dissabte, 27 de març de 2010

LO PUTO RAT PENAT





Haviem de ser 5 i al final hem sigut 6 : en Miwi, elFarell, la Noe, el Roger, jo i..... el vent!!!!

He matinat i he quedat amb en Guillem a Badalona, a les 7:30, ja que hi anava sola i m'estimava no experimentar.... No feia fred (14 ºC) però fotia un vent... Hem pujat cadascú al seu cotxe i cap a Castelldefels!! A la ronda em enganxat un accident i ja he hagut de sentir "Ai que et quedaràs sense Rat Penat un altre cop, gafe!!!" (era el meu segon intent de kedada...). Hem estat uns minuts avançant mooolt a poc a poc però desprès ja hem pogut recuperar un ritme normal, plantant-nos al lloc de sortida a 1/4 de 8 en punt.

Erem poquets però l'ambent es preveia divertit i amé... i ho ha sigut . Salutacions prèvies ....

En miwi i el Roger


El Farell :


La Noe :



Jo....



Les fèmines, la inhumana i la humana :


Per calentar una miqueta, hem fet uns km pel passeig marítim, direcció ja cap al Rat Penat, que quedava al fons. Feia un vent que costava sentir el que et deia el del costat.

Hem deixat el passeig i de seguida... cap amunt!!! Amb el patiment del Tagamanent encara present, i l'altimetria del Rat Penat ben fresca, anava disposada a patir però potser una mica menys del que al final he patit. Quins rampotes.... mare meva, i amb el nostre amic el vent de company.... buah!! I quina calor!! Ja m'han avisat però sortir a les 8:30 de curt, jo encana no estic mentalitzada.

La pujada és molt xula, les vistes van millorant a mesura que augmenta el desnivell. De tant en tant, anavem parant, amb l'excusa de "la foto", i aixó em permetia descansar cames :



Aqui comença el super reportatge que m'ha fet en Guillem... ventatges d'anar a la cua ;-)

Gràcies !!!





Per fi un respir...


Aquesta és molt xula...


Un cop a dalt (ha costat eh...) hem descansat 5 minutets i de seguida hem baixat, perquè el vent ens estava fent agafar fred.... a mi, de lo acalorada que he arribat...



Avui somiaré amb la bola!!!


En Miwi ho ha arreglat ...






Hem començat a baixar i ens hem desviat cap a una zona on hi havia uns tobogans impressionants!! El primer fa gràcia perquè, tot i vigilar les ràfegues de vent, pots agafar velocitat i aprofitar-la per la pujada que veus que es va acostant.... el segon també, el tercer ja es fa més pesat i el quart.... s'enganxa perquè les cames ja es queixen de tanta "tonteria".

Els paisatge seguia sent espectacular, amb el mar de fons i un cel blau, sense casi cap núvol. Pujant i baixant hem arribat a un monestir budista, on hem fet unes fotos, com si fossim guiris... Hi havien les banderetes de colors, on hi ha escrites les oracions i també he pogut veure una petita stumpa, una mena de columna amb els ulls de Buda que ens vigilen, i que els budistes van dient les seves oracions mentre van rodejant aquesta construcció :




Aqui tenim l'stumpa i les banderetes de colors amb les oracions :



Desprès hem seguit, per aquesta carretereta tranquila, on encara ens esperava una sorpresa de les que fan mal... una rampa dura del 18%, que ha aparegut com si res (bé, mentida, ens avisaven perquè estava escrit al terra...). Tornem a suar!!!!

Desprès la ruta ja ha anat suavitzant, amb trams on podiem pedalar més rapidet, amb la Noe davant, tirant del carro. El Roger la intentava seguir sempre, el Farell, es barallava amb el seu pulsòmetre i el seu punt, aguantant les provocacions de la Noe que ens feia riure a tots... i mentres en Miwi, intentava aguantar els atacs de la Noe però la "cabra" el deixava i aleshores el recollia jo ;-)




Desprès d'uns km pedalant, hem arribat a Avinyonet del Penedés , on hem vist una placeta amb una font. M'he menjat mig plàtan que portava i quina ha sigut la nostra sorpresa quan hem vist que la font estava seca... Doncs res, hem aprofitat per xerrar una mica i encarar els últims 30 km amb més energia


Des d'allà ja hem seguit per una carretera que anava serpentejant i amb tendència apujar (falsos llanos que tant agraden al Farell) i hem arribat a Begues, des d'on hem fet una baixada super xula de casi 10 km fins a Castelldefels.

Allà hem agafat un carril bici i hem arribat, xerrant, fins als cotxes.





Un cop ens hem canviat i guardat les bicis, hem estat una estoneta en una terrassa d'un bar,menjant i bebent.

En miwi ens ha ensenyat la revista Ciclismo en Ruta, on surten ell, en Roger i el Raül & brother, en un reportatge de l'ascensió al Rat Penat, fa uns mesos.


En resum, sortida molt amena, distreta, dura i divertida, on la Noe ha tornat a demostrar que està molt forta, elFarell es tornava a recargolar pujant ramped de més de 2 xifres, el Roger no desistia en el seu intent per seguir la "cabra", el miwi ens ha tornat a ensenyar una ruta super xula, amb alguna sorpresa i jo he patit amb lo puto Rat Penat més del que em pensava... però tots hem gaudit d'uns paisatges molt wapos i d'unes carreteres molt xules.

Tot un plaer!!!

5 comentaris:

  1. Què bé que ens ho vam passar!!!!

    Quins farts de riure!! Excepte a les rampes del Rat Penat clar jeje

    Aquesta Noe, més que una cabra, està feta un toro. No se m'ocorre res més que intentar seguir-la al Rat Penat!!! I després un parell o tres de vegades més a Begues: resultat, arribada al cotxe amb un quasi-pajaron i encara sort que que m'anaves esperant!!!

    ResponElimina
  2. Hola! he vist tb la cronica de la Noe ..quina pasada.Jo visc alla i encara que hi pujo fa molts anys no em canso mai de tornar a pujar...te alguna cosa que enganxa lo puto ratpenat!! molt el titol!

    Be, salut i kms! per cert no ens vem topar de ben poc.

    ResponElimina
  3. "xageraosssss", si no més apretaba per ficar-me una mica amb elFarell y fer-vos riure. I ha funcionat. Quin fart de reiure, jajajaja
    M´ho he passat de conya amb tots vosaltres.

    ResponElimina
  4. Quina crònica mes xula, i quantes fotos!!
    Gràcies, així compartiu la ruta, tot i que faci rabia no haber pogut anar.

    Jo divendres ja vaig patir força el vent, i dissabte quan em vaig aixecar i vaig veure la borregada de ponent al mar, de seguida em vaig enrecordar de vosaltres.

    ResponElimina
  5. sisi Noe... "xageraosssss".. segur q avui em deia allò de q jo tirava més per després fer-se ella uns riures deixant-me enrere!!!

    sembla q el destí no vol q faci mai Rat Penat i Pradell... quina merda!!

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.