dilluns, 17 de juny de 2013

Germans, pedalem.




Dies de relax per la Cerdanya. Està espectacular, amb el que ha arribat a ploure aquesta primavera!! Així d'esplèndid està el llac de Puigcerdà :



Tinc temps, tinc ganes i tinc entorn. El que no tinc encara és el permís del genoll per fer el que m'agradaria fer, així que ens hem d'adaptar i seguir remant per acabar amb aquesta punyetera lesió que no em deixa gaudir com voldria de la meva passió.


Així que avui, dia de les Tres Nacions, jo he fet la ruta de les esglésies de la zona, fent una mica de culturilla i de país. L'art Romànic a la Cerdanya (entre els segles IX i XII) es dóna principalment a l'arquitectura religiosa de les seves esglésies. En totes elles hi veurem una simplicitat estructural i unes dimensions reduïdes, poques finestres situades a les parets més assolellades i amb la porta principal orientada al migjorn, doncs és la orientació més càlida. 


Els campanars m'apassionen, diuen molt de la zona. Aquí en trobarem d'espadanya (campanar de paret, que no forma una torre, i que en una sola paret hi ha els arcs on van suspeses les campanes), fàcil de construir i de poc gruix, i de torre, només assequibles per pobles amb més poder adquisitiu. Els d'espadanya són variats, amb un sol ull o amb dos o inclús amb tres. Molts d'ells van ser reforçats per poder posar campanes més grans o per posar-los a més alçada per afavorir la propagació del so.

Passem a la pràctica i comencem per l'església d'Alp (amb cagada al plafó informatiu inclosa) 


 He deixat Alp enrera i he seguit la carretera direcció Barcelona. El següent poble que he trobat ha sigut Das. Sí, sí, el de la bola de neu a la cara de la Mari Pau Huguet fa uns quants caps d'any... Funciona com a casa de la vil.la.


Seguint una mica més, he agafat un trencall a Prats i he anat a parar a una de les joies que he vist avui : l'església de Sant Serni, construïda entre els segles IX i X. Té un campanar d'espadanya  amb dues campanes. Aquest tipus de campanar també s'anomenen campanar de cadireta.




He seguit una miqueta més, gaudint d'un dia preciós i aviat m'he trobat amb la segona joia del dia.: Sant Salvador de Predanies.  He trencat cap a l'esquerra i la carretera s'ha enfilat oferint-me una tremenda rampa. Desprès l'asfalt s'ha acabat i he carregat la bici a l'esquena i he caminat uns 200 m campo a través. 
Quina cosa més ben feta i senzilla. És una petita església datada entre els segles X i XII i, en aquesta ocasió, el campanar d'espadanya només té un sol arc.  En el decurs de l'any 1298, va patir l'atac de la gent d'armes del comte de Foix, que també va cometre  atemptats contra altres esglésies cerdanes 








Desprès de gaudir durant uns minuts de les vistes i de la tranquil.litat, he seguit pedalant fins a Bellver de Cerdanya. Allà he menjat una mica (desprès de l'episodi de bike-trail) al costat de la muralla, darrera de l'església :


Just al costat, he vist aquest cartell i he entrat al jardí. No hi havia ningú.

Estava ple de plantes, cadascuna amb el seu cartell corresponent, amb diferents noms (científics i comuns), les seves utilitats i aplicacions. Com que les herbes i jo som bones amigues, m'he distret llegint els cartells i he trobat la meva : el pericó foradat, un bon antiinflamatori general :



Així que sense pensar-m'ho dues vegades, he agafat un parell de branques i cap l'aigua del bidó, a veure si funciona!!



He seguit la ruta, ja encarada de nou cap a Puigcerdà. El primer poblet que m'he trobat ha sigut All. He entrat al poble i patint una mica de traca-traca al cul pels seus carrers empedrats, no he perdut de vista el campanar de la seva petita església, Santa Maria d'All.  Aquest ja era amb torre i va ser construïda al segle XII. Dins del temple es conserva un retaula gòtic dedicat a la Mare de Déu, fet per un pintor anomenat Metre d'All, que no vaig poder veure perquè, com la resta d'esglésies, estava tancada.


Torno a agafar la carretera nacional i em trobo amb Ger. L'església, en aquest cas, s'anomena Santa Coloma de Ger i està datada entre els segles IX-X. La porta és dovellada i a sobre hi podem veure un òcul, finestra de forma circular que permetia l'entrada de llum a través de  les parets tan gruixudes (també es poden anomenar ull de bou).


Una mica més endavant em trobo amb Santa Eugènia, a Saga, una altra preciositat del  Romànic :



Es veu que a dins hi havia una pintura que formava el frontal de l'altar, atribuït al mestre Soriguerola però, tristament, aquesta pintura ja no està on hauria d'estar i la tenen al Museu de les Arts Decoratives de Paris.

Fitxer:Frontal d'altar de Santa Eugenia de Saga.jpg

Just al costat on he aparcat la bicicleta hi havia maduixes, tot i que al estar a l'ombra, no maduren i no es poden menjar.



Va ser construïda al segle X i la portalada, feta de marbre d'Isòvol, està formada per 5 arquivoltes (dues d'elles amb columnes). L'arc exterior està decorat amb figures humanes (Adam i Eva) i animals. Els capitells de les columnes estan decorats amb motius animals :






La veritat és que aquestes petites obres sovint ens passen desapercebudes i les tenim a casa nostra.Darrera cada ermita hi ha una història i s'aprèn més fent aquesta petita ruta improvisada que en una classe d'història de l'art.

Ja queda poquet. Últim poble i última església. Ara em trobo a Bolvir, davant de la seva església anomenada Santa Cecília. És del segle XII. Aquí ens trobem amb tres arcades i columnes decorades amb caps d'humans, ocells i lleons.



I d'aqui ja cap a Puigcerdà. Contenta per haver pogut pedalar un parell d'horetes i amb el convenciment d'haver aprés una miqueta més d'art, que sempre va bé per desprès fer el merda, jejeje.



 Tanco amb clau i fins la propera.