diumenge, 31 de gener del 2010

QUI MATINA....... S'ACABA MULLANT

Avui hem matinat.


A 2/4 de 8 ja estavem esmozant. L'Iván tenia la Montalbike, una marxa amb btt de 38 km. El tret de sortida era a les 9. Ell ha sortit una mica més aviat de casa per temes de dorsal. Jo he sortit cap a les 8:35 i a l'alçada de Llavaneres he deixat la NII i he anat a Sant Vicenç, a esperar que passessin els corredors. A les 9 i 2 minuts s'ha sentit un petard i han començat a passar ciclistes i ciclistes i més ciclistes. He saludat a l'Iván i he esperat a que no en quedés cap. Desprès he baixat cap a la NII i he vist que venien un parell de ciclistes i darrera d'ells un grupet. Al cap de res m'han adelantat. Eren els Routier i amb ells hi anava el meu amic Miguel. He anat amb ells un mini trosset, a la rotonda d'Arenys un hola-adéu ràpid amb el Miguel (per un moment em pensava que ens queiem, ja que un cotxe ens ha adelantat per dintre i ha provocat que fessim una maniobra rara) i... nyiiiuuuu!!! Han seguit volant.

De seguida m'ha adelantat un altre grup, aquest del Granollers. He anat amb ells fins a Sant Pol, on ells han girat. He seguit amb 2 ciclistes que també s'havien afegit al grup. Anavem fent relleus i aixó em permetia anar a una velocitat cómode. A l'alçada de Pineda ells han entrat al poble i jo m'he quedat sola. He seguit tirant cap amunt, direcció Girona. La meva intenció era arribar fins a Lloret però a Blanes he vist que venia un grup de cara i he girat a la següent rotonda. Feia vent i m'estimava més poder anar arrasarada. He anat fent la goma durant un parell de km i al final m'han deixat. A l'alçada de Palafolls m'han adelantat els d'Arenys de Munt (també anaven amb moto). He seguit uns km més sola i a Pineda m'he enganxat a un grupet de 3. Anaven forts, a 35-37 i els he pogut seguir, ja que el vent ens venia una mica de cul. A Canet 2 s'han quedat i un noi i jo hem seguit. Jo estava cansada i m'he estimat més deixar-lo i parar a menjar alguna cosa. He parat a la gasolinera BP d'Arenys i m'he menjat unes galetes que portava.



He esperat a que passés un grup i m'hi he enganxat. He anat amb ells fins Cabrera, ja que el ritme que portaven era més tranquilet i allà he girat. Volia anar a buscar a l'Iván a Sant Vicenç però com que encara no m'havia trucat, he tirat una mica més. He tornat a passar per davant de casa, m'he tornat a creuar amb el Miguel i he seguit fins a Calella. Allà he tornat a girar i a l'alçada de Sant Pol m'ha començat a ploure!!! GRRRR!!!

Quan he arribat al Pavelló de Sant Vicenç he trucat a l'Iván. Com que plovia, he seguit i ell venia darrera, perquè ja havia acabat la marxa (ell no guanya pernils.. jejeje ;-)).
He arribat a casa amb gotes que em queien del casc, les ulleres entelades i les mans gelades.

Així que sortida amena, alguna cara coneguda i 110 km més a les cames

Ara sofing!!!!!!!

dissabte, 30 de gener del 2010

IRONCAT, GENT AMB OBJECTIUS


Que ningú s'espanti, eh??? El títol no va per mi....

Avui hem sortit l'Iván i jo amb la intenció d'agafar algun grupet i fer km. A l'alçada d'Arenys ens han enganxat els del Sant Andreu. Anaven ràpid, a 35-40 km/h. Ens hi hem afegit i a l'alçada de Sant Pol, a la pujadeta, jo m'he quedat i l'Iván a seguit amb ells. No m'ha passat cap altre grupet per poder-m'hi afegir i anava fent, quan de cop i volta un ciclista amb btt m'ha enganxat. Era en Jordi. No ens coneixiem però hem anat fent km, a 25-30 sense deixar de pedalar i xerrant. Resulta que s'està preparant per l'Ironcat del proper mes de maig. M'ha estat explicant el seu entrenament i hem parlat de tot i de res. Ha sigut una companyia agradable, de més d'una hora, que ha fet que els km passessin més ràpid. Quin món aquest dels triatlons i les Ironmans... és d'admirar la capacitat de sacrifici que molta gent té, dedicant hores intempestives als entrenaments i seguint una constància molt metòdica, sense la qual aquests reptes són difícils d'assolir. Jordi, molts ànims i a seguir treballant per aquest nou objectiu. Per cert, si mires l'entrada del blog del dilluns 22 de juny, veuràs la Ferrari. Cuida't molt i si no ens veiem, que vagi bé "la paternitat"!!

