Avui m'he estimat més explicar-vos com estic que escriure.... més còmode per vosaltres i, si us sóc sincera, també per mi perquè escric molt a poc a poc.... bé, últimament TOT ho faig molt a poc a poc....
Què faria sense la vostra energia!! !!??
Gràcies.
Moltes gràcies.
Gracies per el video ! estas en el cami.Crec que la pega ha sigut trobar a aquesta ultima persona...sino tindries tot aquest guanyat , no?
ResponEliminaBe, anims i bon cap de setmana.Ves a fer alguna excursio gastronomica a algun poble perdut amb vistes.
Genial el cuarto de les bicis !
Anims Mónica you CAN !!!!!!!!!!
Hola Nika, entenc perfectament el que sents. Jo n'he passat de molts colors també, i llargues aturades plenes de desesperació. Al marge de l'aturada ciclista, però, està com molt bé dius el no disposar d'alternatives per a fer esport. Mira, durant una de les meves lesions al genoll, vaig provar el Kayak de mar. Mai n'havia fet, i és absolutament recomanable, té infinitat de paral·ñeñismes amb la bici, més del que sembla, i es pot practicar tot l'any. Tu ets al costat de la platja, no sé... Penso que seria una bona opció, i el peu, reposa mentre palejes.
ResponEliminaUna abraçada.
Super video!!!!!!
ResponEliminaCom mola el vostre zulo!!!!!Les fotos, els bidons,gorres,la maquina de l'Ivan(xula,eh??) i la scott esperant.
Tres setmanes t'ha dit aquest metge?? ok. es poc,no???
Salut Monika
Ostras Nika, al final pondrás de moda lo de estos vídeos, es más rápido que tirarse horas y horas escribiendo, jeje...
ResponEliminaEspero que estas tres semanas notes la mejoria suficiente como para poder empezar a fortalecer el tobillo.
De todas maneras, ¿qué son tres semanas, cuando llevas tanto tiempo esperando?
Ánimo, que ya se va viendo la luz al final del tunel.
¡¡A tope Monica!!
P.D. ¡Ah! y gracias por los buenos deseos recibidos, se agradecen de todo corazón.
Vaya, ya nos habíamos emocionado...
ResponEliminaPero el título de la entrada no iba tan desencaminado. Quizá no será tan "soon", pero parece que podría estar ya cerca tu regreso. A ver si tienes suerte con este médico, que malo no puede ser si es el que te "arregló" las rodillas.
Sobre hacer otro deporte, el kayak que te comenta Carles puede ser una buena alternativa. El rollo gimnasio-musculación no te iría bien, que con las ganas que tienes de hacer algo te pondrías muy fuerte y acabaríamos llamándote "Shwarzenikar", y tal como eres ahora estás mucho más guapa...
Eso sí, trabajo seguro que no te faltará nunca, que delante de las cámaras tienes muchas tablas.
Paciencia, que ya queda poquito. ¡Arriba esos ánimos!
Aupa Nika!!!tengo el presentimiento que estàs en el buen camino.Tres semanas no es tanto tiempo,seguro que esta vez notaràs la mejoria y que toda esta pesadilla forme parte del pasado.
ResponEliminaEres todo un ejemplo para todos nosotr@s
Un fuerte abrazo.
Gràcies pel vídeo Nika! Jo també penso que ara estàs en bones mans i això aviat farà un gir de 180º!
ResponEliminaQuina canya d'habitació: col.lecció de bicis, de bidons i també de pedres (trofeus dels ports)
Vinga que tu pots...és una pujada dura però que la superaràs!
Una forta abraçada !
Marionabtt
S'hat nota tant la passió que tens per la bici, que aquesta mateixa il-lusió i passió que tens et farà tornar "a los ruedos" en 4 dies.
ResponEliminaUn petó guapissima!!!
Ei! En el video no veig la teva bici de btt !...Serà perquè encara en deus estar traient el fang de l´última vegada!?...Allò si que va ser una lluita d´aquelles de "barro". La propera vegada ens posarem el biquini!
ResponEliminaSí Oscar.. a veure si l'he encertat.... ara ja no "em canvio" de metge.. t'he fet cas, ahir vam anar a St Miquel del Fai i vam dinar a Centelles... Va anar bé, sobretot pel coco. ;-)
ResponEliminaGràcies pels ànims Carles, comentaré al doctor veure si ho puc fer... es troba tan a faltar la manca d'activitat esportiva...
Ai Pere... ja hi firmava 3 setmanes... a veure com evoluciona el tema... merci i segueix fent km que la Titan s'acosta!!
Txarly, merci!! I si, aixó de la video-crònika va de fàbula... a veure quan s'anima el Bruno.. amb les macro cròniques que escriu.... Cuida't!!!
Ai Bruno... que amb lo petita que sóc si musculo... no sé què semblaria, jejeje... prova aixó de la video-crònica... ara bé, carrega la bateria a tope!! Cuida't els genolls i el que no ho són.... ;-)
Anònim!! Moltes gràcies x passar-te per aqui. Aquest Aupa!! em va de fàbula... eskarrikasco!!!
Mariona wapa.... gràcies per escriure i, sobretot, x escoltar-me.... i a seguir a tope nena.... aquest any és el teu!!!!
Núria, la passió per la bicicleta existeix... és part de mi i si no la puc gaudir em deixa un buit que em costa molt d'omplir.. aixi que res nena, a seguir lluitant. Gràcies i entrena!!!
Pica wapa!!!!! Doncs sí nena... el fang és "el nsotre fang"... quin dia, i quan ens vam perdre... i jo amb dinar a casa dels sogres, jejeje
Gràcies a tots.
Valeu la pena.
Mónica, pas a pas, que no decaigui la força i la moral encara que sigui tant dur no pujar a la burra.
ResponEliminaEn breu segur que estaràs en marxa per la NII. Salut.
http://www.youtube.com/watch?v=8x38LGy9ItY&playnext=1&list=PL6F8E70C65798440B
ResponElimina