dilluns, 6 de juny de 2011

MAX-MIX BIKE

Dies de molta feina, de pluja inoportuna i de km xino-xano..... us poso al dia ràpid ;-)

Fa dos dissabtes havia quedat amb l'Àngels x sortir a rodar però el temps ens va fer tirar enrera.Desprès de pensar-m'ho i de veure que l'Iván sortia, m'hi vaig animar i vam  fer els primers km junts desprès de la punyetera lesió. De fet en van fer 5 o 6...... dewww!!!! Bé, a l'ascensor hi erem tots 4 ;-)

 Ai, ai, ai el cel....
 Li feia de gregaria....

 Ell va seguir al seu ritme i jo, xino xano vaig arribar fins a Blanes, on em vaig menjar un plàtan que em va sentar de fàbula...

 Tornant em vaig trobar a la Clara, recuperant-se de la seva lesió..... vinga ànim!!!! En res tornes a rodar pel fang!!!
 Com que el temps aguantava i el peu se'm comportava, he optat x agafar la carretera de Sant Iscle.... inclús sense sol és espetacular!!!

 No em vaig mullar!!!
Entre setmana no he pogut pedalar, pel temps i per la feina... aixi que em quedava el consol de poder fer una ruta x Pont de Suert, Boí, Taüll durant el cap de setmana.
Divendres vam pujar cap a la Pobla x recollir el dorsal ja que l'Iván dissabte tenia La Bonaigua. Allà ens estava esperant l'Àlex !!!!

Vam marxar contents i esperançats que l'endemà el temps milloraria però el mati es va llevar.... humit :



L'Iván va decidir no sortir i desprès d'acomiadar als valents cicloturistes vam anar a esmorzar amb l'Àlex i l'Àngels



 Diumenge va tocar platja i avui café amb llet amb el pare a Malgrat :

Vaig recuperant, intento no desanimar-me si noto alguna molèstia o si el temps em fa la punyeta i em recorda que el peu no està encara al 100% però amb els vostres ànims segueixo endavant, amb més ganes que mai de pedalar.

Aprofito x felicitar a l'Àlex que desprès d'haver superat les brevets de 200, 300, 400 i 600 km ja té un peu a Paris x fer la Paris-Brest aquest estiu.... saps que de gran vull ser com tu. Gràcies.

També vull enviar una abraçada super-mega-brutal al Jose, que ha hagut de posposar aquest objectiu x la propera edició. Jose, que tens la QH aqui!!!!! A per l'or!!!! Muakkk!!!!

I un petonàs d'ànim i de reconeixement a l'Oscarjet, per la paciència en la seva recuperació i per les ganes de trail que no pot amagar. Ens veiem aviat garraf-crack!! Vamosss!!!!!

Aviat... amb permís del cel.... més i millor.


12 comentaris:

  1. Mònica, saps que aquest any quan faci la PBP serà per tu.
    Em sap molt de greu que no puguis venir.
    Però ara acabat de recuperar de tota la lesió. I tu tens tot el temps del mon per endevant. Saps que jo vaig posant anys. jejejej
    Ànims i ens veiem!!!
    Àlex

    ResponElimina
  2. oooohh !! aixo ja es el que te que ser....les teves entrades de sempre...genial tot Mònica, simplemente genial...
    S´apropa l´hora de rodar junts per fi.....TAM TAM TAM...
    Gracies pel reconeixement,no es mereix.
    Pedres del Garraf !!!!!!!!!!

    ResponElimina
  3. Vinga guapa que la cosa va endavant!!!!Continua amb aquesta força, que és la que sempre et farà arribar lluny!
    Una abraçada

    Marionabtt

    ResponElimina
  4. Ahora si que esto empieza a ser un blog de ciclismo para dejar atrás los malos momentos. Sin olvidar la recuperación que lo tuyo te ha costado y te esta costando, en cuanto te des cuenta estas metida de lleno haciendo alguna brevet, ya lo veras.
    Venga Mònica, que lo peor ya ha pasado. A ver si nos empieza a acompañar el tiempo.

    ResponElimina
  5. Eiiiiii, com sempre amb un bon somriure i pensaments positius tot arriba....Vaaaa que aquet estiu estem donar-nos pals pujant Vallgorguina ja ja

    ResponElimina
  6. Aixó va bé Mònica, anar fent, anar sumant i anar disfrutant.
    Ànims desde el Montseny. Que no pari!!! Salut.

    ResponElimina
  7. Que be que cada cop que escrius es per comentar una sortida i no per dirnos que vas cap enrera. Poc a poc i bona lletra. Segur que a finals d'estiu ja estas donant guerra com abans de lesionar-te!

    A veure si el temps deixa de fer-nos la punyeta! Pero amb aquests xafecs, segurament que el pirineu estarà increible el proxim cop que el trepitjem!

    Ànims nika, a seguir progressant. Una abraçada enorme.

    ResponElimina
  8. Esa sonrisa ya no se te va de la cara. Sólo hay que ver las fotos de hace no tanto y las de ahora para ver que la recuperación va viento en popa. El "a toda vela" lo dejamos para más adelante, que prisa no hay.
    Enhorabuena por volver a disfrutar.

    ResponElimina
  9. què bé que et veig! d'aquí a no res ja coincidirem a l'asfalt.
    per cert, veus per què em queixava a l'hivern, quan no hi havia neu, i et deia que segur que després la pluja ens faria la punyeta?

    ResponElimina
  10. Ara crec que es la bona, espero la teva crónica de la nova sortida, Amunt!

    ResponElimina
  11. Nika, saps algo del felix? fa moltisim que no escriu al seu blog i que no es conecta al forum. Espero que no li hagi pasat res!

    ResponElimina
  12. Molt bé Mònica!!!! A seguir així, que valenta. Aprofito per felicitar també a l'Àlex un gran brevetero bonavistero jijiji.

    Betty

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.