Demà m'agradaria fer més km, i com diuen alguns (Miguel... va por uztedez...) s'haurà de matinar, a veure si de grupeta en grupeta faig una bona tiradeta.

diumenge, 24 de gener del 2010

NO ME N'ENFIO DELS METEORÒLEGS



Avui havia de ploure i .... no ho ha fet.
Per norma miro el radar per Internet abans de sortir de casa amb la bicicleta, sempre que veig que la cosa no està gaire clara. Avui, en principi m'ho hauria d'haver estalviat perquè la cosa estava molt clara.... oi tant que estava clara!!!
Total, que tardet però he sortit. M'he creuat primer amb l'Alfonso, desprès amb el Miguel i més tard amb l'Isidre.

Adéu!!


M'he enganxat a un parell de ciclistes que anaven a bon ritme i he anat amb ells fins Arenys. Allà he passat a buscar al meu pare i hem anat junts fins a Malgrat. Allà ell s'ha quedat a fer un cafetó i jo he donat la volta. De seguida m'he creuat amb l'Iván i m'ha enganxat. Hem anat a bon ritme i hem adelantat a un parell de grupets. A la benzinera de l'entrada de Mataró, hem parat a menjar un plàtan (en l'hem partit) i ens hem enganxat a un grupet dels Routier, on també hi anava el Celada, un amic de l'Iván. El grup s'ha anat desfent i hem arribat al Masnou l'Iván, el Celada i jo. Allà ens hem acomiadat i nosaltres hem girat cua. Hem tornat fins a Mataró, amb vent lateral però a bon ritme.

88 km en total. Una mica sufocada (anava massa abrigada, com sempre...) però contenta perquè em pensava que notaria més el cansament de la sortida amb la btt d'ahir.

Ara a descansar, la millor recompensa !!


dissabte, 23 de gener del 2010

FANG PER ASFALT

Avui, desprès de moooolt temps, he aparcat la meva estimada Scott i he tret a passejar la Giant.
He fet una sortida "bttera" amb la meva amiga Àngels (la Pica). Us la presento :

La Pica !!


L'he passat a buscar per Arenys a 2 quarts de 10 i hem anat per la NII fins a LLavaneres. Allà ens hem desviat i hem pujat cap amunt i, desprès de deixar enrera una urbanització, hem abandonat l'esfalt i hem començat a pedalar per camins de sorra.

De seguida hem fet la primera parada, la Pica per desabrigar-se i jo per fer una foto a uns gatets que estaven prenent el sol. També hi havia un gall però s'ha espantat:


La meva estimada Pica

I la meva altra companya d'avui :


Hem seguit pedalant (i xerrant...) i hem anat a parar a una hípica on hi hem vist algun cavall. Hem tornat enrera (ens haviem equivocat) i hem seguit pujant cap al Corredor. El terreny estava bé, amb algun troç amb fang que més o menys anavem sortejant. D'altres no teniem més remei que passar-hi pel mig però amb la nostra tècnica tan depurada, no posavem el peu al terra. Durant l'excursió ens hem anat creuant amb força gent.

Tot anava bé fins que ens hem trobat amb un bassalt que no hem pogut superar sense posar el peu dins del fang... plooffff!!
Aqui he tingut un moment de crisi, al veure'm al mig d'una fangada considerable amb el peu mig enfonsat. Hem Sortit del merder caminant i hem decidit girar cua, ja que les dues teniem compromisos i havien d'estar cap a la 1 a casa. Mireu el lloc on ens hem encallat....



Altres hi passaven sense problemes...



I les nostres pobres sabates i bicicletes....





