dilluns, 23 d’agost de 2010

MAX-MIX SOBRE PEDALS

Els que ens agrada la bicicleta i gaudim d'aquest esport ens costa trobar el moment de "parar"... bé, aixó és el que em passa a mi. Potser perquè com em diu l'Iván "No en tens mai prou!" o perquè no puc estar-me parada, perquè necessito activitat i si "paro" la trobo a faltar i no acabo de trobar res que m'aporti el mateix grau de motivació, d'esforç i de plaer que m'aporta sortir en bici.... sola o acompanyada.

Desprès d'unes vacances espectaculars pels Alps i per les Dolomites, he seguit pedalant, canviant paisatges i companyies. He sortit sola o ben acompanyada, a us ho explico :

un parell de sortidetes per rodar, per tal que les cames descarreguin tots aquests percentatges que han estat soportant durant uns quants dies. ... NII amunt i avall, Parpers amb molta agilitat, Arenys de Munt..... i el mar!!!




My lovely N-II....

També he pogut compartir pedals amb la Mariona, una BTTera nata, amb ganes de fer km :




Un altre dia vaig sortir amb la meva amiga Pica, amb qui ens fotem uns farts de riure.... fa poc que pedala per la carretera, és també BTTera, però com la Mariona, està molt forta :




L'Iván també ha "tornat" a compartir ruta amb mi. És el millor gregari que podia trobar. M'apreta, em fa patir, em treu de punt però m'agrada. Per què ens agrada patir??? Diuen que l'esport és sa, que fas salut, però de vegades tinc els meus dubtes .... ;-)

No sempre és ell el gregari.....




El dijous vam fer una visita a l'Àlex Roca i l'Àngels a Hortoneda, amb qui vam poder compartir un bon dinar i una xerrada sobre els brevets i el món del cicloturisme en general. També vam poder conèixer la seva nova joguina.... per menjar-se'l :



Desprès de diar vam pujar a Puigcerdà a pssar uns dies, per rematar les vacances. Allà no vam parar. Divendres vam sortir amb el meu pare i el seu amic Llorenç. Que bé que ens ho passem !!


Punxada inclosa...


L'endemà vam tenir kedada amb els del foro.... buaaah!!! 150 km amb 3.500 de desnivell... com vaig patir.... i disfrutar!!

El dia va ser esplèndid, massa calor, però vam poder gaudir d'una ruta i d'uns ports que valen molt la pena. M ireu quina senyora ruta :

I què dir de la joia de la corona.....


Ens vam trobar tota la colla a prades, al pàrking de la universitat (un mica més i ens trobem al Laporta...). Tots ben puntuals, l'Iván i jo d'entreno de maillot i tots amb ganes de pedals i de compartir un dia d'aquells xulos..... i que li preguntin al Guillem i al Xavi si ho va ser...






De Prades vam agafar la nacional o vam pedalar amb "alegria" fins a Olette, on començava la carretera del Col de Creu, la primera ascenció de la jornada.


La pujada és molt tranquila, es va animant a mesura que t'acostes al final, però el poc trànsit i les vistes que t'ofereix el port et permeten gaudir de la pujada, per mi fins aleshores, desconeguda.

El grup es va partir en dos però anavem foça plegats. En Guillem, l'Iván i jo xerrant al darrera, tranquilament quan.... comença l'espectacle!! Primera punxada d'en Guillem.


Cap problema, es canvia càmara i tornem-hi que o ha estat res. Jo aprofito per veure aigua i ensenya l'altimetria del port als companys.

Seguim pedalant i el grup es torna a desfer... ara ja no estem en elgrup "B", ara ja som el "C".... però nosaltres controlant, eh miwi???? Perdem de vista al grup "A" i anem veien a l'Iván i al Pere (grup "B") que s'allunyen. Ens quedem en Xavi, en Guillem i jo.











