ENS POSEM AL DIA

He estat uns dies sense escriure perquè he fet poca bici. Vaig estar uns dies per Lisboa I desprès he tornat a pujar a Puigcerdà. Però tot i estar varis dies sense pedalar…. ho recupero ràpid, massa ràpid.

De vegades la meva impulsivitat i exigència em porta a rendir més, amb ganes i molta fermesa, però de vegades em costa posar el límit i em passa el que m’ha passat avui….. he patit més del que volia…

El dissabte vam fer una sortida amb el mau pare, el Llorenç i l’Iván. La bicicleta va ser l’excusa, ja que feia temps que no coincidíem i vam pujar a esmorzar a la Collada de Tosses. El ritme va ser tranquil, volíem parlar, posar-nos al dia i sobretot divertir-nos. Diumenge teniem pensat fer una ruta xula, acabant a esmorzar a Meranges però el dia es va aixecar amb pluja. Queda pendent!

En plena ascenció :

La veddette...

L'Iván :

El Llorenç i l'Iván :
El meu pare :

Per la tarda teniem cita... començava Le Tour!! Go Lance go !!!

Com deia abans.... de vegades no tinc mesura. He sortit de Puigcerdà direcció Saillagouse i he arribat al Col de la Perche. Abans d’arribar-hi, un parell de guardes forestals (que feien bicicleta) m’han adelantat i m’han preguntat per una ruta i ens hem parat a mirar-ho al mapa que portava. Hem seguit els 3 junts fins a Font Romeu, hem pujat Quillane i hem arribat a Formigueres, on ells han tornat enrera i jo m’he parat a la plaça de l’església on he menjat una mica.

Feia molt vent i era fred però el cel estava blau i els núvols en forma de boira no amenaçaven tempesta.

Entro al l'Ariége.... wapíssim!!

(Ojo que Le Tour passa per aqui !! )

He begut una mica i he seguit en la mateixa direcció que la ruta del Port de Pailherés, passant per Querigut. Allà he deixat a l’esquerra la carretera que porta a Mijanes (on comença Pailherés)

i he optat per la de la dreta, direcció Le Pla i Rouze, un poble molt semblant a Mijanes.

Aquesta cruïlla m'ha portat al Castell d'Usson :

He passat per molts poblets, tots amb uns campanars xulíssims, com els d’Usson-les-Bains i el de Gesse. Anava baixant direcció Axat, on comença el Coll de Jau (objectiu del dia).

M’hi he quedat a 2 km, ja que he anat a parar a la cruïlla on començava el port. Així que he parat, he menjat el mig plàtan que em quedava i un préssec i he descansat uns minuts. Allà el vent semblava que quedava més controlat per les parets rocoses de les muntanyes, i, la veritat, és que s’agraïa molt, perquè el soroll constant a les orelles és molt molest.

Doncs he començat a pujar el port. Des d’Axat són 22 km però jo l’he començat quan en faltaven 19... i han sigut més que suficients. El dia anterior vaig estar mirant l’altimetria i, tot i ser un port llarg, tampoc el vaig veure massa dur.... però ho era!!

Feia tanta calor que em vaig treure el casc...






Com se’m han anat enganxant els km.... i quina calda, hi havia boletes de quitrà a la carretera i la roda feia aquell soroll de la coberta quan s’hi enganxa. El coll és dur i millora en quant a paisatge a mesura que et vas enfilant. Casi tota l’estona tens el riu al costat, llocs amb ombra (que els necessitava) i un verd esplèndid, en els llocs més humits. Se’m fa pesat i per primera vegada durant el dia penso “Ai nena... que t’has emmerdat”. Havia d’arribar a Prades i de Prades a Puigcerdà em quedaven més de 50 km.... però no ens poséssim pas nerviosos.... que tenia mala solució.

Així que segueixo pujant, pujant i pujant i quan veig que ja no hi ha arbres, veig la llum al final del túnel!!! Arribo a dalt, corono, foto!!!, m’abrigo, m’acabo de menjar una barreta que l’havia encetat a mitja pujada i cap a baix.

