ha:




La pujada és molt similar tota l’estona, cada 3 o 4 “virages” et trobes amb la pilona dels km que et queden, de l’altitud i del percentatge d’aquest km. Des d’Aime són 17 km, la carretera està ben asfaltada (algun tros no... van fer curt de pressupost) i no hi ha gaire trànsit, fet que m’ha permès anar fent fotos sense haver de parar.


Com diuen... cada loco con su tema .....


Paelles i més paelles...

Un tobogan de bobsleigh impressionant...







Un cop a dalt, ritual de sempre : mengem, gaudim del moment i del lloc, fotos de rigor, ens abriguem i cap a baix. El dia ha anat aguantant tot i que a mitja baixada el cel s’ha tapat i ha començat a bufar un vent que ens avisava que venia pluja. Així que hem apretat el botó “Turbo” i hem pedalat rapidet cap a Séez, on hem arribat tan secs com contents. Un altre al bote !!

Baixant encara hem tingut ganes de fer-nos alguna foto :





Fins aqui aquests primers dies per Bourg St. Maurice.
Ara començo a fer la segona part : les Dolomites .... no us ho perdeu, eh?????

8 comentaris:

  1. Això sí que és ESPECTACULARRRRRRRRRR!!!!!

    A veure el segon capítol que em sembla que ja s'acabaran els adjectius...

    ResponElimina
  2. Ara que m'he fixat amb el tros de sant bernardo aquell, te'l podies haver emportat com a record...

    Al menjador de casa teva quedaria força bé jajaja

    ResponElimina
  3. jejeje, et penses que no ho vaig proposar???? Però l'Iván no és gaire d'animals..... ho tornaré a intentar quan anem al Grand St. Bernard..... ara que em sembla que haurem de canviar de pis....

    ResponElimina
  4. Uala, no vegis com he deixat el terra de tant babejar!!

    Quins portacos mes xulos, i el relat i les fotos fantàstiques :-)

    Gràcies per compartirlo

    Quedo a la espera de la segona part, salut parella!

    ResponElimina
  5. Ara si que he pogut llegir la crònica, per fi!!!
    M'ha anat molt bé llegir-la ja que inclouré alguns ports dels que he vist aquí a la meva sortida dels Alps.
    I després d'això els Dolomites?? Algún any també hi hauré d'anar ...
    Fins aviat!

    Mariona BTT

    ResponElimina
  6. Quina enveja !!!!!!!

    Esperem la segona part i mes fotos.

    Salut.

    ResponElimina
  7. Molt espectacular, es una zona que dona per molt i a mes el temps us va acompanyar ja que també es dificil tindre 3 dies bons seguits.
    Ara Dolomites.....

    ResponElimina
  8. ¡¡¡¡¡felicitats!!!! per tots els ports que has gaudit pujant i des de la distància també nosaltres que ens venen ganes de anar-hi a fer-los,jeje.
    salut i kms.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest bloc pot publicar entrades.