dilluns, 25 de juny del 2012

CLACK-CLACK : SOM-HI COMPANYA !!!



Segurament és l'entrada que més desitjava fer i m'adono que també és la que em costa més d'escriure. Em costa perquè he de ser prudent, ara més que mai. He de posar seny, (molts m'ho dieu)  però aquesta vegada ha de ser de veritat.
He millorat una mica i aquesta millora em permet agafar la bici. Desprès d'uns primers dies sense nord, pedalant sense cap pauta, he decidit no emocionar-me. Mentre pedalo el dolor no apreta, és al refredar-se que em fa mal.... és el que tenen les tendinitis. Provaré de pedalar dia sí, dia no i durant 2 setmanes faré el mateix recorregut : són uns 18 km, vaja, una horeta xino xano. A veure com reaccionen les cames i si els dolors van marxant, permetent-me augmentar els km d'aqui uns dies.

Els dies que no surti seguiré fent els exercicis excèntrics amb les gomes, els isotònics i isomètrics amb les peses. Tampoc m'oblido ni de la propiopercepció ni dels estiraments diaris. Ni del fisio, ni la magnetoteràpia, ni l'ultrasó, ni el làser, ni l'acupuntura, ni de la piscina i, encara menys, dels massatges. 

Constància, paciència i passió per la bicicleta. Aquests són els ingredients que em mantenen desperta i que m'ajuden a no abandonar aquesta lluita que acaba desgastant a qualsevol. Jo m'estimo el cicloturisme i m'estimo l'Scott. Estimo el clack-clack quan entren les cales i el click quan pujo i baixo pinyons. Estimo amb bogeria aquest esport, cap altre m'omple tant. Per tots aquest motius i per molts d'altres, val la pena lluitar, caure i tornar-se a aixecar. Fer un pas endavant encara que el dia anterior n'hagis fet 2 enrera. "Fes una altra cosa, dona!!" No, no i no. Jo vull pedalar i ho aconseguiré. Tindré dies de tot, dies d'esperança i dies de ploranera incontrolable, però ho aconseguiré. La bicicleta és massa important per mi com per deixar de lluitar per ella. Mai.


No puc explicar les sensacions que he tornat a tenir desprès d'estar 240 dies sense posar-me el casc i olorar l'asfalt. Segur que us les imagineu. Hem d'aprendre a valorar les coses que podem fer perquè tenen molt més valor del que ens pensem i quan no les podem gaudir, es pateix molt. Ara per ara, 1 hora sobre l'Scott és un somni i no em vull despertar. 


T'he enyorat tant, óstia !!

GRÀCIES PER PODER COMPARTIR AMB VOSALTRES AQUEST
MOMENT TANT IMPORTANT PER NOSALTRES


A veure com van aquests dies.  Us ho explicarem.  ;-)



Nika .