Quantes vegades he pensat en poder tornar a escriure alguna aventureta sobre rodes..... no vull girar el cap i mirar enrera lamentant-me per tot el que no he pogut fer; ara toca mirar endavant, amb més ganes que mai. Tampoc parlaré d'objectius.. ja aniran arribant, segur!!
Aixi que arribo carregada d'energia, i quina millor manera de demostrar-ho que tornar-me a recargolar pujant ports a França... i patint com una desesperada.. quin mal de cames... orgàsmic!!!!Aixi que desprès d'unes merescudes vacances motxilleres per Àsia, vam pujar 4 dies a Bagneres de Luchon, x acabar de rematar les vacances sobre el sillin... de quina millor manera es pot fer????
És una estació d'esquí que en aquesta època està més morta que viva.... La pujada és dura però a la vegada distreta ja que el paisatge es va obrint i les vistes acaben sent wapíssimes. El final és duríssim, amb una rampa d'aquelles eternes, de les que no s'acaben mai.
Un dels ports que sempre estaria disposada a repetir. No l'havia pujat. Me l'havien recomanat i ha valgut la pena. Comença per una carretera més aviat estreta i envoltada de bosc però es va obrint a mesura que vas pujant metres i vas descobrint poblets. Els últims km són espectaculars, rectes duríssimes, carretera estreta que no et permet fer "S" i... un mal de cames !!! Apunteu-lo a la llista de deures!!!
Aquest ja el coneixiem però pel costat català. La veritat és que és més dur i alhora més bonic pel costat francés, la carretera està millor asfaltada i més cuidada. És dur, paelles d'aquelles que puges 3 pisos de cop i seguides de rampes molt llargues amb percentatges de 2 dígits sostinguts...
Aquest també el coneixiem però x l'altre costat. El vam fer amb l'Iván un estiu que vam fer la Transpirenaica. També duríssim.. bé, potser era jo la que estava fluixíssima i tot em semblava dur amb superlatiu.... Últims 3 km molts xulos, amb les últimes paelles que et queden a mà dreta, verd, moooolt verd... i una Coca-Cola fresca a dalt.... aixó és vida !!!
Aixi que tornem a los ruedos... ara ens veurem més sovint.
Gràcies x seguir estar per aqui i per tots els ànims que no he deixat de rebre.
Amb gent com vosaltres al costat l'annus horribilis ha passat més ràpid.
Gràcies també de part de la meva millor amiga...
FINS AVIAT !!!
Vinga, vinga, aixó avança.
ResponEliminaUna abraçada desde el Montseny!
Molt content per com et van les coses!!!en veiem algun dia, apa salut i gas!!! Molt enveja que ho sàpigues!!!
ResponEliminaOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOle eeeeeeee!!!!!!!
ResponEliminaQuina entrada deu meu!! la gallina de piel !!!!!!!joooder! quina super fotor la 1era, ho diu tot!!!!!!!!!!!!!
I el final...apoteosic al estilo...habra ET 2....!!!!!!!!
Ostia, estic super content! i quines ganes de veure i llegir les entrades de la NIKABIKE !!!!!!!!!!!! ara nomes em de tancar una data per rodar!!!!! NIKA IS BACK !!! NIKA IS BIKE !!!!!!!!!!!
Aquestes fotos m'agraden moooolt !!!! Sobretot perquè estàs rient ;-)
ResponEliminaAra ja ha començat el teu nou any.
Marionabtt
¡Tremenda entrada!
ResponEliminaNada más ver la primera foto ya se alegra uno de ver que vuelves a disfrutar otra vez de los pedales.
Un reportage fotográfico muy bueno, qué sitios más bonitos. Por esas carreteras se sufre más a gusto.
Me alegro Mònica. ¡Felicidades!
Te lo merecías ya.
Un abrazo
Molt ben tornada Nika !!!!,estic molt content de veure que estas un altre cop en moviment,salut i pedals !!!!
ResponEliminaEnhorabona nika, es un plaer tornar-te a llegir. Per cert, no se si ho has vist, pero hi ha una sortida interessant per al dia 17 i concretament a la cerdanya. Ja tardas en apuntar-t'hi
ResponEliminaQue bé!!!! Vacances turístiques + retorn ciclista = Nikavacances collonudes!! A gaudir-ho!
ResponEliminaQuè puc afegir! Subscric tot el que s'ha dit. El Portilho per la banda occitana és una delícia, eh?
ResponEliminaSi no coincidim abans, vindreu a La Montserratina, oi??
Seguim!
Ves Mónica como llegaría la hora de volver a disfrutar de la bicicleta.
ResponEliminaAhora toca olvidar el pasado y vivir el presente.
Fantastica todas las subidas y las fotos correspondientes, veo que has disfrutado de las vacaciones al máximo.
Me encanta ver a gente feliz.
Enhorabuena campeona.
Ultimamente no estoy dedicando mucho tiempo a la red, ni siquiera a acabar la cronica de la Transalp, pero al leer tu entrada, no puede evitar entrar al blog. Me alegro muchismo Monica. De verdad. Espero que pronto podamos volver a vernos en las kdd y ascensiones del foro. La paciencia es la madre de las virtudes y tu la has tenido. Me gusta verte de vuelta a las andadas.
ResponEliminaUn abrazo campeona!
Ahora si que te vemos disfrutar con la bici y que menos que subir esos bonitos puertos de los pirineos,un fuerte saludo y a seguir disfrutando
ResponEliminaCompanys, companyes!! Gràcies!! Que contenta que estic de sentir-vos!!!! Prometo mirar on poso el peu quan camino i estirar molt per evitar dolors als genolls. Palabra!!
ResponEliminaOK, Mònica, l' any 2012 tenim la Barcelona Perpinya, espero trobar-nos a les brevets i t' explico detalls de la p.b.p.
ResponEliminasalut i força
Tot un goix tornar a disfrutar de les teves croniques.
ResponEliminaAupa Nika!!!Enhorabuena por tu vuelta a las montañas.Que cara mas sonriente que tienes,seguro que has disfrutado tanto como yo,que tambien he estado por la zona de Luchon.Zorionak y un fuerte abrazo.
ResponEliminamui bien, me encanta verte sonreir, preparate por que el año que entra no tendre compasion ja ja ja , la ultima foto es mui buena
ResponEliminaSere molt breu ...BRAVISSIMO
ResponEliminaGuauuu quina alegria poder llegir aquet relat, buf fins i tot m’emociona’t pensant ho que has arribar a gaudir de la bici aquets dies…Serè molt breu BRAVISSIMO
ResponElimina