diumenge, 8 d’agost de 2010

VACANCES PART 2 (DE 3): LES DOLOMITES


BRUTAL !!!


Aquestes són les vistes que teniem des de l'apartament d'Arabba, als peus del Passo di Pordoi :




DIUMENGE 25

Primer tast “dolomitero”. Sortim de l’apartament i comencem en pujada, que tot i no ser el més idoni per la musculatura, sí que ho és per fer passar el fred, perquè en fa molt. La setmana anterior havien estat a 30ºC i aquesta la temperatura havia baixat tant, de forma inesperada i anormal, que inclús algun dia s’havien aixecat amb les muntanyes enfarinades. Així que cap al Passo Pordoi (2.239 m), un port que des d’Arabba, on estem, té uns 12 km (6-7 i 8% mantinguts).
Comencem ... quines ganes !!!
La carretera es va enfilant i les vistes són brutals, durant la pujada vaig fer més de 30 fotos amb el mòbil !!! El problema va ser fer la selecció...










Arribem a dalt i fot un fred!!!! Jo m’anava fixant amb la gent que baixava, abrigadíssima, guants llargs, maillot llarg o camals, amb mitja cara tapada i l’altra mitja vermella del fred. Feia sol però també vent i vent a més de 2000 m d’altitud..... Ràpid ens abriguem (jo m’havia portat guants llargs i camals, per si les mosques....) ens fem les fotos i ens en fan, gaudim de les primeres vistes espectaculars del dia i cap a baix.

Aquest és l'altre costat, per on baixem. Tampoc té desperdici...

És diumenge i es nota en el trànsit. Molts cotxes, autocars i una barbaritat de motoristes. Anem fent corbes de paella súper xules i ens creuem amb la desviació que va cap a Passo di Sella (2.244 m). Nosaltres no l’agafem i seguim baixant fins a peu de port, per començar-lo de d’on ens indica l’altimetria que ens hem portat impresa. Així que baixem fins a Canazei.

D’allà el comencem a pujar. Aquest són 11 km i ja piquen una mica més que els altres, oferint-nos 3 km amb un 8,5 i 9% mantingut.


Tornante, més tornante, més tornante....


Agafem el desviament cap a l'esquerra. En aquesta carretera hi ha menys cotxes i s'agraeix perquè els italians són molt "perillosos" conduint...



Tenim les roques tan a prop que no t'adones i no pots deixar de mirar-les... quina passada !!



Ja estic a punt de coronar :


Quina preciositat...


Un altre al bote !!!
Un cop a dalt, mateix ritual: fotos, ens abriguem, comentem la jugadeta i ràpid cap Santa Cristina, on comença el Passo di Gardena (2.121 m). Són també uns 10 km amb 2 primers km més suaus (4%) i desprès ja es manté entre el 6 i el 7%. Hi ha menys moviment i el podem pujar més relaxadament.
A Santa Cristina parem i mengem. Bebem un cappuccino boníssim, que ens senta de meravella i san tornem-hi, que encara no s'ha acabat la jornada ciclista, que sempre és molt dura... jejeje


Aprofitem i omplim bidons :
I cap amunt !!
El dia seguiex tapat però aguanta...

Passo di Gardena és també xulíssim. Les vistes són brutals i a mida que vas pujant, les dimensions de TOT es desborden :



Sembla que no pugi, oi??? Doncs estem entre un 8 i un 9% :





Falta poquet...

Ja està !!
Que petitets que ens sentim.... amb tanta immensitat davant...

Un cop coronat, el baixem per l’altre costat i anem fins a Corvara. D’allà comencem a pujar l’últim port del dia, el Passo di Campolongo (1.875 m). És més llarg del que farem nosaltres però per ser el primer dia ja en tenim prou. A més a més, l’endemà l’havíem de pujar per l’altre costat des de Caprille, i estàvem parlant de més de 20 km de port.