Un cop hem donat la volta, xerrant, xerrant, hem arribat a una cruïlla on desprès d'uns moments de dubte, hem pres el camí equivocat (of course...). Hem començat a baixar per un camí ple de bassalts que ocupaven tota la carretera i que ens feia molt difícil passar-hi. Cada vegada el camí estava més enfangat i hem parat per decidir si tornavem enrera o seguiem sense saber on anar. SEGONA CRISI !!! Hem decidit seguir endavant i desprès d'una estoneta, hem sentit veus. Salvades !! Hem estat a punt d'encendre la bengala per demanar ajuda!!! Hem anat a parar al mateix camí per on hem vingut. Així que mans als frens i cap a Llavaneres hi falta gent. Com que anavem bé de temps, hem parat a fer un talladet per calentar el cos.



Ens hem acomiadat i cap a Mataró, amb vent a favor. Dutxa ben calenta, estiraments i neteja exhaustiva de casc, guants i bicicleta, que ha quedat xula, xula, xula.

Ens queda pendent tornar a pujar i arribar fins a dalt de tot. Pica, estem al tanto del temps i quan foti el diluvi universal, ens truquem i quedem l'endemà, ben aviat, abans que els Bassalts desapareguin!!!

Gràcies per la companyia, tot un plaer.

divendres, 15 de gener del 2010

ARMSTRONG AJUDA A HAITÍ

Un punt positiu, sí senyor. No tothom que ho pot fer ho fa.

El norteamericano donará 250.000 dólares de su fundación contra el cáncer para las víctimas del terremoto


Aunque parezca impertérrito. Casi insensible. Impasible. Nada de eso. Lance Armstrong ha roto su imagen fría para sacar su faceta más solidaria. Volcado en la lucha contra el cáncer gracias a la fundación que el mismo preside, Armstrong ha demostrado su lado más humano. Pero el heptacampeón del Tour de Francia, otrora muro infranqueable para los sentimientos no es ajeno a la catástrofe ocurrida en Haití y va a aportar su granito de arena para ayudar a las víctimas del terremoto que asoló la isla caribeña.

Lance Armstrong va a donar 250.000 dólares de su fundación, 'Livestrong' a varias organizaciones presentes en Haití en apoyo a su trabajo, como la Fundación Clinton o Médicos sin Fronteras. En el vídeo que os mostramos, el propio texano ha querido expresar sus más sentidas condolencias, tanto en su nombre como en el de toda la fundación. "Este país ha sufrido mucho y ahora más que nunca necesita nuestra ayuda".


http://www.ciclismoafondo.es/front/noticia/detalle.do?id=2c90a89c262ef39401262f258176002b&visita=true&utm_source=feedburner&utm_medium=email&utm_campaign=Feed%3A+NoticiasCiclismoAFondo+%28Ciclismo+a+fondo%29

dimecres, 13 de gener del 2010

AVUI SOLET PERÒ WET, WET, WET


Heu provat l'aqua-bike??? Apassionant..... ;-)

diumenge, 10 de gener del 2010

QUÈ FARIA SENSE ELS GREGARIS....


Ahir vam tenir sopar a Barcelona, ja que el Marc (el primo...) va cel.lebrar el seu aniversari amb els seus germans i nosaltres. Tot i que no voliem anar a dormir tard.... ho vam fer. Ens posavem al llit passades les 3 de la matinada. Kina rasca que feia!!!!!

M'he aixecat cap a les 9 i, tot i que feia molt fred, el sol m'ha fet decidir a agafar la bicicleta. He sortit direcció Girona i de seguida m'han adelantat un parell de ciclistes. He anat amb ells (fent la goma a les pujades... bufff!!!) fins a Pineda. Allà he seguit sola fins a Malgrat. Al girar, m'han adelantat uns quants ciclistes i els he pogut seguir. Ells anaven xerrant, però jo anava a 35-37 km/h i no els volia perdre, així que calladeta i controlant la respiració. Hem anat junts fins Arenys, on ells han girat. He seguit sola fins a Cabrera, on m'han tornat a adelantar 2 ciclistes més. A Premià un grup més gran se'ns ha afegit i ens hem partit, jo m'he quedat al grup del darrera (of course). Teniem vent de cara però la velocitat era alta. He aguantat fins a la rotonda del Masnou. Allà he girat i cap a Mataró. Tenia vent de cul, anava ràpida. He vingut sola, només he adelantat un home que no m'ha seguit.

