dilluns, 16 de maig de 2011

HE SOMIAT DESPERTA

Aprofitant que l'Iván tenia festa dilluns i que jo també m'ho podia manegar, hem pujat 3 dies a Puigcerdà. El dubte estava en si pujar l'Scott o deixar-la a casa... Total, per provar-ho....
I la veritat és que no fa ni 2 setmanes no podia ni somiar en un cap de setmana com aquest. El peu m'ha respòs molt bé i les molèsties han anat desapareixent mica en mica.
Sé que la lesió no està curada, que encara em queden dies d'exercicis, de platja, de quedar-me amb ganes de més... però vaig bé, anem bé i què millor que compartir-ho amb vosaltres.

Dissabte, al llevar-me, em noto una lleugera molèstia al peu però decideixo provar. L'Iván fa una ruta diferent, els nivells solen ser diferents i ara bufffff... aixi que jo decideixo anar cap a la Collada de Tosses. Des de l'apartament dels meus pares hi ha uns 27 km i he trigat en fer-los 2 hores clavades, xino-xano, escoltant el peu i gaudint de l'entorn....
sí, sí... que l'he pujat!!!!




Per la tarda els dolors van ser mínims, no va caldre tirar d'ibuprofeno.... i mira que patia....

Diumenge em vaig llevar amb molt bones sensacions i el peu no estava gens inflat.... aixi que tormen-hi!!
Com que allà dalt tot puja, vaig decidir anar cap a Meranges, una carretera que va picant cap amunt, amb pocs cotxes i ben asfaltada. I vaig encertar!!

Quan porto 4 km pujant i DISFRUTANT decideixo agafar el trencall a mà dreta que em porta a Grèixer, un poble amb una esglèsia del segle IX ben restaurada :

Les vistes des d'allà són molt xules

Baixo i torno a enxampar amb la carretera.... les sensacions segueixen sent bones. Vaig fent fotos sobre la bici i amb els peus a l'asfalt :



Arribo a Meranges, anava a dir molt contenta però no, no estava molt contenta... estava eufòrica i no ho podia dir a ningú xq no hi ha cobertura!!!!

Descansem
i cap a Puigcerdà, on haviem quedat amb l'Iván.

Dilluns.. ni m'enrecordo practicament del peu... serà el clima? (el Jose diu que sóc una mica Heidi...), serà la rehabilitació? Els exercicis casolans? La platja? Els vostres ànims???M'estic curant de veritat???? No ho sé, però em segueixo trobant bé.....
Avui decideixo anar cap a Le France. Tiro cap a LLivia i em faig la foto de rigor a la farmàcia i al castell :


Segueixo la carretera i arribo a Sallagoise, on agafo la carretera que puja fins a Llo, un poble amb molt d'encant :
Arribo a Llo Xafardejo l'esglèsia i segueixo pujant direcció Eyne. La carretera és molt tranquila però amb vent



"Corono" aquest portet i segueixo fins a Eyne. Però a 2 km abans d'arribar-hi em trobo amb aquesta senyal :

"Aparco" la bici i, sense perdre-la de vista, camino per la gespa (ara que ho penso... rollo Heidi...) fins que em trobo amb aixó :

N'hi ha més però estan massa lluny... Decideixo fer la última foto d'aquest cap de setmana que sembla com un oasi dins d'aquesta tempesta que semblava no acabar-se mai...

Aquesta també va x vosaltres !!!!Tot i el vent "huracanat", he fet aquest petit video... Hi ha trossos que no s'entenen però mostra la bellesa del paisatge i, sobretot, la satisfacció del moment que el volia compartir amb vosaltres :




21 comentaris:

  1. Uala!
    No necessàriament has estat en un oasi, potser és que estàs sortint del desert.
    He al·lucinat. Enhorabona!
    M'has fet enveja (sana, mai millor dit), i això és molt i molt bo.
    Aupa Heidi!

    ResponElimina
  2. ¡Increíble fin de semana!
    Y esa sonrisa en las fotos...
    Ahora sí que sí!!!

    ResponElimina
  3. Que bé! Tenia moltes ganes de llegir una entrada com aquesta. La veritat es que estic molt content per tu, t'ho mereixes. Recordo com si fos ahir com no parava de queixar-me de dolor pujant el col de Jau, i com tu m'explicaves el que era dolor de veritat sobre una bici. Despres de tot el que has aconseguit sobre una bicicleta sabia que t'en sortiries. Ara cal fer bondat per seguir avançant.

    En Raül esta planejant algo serio per d'aqui a sis setmanes. Espero veure't aquell dia.

    Segueix així.

    Xavi (beiru)

    ResponElimina
  4. Fa díes que ets al bon camí, però per fí es veu clar i comences a poder fer la teva.
    Ara, sobre tot a gaudir i ensenyarnos aquestes cares de felicitat, però tambè regular amb seny per fer que tot millori equilibradament.

    Felicitats, molts ànims i a seguir així.

    ResponElimina
  5. Només puc dir-te això

    http://www.youtube.com/watch?v=1TD_pSeNelU

    Una abraçada

    ResponElimina
  6. Felicitats!! la veritat és que esperava llegir-te aquesta entrada i m'alegra poder-la llegir abans del que pensava, tot és fruit del que t'ho has treballat! enhorabona de veritat! ara a veure quan us trobo patint per collformic!