Reposant forces a Corvara :
I cap al Campolongo !!!
Que ho veieu quina xulada de poblets ????



Corvara ja ha desaparegut...

Il sono arribato !!!
Només ens queda la baixada fins a Arabba.
Primera prova superada !!!!!
Arribem a l’apartament, dutxa i tiberi. Quina gana!!


DILLUNS 26

Tornem-hi. Esmorzem, sortim cap a les 9 (abans fa massa fred) i comencem pujant Passo di Pordoi. La veritat és que és un passo que no molesta repetir. Et vas enfilant i vas deixant Arabba a sota, envoltada d’una gespa verda preciosa i, de cop i volta, aquesta gespa es converteix en roca grisa. El contrast és tremend. Bé, totes les Dolomites són tremendes.

Pujant Pordoi :
Un cop a dalt, ens abriguem Torna a fer un vent fred que et congela en 2 minuts que estàs quiet. Aquesta vegada, baixem igualment cap a Canazei però agafem la direcció contrària, ja que avui pugem el Passo di Fedaia (2.061 m). Allà ens desabriguem i comencem a pujar Passo Fedaia :


Pel costat que el pugem nosaltres no és el més dur. Són uns 14 km amb 4 que escalen fins al 8% i la resta va oscil•lant entre el 4 i el 7,5%. Mires l’altimetria i penses “Ah, vale”, però s’enganxa una barbaritat. Té aquelles rectes que no s’acaben mai, amb aquelles galeries tipus Tourmalet que no et permet veure com la carretera s’enfila i per un efecte òptic, sembla que no pugis.... però ho estàs fent.


Comença suau... bé, un 5-6%
I de seguida es comença a enfilar :




Corbes amb força desnivell:

Els últims km són duríssims... aquelles rectes que piquen (entre un 9 i un 10%) que sembla que no pugin però que fan que pedalis com si tinguessis la roda frenada... quin patir ...




Foto rollo Fèlix, jejeje
Un túnnel ben il.luminat :

I arribem a dalt. Hi ha una presa molt xula i fem 4 fotos. Desprès anem a buscar el (els) cartell (s) :







Localitzem el cartell (de vegades ni es llegeix el nom del passo.... ), foto i ens trobem amb un ciclista belga que ve des de Croàcia i vol fer 3.000 km.... mare meva quin valor, i sol !!!! Xerrem poquet, fot rasca i baixem er l’altre costat, per anar a Caprile, on avui sí farem el Passo di Campolongo (1.875 m) sencer... vaja, com Déu mana !

Fem una baixada trepidant per l'altre costat, on els comptakm marquen velocitats estratosfèriques per mi (l'Iván va arribar a 89 km/h...). Una rampa d'un 13% a tota gardela, et vas envalant, envalant i toques fre perquè t'espantes...

Parem a un poble, a peu del Passo di Campolongo i menge una mica, amb un cappuccino ben calent (hem passat un fred a les baixades.... i jo anava amb camals i guants llargs!!)

Les nenes descansant...
Com sempre fent amics....

Un cop carreguem piles, tornem a pujar a les bicis i a pel Campolongo !! Comencem amb un túnel i anem deixant els poblets enrera, bé... a baix....




Arribem a una cruïlla on hem d'anar direcció Arabba :


El passo és llarg i té trossos de tot : paelles (tornales), rectes, planeges, i vas fent. Va oscil•lant entre el 4 i el 8% (té 5 km amb aquest percentatge).
Arribem a falta de 4 km per coronar, passem per Arabba i la temptació de deixar-ho aquí és grossa, però l’Iván m’engresca i acabem de fer el passo sencer (els 4 km més durs...).



Coronem, ens abriguem per última vegada i cap a la dutxa.
Un altre dia esplèndid, fred i amb paisatges brutals al bote, ale!

DIMARTS 27
PLUJA = DESCANS + TURISME (Cortina d’Ampezzo, Tre Cime di Lavaredo, Tre Croci...)

