divendres, 25 de juny de 2010

NIKA-STAGE A PUIGCERDÀ


DIMARTS 22 DE JUNY

Ho reconec. Em costa interpretar mapes i orientar-me. No sóc de les que els agafa al revés, no, però com si ho fes. Com que desprès de les 3 Nacions tenia uns dies de festa, m’he quedat a Puigcerdà.

El dilluns va ser dia de descans. Vaig llevar-me aviat, vaig recollir l’apartament dels meus pares, vaig sortir a comprar el diari, una mica de menjar i com que no tinc Internet, em vaig prendre un tallat en un bar amb Wi-Fi mentre escrivia la crònica de la marxa. Al vespre vaig agafar un mapa que els meus pares tenen de la zona i em vaig fer la meva ruta pel dia següent.

Dimarts, ja recuperada del tot, vaig esmorzar i desprès de fer una mica de feina, a pedalar!! Feia un dia esplèndid però amb un vent empipador. Surto de Puigcerdà direcció Barcelona i al cap de poc, agafo el desviament cap a la Collada de Tosses. Poquets cotxes, solet i l’mp3 fent-me companyia. La Collada és llarga però gens dura de pujar. Els primers km són els que tenen més desnivell, desprès vas fent. L’asfalt està en perfecte estat, a mi m’agrada molt i sempre que pujo a Puigcerdà, algun dia cau.

Deixo Al p a la dreta :
Paisatge esplàndid :

He dubtat en trepitjar-la o no, per alló de la "bona sort" però al final he desistit... massa tendra !!



Mentre pujo faig alguna foto i quan corono, foto al cartell i cap a baix, direcció Ripoll.


Jo m’havia fet la meva “xuleta” i ho tenia tot controlat... o això em creia. Total, que desprès de coronar la Collada, començo a pedalar cap a baix fins a Planoles, desprès passo per Ribes de Fresser



i em paro a Campdevànol a menjar un préssec i una barreta de cereals.


Aleshores és quan miro el meu mapa i començo a comptar km i m’adono que els càlculs que havia fet amb el mapa dels meus pares eren erronis. Si donava la volta havia de tornar a fer tota la Collada i el tros fins a Planoles picava també cap amunt. Torno a mirar el mapa i veig que puc seguir fins a Gombrèn i allà tirar cap a Castellar de N’Hug.


Doncs segueixo pedalant aquests 9 km que hi ha des de Campdevànol fins a Gombrèn. Abans d’arribar-hi, veig una carretera a mà dreta que diu San Pere de Mogrony i Castellar de N’Hug però miro al mapa i veig una carretera que acaba al santuari. No m’he n’he refiat i he seguit fins a Gombrèn. Allà he tornat a mirar el mapa i he vist un cartell que posava Castellar de N’Hug recta. Perfecte, anava bé. El que no he vist és que per arribar-hi, havia de passar abans de La Pobla de Lillet. Eren 15 km fins a la Pobla... som-hi.



Deixo Gombrèn enrere i al cap de res trobo un cartell que em diu Coll de Merolla. Óstia!! Miro al mapa i, efectivament, estava indicat. Bé, no tenia altra opció de seguir endavant així que cap a munt. El coll no és dur però les cames ja estan cansadetes...


Per fi arribo a dalt, truco a l’Iván aprofitant que tenia cobertura i em menjo mig gel que portava.


Vistes al fons del Pedraforca.... que wapo!!


Segueixo cap a la Pobla. Allà he tingut temptacions d’agafar el túnel..... però només portava un bitllet de 10 e, així que cap a Castellar de N’Hug ;-).



Ostres com pica a carretera que va des de La Poble fins a les Fonts del Llobregat, a més a més, el sol ha desaparegut, el cel s’ha tapat de cop i feia un ventet més agradable..... moment crisi .


Portava 4 h pedalant sola, sense parlar amb ningú, sense música perquè no em volia quedar sense bateria al mòbil, amb una gana brutal i només pensava que encara em quedava La Creueta... Els moments de crisi estan per superar-los i, en aquest cas, no tenia una altra opció, així que a seguir endavant.

He deixat enrera les Fonts del Llobregat (volia parar a fer una foto però patia pels núvols que havien tapat el cel i no anava sobrada ni de temps ni de forces) i de seguida m’he trobat amb castellar de N’Hug. Té un encant especial aquest poble, recordo venir d’excursió amb l’escola quan era petita i entrar en un forn on hi feien uns croissants enoooormes...


He seguit cap amunt, el dia s’anava arreglant a mesura que pujava. Feia calor però el ventet era fresc. Que petita i insignificant em veia enmig de tanta muntanya, tanta herba i tan silenci... fins i tot em feia angúnia.

He parat i m’he acabat el mig gel que encara em quedava. L’estòmac feia estona que el tenia amb aquella sensació de buidor... pre-pájara
He vist un cartell que posava que faltaven 3 km per arribar a dalt... ja està nena!!


Quan arribo a dalt, m’abrigo i envio sms a l’Iván : “Creueta!”:



Està tot preciós, idíl•lic, amb vaques, cavalls, xais.... mare meva quin país que tenim!!

