dimecres, 9 de març de 2011

UNA ALTRA PROVA..... LA DEFINITIVA?


Avui m'he fet una "radiografia forçada"... només el nom ja fa pupa, oi???

Es tracta d'aguatar la cama recta mentre et giren el peu cap a dins fins al màxim. En aquesta prova es fa un estudi que permet mesurar el desplaçament de l'articulació, en el meu cas, del turmell. Tot i que s'hauria de fer amb un aparell anomenat Telos (que serveix per forçar controladament l'articulació i així veure la laxitud dels lligaments) habitualment es fa "a mà" i és el metge qui et gira el peu.

I si fa mal a l'articulació normal... no us explico a la lesionada.....

El dimecres he de portar aquesta prova al metge per tal que em digui si el desplaçament que hi ha és el que em provoca aquest dolor. En l'informe diu que hi ha "bostezo", referint-se a aquest desplaçament de l'ós per manca de subjecció del lligament.


DRET ---------------------- ESQUERRA

Necessito començar a pensar en positiu un altre cop. Dilluns que ve farà 4 mesos,
4 PUNYETERS MESOS
sense pujar a la meva Scott i no puc fingir i dir que ho porto bé, perquè no és així. No només estic amoïnada, també estic molt trista. Trista per la incertesa del no saber què em passava durant tants dies, trista per no poder pedalar, trista per no poder lluitar pels objectius que tenia tantes ganes 'afrontar, trista per amoïnar a l'Iván, als pares i als amics....

Sé que segueixo tenint objectius, tot i que són diferents als previstos. Ara l'objectiu principal és saber què tinc, desprès serà recuperar-me i desprès, poder fer vida normal sense dolor.... però el repte d'aquest any serà el poder tornar a pedalar.

Plego perquè m'emociono.

Per cert, agraïr a algun de vosaltres que ha explicat el meu cas al seu fisio i s'ha posat en contacte amb mi per ajudar-me un cop tingui el diagnòstic i les pautes seguir en la rehabilitació. Sé que ets de Badalona... manifiestate!!! Gràcies, ja he parlat amb l'Enrique via mail!!

Seguiu-vos agraïnt el vostre temps, l'interés que mostreu i, sobretot, els ànims que m'envieu... m'ajuden a seguir creient en la llum aquella del túnel de la que tothom parla i que jo espero veure aviat.

14 comentaris:

  1. T'ho podria dir de moltes vegades, pero suposo que les paraules ja et deuen sonar una mica buides. De tot cor, molts ànims que encara hem de compartir molts kms.

    ResponElimina
  2. Monica, espero y deseo que esta se la última prueba que tengas que acerte para que de una vez por todas te den un diagnostico valido.
    Solo desearte la mejor de todas las suertes y que sigas siendo igual de fuerte mentalmente para conseguir superar esto de una vez.
    Muchisimos ánimos y.....
    ¡¡¡A POR TODAS!!!
    Un abrazo.

    ResponElimina
  3. Aupa Nika!!!!entiendo que estès enfadada,cansada y triste,es normal despuès de tanto tiempo.Me acuerdo mucho de ti cuando salgo a pedalear y deseo de todo corazòn que pronto estès escribiendo tus crònicas(las añoro)
    De todas formas,creo que estàs en el buen camino.Un fuerte abrazo.

    ResponElimina
  4. Ja se que es una mica repetitiu,pero molts anims,que quan no es pot es quan mes es troba a faltar,ja veuras com al final si que veuras la llum al fons del tunel !!!!

    ResponElimina
  5. Guapa Monica, no se que dir.te que no t'hagin dit tots, que t'animis i que sapigas que tots estem al teu costat, encara que només sigui per aquesta via, pensem amb tu i t'enviem tota la energia positiva per que et recuperis i tornis a pedalar, i cuan ho facis l'hem de liar, em de fer una sortida que semblarà una marxa de tans que hi serem, jaja
    Un petò guapissima!!!

    ResponElimina
  6. Ens coneixem poc, molt poc, però m'enrecordo de tu i és perque sé que es sent estan lesionat i no poguer pràcticar els esports que t'agraden, i el que és pitxor, que no et diguin ben bé que et passa.
    Per això et dic que segueixis tinguen el coco a lloc, que això ho superaràs i et farà més forta mentalment. Anims!!!, pensa cada dia que passa és un dia menys.

    VAMOSS!!!

    ResponElimina
  7. Imagino que és dificil que trobeu una paraula màgica que em faci pensar en positiu.... fem una cosa, ja us la dic jo a vosaltres...

    G R À C I E S

    ResponElimina
  8. Anims Nika que ja veuràs com en 4 dies tornes a estar pedalant. A mes a mes, ja et pots preparar bé que tenim pendent la Berguedà-Solsonés BIS. Una abraçada!

    ResponElimina
  9. A ver si dan de una vez con el problema. Aguanta un poquito más, que al final todo se acaba solucionando. Mientras, piensa en todo lo bueno que hay en tu vida, quizás te ayude a no estar (tan) triste.
    Sé que cuatro meses se hacen muy largos, pero aún te queda mucha bici por delante.
    Y aunque ya te lo hemos dicho muchas veces, ¡ánimo Mònica!
    Un abrazo

    ResponElimina
  10. Amuuuuuuuuuuuuuuuunt !!!!


    http://www.youtube.com/watch?v=YcFjtMFPr5c

    ResponElimina
  11. Merci Beiru!!! Estic al tanto del teu new blog, jejeje

    Bruno.... ai Bruno.... que aixó no s'acaba mai..... gràcies x no deixar de passar x aqui, repetint vegades i vegades paraules d'ànim que, sense cap dubte, fan el seu efecte. No sé com us ho podré recompensar... perquè si voleu gregaris.... m'haurei de deixar una mica més de temps, jejeje

    Maaarrrrcccc!!!!!! Thank youuuuuuuuu!!! Ens veiem aviat!!

    ResponElimina
  12. Ànims i molta força Mònica, som molts els que volem tornar a veuret de nou pedalant per la NII.
    Esperem que d'aqui surti un diagnóstic que posi fil a l'agulla per tal de veure que s'ha de fer.

    Molta molta energía positiva

    una abraçada

    ResponElimina
  13. Vaaa Monica que aquet port ja al tens casi coronat, potser aquet diumenge faré la marxa de Caves i vins, crec recordar que tu la has fet no? I que tal es?

    ResponElimina
  14. Ànims Mónica que aixó ja va endavant.
    Sort i paciència que la bici no s'escapa.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.