Sembla que començo a veure una mica de llum al final del túnnel, aquella que quan et desanimes desapareix.
Ahir, el Sergi (un bon fisioterapeuta que té tota la meva confiança) em va fer un vendatge neuromuscular. Aquest tipus de vendatge, d'origen japonés, estimula la circulació i augenta el rec sanguini. D'aquesta manera s'aconsegueix que hi arribi més sang a la zona lesionada, per tant, més oxigen i més nutrients.Mireu quina "manualitat" :
El gest de la reblincada va ser aquest :
Tot i que els lligaments laterals són els que van patir la distensió, el dolor es propaga i al camina "diferent" es coencen a sobrecarregar altres zones com la inserció del tendó d'Aquiles en el calcani i els lligaments peroneos :
Com que porto 7 sessions de fisio, avui tenia permís x rodar una mica. La veritat és que volia sortir, fer 15 km i tornar cap a casa però feia molt fred i vent i m'he estimat més fer rodillo, a veure si encara em posaré malalta...Aixi que l?ván m'ha muntat el rodillo amb la Giant al menjador (s'hi estava calentet) i he fet 40 m mooooooooolt suau, sense suar ni pujar pulsacions.... sí, sí, avorrit, no fa falta que m'ho digueu, però desprès de casi 1 mes i mig sense pedalar, qualsevol "sessió" és la bomba.
He saludat a l'altre companya de ruta (el gatet negre el tinc descansant...) :
He agafat el diari i l'he anat fullejant....
com que no suava no hi havia perill de córrer tintes i si m'havia de posar música, pel ritme que portava hagués hagut de recòrrer a Enya..... i sempre sota la supervisió de la Duna, la gata dels meus pares que la tenim uns dies acollida...
Els dolors hi són.... bé, més que dolors són molèsties però que no van a més. És una sensació de barreja de debilitat i de desestibilitat, com si tingués el peu adormit i se m'estigués despertant....Desprès estiraments...
Ara em fa mal... soposo que s'ha refredat... a veure com passo la resta del dia i si el dolor no va a més, tinc permís per tornar-ho a provar el diumenge.... ai que es farà llarg aixó....Bon cap de setmana i abrigueu-vos !!! Els que sortiu en bici, ojo a la carretera, els que disfruteu d'una apassionant tarda de compres nadalenques pels carrers a rebossar de gent, agafeu aire.... i els que, com jo, estigueu lesionats o malalts.... paciència i ànims ;-) Les carreteres ens esperen, no patiu !!!
Hola Monica, gracies per tenir-nos informats.
ResponEliminaAnims que ja queda menys...!! anims!!!
Ben fet de fer rodillo i no soritir amb aquest fred.
Vinga t´envio energy total per aquest peu!
A mi em va passar el mateix !!! encara ho noto quant acabo un trail....el que vaig fer malament va ser NO fer res....deixaro curar sol...
Be, bon cap de setmana !! ;D
Bueno Nika,a cuidar ese tobillo y con la bici piano-piano ,ya veras como asi en poco tiempo,estas preparando una brevet.
ResponEliminaMolt Anims y Felic Nadal.
Bien!!! Estos 40min ya son algo. Poc a poc. No tingues prisa. Ja tornaras a gafar el teu ritme. I mes a mes, encara esten en decembre, tens molt de temp per recuperar i tonar a donar guerra.
ResponEliminaAnims!!
Ei!!! T'he enviat un mail abans de veure la publicació...
ResponEliminaBé, per fi una miqueta de llum! Després de tants dies poder fer 40 min al rodillo és un pas endavant!!! La cosa està en que puguis anar fent mica en mica. Ja veuràs com tot anirà bé! Ànims!!!
Marionabtt
El millor de tot es la teva posivitat, en 4 dies estas per les carreteres, anims!!!
ResponEliminaAvui son 40 minuts i al cap d´uns mesos són 1200 kilometres...quin esport mes collonut,millor dit quina passió...ànims,ànims i mes ànims...ja ens veurem.
ResponEliminaVinga ànims que això ja fa més bona pinta!!!
ResponEliminaAviat a la carretera, però sense passar-te, a poc a poc!!
Ole i ole, en breu on the road again i donant canya. m'he posat molt content de veure que comences a recuperar la il.lusió.
ResponEliminaUna abraçada i el diumenge poc a poc i aviat sumaràs km.
I espera que arribem a la sessió 20!!!
ResponEliminaostres Nika veig que hem coincidit a l'hora de lesionar-nos... i de començar a sortir del pou... :-O ànims guapa.
ResponElimina