DIMECRES 28

Etapa reina. La ruta prometia : sortir d’Arabba i anar a buscar el Passo di Falzarego a Caprile, a uns 20 km d’Arabba. Pujar Falzarego, baixar-lo i arribar a Cotina d’Ampezzo. Des d’allà començar a pujar Passo Tre Croci, baixar-lo i anar fins a Misurina, on es comença l’ascensió cap al refugio d’Auronzo, vaja, on hi ha les Tre Cie di Lavaredo. Desprès s’havia de desfer tota la ruta.
Així que a les 9 ja estàvem pedalant cap al principi del Passo de Falzarego (2.106 m). És un port d’anar fent, no té percentatges espectaculars.



Les vistes són en tot moment espectaculars :





És tranquil•let i té raconets molt guapos, on la carretera es va recargolant. Molta estona ens acompanya gespa verda, amb avets altíssims i a la que s’obre el bosc, ja ens tornem a trobar amb les immenses muntanyes rocoses.

Avui no fa tant fred com els dies anteriors, però com que la baixada a Cortina és llarga, ens estimem més abrigar-nos.

Abans d'arribar a Cortina d'Ampezzo ens parem a fer una foto perquè les vistes valen la pena :


Quan arribem a Cortina, mengem, ens desabriguem i comencem a pujar el segon passo del dia, Tre Croci, un passo que comença amb rampes molt dures i que ens ofereix uns paisatges també molt wapos. El Passo Tre Croci (1.802 m) ja pica més... té rampes mantingudes a un 12% i el percentatge de l’ascensió volta tota l’estona les 2 xifres. Fa calor i les cames comencen a notar-se cansades dels dies de tute que portem.

Al ataquerrrrr !!






Arribem a dalt i planegem fins a Misurina, un poblet idíl•lic, de pel•lícula, amb un llac preciós, envoltat de verd i de muntanyes espectaculars... vaja, de postal...





Allà recuperem energies i encarem el plat fort del dia, les Tre Cime di Lavaredo (2.349 m). És una ascensió duríssima. Des de Misurina són uns 9 km i els 4 últims són un 10,5%, un 13%, un 12% i un 11,5%, deixant rampes amagades durant l’ascensió del 16%. Se’ns dubte, és el és dur que hem pujat aquests dies. La pujo entre 6,5 i 7,5 Km/h, i algun tros a 5,5 km/h... mare meva,que bolco!!! Les vistes cada vegada són més fascinants i el patiment ha valgut la pena, vaja, com casi sempre...
Sembla que no pugi.... buahh!!

A dalt.... IMPRESSIONANT !!!!




La vista no dona a l'abast....



A dalt fa fred. Fotos i cap a baix, fa molt vent i no ens volem refredar. Truco al meu pare per dir-li on estic (ell també l’ha pujat i hi havíem anat quan jo era petita) i baixem. Durant la baixada, faig alguna foto (en llocs on la bici no se’n va cap a baix... complicat) i filmo a l’Iván.

Comencem a baixar, tocant molt fre perquè t'embales amb una facilitat... que fa respecte


Arribem a Misurina i comentem la jugada. Omplim bidons, mengem i cap a l’apartament, que només havíem fet la meïtat dels km de la jornada.... èpica. Pugem un altre cop Tre Croci i ens trobem a tiu belga del Passo di Fedaia. Xerrem i cap a Cortina.

La baixada és còmoda però has de vigilar amb l’asfalt, que sempre hi ha algun foradet que el fa trontollar el manillar més del compte i has d’estar alerta en no perdre’n el control.