La baixada és més ràpida del que em pensava, tot i que l’asfalt no és bo. Hi ha trossos asfaltats, trossos amb sorra, molta gravilla suelta i molts pedaços (per l’altre costat està igual). Això fa que vagis al tanto a la baixada i toquis freno quan veus un forat o una ombra que t’ho sembla. He parat a Mosset, on m’he tret el paravent i he omplert el bidó en una font molt divertida :

Desprès cap a Molitg, Catllar i per fi Prades. No he entrat al poble perquè de seguida m’he trobat amb la cruïlla que em deia Andorre, Mont-Louis..... vaja, la N-116.

Així que no he deixat de pedalar i al poble següent, Ria, he vist un súper obert i he parat a comprar-me un plàtan i una Coca-Cola (1,53 € les dues coses!!) . Allà m’he trobat a un “ciclista hippye”, que m’ha estat explicant que la bici que portava l’havia robat a Maçanet, que estava amb un noi (casualment) de Mataró, que tenia barretes energètiques a casa que m’anirien molt bé.... vaja, un d’aquells que et dona conversa quan és l’últim que et ve de gust en aquell moment... Així que m’he acabat el plàtan ràpid i li he donat la Coca-Cola que no em podia acabar (ell estava amb una cervesa, esperant l’autobús). El que més m’ha fotut ha sigut quan m’ha explicat el recorregut que em faltava fins a Mont-Louis... m’ha dit que els primers 10 km eren d’anar fent però que entre Olette i Thuès-les-Bains, la carretera començava a pujar i que no parava fins a Mont-Louis. La veritat és que no li he donat gaire importància... i la tenia. Óstia, quina carretera, en obres, camions, una calor sufocant i amb poca aigua (i calenta...) al bidó.

Últim poble abans de Mont-Louis, Fetges, que és precisament el que estava a punt de treure per la boca...

Aquí ho he passat malament de veritat. La pendent era entre un 6% i un 9% i les cames no em tiraven. Avui si que he tirat de cap. He arribat a parar i a demanar aigua a uns obrers i m’han dit que na-nai. Em faltaven 3 km i ja no tenia aigua i el sol, tot i portar protecció 50, em cremava als braços i a les cames. Per fi arribo a Mont-Louis (Prades està a 357 m d’altitud i Mont-Louis a 1600). Al fer-me la ruta el dia abans no vaig mirar les altituds i aquí la vaig... cagar (I am sorry). Amb més de 100 km a les cames, aquest desnivell és tremendo.

Un cop a Mont-Louis em paro a un bar i em prenc una Coca-Cola (2,80 € !!! Lladres !!!!!!). Aquesta sí que me l’he acabat i perquè no fumo, sinó m’emporto la llauna i tot per fer-la servir de cendrer.

Ja una mica recuperada del sofocón, he fet camí cap a Puigcerdà, pedalant amb ganes i amb el plat, que feia hores que el tenia abandonat. Em faltaven uns 20 km però la majoria són de baixada : Col de la Perche, Salliagouse, Err, Bourg-Madame i per fi veig el campanar de Puigcerdà.

He arribat a casa cansada, amb mal de cervicals i emprenyada pel robatori de la Coca-Cola (demà se m’haurà passat... espero). També una mica empipada amb mi mateixa, per no saber calcular bé les rutes que faig, sobre el mapa tot és molt fàcil, però no sobre l’asfalt.

Mont-Louis i jo.... sense comentaris...

En resum, un dia on tot i haver patit molt, massa, he descobert el Coll de Jau, pobles molt macos, no he tingut cap ensurt, m’he estat més de 9 hores sobre la bici i he fet ni més ni menys que 181 km. No, no estic boja... o potser sí. No ho sé, el que sí sé és que la satisfacció sempre és superior al patiment, sé que gaudeixo fent les meves rutilles per la Cerdanya i també sé que ELS MAPES SEGUEIXEN SENT LA MEVA ASSIGNATURA PENDENT.