MONTSEC-MONTSEC : KM, DURESA I MOOOOLTA CALOR!!

Ja està estrenada. La Montsec-Montsec és una marxa dura de veritat, una duresa que comença des dels primers km i sembla que no deixis de pujar. El Coll d'Ares molt maco, però la baixada mal esfaltada i una mica perillosa. El paisatge en general preciós, amb parets rocoses, estanys i boscos. Carreteres molt poc transitades però .... molta calor!! Vam estar pujant a més de 40ºC i la veritat és que hi havia moments en els quals la calor et cremava als braços i costava agafar aire.

Vam posar-nos al llit a les 12. Estavem cansats i les bicis demà tenien tute, així que bona nit!!


Vam aixecar-nos a les 6, haviem d'esmorzar i anar a buscar els dorsals. A aquella hora la calor ja es feia insoportable i dins l'habitació teniem el ventilador a tota gardela.... mentre estirava una mica sobre el llit, el mirava demanant-li més canya!!


Vam arribar al Pavelló on estava tot el tinglado montat i l'Iván va recollir els dorsals i els xips mentre jo controlava les bicis :
l'Iván amb les bosses :

El xiringuito de repartiment :


Allà em vaig trobar amb companys de quedades APMs i em va fer molta gràcia saludar-los :
Aqui tenim al mikmik, que havia passat mala nit ja que havien dormit al càmping i una tempesta els hi havia fet la nit impossible a la tenda de campanya


La Merche, sempre amb el somriure a la cara :

La Maria, la brevetera :


El Jose (senyalaire) ja amb el diploma i desprès d'haver suat la gota gorda :


La Núria, que cada dia està més forta :
nena, sembla que estiguem fent un anunci de cascs!!!

I la Núria i el frederic Ràfols, un incondicional de la bicicleta
Així que ja estavem tots preparats per la sortida :
L'Iván i jo també,jejeje

La marxa comença dura des del principi. Els km costen de passar i el primer port ja s'enganxa. Durant aquest ascens, encara vaig trobant-me amb gent i creuem quatre paraules, però de seguida em quedo penjada i ale, a seguir endavant...
El primer avituallament està al km 26, al Port d'Àger. Allà em trobo amb l'Iván i fem la resta de la marxa junt. Seguim pedalant i els km es van enganxant :
Cada vegada el sol crema més i la sensació de sed és constant. Coronem Ares, , 1534 m de duresa.
Ara toca baixar però la baixada és dura perquè hi ha voltes d'aquelles que es recargolen i que et fan frenar tant que els dits et fan mal.
Només ens queden 2 ports!! Coronem Montllobar (1052 m) i seguim bebent a tots els avituallaments i punts d'aigua que anem trobant durant la marxa :

I seguim que no ha estat res!!
Desprès d'uns km de pedaleig amb vent fort de costat, aconseguim coronar l'Alt de Fontllonga. Aleshores la calor és insuportable. Cremaven els peus, els braços, el cap....

Foto genial al cartell des de la bici, jejeje :

Ja ho teniem !!!!!!!!!!!!


En resum, una marxa molt dura però molt ben organitzada. Quan vam arribar vam menjar un bon plat d'arrós amb tonyina, beguda, fruita i gaspatxo!!. Ens vam dutxar, vam xerrar amb els organitzadors i vam fer un cafetó que també entrava en el lot. El maillot de la marxa és molt xulo i el diploma ens l'imprimirem a casa. 8 hores sobre la bici, 8 hores molt dures però com sempre la recompensa ve desprès, quan escrius aquesta crònica i revius moments de duresa i et felicites a tu mateix per haver-ho aconseguit.