Aquest no és el meu any..... i que llarg que se m'està fent !!!
Desprès de tenir el dolor del peu controlat, d'haver recuperat l'estabilitat un 80% i d'haver començat a pedalar torno a estar "reposant". Quin desastre!! Tranquils que de moment la "nika-gaferia" no s'encomana via internet... que no cunda el pánico!!!
Quan has estat parada casi 6 mesos, el tornar a pedalar és tota una aventura. Les sensacions no han estat del tot bones però sabia que necessitava un període d'adaptació. He aconseguit tenir un pedaleig una mica més paral.lel al terra i aixó no només requereix el seu temps....sinó una situació nova sobre la bici...i no fa falta que us expliqui que aixó és tota una història...
Total, que de tant mirar-me el peu esquerra, escoltant-lo i intentant no forçar-lo perquè no se'm ressentis, he forçat massa l'altre cama i el genoll dret, per un atac de gelosia descomunal, ha aparegut.
Els dolors em van enganxar a Puigcerdà, la setmana passada, on desprès de dos nits de fort dolor vaig decidir anar al metge. Em va dir que m'havia sortit una mica del liquid sinovial... vena, repós i antiinflamatòris durant una setmana... y en eso estamos....
Aixi que ja no sé què més fer-me per assegurar-me i creure'm que aquest no és el meu any, que aquest any NO TOCA, vaja.... que alló de l'Annus Horribilis existeix.
Per distreure una mica al personal, 4 fotos de Puigcerdà...
L'Iván i el Llorenç...
L'Iván...
L'Iván i el meu pare..
Les 3 maries...
El pare de la criatura....
Un cafetó a Alp.....
Des d'Osseja....
SOBRE LA BICI!!!!!!
I sempre sota la més estricta vigilància del meu íntim amic, que aquest any poca conversa li he pogut donar...
Doncs res ... aqui segueixo, intentant no defallir mai, lluitant pel que més m'agrada i desitjant menjar-me el raïm d'una punyetera vegada!!!
No puc deixar de felicitar de tot cor a la Mariona, que aquest any està sent el seu any, aixó gràcies al seu esforç, la seva constància i les ganes de millorar que l'estan fent crèixer com a ciclista i com a persona i, el que és encara millor, com a amiga. Fot-li!!!!
Desprès de tenir el dolor del peu controlat, d'haver recuperat l'estabilitat un 80% i d'haver començat a pedalar torno a estar "reposant". Quin desastre!! Tranquils que de moment la "nika-gaferia" no s'encomana via internet... que no cunda el pánico!!!
Quan has estat parada casi 6 mesos, el tornar a pedalar és tota una aventura. Les sensacions no han estat del tot bones però sabia que necessitava un període d'adaptació. He aconseguit tenir un pedaleig una mica més paral.lel al terra i aixó no només requereix el seu temps....sinó una situació nova sobre la bici...i no fa falta que us expliqui que aixó és tota una història...
Total, que de tant mirar-me el peu esquerra, escoltant-lo i intentant no forçar-lo perquè no se'm ressentis, he forçat massa l'altre cama i el genoll dret, per un atac de gelosia descomunal, ha aparegut.
Els dolors em van enganxar a Puigcerdà, la setmana passada, on desprès de dos nits de fort dolor vaig decidir anar al metge. Em va dir que m'havia sortit una mica del liquid sinovial... vena, repós i antiinflamatòris durant una setmana... y en eso estamos....
Aixi que ja no sé què més fer-me per assegurar-me i creure'm que aquest no és el meu any, que aquest any NO TOCA, vaja.... que alló de l'Annus Horribilis existeix.
Per distreure una mica al personal, 4 fotos de Puigcerdà...
L'Iván i el Llorenç...
L'Iván...
L'Iván i el meu pare..
Les 3 maries...
El pare de la criatura....
Algun dia he pogut pedalar i posar els peuets en remull....
Un cafetó a Alp.....
Des d'Osseja....
SOBRE LA BICI!!!!!!
I sempre sota la més estricta vigilància del meu íntim amic, que aquest any poca conversa li he pogut donar...
Doncs res ... aqui segueixo, intentant no defallir mai, lluitant pel que més m'agrada i desitjant menjar-me el raïm d'una punyetera vegada!!!
No puc deixar de felicitar de tot cor a la Mariona, que aquest any està sent el seu any, aixó gràcies al seu esforç, la seva constància i les ganes de millorar que l'estan fent crèixer com a ciclista i com a persona i, el que és encara millor, com a amiga. Fot-li!!!!
Ah, i x si no parlem abans...... bones vacances i.... VIVE LE TOUR!!!
Vamos ! seguim en contacte!
