divendres, 12 de juny de 2015

JOSE, EL DEL AEROPUERTO

Acostumo a escriure quan l'ocasió s'ho val, m'estic tornant selectiva, deu ser l'edat.

Fa dies que les sensacions no són gaire bones i he hagut de fer un pas enrere tot i que com diuen, no s'han de fer ni per agafar impuls... Mica en mica.

Així que avui l'entrada va pel Jose, el del aeropuerto, com el coneixem a casa, un tros d'home que mai s'acaba i que tota jo faig casi com un dels seus quàdriceps.


Vaig conèixer al Jose fa uns quants anys a través d'un portal de ciclisme d'Internet i vam compartir diferents aventuretes sobre dues rodes. El descobriment  i posterior afició a les brevets ens va portar a compartir una de les experiències més xules que he viscut sobre la bicicleta: la Barcelona-Perpinyà- Barcelona del 2010, 610 Km i més de 30 hores sobre el castigador sillín. 




La meva mala sort amb les lesions va provocar que  deixéssim de compartir asfalt i aventures.

Ell ha seguit fent brevets i posant a prova el seu cos i la seva debilitat: el coco.

Recordo que pujant Collsuspina vas tenir una crisi  i, per uns moments vaig veure't petit però vas saber lluitar i vas acabar pujant el Forat del Vent per entrar al velòdrom fent bromes, com sempre.




Ara has tingut un entrebanc en el teu camí cap a París que, per moments, ha fet trontollar el teu desig més anhelat. I em sap molt greu perquè imagino com et deus sentir.

Sé que he estat molt temps absent, la malaltia ens torna egoistes, ens tanquem en una mena de closca de la qual no volem sortir i les amistats se'n ressenten.

Estic segura que si ho tornes a intentar t'anirà bé i ja només et quedarà començar a entonar la Marsellesa. Si fos fàcil tothom ho faria Jose i tu ets un breveter d'anades i de tornades.
Així que demana-li disculpes a la bicicleta per valorar-la en un miserable Euro i recorda que no són elles les que ens deixen tirats. Som nosaltres els qui ens posem el limit i tu t'has precipitat perquè pots anar molt més lluny.

Saps quin és el teu punt feble i l'has de treballar. I ho pots fer, n'estic segura. 
Pren-t'ho com una nova prova que t'ha posat la vida i no deixis passar la oportunitat que tens de tornar-ho a intentar a finals d'aquest mes.

Jo no sé quan podré tornar a fer una brevet però quan la pugui fer no pateixis que portaràs una psicòloga "on board" que no deixarà que el coco faci de les seves.


Vinga Jose!!!!!!!!!
Cap a Manresa!!!!


Cap comentari:

Publica un comentari

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.