HE SOMIAT DESPERTA

Aprofitant que l'Iván tenia festa dilluns i que jo també m'ho podia manegar, hem pujat 3 dies a Puigcerdà. El dubte estava en si pujar l'Scott o deixar-la a casa... Total, per provar-ho....
I la veritat és que no fa ni 2 setmanes no podia ni somiar en un cap de setmana com aquest. El peu m'ha respòs molt bé i les molèsties han anat desapareixent mica en mica.
Sé que la lesió no està curada, que encara em queden dies d'exercicis, de platja, de quedar-me amb ganes de més... però vaig bé, anem bé i què millor que compartir-ho amb vosaltres.

Dissabte, al llevar-me, em noto una lleugera molèstia al peu però decideixo provar. L'Iván fa una ruta diferent, els nivells solen ser diferents i ara bufffff... aixi que jo decideixo anar cap a la Collada de Tosses. Des de l'apartament dels meus pares hi ha uns 27 km i he trigat en fer-los 2 hores clavades, xino-xano, escoltant el peu i gaudint de l'entorn....

sí, sí... que l'he pujat!!!!

Per la tarda els dolors van ser mínims, no va caldre tirar d'ibuprofeno.... i mira que patia....

Diumenge em vaig llevar amb molt bones sensacions i el peu no estava gens inflat.... aixi que tormen-hi!!
Com que allà dalt tot puja, vaig decidir anar cap a Meranges, una carretera que va picant cap amunt, amb pocs cotxes i ben asfaltada. I vaig encertar!!

Quan porto 4 km pujant i DISFRUTANT decideixo agafar el trencall a mà dreta que em porta a Grèixer, un poble amb una esglèsia del segle IX ben restaurada :

Les vistes des d'allà són molt xules

Baixo i torno a enxampar amb la carretera.... les sensacions segueixen sent bones. Vaig fent fotos sobre la bici i amb els peus a l'asfalt :

Arribo a Meranges, anava a dir molt contenta però no, no estava molt contenta... estava eufòrica i no ho podia dir a ningú xq no hi ha cobertura!!!!

Descansem
i cap a Puigcerdà, on haviem quedat amb l'Iván.

Dilluns.. ni m'enrecordo practicament del peu... serà el clima? (el Jose diu que sóc una mica Heidi...), serà la rehabilitació? Els exercicis casolans? La platja? Els vostres ànims???M'estic curant de veritat???? No ho sé, però em segueixo trobant bé.....
Avui decideixo anar cap a Le France. Tiro cap a LLivia i em faig la foto de rigor a la farmàcia i al castell :

Segueixo la carretera i arribo a Sallagoise, on agafo la carretera que puja fins a Llo, un poble amb molt d'encant :

Arribo a Llo Xafardejo l'esglèsia i segueixo pujant direcció Eyne. La carretera és molt tranquila però amb vent

"Corono" aquest portet i segueixo fins a Eyne. Però a 2 km abans d'arribar-hi em trobo amb aquesta senyal :

"Aparco" la bici i, sense perdre-la de vista, camino per la gespa (ara que ho penso... rollo Heidi...) fins que em trobo amb aixó :

N'hi ha més però estan massa lluny... Decideixo fer la última foto d'aquest cap de setmana que sembla com un oasi dins d'aquesta tempesta que semblava no acabar-se mai...

Aquesta també va x vosaltres !!!!Tot i el vent "huracanat", he fet aquest petit video... Hi ha trossos que no s'entenen però mostra la bellesa del paisatge i, sobretot, la satisfacció del moment que el volia compartir amb vosaltres :