89 km a casi 28 km/h de mitjana. Per mi és una mitjana bona. M'agradaria anar més ràpid i aguantar el ritme en els "repetxons" per no despenjar-me de grup però no puedorrrr!!
I si no fos per aquests gregaris que em permeten augmentar la velocitat i, sobretot, la motivació, no aconseguiria aquestes mitjanes així que...

MOLTES GRÀCIES A TOTS ELS CONEGUTS I DESCONEGUTS QUE M'ARROSSEGUEU N-II AMUNT I AVALL!!

PD: i gràcies també al Marc pel sopar, et va quedar boníssiiiiimmmm!!! ;-)

dijous, 7 de gener del 2010

VENT, FRED I...A CASONA

Estic davant del pc i l'edifici on vivim trontolla. Vivim en un 11é pis i el vent es fa notar moltíssim, fa por i tot. Estem els 2 al menjador, amb el radiador a tota gardela i mirant per la finestra. És d'aquells dies que ve de gust estar a casa amb la parella o amics (qui en tingui...) i mirar per la finestra mentre et beus un caldo ben calentonet.
Així que avui de bici... ná de ná.
Mireu el termòmetre que veiem des del menjador de casa :


I mireu la platja i les palmeres....






Al vespre, el mal temps s'ha anat complicant i la temperatura es mantenia baixa ....


Així que seguim tancats dins del nostre palauet, que aquests moments, tot i no haver-hi bicicleta, també tenen el seu encant i, encara que molts no ho creguin (o ho envegin), aixó és la FELICITAT.

dissabte, 2 de gener del 2010

ARA TOCA FER BALANÇ

Hem dit adéu al 2009. Ha passat volant, sense fer soroll.
És hora de girar per un moment el cap i mirar enrera, per fixar en la memòria moments, olors, emocions i experiències viscudes durant aquests últims 365 dies. I sobretot, és hora de seguir aprenent dels errors, de millorar com a persones, de respectar-nos i fer-nos respectar i de seguir creixent.

Un any dona per molt (o no...) i si fem aquest balanç, veurem que hi haurà moments de tot.
De bons, com sentir-me envoltada de gent que m'estima i de poder compartir la meva vida amb ells. De tenir un projecte de vida en comú amb una persona molt especial.
De poder comptar amb amics com el Marc (primo), el Miguel i en Guillem i de coneguts com en Kim, que llegiu el blog i dediqueu el vostre temps a escriure de tant en tant.
També cal reviure moments durs, com la mort d'en Xavi, una pèrdua que costa tant de païr com de creure. Són injustícies de les que no tenen solució, de les que et fan emprenyar de veritat. Són injustícies de les que et fan sentir plena de ràbia, d'impotència i et deixen buida i, durant uns dies, nàufraga d'il.lusions. No tens més remei que seguir remant, sense tenir un objectiu clar, però sobretot no parar. Si pares estàs perdut i quan et gires t'adones que estàs sol.
Aixi que noies i nois, ciclistes o no, seguim remant que val la pena.



Segur que el 2010 serà un any ple d'èxits per tots : els que heu perdut l'amor el tornareu a trobar, els que no teniu feina, segur que en trobeu, els que no teniu bona salut, la recuperareu i, als qui com a mi, no ens ha tocat El Gordo, seguirem treballant, pedalant, viatjant, estimant, rient, plorant i vivint per poder comprar un altre número el desembre que ve que segur que toca!!

BON ANY I ENS VEIEM A L'ASFALT !!

divendres, 1 de gener del 2010

I TORNEM A COMENÇAR

Un dels millors dies de l'any per sortir en bicicleta. Estavem sols a la carretera cap a les 9 del matí.
El sol ens ha acompanyat durant casi tota l'excursioneta i el vent també. A sortir, el teniem de cul i anavem molt finets, l'any prometia!! Però al girar... mare meva, què dur que és el ciclo-vent!!

Avui era un dia d'estrenes. El meu pare estrenava casc (no he fet cap foto...) i l'Iván estrenava unes botes molt xules :



Mireu la carretera buida i el mar :






A més a més, avui el meu pare feia 62 anys i ho hem celebrat amb el nostre café amb llet de rigor.
PER MOLTS ANYS I MOLTS PEDALS !!