A Cortina de seguida trobem la carretera cap a Passo di Falzarego. Hi ha més trànsit que al matí i la pujada es fa una mica pesada... són 16 km, amb algun descansillo entre mig. Aprofito un d’aquests i em paro a menjar una mica de xocolata amb avellanes que portava. Just en aquell moment es posa a ploure!! Ostres, i encara queden uns 7 km de pujada, la baixada i el tros fins a Arabba, que pica cap amunt.... Ràpid començo a pedalar amb la boca plena, no puc respirar bé i m’atabalo. Penso en l’Iván, que arribarà més aviat que jo a dalt (com sempre...) i es gelarà de fred. Torno a parar, em pujo els manguitos, m’empasso la xocolata i intento apretar una mica el ritme.... quina pressió!!




Arribo a dalt i allà està el meu secretari, amb el paravent preparat. Mentre m’abrigo ell menja una mica de xocolata i cap a baix, que el tema s’està animant i no volem arribar molls a l’apartament.
La baixada és ràpida i còmode. Encara ens queden els km fins a Arabba que s’enganxen una barbaritat... no arribem mai!!! Para de ploure i mica en mica ens hi acostem. Per fi arribem, molt cansats però, com sempre, molt contents d'haver aconseguit un altre dels nostres objectius.


DIJOUS 29


Avui ens hem aixecat i com que estava plovent, hem decidit agafar el cotxe i anar fins a Plan Corones. Si estigués asfaltat ens hagués fet gràcia fer-lo en bicicleta, pujant primer el Passo di Furcia i desprès empalmant amb el Plan Corones però el camí, perquè no és ni carretera, no és adient per fer-lo en bicicleta (de carretera, sí amb btt) i no feia falta arriscar tant. Així que ens hi vam acostar amb el cotxe i vam fer quatre fotos :

A cada corba hi havia un cartell amb els vencedors de les diferents edicions del Giro :


Un altre mite :

A dalt les vaques eren les reines...

El terra..hummm.... pó va a ser que no !!

El cel era un espectacle :

La pujada és duríssima :



Vam dinar dins del cotxe, unes amanides casolanes, fetes a l'apartament i vam trobr una cafeteria molt xula on hi vam entrar a fer un cappuccino.... mireu quina meravella..... i a sobre estava boníssim !!




DIVENDRES 30

Última jornada, l’endemà marxàvem cap a Bourg d’Oisans. Volíem fer una volta llargueta, a mode d’acomiadament, però el dia s’ha llevat “raro, raro, raro”, així que hem decidit anar fins a Selva di Cadore, a22 km d’Arabba i pujar el Passo di Giau, passo que ens ofereix unes vistes de les més espectaculars que hem vist aquests dies.





Quan hem arribat a la cruïlla, hem dubtat en seguir o tornar enrere... el cel estava molt tapat. Hem preguntat a uns motoristes que el baixaven i ens han dit “A little bit cloudy, only a little bit...”. Hem seguit dubtant i al final ens hem arriscat. Feia molt fred, estàvem a 12 ºC i el passo tenia més de 2.000 m d’altitud però.... estàvem allà!!!!
Així que cap amunt, a bon ritme, patint per si ens plovia i pensant que el pitjor no era la pujada, ja que agafes caloreta... el problema sempre és la baixada i els 22 km que també havíem de fer fins a Arabba, la major part dels quals picaven cap amunt.


Venien uns núvols....
Som-hi, apel Giau !!!!
A la primera "tornante" ens trobem amb aquest cartell : n'hi ha 29 !!!!!

La pujada és dura. Són uns 10 km : 3,5%, 10%, 8,5%, 10,5%, 9,5%, 10,5%, 10%, 8,5%, 10% i 10,5%. Com que l’hem fet amb “molta pressió” per si començava a ploure, no se’ns ha enganxat tant com temíem.



La foto és xula però feia una por....


Va nena, que ja ho tens !!




Anava a 8-9.10 Km/h i em trobo ab un radar.... quins contrastos més macabres té la vida...

No s'acaba mai ....
Hem arribat a dalt i feia una rasca.... Uns canadencs ens han fet la foto de rigor, hem menjat un plàtan i cap a baix. Hem parat al primer poble que hem trobat direcció Arabba i ens hem pres un cappucino “molto caldo”... teníem les mans i els peus gelats.

