divendres, 5 de novembre de 2010

VOSALTRES

Els que escrivim en els nostres blogs ho fem per diferents motius ; cadascú tindrà el seu. El meu és utilitzar-lo com a diari personal. És com una mena de llibret on tens guardat tot el que has viscut sobre la bicicleta i, moltes vegades, inclús una mica més enllà. A mi em permet poder tirar enrera sempre que vulgui, per reviure o simplement recordar un dia, una excursió, un port, una marxa.....

El fet d'escriure de manera pública fa que gent amb qui mai haguessis parlat, pugui llegir les teves experiències. Potser és gent amb la qual només hi tens en comú la bicicleta.. potser és de dretes (jo sóc d'esquerres) , potser resa cada nit (jo sóc atea), potser li agrada Los Chunguitos (a mi m'agrada el Mark Knopfler) o inclús potser està a favor dels toros (jo m'estimo als animals). Potser som tan diferents que no ens entendriem, que parlariem diferents idiomes o inclús potser ni ens aguantariem, jejeje .... i aquestes persones sou vosaltres. Anònims o no que vibreu pedalant, que patiu pujant un port o baixant una trialera, que voleu en pla o o aneu fent la goma, que somieu en una nova bicicleta o que ni renteu la que teniu.. és igual !!! Vosaltres decidiu dedicar una mica del vostre temps per llegir-me i per compartir les meves experiències. I això és motiu suficient per seguir explicant cosetes.

A molts de vosaltres ja us coneixia, a altres us he pogut conèixer personalment i a molts altres encara ens hem de creuar per la carretera.!!!

A l'Àngels i al Guillem ja els coneixia ...


Al Jose també, però aquest any hem pogut fer molts km junts a la BPB i ha estat tot un plaer :

Noves coneixences ....

La Noe i la Clara ...
La mega-Mariona !!
El meu entrenador de bàsquet, l'Oscar que l'he tornat a trobar desprès de més de 20 anys i no botant una pilota sinó pedalant !!

En Sergi dels de BiciCorriols...

En Miquel i l'Àngels...
I una bona amistat ... l'Àlex Roca d'Hortoneda.. sí, sí, el de les fotos dels cometes a TV3 ....

No em vull oblidar de ningú... l'incombustible Oscar, el genial Pirri, la Núria, el Jorge, el titan Pere, l'Àlex, el Bruno, el Fèlix, .... entre molts d'altres, i entre aquests "altres", un molt especial, especial perquè ell ho era i especial perquè ja no hi és... en Xavi-Maasai .

Un vell conegut....I el meu gran amor...


Aixi que amb la family...amb vosaltres i amb la meva estimada Scott espero seguir compartint moltes experiències i que seguiu clickant "de tant en tant" el meu "petit diari personal". Prometo intentar no aburrir i, en la mesura que em sigui possible, compartir amb vosaltres les meves aventures, alegries, dubtes, experiències i...... per què no..... alguns dels meus secrets...


PD: en breu acabo el periode de "descans".... I'll be back !!

20 comentaris:

  1. Ja saps que tenim moltas cosas en comu. La pasion per la bici, pels animals, pels rectes personals, y tambe per compartir les nostres aventuras en nostre diari. Gracies a el, te conoci, a ti i a molts altres personas. I espero coneixer molts mes. Una abrazada crack!!

    ResponElimina
  2. S'acaba el descans????
    Ja era hora!!!!..... Ara podrem tornar a llegir les teves megasortidas sense mapas,les super quilometrades o els teus mini recorreguts per la teva NII, els teus esmortzars amb el teu pare, o els teus intens per seguir el ritme de l'Ivan.
    Va... t'esperem.

    Salut.

    ResponElimina
  3. I que no se'ns canceli cap kedada que aquest any ens hem deixat pendents un munt!!!

    ResponElimina
  4. HOLA NIKA, tenemos la suerte de disfrutar de este bonito deporte y poder contar nuestras aventuras,anecdotas etc...poder conseguir nuestros retos y sobre todo conocer sitios,lugares y gente.
    Me alegro a verte conocido ,te seguire leyendo y pasandomelo en grande con tus aventuras,Saludos y nos vemos en alguna marcha o quedada.

