QUÈ FARIA SENSE ELS GREGARIS....

Ahir vam tenir sopar a Barcelona, ja que el Marc (el primo...) va cel.lebrar el seu aniversari amb els seus germans i nosaltres. Tot i que no voliem anar a dormir tard.... ho vam fer. Ens posavem al llit passades les 3 de la matinada. Kina rasca que feia!!!!!

M'he aixecat cap a les 9 i, tot i que feia molt fred, el sol m'ha fet decidir a agafar la bicicleta. He sortit direcció Girona i de seguida m'han adelantat un parell de ciclistes. He anat amb ells (fent la goma a les pujades... bufff!!!) fins a Pineda. Allà he seguit sola fins a Malgrat. Al girar, m'han adelantat uns quants ciclistes i els he pogut seguir. Ells anaven xerrant, però jo anava a 35-37 km/h i no els volia perdre, així que calladeta i controlant la respiració. Hem anat junts fins Arenys, on ells han girat. He seguit sola fins a Cabrera, on m'han tornat a adelantar 2 ciclistes més. A Premià un grup més gran se'ns ha afegit i ens hem partit, jo m'he quedat al grup del darrera (of course). Teniem vent de cara però la velocitat era alta. He aguantat fins a la rotonda del Masnou. Allà he girat i cap a Mataró. Tenia vent de cul, anava ràpida. He vingut sola, només he adelantat un home que no m'ha seguit.

89 km a casi 28 km/h de mitjana. Per mi és una mitjana bona. M'agradaria anar més ràpid i aguantar el ritme en els "repetxons" per no despenjar-me de grup però no puedorrrr!!
I si no fos per aquests gregaris que em permeten augmentar la velocitat i, sobretot, la motivació, no aconseguiria aquestes mitjanes així que...

MOLTES GRÀCIES A TOTS ELS CONEGUTS I DESCONEGUTS QUE M'ARROSSEGUEU N-II AMUNT I AVALL!!

PD: i gràcies també al Marc pel sopar, et va quedar boníssiiiiimmmm!!! ;-)