Ens hem refet una miqueta i a pels últims 20 km per les terres dolomítiques.

El paisatge és brutal :

Aquestes sí que viuen bé...



Un éxit.
Hi tornarem, segur.

8 comentaris:

  1. Sense paraules...impressionant els paisatges, les rutes, els percentatges de les pujades...en fi tot plegat una passada!
    Amb tants dies a tanta altura devieu tornar carregats de globus vermells!!! Per això l'Ivan va com va per la Nacional...quina sorpresa quan el vaig trobar, i la feina va ser poder seguir la roda quan es va posar a tirar al davant...cullons quina apretada, no baxaivem de 44 km/h!!!Vaig petar com una glà!!!Jejejeje
    A veure si enganxem bons dies nosaltres pels Alps, tot i que els pronòstics no són gaire bons...
    Que vagi bé!!!!

    MARIONA

    ResponElimina
  2. Impressionant!!! Quin munt de fotos guapes!!!

    Aniré mirant a poc a poc, que si no em saturo... jeje

    Quina enveja tu, jo vull anar!!! buaaaaaa

    ResponElimina
  3. Acabo de deixar un parell de rallades al terra de les dents llargues que m'heu posat.
    Quines vacances noia!
    En parlem, ara a descansar.

    ResponElimina
  4. Peazo vacaciones que os haceis. Ya solo leer me cansa pensar los puertos que habeis subido. Y en los Alpes.....más. Vais a dejar sin puertos al resto del mundo. Si es que teneis delito. jajajajaja

    ResponElimina
  5. Uala quines vacances!!!!
    Us heu fotut uns ports de somni, que tenen molta teka, que ens heu descrit molt bè.
    I quines fotos, deixen ben clar que son paisatjes mooolt impresionants.

    M'he fet un fart de riure amb la foto "rollo félix" ja ja ja :-)))

    Moltes felicitats per lo viscut, i a seguir fotent li parella!!!

    ResponElimina
  6. Boníssima crònica!! Nosaltres vem estar per allà del dia 10 al 20 de juliol i ens va fer un temps de conya!! Hi havia l'onada de calor africà i no ens vem posar ni el paravents ni els manguitos en cap port!!

    ResponElimina
  7. Mare meva, estic impressionat. Fotos guapisismas.

    Moltes gracies.

    ResponElimina
  8. Doncs sí Mariona... wapissim!! I com bé dius, així va el soci x la NII... que et vagi molt bé pels Alps, ja explicaràs!!!!

    Ai Guillem, que h has d'anar!!! NO té secret, fer guardiola!!!! Un petó i ens veiem aviat!!

    Jose no et queixis que allà et coneixen... Jose il di il aeroporto, ;-)

    David!!! T'animo a que hi vagis, és espectacular i no pateixis que sempre en deixem una mica.... per tenir l'excusa x tornar-hi!! Cuida't!!

    Flx!! Que em vaig enrecordar de tu quan veia paisatges verd i els cel blaaaau... deia, aixó és rollo Flx i vaig provar de fer fotos com tu però encara he de depurar la tècnica. Seguirem provant. Cuida't i bones vacances, que te les mereixes!!

    Osti Ruben, doncs a nosaltres ens va nevar (bé, a dalt...). Ens aixecavem i van haver.hi dies que estavem a 5ºC... quina rasca, de veritat i el vent era gelat, quin mal els dits dels peus i de les mans a les baixades (i jo portava guants llargs!!). Però genial, amb fred, calor, vent o pluja, és espectacular, què t'he d'explicar...

    Luis, les fotos mai reflexen la grandiositat del paisatge real... és brutal, de veritat. moooolt recomenable.

    Gràcies a tothom pels comentaris!!

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest bloc pot publicar entrades.