Anem xerrant, rient i gaudint de la pujada. En Guillem ens fa un dels seus reportatges amb fotos molt xules. A pocs km del cim, en Xavi i jo veiem que Guillem no va fi. Baixem el ritme i ens torna a enganxar. Li preguntem com va i no va bé. "Ei, vols parar i menjar??, t'esperem". I només amb la cara ja n'hi ha prou. Va molt tocat i jo no sabia què fer... si obligar-lo a parar x menjar i descansar, deixar-lo sol... vaig tornar a dir-li i no vaig sentir resposta. Amb en Xavi, sense dir res, van anar tirant. Sabiem que el ortavem darrera, l'anavem controlnt i en moments així, crec que el que menys et ve de gust és que t'atavalin... aixi que vam seguir i al arribar a dalt els hi vam explicar que en Guillem pujava tocadet. Quan va arribar a dalt tenia un color de cara trencat, estava fotut de veritat. Ell ja va dir-nos que plegava, que no feia la ruta sencera... quin greu Guillem !!!!

Baixem junts a Matemale i allà mengem, omplim bidons i ens acomiadem d'en Guillem, que tira cap a Prades

Seguim la ruta i anem cap a Formigueres, en fili india, vorejant el llac. A dins del poble hi ha una mica de merder i hem de posar el peu a terra. Deixem el poble enrera i de seguim baixant. Al cap de poquet ja trobem el desviament cap a Col des Hares i el pugem, cadascú al seu ritme. És un port que es puja molt bé, pocs cotxes i no és ni dur ni llarg



A dalt reagrupment i cap a Mijanes, passant per Querigut. Just al principi del port hi ha una font on parem a omplir bidons a tope i a menjar. Fot una calda!!!




Un cop hem menjat i comentat els que ens estava esperant, es comença a tirar. L'Iván m'espera perquè no puc arrencar (oi Adrià???). Tiro i us veig lluny...

jl'Iván surt darrera meu i al cap de poc m'enganxa. Li pregunto si queda algú darrera meu i em diu que no, així que no puc punxar ;-)



Les primeres paelles...
Espectacularrrrrrr
Una mica d'ombra !!!
Quina xulada de port....
Últims km...



El port és dur, s'enganxa des del km 0 però és una xulada. Vaig fent, 7-8-9 km/h. No hi ha ombre enlloc!!! Però val la pena el patiment. Desprès de recuperar algunes "posicions" corono. Mentre acaben de pujar els demés xerrem i gaudim del paisatge.






Ens fem la foto i cap a Mijanes. Em paro perquè tinc fred i em poso el paravent. L'Iván m'espera. A mitja baixada veiem a tot el grup parat i la coberta del Xavi feta pols. Mentre els companys proven de fer un arreglillo l'Iván i jo els esperem a Mijanes. Allà envio sms al Guillem i em diu que ha punxat i jo li comento tema coberta d'en Xavi.


Al cap de poc baixen els companys i com que en Xavi no pot seguir, es parla amb el Guillem, que està a punt de coronar Jau que quan arribi a Prades el vingui a buscar. Quin panorama... Esperem una estona, mengem i bebem.




Deixem en Xavi apalancat en una terrassa de la boulangerie i tirem cap a Col du Garabeil, uns 8 kma un 6% que es comencem a enganxar des del principi. No sé si va ser aleshores quan vaig assabentar-me que en Guillem havia punxat per tercera vegada i que, al no tenir més càmares, havia d'esperar a algú de nosaltres que li portés una.... quan les coses van malament sempre poden anar pitjor... Comencem a pujar el tercer port del dia. Les cames ja es queixen però el pitjor és la calor. Anem fent, jo em vaig quedant darrera amb en Pere i en Xavi però sense deixar de pedalar. Un cop coronat, anem a buscar una font que havia salvat la vida al Guillem poca estona abans i tornem a omplir bidons.


Allà es decideix que el Raül no pari a Jau i així es guanya temps.
De seguida em torno a quedar sola... però amb en Xavi ens anem trobant.



El que fa el buscar distraccions...


Ja casi està..Anem tocadets, estem cansats i els km costen de passar. A ell li fan mal els peus i jo m'adelanto una mica. Quan arribo a dalt hi ha en Pere, l'Adrià, en Toni i l'Iván. El Raül i el Fèlix han baixat a buscar al Guillem.