Cavalls a la carretera....

Arribo a la Molina i torno cap a la Collada. M’acabo l’aigua del bidó i cap a Puigcerdà a tota gardela.... o no. Són casi 25 km de baixada però sempre he de pedalar, t’envales però a la que gires una corba, el vent et frena de cop. Al final veig Alp i a la que el deixo a l’esquerra, puc veure, encara lluny però distingeixo, el campanar de Puigcerdà.



Home sweet home !!!
Al final, amb la conya, m’han sortit 142 km, 7 hores de sillín i jo diria que casi 2000 m de desnivell (l’altímetre de la bicicleta no m’ho marca bé). Mentre pujava amb l’ascensor, he enviat sms a l’Iván dient “Tot OK. Stic a casa”, m’he tret les sabates, he anat directa a la nevera i he obert una Coca-Cola que m’ha anat de meravella. Dutxa, 4 estiraments i un plat d’espaguetis que el cos feia estona que em demanava.

La propera vegada que em faci una ruta jo mateixa, miraré a un mapa que em digui els km, ja que “a ull” no m’acaba de funcionar... o potser que demani assessorament ;-)

DIMECRES 23 DE JUNY

Com que ahir ja em vaig lluir liant-me i fent més km dels que havia planificat, avui he sortit a estirar cames. Volia arribar fins a la Seu d’Urgell però feia vent i tot el tros que en teoria havia de ser fàcil (feia baixada) no ho ha sigut tant, així que m’he parat a Martinet, a la meitat del camí.




M’he menjat un plàtan perquè tenia gana i he decidit girar cua, ja que em trobava les cames una mica pesades i tocava pujar. A més a més, avui arriba l’Iván i demà tenim l’etapa reina d’aquest “stage” que he fet a Puigcerdà desprès de les 3 Nacions, i millor que reservi una mica d’energies que si no demà em tocarà patir més del compte..... i no vull !!



La Cerdanya està preciosa, està tot tant verd que no pararia de fer fotos. Aquestes són les vistes que veig cada matí quan em llevo... un luxe, ja ho sé. Per això crec que s’han d’aprofitar al màxim aquests moments que ens regala la vida, i jo intento fer-ho sempre que puc.


DIJOUS 24

Etapa reina.... dura, llarga i maquissima, molt recomenable.
Vam sortir de Puigcerdà direcció Bourg Madamme, vam pujar el Col de la Perche :


Desprès, abans d'arribar a Mont Louis, vam girar a l'esquerra, direcció el Llac de Matemale i van pujar el Col de la Quillane (que estaven fent obres).





Van seguir vorejant el llac i vam passar pel poble de Formigures.


Més endavant, vam agafar el desviament cap a Quérigut, on per arribar-hi vam haver de pujar el Col d'Hares, molt tranquilet i suau :




Aqui entrem al departament de l'Ariège :

Aqui encara ric....
I arribem a dalt (no hi ha cartell...)

Fem una baixadeta ràpida i ens plantem al poble de Quèrigut. Allà parem a menjar un plàtan i una barreta, just davant del monument als caiguts en guerra, monument que el pots trobar a tots els pobles de França, per més petits que siguin :

Mapa de rutes per senders de la zona (país on a part del ciclisme també es viu de manera molt efusiva tot el tema randonneur)


Seguim baixant una mica i ens plantem al Mijanes, un poble moníssim que està a peu del Col de Pailhéres, el protagonista de la ruta :


Allà tornem a parar i omplim bidons en una font, ens posem crema solar (que el sol ja pica..) i comencem a gaudir d'un dels ports més macos que hi ha per la zona :

Senyores, senyors, comença l'espectacle !!

Paelles constants que es van recargolant...



El desnivell es va acumulant i en aquestes corbes, agafant-les ben obertes, pots descansar una mica les cames, ja que estem en un 8-9% mantingut :


Un trosset d'hombra, que s'agraeix perquè el termòmetre marca 31ºC ...

De postal ....

Tram super wapo que val la pena parar per fer la foto :


Cada cop tinc la neu més a prop... bona senyal, aixó ja s'acaba ...


Ja està!! un altre cop Pailhéres coronat. Impressionant.

Des de dalt podem gaudir d'unes vistes espectaculars dels Pirineus :

Mengem un entrepà que ens haviem fet a casa, comentem la jugada, ens enrecordem del Xavi Novell, amb qui vam fer aquesta mateixa ruta 2 anys enrera i gaudim de la tranquilitat i del paisatge durant una estoneta :

Ens tornem a posar en marxa i baixem cap a Ax Les Thermes, una baixada de 19 km que es fa ràpida. Un cop allà, un noi se'ns acosta i ens convida a una Coca-Cola i a una beguda isotònica. Evidentment, és ciclista i ens explica que està per la zona perquè dissabte farà l'Ariégeoise Cyclosportive. No sabem com et dius, sabem que ets de Sitges i esperem que algun dia xafardeigis aquest blog i puguis llegir l'agraïment que et fem. Gràcies !!!