    ResponElimina
  7. Quel!! Gràcies pels teus ànims!! Tenim una sortida pendent, eh??? Cuida't!!

    Bruno, Bruno, Bruno!!! Què hagués fet sense el teu suport incondicional!!!! Gràcies x fer-me pensar en positiu en moments de crisi, no saps com t'ho agraeixo!!!!

    Beiru, oi tant que ens veurem!!! Espero que tu també tinguis solucionat el problema de les sabates i les plantes del peu... pel que veig fas molts km, bona senyal!!!! Gràcies !!!!

    ResponElimina
  8. Flx, bufff.... com costa arribar a la fi.... i encara més veure la ditxosa llum al final del túnel!! A veure si ens podem veure/creuar aviat!!!! Merci!!

    Jose..... ara hem canviat els papers... jo eufòrica i tu de bajón... ànim wapo, que veuràs com d'aqui res estarem els dos esplèndits!! Vinga ànim que et necessito fort!!!!

    The Balance.... doncs sí, seria bona senyal que ens trobessim"patint", a Collformic o a la Xina, mentre sigui sobre una bicicleta... Merci x escriure'm!!!

    I merci als que em llegiu i no m'escriviu!!!! Sé que hi sou ;-)

    ResponElimina
  9. Mònica !!!!! que emocionant el video...nomes escriure paraules de admiracio envers la teva lluita i persona que tira endevant i forta.
    Ole,ole i ole....
    Estic super content que hagis pogut fer tot aixo per fi...
    A seguir i gracies per aquest post en la teva linea de sempre que tant i tant ens agrada....sensacional !
    Una forta abraçada!!
    Esa foto de las patuchas.....estaven sonrient...!!!
    ;D

    ResponElimina
  10. Bonita zona y que 3 dias de bici mas chulos te has pegado,eso si como bien dices escuchando el pie y poco a poco,disfrutando del paisaje,me alegro mucho nika.

    ResponElimina
  11. Cullons Nica,molt be !!!,a peu coix fas mes km que jo,jajaja.Aixi m'agrada,els aires de muntanya sempre van be per carregar pilas i aclarir les idees.

    ResponElimina
  12. Nikaaaaa!!!! Quina sorpresa quan he obert el blog avui!!! Els aires de muntanya et proven eh??? jejejeje Aviat quedaran enrere els mals moments, aquests mesos de dolor, d'incertesa...i podràs construir de nou aquest oasi que tan feliç et fa!
    Ets una guerrera de cap a peus!
    Una forta abraçada!!!!
    MARIONABTT

    ResponElimina
  13. Que bé!!! Ara segur que els km valen per 4 o per 5 i els gaudeixes 10 vegades més!!

    T'ho mereixes!!!

    Va a seguir així que el Montcaro ens espera!!!

    ResponElimina
  14. Esa sonrisa lo dice todo. Vuelves a ser tu misma.

    ResponElimina
  15. M'alegro del teu retorn i que tornis a gaudir del que més t'agrada. Ja em fixaré per la NII per saludar-vos i felicitar-te pel teu retorn.

    ResponElimina
  16. OSCAR!!OSCAR!!! CRACK!!! Que ara ja tinc una mica d'espai lliure al cap al no haver de pensar 100% en el peu i puc dedicar-hi més temps a les teves patuchas!!! Vinga crack garrafenc... que en breu pedalem junts!!!!!!

    Jorge, gràcies pels escrits que no has deixat de fer i pels ànims "continguts"... que fan que no "m'esberi"!!!

    Willi!! És que la muntanya és sàvia, sana i "mèdica"!! Ja m'hi quedaria a la Cerdanya, està preciosa!! Gràcies pels ànim!!!!

    ResponElimina
  17. Mariona, wapa!!! Com m'has ajudat nena quan em deies "Tu plora, buida...". Ha sigut un regal haver-te conegut. Ara sé que sempre hi seràs.

    Guillem, amic meu!!!! Gràcies pels mails casi diaris i pel teu interés. Res més a dir, ets un AMIC. I sí, a veure si en breu compartim ruta i XERREM PELS DESCOSITS!!!

    Noe, gràcies x tornar. ;-) cuida't i ànim!!!

    Bttrepamontes oi tant que m'has de saludar x la NII o x on sigui!!! M'agradarà saludar-te!Merci x passar-te x aqui (et poso link)

    ResponElimina
  18. Todo ese esfuerzo durante tanto tiempo, se ve reflejado en alegría este fin de semana.
    Darte la enhorabuena por las buenas sensaciones y por esa recuperación, que aunque no esta al 100x100, ya es todo un logro.
    Que bien pinta, eh Monicà!!!
    A seguir dandolo todo.

    ResponElimina
  19. Res a afegir a la resta de companys Mònica, gràcies per compartir-ho i que sigui l'inici real de la teva recuperació i que no triguis en tocar el Montseny.
    Sempre endevant!!! Molta salut.

    ResponElimina
  20. OLE TUS NARISEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEES !!!!!!

    ResponElimina
  21. Mònica, ara ja t'ho puc dir, les sortides a les brevets sense tú no son igual, però ja veig que el proper any hi seràs de nou.
    endavant i ens veiem a la carretera.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.