Esperem en Xavi, fem unes fotos i ara si que ja està... 23 km de baixada (que es fa llaaaaarga) i Prades !!!!! Mentre baixem ens creuem amb en Guillem que va a buscar al Xavi a Mijanes en cotxe.... Nosaltres ens acomiadem, portem beguda fresca al Xavi, Raül i Pere i marxem cap a Puigcerdà. Jornada una mica contradictòria ja que tot i ser un èxit personal, et queda un mal regust a de boca pels dos companys que l'han viscut de manera molt diferent. El dia que us animeu a tornar-la a atacarrrrrr, compteu amb nosaltres !!!

L'endemà vam tornar a sortir per la Cerdanya. Era diumenge i tocava esmorzar a Meranges. Aquesta vegada no hi havia coca però la Irene i l'Elías ens van convidar a unes ensaïmades boníssimesPujada tranquileta..





Ja arribem al poble :


I el millor esmorzar !!!Una bona truita de pernil...


Paisatges diferents, companyies diferents però sempre sobre pedals. Espero que hagueu pogut gaudir d'un bon estiu, amb família, amics, al mar o a la muntanya, per Catalunya o l'estranger. Els que, com jo, no heu deixatde pedalar, no us dic res ; als altres.... és hora de treure la pols de la bici i de tornar-hi !!!

Ens veiem pedalant !!

8 comentaris:

  1. Impressionant el munt de coses que has fet en uns dies!! No et canses mai!!

    De la ruta de dissabte, no comments!! jeje

    ResponElimina
  2. Ei!Ja veig que has tingut molta activitat per la Cerdanya!!!
    Déu n'hi do amb la ruta dels 150 km, amb Pailheres inclós des de Mijanes que és més dur, i amb la calor que apretava de valent...
    Ens veiem!!!

    MARIONAbtt

    ResponElimina
  3. esque no pares eh! quan descanses?? jejejejej molt bones cròniques, molt ben explicat tot! a cuidar-se i a seguir pedalant i disfrutant de la bici!!!

    ResponElimina
  4. Ui Ui Ui,que peligro estas dos juntas, la Monika y la Mariona, jajaja. Hace tanto que no coincido con la Mariona!
    Buena ruta la del sabado. Me he acordado de vosotros varias. Seguramente en septiembre, el Jaume i yo iremos hacer esa ruta...y alguna otra mas. ;)
    PD: Que pastelitos mas ricos!! ñan ñan ñan

    ResponElimina
  5. Nika & Ivan, saludos Hermanosss!!!!
    Vaya "trajin" que fuerza de voluntad...es impresionante sois unos salvajes!!!
    Ei, guapa, guapa la nueva equipación de Clicloturisme Catala, sois una gran familia repleta de muy buena gente.
    Me alegro de veros a todos bien.
    Un saludo desde el Lejano Pirriato.
    P.D.: En el mismo momento de escribir este comentario, se han intercalado dos.... un saludo Noeeee, Guilleeem, etc.

    ResponElimina
  6. Ets la millor ! quin macroreportge! quines fotos com a mi m´agarden !!!!!
    quines rutes......Joooooodeeeerrr !!
    un 10 ! records ;D

    ResponElimina
  7. Apa quines rutes mes chulas que fas Nika i com no, quina enveja, he vist que també coneixes a la Mariona, es una tia estupenda, així que umm tenint pendent poder fer una sortida juntes eh!!

    ResponElimina
  8. Quina casualitat, nosaltres demà anem a França a fer una ruta i uns dels ports que pujarem es el Palhiers, per que el vem fer el dia que anavan els del Tour i ens van enganxar pujant i ens vem tenir que esperar que pujesin els dels tour a les hores vem decidir de repetirla, els altres ports no se com es diuen, l'altre cop vem puja el Coll de chiula o algo aixi.Quina traça k tns fent fotos a dalt la bici i unes croniques molt xulis.
    Salut i pedals
    Núria

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.