FANG PER ASFALT

Avui, desprès de moooolt temps, he aparcat la meva estimada Scott i he tret a passejar la Giant.
He fet una sortida "bttera" amb la meva amiga Àngels (la Pica). Us la presento :

La Pica !!


L'he passat a buscar per Arenys a 2 quarts de 10 i hem anat per la NII fins a LLavaneres. Allà ens hem desviat i hem pujat cap amunt i, desprès de deixar enrera una urbanització, hem abandonat l'esfalt i hem començat a pedalar per camins de sorra.

De seguida hem fet la primera parada, la Pica per desabrigar-se i jo per fer una foto a uns gatets que estaven prenent el sol. També hi havia un gall però s'ha espantat:


La meva estimada Pica

I la meva altra companya d'avui :


Hem seguit pedalant (i xerrant...) i hem anat a parar a una hípica on hi hem vist algun cavall. Hem tornat enrera (ens haviem equivocat) i hem seguit pujant cap al Corredor. El terreny estava bé, amb algun troç amb fang que més o menys anavem sortejant. D'altres no teniem més remei que passar-hi pel mig però amb la nostra tècnica tan depurada, no posavem el peu al terra. Durant l'excursió ens hem anat creuant amb força gent.

Tot anava bé fins que ens hem trobat amb un bassalt que no hem pogut superar sense posar el peu dins del fang... plooffff!!
Aqui he tingut un moment de crisi, al veure'm al mig d'una fangada considerable amb el peu mig enfonsat. Hem Sortit del merder caminant i hem decidit girar cua, ja que les dues teniem compromisos i havien d'estar cap a la 1 a casa. Mireu el lloc on ens hem encallat....



Altres hi passaven sense problemes...



I les nostres pobres sabates i bicicletes....





Un cop hem donat la volta, xerrant, xerrant, hem arribat a una cruïlla on desprès d'uns moments de dubte, hem pres el camí equivocat (of course...). Hem començat a baixar per un camí ple de bassalts que ocupaven tota la carretera i que ens feia molt difícil passar-hi. Cada vegada el camí estava més enfangat i hem parat per decidir si tornavem enrera o seguiem sense saber on anar. SEGONA CRISI !!! Hem decidit seguir endavant i desprès d'una estoneta, hem sentit veus. Salvades !! Hem estat a punt d'encendre la bengala per demanar ajuda!!! Hem anat a parar al mateix camí per on hem vingut. Així que mans als frens i cap a Llavaneres hi falta gent. Com que anavem bé de temps, hem parat a fer un talladet per calentar el cos.



Ens hem acomiadat i cap a Mataró, amb vent a favor. Dutxa ben calenta, estiraments i neteja exhaustiva de casc, guants i bicicleta, que ha quedat xula, xula, xula.

Ens queda pendent tornar a pujar i arribar fins a dalt de tot. Pica, estem al tanto del temps i quan foti el diluvi universal, ens truquem i quedem l'endemà, ben aviat, abans que els Bassalts desapareguin!!!

Gràcies per la companyia, tot un plaer.