MIRANT ENDAVANT ...

Aquesta setmana ha sigut de les rares, rares, rares... el dilluns l'operació de l'Iván i el dimecres la tràgica noticia d'en Xavi. La desaparició d'en Xavi et fa aturar i pensar en coses que normalment passen desapercebudes : l'estimació als pares, als germans, a la parella i el projecte de vida en comú, els amics... tot això agafa una dimensió brutal i t'adones que en qualsevol moment es pot esvair. Aleshores és quan tremoles i apareix la paraula POR. Aquest trontollament de sentiments dura uns dies, fins que es torna a estabilitzar. La por hi segueix sent, però es torna a comuflar. Imagino que deu ser un mecanisme de defensa que utilitzem per evitar un patiment constant, sinó no es podria viure.
Davant de desgràcies tan grans com la pérdua d'un fill, d'un germà o d'un pare de 34 anys, l'única opció que queda és mirar endavant i aprendre a conviure, dia a dia, amb el record de la persona que ja no hi és.
No em puc imaginar lo dur que ha de ser, duríssim. Segueixo enviant ànims als familiars d'en Xavi. Molta força i a tirar endavant!!

Avui la sortida ha sigut diferent. He mirat endavant. El dia era dels que et quedaries a casa, perquè els que som petits com jo i pesem poc, quan bufa el vent anem d'un costat a un altre de la carretera i és encara més perillós de lo habitual. Desafiant-lo, he decidit sortir. Al cap de res un ciclista se m'ha posat al costat. Feia cara d'anar a 40km/h i anavem casi a 20!! No sé com ens hem atrevit a creuar algunes paraules, perquè entre el soroll del vent i dels cotxes, era complicat. Total, uns primers kms distrets i amb la companyia d'en Manel, dels Cebolletos Drink Team. Veig que has arribat sa a casa, debies anar com una moto al tornar!!! A veure si ens creuem en alguna altra ocasió, si pot ser sense vent, millor, tot i que aleshores potser nnyyiiiiuuuuu!!!!

El Manel és el que no porta casc ...