diumenge, 8 de novembre de 2009

VENT I MAL REGUST DE BOCA



Aquest cap de setmana ha sigut dels que em dona la sensació que no he aprofitat pel que fa a la bicicleta. Ahir vaig sortir amb una mica de mandra, ja que el vent bufava amb força i, al pesar poc, em costa dominar la bici.
Vaig fer una ruta de 70 km i quan tornava, xino-xano, lluitant amb els cops de vent, a l'alçada de Calella em van adelantar els d'Arenys de Munt : com sempre, volaven. Quan els ciclistes anem ràpid i només veiem la roda del de davant, correm un risc molt alt de patir un accident, ja que ens podem trobar amb algun obstacle de cop i volta, podem fer l'afilador..... total, que hem d'estar molt al tanto i no deixar-nos emportar per l'emoció de la velocitat. Doncs ahir els d'Arenys de Munt van tenir un ensurt. Hi havia un plàstic d'aquells vermells i blancs a la carretera, com si separés carrils, i no tots els ciclistes el van veure. Total, un company amb la clavícula trencada i un altre que no sé com està. Estava estirat al terra, conscient però amb dolors molt forts a l'esquena. Allà es va començar a acumular gent, tots ciclistes. Es va trucar a l'ambulància i a la policia, que va trigar 10 minuts en arribar i tenir cura del trànsit. Desprès de xerrar amb en Xavi Cuadrado i el Cetonic, vaig seguir pedalant cap a casa, amb mal regust de boca i pensant si val la pena córrer més riscos dels que ja correm a la carretera. Crec que no.

Avui m'he despertat a les 7, volia fer kms però el vent ha decidit tornar a ser el protagonista. He sortit al balcó i he fet un parell de fotos a les palmeres, que estaven esbogerrades....


Aixi que, vist el panorama, he decidit anar al gimnàs i he fet 2 hores de bicicleta d'spinning, que et permet aixecar sense quedar-te encarcarat i tenir una mobilitat similar a la de carretera. He començat llegint el diari sobre la bici però de seguida he començat a suar i l'he guardat. Aquesta és la classe on faig spinning al gimnàs. Avui era tota per mi ;-)


Aqui estava jo, a última fila, amb la meva musiqueta, la tovallola, el bidó de la Quebrantahuesos i el meu pulsómetre, tot un luxe...

I jo .... suant ....



Espero que el cap de setmana que ve el temps acompanyi una mica més !!!

7 comentaris:

  1. estas segura que te despertastes a las 7?

    ResponElimina
  2. Hola Xabalina!! Nomes informan-te que l'Alegandro el noi que estava a terra estirat no te res greu i possiblement dema vagui a treballa,l'altre company afectat te la clavicula trencada, un os de la munyeca trencada i un esguinç al peu. Pero dintre un mes estara recuperat. Anims hi ha seguir pedalant per les carreteres i ja saps:
    GAAAAAAAAS A LA BURRAAAAAAA!!!

    ResponElimina
  3. si que soplaba sí,yo salí el domingo a las 8:00h,y me metí por sant iscle y turons,porque volver por la n2 era una mierda.

    Como te dije un dia,no eres nada fotogenica,la camara no te hace justicia.

    ResponElimina
  4. Pati, gràcies per la informació i m'alegro moltíssim que el company del terra no tingui res greu. Animeu al lesionat!!!
    Ens veiem per l'asfalt i... no correu tant!!!!!

    ResponElimina
  5. Miguel, a les 7 estava de peu, prenent-me un suc de taronja però vist el vent que feia-..... el llit em va tornar a cridar. A tu no ??? ;-)

    ResponElimina
  6. Hola,
    avui he topat amb aquest blog,tot plegat al títol només hi ha dues lletres que no coincideixen amb el meu,de les vuit que tenen i m´ha fet molta gràcia.
    Ah!!!...i el tema del pernil,quina sort no?

    Salut

    ResponElimina
  7. Nika es que aquet cap de setmana no era aconsellable agafar la bici de carretera, ves si sortissis en la de muntanya o podries combinar, per que ara amb al vent al fred i la pluja, es una mala combinació, així que si encara no tens bici de muntanya, aquet cap de setmana a la botiga

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.