    ResponElimina
  5. Puc dir que aquesta temporada he tingut molta sort...sort perquè he tingut la oportunitat de conèixer gent com tu,de poder pedalar amb tu, amb la Noe...i això m'ha ajudat a crèixer com a ciclista, perquè en cada sortida que hem compartit m'he quedat amb totes les coses positives de cadascuna de vosaltres. GRÀCIES!!! pel reconeixement, pels ànims, per escoltar-me i per tot!!!
    Fins aviat! Una abraçada!
    Marionabtt

    ResponElimina
  6. Ets simplement GENIAL.Quines ganes tinc de sortir en bici amb tú ...coneixet i tenir una foto!!! ;D
    A la terra tindria que haver mes gent com tú...
    Un peto !
    L´incombustible....(m´ha agradat aixo...hehehe)
    ;D

    ResponElimina
  7. Uf, no es facil d'escriure com tu ho fas, amb la naturalitat que t'expresas (gens aburrides al reves)i de vegades amb cualsevol sortida per la NII fas una gran cronica,i que dir de les fotos que fas, impresionants, tinc moltes ganas de poder compartir amb tu una sortideta, aviam si monteu una sortida de bloggers i ens coneixem. Un petó

    ResponElimina
  8. Jo soc un especimen extrany,deu fer uns 20 anys que vaig en btt,petit ,grasss ...,metre seixanta i poc ...,uns setanta quilos llargs,molt llargs,mes lent que un cargol,pero aixo no impedeix que m'ho passi de collons.Amb aquest "curriculum",no em queda mes remei que agafar aquest mon amb filosofia positiva,perque sino ja valdria mes plegar, jajaja.

    ResponElimina
  9. Seguramente disfrutamos de la bici de maneras diferentes, pero la razón por la que sigo tu "diario" es por lo que de tu forma de ser transmites a través de tus crónicas. Ésta última es un ejemplo de ello.
    Que tengas un buen regreso y consigas todos tus retos.
    Gracias a ti también.
    Saludos

    ResponElimina
  10. Gràcies a vosaltres, de veritat. Espero conèixer als "deconeguts" i tornar a trobar-me amb els coneguts. Per cert Núria, bona idea aixó de la trobada.... ho tinc present. Segur que fariem un bon grupet... i unes fotos esplèndides !!!

    ResponElimina
  11. You'll never walk alone!!!!!!!!

    ResponElimina
  12. Nika, no ens coneixem. Et segueixo gràcies al blog de la super cabra!!! jiji. Se que fas els brevets de la p.c bonavista de manresa (penya a la qual en sóc socia). Tot i no fer molts quilòmetres amb la flaca (més amb la gorda) aquest any aviam si m' animo al brevet de 200. Espero tindre la ocasió de veure't per llavors. Molta sort pels reptes i endavant amb el blog pq ens animes a conitinuar pedalant.


    Betty

    ResponElimina
  13. Només puc dir que espero haver posat una primera pedra en la gran muntanya de l'amistat que hem començat aquest any i que gràcies a tu estic tot el dia enredant amb el blog.
    Un petonàs

    ResponElimina
  14. Bien Querida prima

    Que pasa, que toi un tiempo sin metemme por aqui y ya te olvidas de mi ... Yo no salgoooooo !!!..

    ResponElimina
  15. Compra't una bici, primo!!! Si no, no surts!!!

    ResponElimina
  16. Knopflorero o com coi es digui aixo ... No tinc bici. Si voleu ja us faig d'avituallament... amb música del Bruce, clar.

    ResponElimina
  17. Marc!! You are always on my mind !!!! I tema avituallament.... te tomo la palabra ;-) Un petonàs

    ResponElimina
  18. Ja saps la meva opinió, no en tingut l’oportunitat de poder coincidir mes, però aquella vegada va ser molt intensa , es increïble com pots conèixer a una persona en poques hores però la teva transparència, la teva sinceritat ha fet que moltes persones com jo, tinguéssim ganes de coneixent i un cop fet, no ens has decebut cionat per que m’has demostrat ser una GRAN PERSONA…

    ResponElimina
  19. jajajaja m'ha encantat aquest post :-) jo també estic content del nostre retrobament, ens anirem veient per la carretera. petons

    ResponElimina
  20. encantídissim d'haver-vos conegut...
    per cert, ja toca acabar el descans??? què curt, no? :p

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.