Desprès de beure i desabrigar-nos (les baixades sempre són fresques) vam agafar la carretera que ens portava cap a Andorra, tot i que nosaltres ens desviariem abans de coronar l'Envalira i aniriem direcció Porté Puymorens.

La carretera està bé però al ser una nacional i un dia laborable a França, ens vam trobar amb forces camions que feien una mica d'angúnia.

A mig camí vam tornar a omplir bidons, feia mooolta calor i encara ens quedaven uns km de pujada :
Vam agafar la carretera de l'esquerra, ja que hi havia menys trànsit i ens portava a la mateixa cruïlla de l'Envalira :

Aquest trosset va ser més relaxat, menys cotxes i sense gaire vent :
Cara de cansament...
Al fons es veu el Port de l'Envalira :


Per fi arribem a la cruïlla que ens desvia cap al Puymorens !!


Ja casi ho tenim. Estem tant contents com cansats, el tute és important però val molt la pena!

3 km !!!
que es fan llaaaaaargs....

Un altre al bote !!!
A la baixada ens trobem amb unes obres.... i diuen que els ciclistes no respectem les normes ... ;-)

Arribem a Bourg Madamme i tenim tanta gana que parem al Carrefour i ens comprem unes magdalenes i una beguda :

Prova superada!! Ruta que ja l'haviem fet però que ens venia molt de gusta repetir-la.

I jo molt contenta d'haver aprofitat aquests dies a Puigcerdà, que des de les 3 Nacions no he parat pràcticament i he acumulat molts Km (480) i molt desnivell.

Avui tornada a Mataró... i demà NII??? Quin canvi, mare meva, per aixó sempre s'han d'aprofitar aquests moments "idil.lics" !!!

Bona nit.... mireu quina lluna que tenim avui :

Foto espectacular, gentilesa de l'Àlex Roca. Gràcies Àlex !!!

13 comentaris:

  1. Quina envejaaaaaa, buaaaaaaa

    ja està tot dit..

    ResponElimina
  2. Per cert, la primera sortida que expliques, la de Toses i Creueta, té 2600 de desnivell jeje quasi res!!

    I pel santuari de Montgrony també s'arriba a la Creueta, la propera vegada em truques!!

    ResponElimina
  3. Ai Guillem, què faria sense tu.... la propera vegada et truco, of course !!! Gràcies ;-)

    ResponElimina
  4. Oh quina enveja, l'estiu pasat bem pasar uns dies a Puigerda i també bem fer unes sortides molt xulis hi han llocs molt macos, ara que ja ets valenta de anar sola per llocs que no coneixes, jo soc una cagada.

    ResponElimina
  5. No hi ha res com tenir uns dies de vacances i poder gaudir de la muntanya!Jo ja tinc ganes de fer vacances i anar a fer ports!!!
    Fins aviat!!!

    Marionabtt

    ResponElimina
  6. Com et passes Nika. A aquest pas acabaras guanyant les 3 nacions. Encara que ja t'ha faltat poc. La de montgrony t'hagués anat be per a fer drecera. Al meu bloc hi ha la volta que varem pujar per Montgrony. Hi ha el castell del compte Arnau, que sempre va be una mica de monument.

    ResponElimina
  7. Vaya rutas más bonitas que haceis y muy bonito Pailheres. Yo lo subí con alforjas de regreso de Carcassone. La diferencia es que me cayó una bajando que me metí en el primer hotel en Ax Les Thermes a ver si me recuperaba un poco. Llevo una relación amor-odio con la lluvia ....

    ResponElimina
  8. Holà Mònica!!
    Bon stage que us heu marcat per la Cerdanya.)
    Per cert, el dia 22 (dimarts) vas pasar per le meu poble, la Pobla i jo precisament vaig estar en bici per la carretera de coll de Merolla, pero vaja, no es vem creuar pas.
    Respecte a la carretera de Montgrony, com ja t'ha comentat el Guillem, si que es pot arribar a Castellar i t'estalvies Merolla. Els numeros de pujar des d'aquí fins a la Creueta o per la Pobla són molt semblants. Vaja que algun altre dia la pots agafar sense por.

    Salut i fins la pròxima

    ResponElimina
  9. Enhorabuena!!!!!Nika,preciosa ruta y dura,en especial Pailhéres(de ensueño)Que wappa que está la Cerdanya.Zorionak!!!

    ResponElimina
  10. Enhorabona Nika!!!que wappa que está la Cerdanya y Pailhéres(de ensueño)cada dia estás mas fuerte.Zorionak!!!

    ResponElimina
  11. Buahh!!! Quines rutes que os foteu!!!

    Salut.

    ResponElimina
  12. Realment aniria a pedalar ara mateix i aixó que es ben de nit.
    Molt bones rutes les dues.
    Molta salut.

    ResponElimina
  13. Mare meva Nika, he acabat esgotada de llegir tit al que has fet, buff saps no se si tu he dit, però admiro molt la capacitat de superació que tens i a mes a mes que no et fa res sortir sola..Molt be

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.