Avui m’ho he pres amb més calma. He sortit de Puigcerdà amb el mapa, el plàtan, el préssec, la barreta, el bidó ple i amb ganes d’anar de “tranqui”. Al cap de poc, i anant direcció la Seu d’Urgell, he agafat un trencall cap a la dreta, una carretereta molt tranquila que passa per Guils de Cerdanya i acaba a l’estació d’esquí de fons que es diu Guils-Fontanera, a uns 5 km del poble.
Un"trasto" que sega les herbes que em fa frenar, amb el bon ritme que portava (ejem, ejem....) i el passo, que no volia baixar la mitjana ;-)
Imagineu-vos a quina velocitat anava que jo li he fotut un pal!!!
M'acosto a Guils de Cerdanya :
I arribo a la cruïlla on em desvio cap a la dreta :
Deixo el poble enrera...
i comença la pujada més sèria...
La carretera és xula, amb forces voltes de paella i es va recargolant per un bosc molt espès, on els troncs dels arbres fan unes ombres i uns contrallums molt wapos.
Vaja.... ara què passa???
Com odio aixó!!! Em fa una por.... total, que baixo de la bicicleta, no prenguessim mal... i passo pel costat :
Sé que les fotos on surto sempre són més o menys iguals, però al sortir sola "es lo que tiene..." i demanar a algú que em faci una foto ab el mòbil... no queda sèrio, tot i que algun dia ho provaré
Ojo, he d'afluixar.... Noe, al tanto amb la multa (amb pessetes!!!)
Noe!!! Que t'avisen!! Les cabres a menys de 30!!!
A dalt, relax i tiberi....
Mireu la tempertura...
Aprofito i xerro una mica, que portava estona sense fer-ho i ho necessito...La pujada no té més, arribes a dalt on el paisatge val molt la pena (com sempre que puges una mica per aquesta zona) i on encara es pot veure algunes muntanyes amb neu. Paro una estoneta, menjo el préssec i el plàtan i xafardejo el mapa, a veure què podria fer. No portava molts km però havien estat durs.
Decideixo girar cua i seguir direcció La Seu. Passo per Bolvir i per Ger. Allà m’aturo i entro al poble, on hi ha una font en una plaça molt “rústica”. M’omplo el bidó fins dalt de tot, que ja l’havia casi buidat.
Torno a agafar la nacional direcció La Seu i just desprès d’uns metres prenc el desviament que s’enfila i em porta fins a Meranges. Aquesta pujadeta de 10 km també la faig quan puc, és molt tranquila i et permet endinsar-te per les muntanyes i descobrir poblets que queden amagats. A més a més, a dalt hi ha un bar on els diumenges donen coca gratis (ja ho sabeu!!).Comença la pujadeta...
La serralada del Cadí al fons :
Quina calor!!! Com que hi ha poc moviment, em trec el casc :
Carretera d'anar fent...
Per fi cartellet!!
El carrer principal... just a l'esquerra hi ha el restaurant que donen la coca gratis (Cal Joan) :
A dalt, segueix fent una calor sufocant i m’he parat una estona per gaudir del paisatge. M’he menjat una barreta de cereals i poma, he trucat a l’Iván i he girat cua. Em quedava la baixada, que és molt còmode, ben asfaltada i amb rectes que et permeten agafar velocitats altes.He tornat a agafar la nacional però ara direcció Puigcerdà.
Entro a casa passades les 14, amb 65 km més a les cames i un desnivell també interessant pels pocs km fets.
Aquest segon stage s'acaba, Mataró m'espera i d'aqui poquet.... les Alps i les Dolomites !!! De moment, aviat tornem a la NII... :-(
L'any pasat vaig estar uns dies a la pleta de saga (al costat de Puigerda) i just vaig fer aquets 2 portets, si no estic equivocada el d Maranges s'acaba la carretera oi? i l'altre també has de baixar per el mateix puesto que es puja oi?
ResponEliminaDues bones pujades, Guils-Fontanera em falta!!! A Meranges vaig pujar fins a la cota 1900 amb la de carretera, la pista és prou bona i encara queda una mica d'asfalt
ResponEliminaNúria, quasi totes les pujades de la Cerdanya són puja-baixa pel mateix cantó, l'única que no és Cap del Rec, i a mitges (el final és el mateix).
Més informació
http://cicloturismecatala.mforos.com/1722286/8906934-pujades-de-la-cerdanya-i-una-mica-d-urgell/
Núria, ningú millor que en Guillem x contestar-te, jejeje. Vaig passar x Saga (està abans de Ger, on comença la carretera cap a Meranges). I, com diu en Guillem, la carretera s'acaba allà (l'asfaltada). De fet moltes rutes ab 4x4 comencen des d'allà o arriben a refugis on també hi ha la possibilitat de fer caminades molt wapes (els meus pares n'han fet vàries)
ResponEliminaAi Guillem, quin assessor que tinc, ja puc marxar a fer més stages tranquil.la, jejeje
HOLAaa!!!
ResponEliminaVas veure el meu mail?? Era sobre lo dels dolomites....m'estic pensant en tornar!
Sí que el vaig rebre i jo diria que te'l vaig contestar.... bé, és igual. oltes gràcies x l'interés.Ja t'explicaré!! Segur que quan VEGIS LES MEVES FOTOS T'HI TORNES A ANIMAR!!! CUIDA'T!!
ResponEliminaNo paras eh!!!
ResponEliminaPer cert avui ens em creuat, no m'ha donat temps a cridar-te
Jejeje, mira que me ha costado ver las fotos, tengo la conexion fatal.
ResponEliminaEso de que las cabras no pueden pasar de 30 me viene muy bien bajando porque total...no paso de ahi! juas juas juas
Buena ruta. Ya te vas haciendo buenas migas con los mapas ehh.
Respecte a la pregunta del títol: què tal gaudir patint pujant ;) sóna massoca però ens agrada als que sortim amb la bici patir una mica oi? baixant no!
ResponEliminaanava llegint la primera part de la crònica i pensant, òndia què xula que és la baixada de Meranges i ves per on...! Justa la fusta! Jo la vaig fer com a escapatòria a una encigalada amb la BTT i és molt xula!
I sí, els tubs aquests que posen pel ramat fan iuiu, el fan amb la BTT, així que amb la flaca... ups
Au, salut!
Bonito recorrido , con bonitos paisajes, a seguir disfrutando nika.
ResponElimina