ResponEliminaVull un somriure de orella a orella ARAAA MATEIX !!!!!!!!!!!
peto!
Monica, no te preocupes que te puedo hacer compañia en este desastroso año, jejeje..... pero lo que hay que tener claro, es que hay que seguir luchando "SIEMPRE" y eso sí está en nuestras manos.
ResponEliminaDisfruta todo lo que puedas este verano y sobretodo, a cargar las pilas. Ánimo.
FELIZ VERANO Y VIVA LE TOUR!!!!
Un abrazo.
Mònicaaaaa!!!!
ResponEliminaSé que no pararàs mai de lluitar amb totes les teves forces per aconseguir la teva felicitat i VENCERÀS !!!! Segur que ben aviat estaràs menjan-te els raïms per donar pas a un nou any, EL TEU ANY !!!
A la vida et vas trobant en situacions que et porten a conèixer diferents persones, jo he tingut la sort de trobar-te pel camí...ara sé que quan caigui hi seràs.
GRÀCIES pels ànims incondicionals, per estar aquí i haver-me ajudat a aixecar-me i sobretot per haver-me ajudat a creixer una mica més com a persona i com a ciclista !
FOT-LI NIKA !!!!!!
Marionabtt
Hi tant que esisteixen els Annus Horribilis!! esportivament, laboralment, familiarment, economicamenttard o d'hora tot torna al seu lloc i fa que sortim més reforçats.
ResponEliminaNo tinguis dubte que pensant en positiu, t'en sortiràs. Sempre endevant!
Mònica, no nos vamos a engañar... ¡este no es tu año!
ResponEliminaBueno, pues vale, qué le vas a hacer... Si este año toca que salga todo lo malo, pues que salga, que ya se irá, ya.
Está claro que aceptarlo es importante para no desfallecer, para no perder la esperanza. Saldrás adelante, más fuerte, más grande.
No te enfades mucho con tu rodilla, pobrecilla, quería un poco de protagonismo... :))
Un poquillo de humor con cariño, que siempre ayuda a pasar los malos momentos.
Reposa, y sigue, ¡tú puedes!
Oscar, t'envio el somriure...el veu??? Gràcies
ResponEliminaTxarly sé que tampoc és el teu any... les caigudes t'han tornat a despertar la punyetera muñeca... ànim que ja estem al juliol!!!
Mariona... què més dir-te... ets una crack!!! Gràcies x tot.
"Rally" sí, siempre pozitivo... només faltaria!! Però és agotador...
Bruno, jejeje... no, no és el meu any... perdoneu però algú ho havia de dir!! Gràcies x seguir-te passant x aqui... i tu a lo tuyo, a pel récord del Puig Agulles!!
GRÀCIES I BON ESTIU!!!!
Ya sabia yo....
ResponEliminaen primer lloc, l'any pot començar el 2012, o no... potser és abans
ResponEliminael genoll, res, falta d'hàbit, que el tenies gandul i s'està queixant.
ah, i q guapa la Cerdanya, i aquests rius amb aquesta aigua...
disfruta-la encara que sigui amb els peus al terra
bon estiu i vive le tour! (manque se nos caigan tós) que aquests tampoc tenen el seu any :s
L' altre dia passant per la nacional vaig veure un peu que surtia per la finestra...mmmm..tu tranquila i disfruta d' aquest any al màxim, ja veurem que passara demà!!
ResponEliminaPer cert a la Cerdanya tot es cura mes ràpid no ho dubtis
Que et puc dir jo? Bé, només que en menys de cinc mesos comença el 2012 i d'aqui cap amunt!!!
ResponEliminaQue bé poder posar els peus a l'aigua fresqueta de la Cerdanya! Es que no et pots despistar ni un moment i és el què té nova posició a la bici i por de no forçar el què s'està recuperant doncs sobrecàrrega a la cama bona... saps de sobra que això comparat amb el què has passat no és res però és veritat que no ajuda, si ja ho dic jo que tot s'ajunta! Però va a "tongades", ara t'ha de tocar per força "tongada" bona, ja veuràs com sí!!
ResponEliminaNika, m’agradaria tant poder mantenir una bona charrada en tu, j aja..Tens que ser positiva, aquet any al destí pel motiu que sigui ha volgut que estiguis mes relaxada amb la bici, segur que al cos t’ho agraeix i de cara l’any vinent les coses seran totalment diferents, amb mes reptes i moltes mes alegries ja que ho agafaràs en tantes ganes que serà un no parar
ResponEliminaGràcies per la teva nota al nostre bloq, no tinguis dubte que si acabem la p.b.p. una part t'estarà dedicada.
ResponEliminaT' ho mereixes
salut