dimecres, 16 de juny de 2010

I JO PER ON PASSO ????


Sol, per fi!!! Ràpid, a canviar-me i abans de les vuit ja estava a la NII, per poder pedalar un parell d'horetes, avui sí, a estirar cames.
Feia un vent més extrany.... no sabia cap a on bufava i les banderes que tinc controlades m'enganyaven perquè anaven en direccions diferents...

Quan surts a pedalar, els sentits es posen a treballar a tope : has d'estar pendent de tot, del que passa i del que pot passar, has de vigilar la carretera, els cotxes i intuïr el que aquests volen fer, ja que nosaltres per ells no existim, molestem, i no ens mereixem que ens indiquin una maniobra, que ens avisim que volen frenar o qualsevol altre cosa... ni en parlem del ditxós 1,5 m que ni Déu el respecta.

Com que només sortir ja he tingut un parell de situacions d'aquestes que t'encenen, m'he convertit en una inspectora molt crítica de l'asfalt i he anat fent fotos a totes les traves que els cicloturistes ens trobem quan sortim a pedalar. És absurd pensar que aquestes ratlles les pugui arribar a llegir algú que no li agradi la bici, per tant sé que cap de vosaltres aprendreu res de nou, res que no us trobeu cada dia que sortiu a la carretera, sigui quina sigui... però per si de cas tu que ho estàs llegint ets un no-ciclista, prova de posar-te en la nostra situació i mira la carretra amb 2 rodes i sense motor.... aixó és el que nosaltres veiem i patim ...

objectes no identificats a l'arcén :


Cuidao!!




Per on passo ???


Aqui ens avisen.....




Doncs aneu per l'arcén.... quin????






Va, una última oportunitat... vaig a veure el carril bici que hi ha darrera de casa meva.....

?????? CAR-RIL BI-CI

Per carregar-te la coberta.....

Sense comentaris....




Sé que falten ampolles trencades (no he pogut parar a fer la foto), bestioles mortes (no tinc estòmac per fer-ne), pedres, llaunes, llantes, bricks, etc...... i el nostre més temut enemic : el conductor impresentable, que et pita, et crida, et tanca i encara s'emprenya si et queixes, aquests són els pitjors de tots, aquests no haurien de poder conduir perquè són uns homicides en potència, així que... AL LORO !!! ;-)

6 comentaris:

  1. Que razon tienes Nika,esto es una de las razones ,por la que llevo unos años tambien haciendo btt,como dice un buen amigo mio, las salidas se convierten en gymcamas,hay que sortear muchos obstaculos,semaforos ,coches, etc.
    Y que decir de los carriles bicis,les tenian que cambiar el nombre....

    ResponElimina
  2. Molt bon reportatge, molt gràfic de tot el que ens trobem.

    Ara que remodelaran la N-II segur que posen un carril bici decent pels ciclistes.. jeje

    ResponElimina
  3. Collons !!!!!! vaya reportage per enviar al Entre Lineas, 30min ...
    joder! ho tenim fotut eh?? cal a dir que per on vius es bastant complicat i perillos, amen del reste de llocs!!!!! avui agafo la flaca per rodar suau i recuperarme del trail de ahir...quines ganes!! espero fer alguna fotiki i penjarla!!! a veure si em poso les piles una miketa i sin un dia us aburriu o esteu reventats quedem!!!!
    saluts !!

    ResponElimina
  4. Recuerdo una vez que bajada por la carretera desde la crta de Mata hasta l NII (en lugar de bajar por el carril bici este tan "bueno"), y un conductor me echo la bronca. Mas adelante se paró en el semaforo, me paré a su lado y pedi que bajada la ventana. Le expliqué porque no podiamos rodar por el carril bici con las flacas(con buenas manera ehh). Oye, para mi sorpresa el tio se sorprendio de lo que le comenté y incluso dijo que comprendia.
    Bueno, con ese ha sido asi, pero es un percentual muy bajo los conductores que son asi de integros. La mayoria de mis experiencias son negativas, asi que por eso evito la N2 o otras carreteras muy transitadas. Prefiero aventurarme por los mini-puertos de la serralada y menos trafico. Mas que nada por el stress de los coches.

    ResponElimina
  5. :-((( desgraciadament es ben conegut aquest paisatge que descrius. Com pots imaginar, aquestes palmeres que cauen sobre el voral, coneixen la meva espatlla.
    Entre els vorals que acumulen (sovint masses dies) tota la porqueria i el poc respecte per part de molts conductors, de vegades, rodar per la carretera sembla supervivencia a la jungla.
    Bon reportatge Nika!

    ResponElimina
  6. M'ha agradat molt el reportatge. He de confessar que m'he rigut i tot.
    No és poca broma el que ens trobem cada vegada que sortim a l'asfalt.
    Us en podria explicar moltes, i no precisament proves d'habilitat per a esquivar mil i un obstacles (cotxes inclosos), sinó agressions explícites, en les que les persones deixen de ser-ho, per a convertir-se en veritables depredadors (heu vist el curt d'en Goofy?)http://www.youtube.com/watch?v=0ZgiVicpZGk&feature=related

    Salutacions.

    Carles.
    http://pradas08.blogcindario.com/

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.