Tinc ganes de fer una crònica d'alguna excursioneta, des del sillín de la meva Scott, amb vent de cul i un cel blau espectacular. Em ve de gust tornar a l'asfalt. Però ja sabem què passa.... quan pots, no vols i quan vols... no pots.Sé que els temps que corren no són bons, que la crisi ho ha acabat empastifant tot. Molts de vosaltres teniu la sort que jo tinc de tenir feina, altres fa temps que en busqueu. A aquests últims donar-vos ànims i a no tirar la tovallola i als que esteu com jo.... ànims també.... ja tenim el dilluns al sac !!!
Porto unes setmanes amb molta feina. Compagino la feina de psicòloga per les tardes amb la de mestre d'anglès pels matins, a una escola pública d'Arenys. Dimecres i dijous dino en 15 minuts i cada dia acabo passades les 20 del vespre, arribant a casa cap a les 21.Ni em ve de gust aixecar-me a hores que els carrers encara no estan ni posats ni arribar a casa vora les 11, desprès d'una classe d'spinning a les 21 de la nit... aixi que ja ho veieu.... Em queden els caps de setmana però.... estic cansada !!! No puc evitar sentir-me malament si no "cremo", la veritat és que ho necessito. Necessito descarregar, suar, pujar pulsacions..... ho necessito però com deia en Pujol... "Aixó no toca".
No us passa a vosaltres? Heu tingut alguna època on el cap us demana un temps mort??? Per què tothom em diu que "Va bé descansar" però ningú ho fa ??? M'estic fent gran ???? Sóc jo la que estic en crisi??? Ai, ai, ai que m'espanto....
Em faré una auto-sessió de psicoteràpia... em sortirà barateta... o potser truco al meu colega Freud, a veure si em pot ajudar a esbrinar si és un conflicte amb el Jo i el Super-Jo, algun complexe no resolt, alguna por reprimida o trauma infantil ocult..... a veure si amb la seva ajuda ho poso tot en ordre, poso el manillar recta i m'entra la cala a la primera.
L´any es molt llarg...a mi em pasa que porto 2 setmanes sense fer res, malalt, acabant de curar una bronquitis...i si soc sincer sense ganes de fer res...descanso...ni tinc ganes de correr ni de bici...ja arribara el dia que em llevi i digui, avui es el dia....temps mort, vacances esportives, i despres poc a poc a correr i fer bici de nou...l´any es llarg.i l´ivern una tocada de nassos! una abraçada!
ResponEliminaNo et preocupis. Ja et vindran les ganes.
ResponEliminaJo també he estat uns dies sense fer res i la veritat es que s'hi està força bé.Despres costa tornar a arrencar.
Peró tot aixó ho fem per que ens agrada, ningú ens obliga i si hi ha una epoca de l'any que no ens be de gust, doncs no passa res.
I si es per exces de feina, amb els temps que corrent fins hi tot pot ser una sort.
Salut.
Bé, avui ja sóm a dimarts... ja sembla que no es fa tant dur! Qui dies passa anys empeny!!!
ResponEliminaAixò va a temporades... i sobretot si tens setmanes que la feina et fa anar de cul, no hi a més, ens sentim cansats! Però després, de cop i volta et sents bé, amb motivació i amb forces suficients per tornar a arrancar motors!
Una abraçada!!!
Marionabtt
Ei Nika, quan de temps sense llegir res de tu, j aja..
ResponEliminaJo de tu no m’amoïnaria gaire, pots estar ben tranqui-la, això que et passa ens passa a tothom i qui digui que no, es que esta mentint..Jo també tinc ganes de fer un kit kat, però no en deixem j aja, clar els meus objectius son diferents i si vull anar a mes en tinc que sacrificar i dependre del punyetero despertador, que no deixa mai de sonar.. Sabes que es lo mejor, que aun siendo rivales en la competición, ante todo somos compañeras y algunas amigas (eso no hay pódium que nos lo arrebate)
am aquets moments saps al que faria, marxaria una setmana sense rellotge, a dormir i fer al que en vingui de gust, ja sigui llegar, córrer, rodar, però sense tindre que dependre de l’hora
ánims brevetera ,fer el que el cos et demana va molt bè ,aixó és molt normal i més per aquestes dates.Jó el que faig es mes estona en el bar xerrant de bicis o llegir revistes d'anys ennrrera o anar a veure curses com les tres hores de resisténcia d´arenys de munt...recorda si el cap fúncina les cames també.PBP,aquestes tres lletres han de ser el teu estimolant pel 2011...
ResponEliminaOstres Mònica m'ha encantat la frase... "tothom em diu que descansi però ningú ho fa",,, jajajja a mi em passa sovint... i flipo amb la penya, que no tu... jajjaja
ResponEliminacolla d'hipòcrites... jajjaa
Eii fes el que et vingui de gust... som uns malalts i d'aquí poc tornaràs a pujar d'amunt de la teva Scott... :-)
O potser vas una mica de sobrada després de pujar tant... al podi...¿? jajjaja
Petons i ànims.
Bien Querida Prima
ResponEliminaEn lugar de llamar a tu colega Freud ... y si llamas a tu primo????...
Por cierto, que sepas que tu primo Freud er domingo va a hase un brevé de 18 km ... andando, claro ta.
ResponEliminaPensa que de tot això ens riurem, de moment toca passar-les p...es, ja vindrà la nostra hora ja!
ResponEliminaA veces un descansillo va bien, aunque sea obligado por el trabajo.
ResponEliminaY tiene mérito lo tuyo, yo en tu lugar ya habría dejado una de las dos feinas...
Hay épocas para todo. No te tortures, ya te volverán las fuerzas.
¡Ánimo!