AL VENT, LA CARA AL VENT!!

Sempre m'he estimat més una carretera ascendent que patir el vent de cara. Potser vosaltres el porteu millor que jo però a mi em fa agonitzar, fent-me agafar velocitats estúpides acompanyades de ganyotes a la cara, com si estigués pujant l'Alpe d'Huez.

Avui ha sigut un dia amb vent i mentre lluitava per avançar cada metre anava pensant en dedicar-li una entrada, tot i que no se la mereixi.

M'he estat documentant i he llegit en un llibre que es diu Serious Cycling (escrit per Ed Burke) que el vent de cara pot disminuir la velocitat d'un ciclista en aproximadament la meitat de la velocitat del vent. M'explico : si el vent de cara és de 20 Km/h, poden arribar a patir una reducció de la nostra velocitat de fins a 10 Km/h. Tela.

Però el vent és molt enganyós i no fa falta que hagi de venir-nos exactament de cara per tal de ser percebut com a tal. Burke cita estudis en el túnel del vent els quals mostren que existeix un con de 200º davant del ciclista, en el qual el vent és percebut com a frontal i afecta a la velocitat. De la mateixa manera, existeix un con de 160º a la cua del ciclista, que determina una zona en la qual el vent contribueix al rodar del ciclista.

I què em dieu del vent lateral? Els que porteu rodes amb perfil alt el deveu témer.... Si vas en grup i et quedes tallat ja pots prendre-t'ho amb calma, pujar pinyons i resar perquè arribi una ànima caritativa i es converteixi amb el nou gregari. Aquí tenim els espectaculars "abanicos":

Doncs només ens queda compartir alguns "truquillos" que ens poden ajudar a salvar la sortida amb certa dignitat. Segur que si ets ciclista ja et deuen sonar però, per si de cas, "ahí lo dejo":

1.- agafar-te de les banyes del manillar, aconseguint un perfil més baix, reduint l'àrea frontal que exposem al vent.

2.- Molinillo power: posar pinyons grans per poder mantenir la cadència. Potser anem més lents però els nostres genolls ens ho agrairan, segur.

3.- unir-se a un grup: així de fàcil.... posar-se darrera d'algú fa que no hagis de fer tanta força al pedalar (no ens oblidéssim pas de donar relleus, eh?)

4.- una altra opció és canviar de recorregut i buscar carreteres que quedin més arrasedares (segurament, el grau "d'arresarament" serà directament proporcional a la pendent de la carretera...). No oblidar que el vent bufa en una direcció, per tant, la tornada sí que la podem fer per la ruta inicial. Volare!!! Uooooh!

5.- els ciclistes solem anar amb roba ajustadeta ( a mi tot em sol venir gran....), imprescindible en aquests dies, sinó podem fer l'efecte paracaigudes i clavar l'escena d'E.T.

6.- estar tranquil i no deixar-se vèncer ni per la frustració, ni la ràbia ni la impotència de no poder fer la sortida tan divertida com s'esperava. Intentar no perdre la paciència.

7.- mantenir-se alerta, anticipar-se a possibles ràfegues quan ens avancen camions o sortim dels túnels.

8.- evitar "flipar-se" i posar-se darrera d'un camió. La broma et pot sortir cara, i no parlo d'haver-te de comprar una bicicleta nova; ens podem fer molt mal si frena.

Res més. Marxo "volant" a fer el sopar, que mai es fa sol....

Bon cap de setmana i, faci vent o no, pedaleu!!!!