diumenge, 13 de febrer de 2011

PÓ VA A SER QUE NO...


Els que no heu deixat de passar per aqui sabeu que avui "era el dia D".... doncs ho ha sigut..... D de desànim. Doncs no companys, no és el seno del tarso. M'he llevat amb dolor... vaja, no me n'ha deixat de fer en cap moment. Desprès d'estar per casa menjant-me el coco, he decidit anar a la platja A CAMINAR.

Tot aixó he caminat 4 vegades....


Tinc dies de tot... de més ànim, de tristor, d'esperança, de ràbia, d'impotència, de desesperació.. tot va en funció del dolor. Dies que ho engegaria tot a la merda, moments que agafaria la bici i em fotria a pedalar com una boja, moments que no sé com treure tot el que em passa pel cap i sortiria al balcó a cridar com una boja.... moments com avui que he canviat la Dido pel Offpring i he sortit de casa una mica revolucionada.... he arribat a la platja i a caminar. He estat caminant 35', casi com una classe d'spinning (jejeje). No notava excessiu mal però sabia que despeès m'en faria, però m'era igual.... avui era un d'aquells dies que tot m'és igual....

M'he posat el gorro de ciclista, el que em poso sota el casc quan fa fred i que aquest any no m'havia posat encara... he estat temptada de posar-me el casc i el coulotte....



Desprès m'he sentit malament, com quan t'acabes de fotre casi un paquet sencer de xocolata, però i què?? Sí, el peu em fa mal, però només una mica més del que em faria si m'hagués quedat a casa.

Visitaré un últim metge, a veure si per fi corrobora algun dels diagnòstics. En cas contrari, em faré la rizolisis. Si el lligament encara pot aguantar, he d'aconseguir treure dolor per poder enfortir la zona i poder-mes estalviar el quiròfan, que no deixa de ser una cicatriu pel cos.

Per fer l'entrada una mica més "amena" us poso un petit document del moment "a la mierda!!" tot i que desprès del video del Josmar, tot queda curt....



Gràcies.

16 comentaris:

  1. Sé perfectament com et sens.
    No sé una lesió és més greu que l'altre però la sensació que tens de desanim la conec perfectement

    Mira't aquets enllaços. De ben segur que et sonaran d'algo.

    ANIMSSSSS Mònica!!!!!!!!!!

    http://in-quiets.blogspot.com/2010/05/catacrack.html

    http://in-quiets.blogspot.com/2010/07/tornar-comencar.html

    ResponElimina
  2. Paciència que és la mare de la ciencia...

    Molts ànims!!!

    ResponElimina
  3. Arribarà el dia que podràs tornar a posar.te el casc i les teves sabates d'anar en bici, arribarà el dia que et sentiràs alliberada, i que podràs cridar que per fi has guanyat aquesta guerra, arribarà el dia en que tornarem a compartir pedals i m'ensenyaràs a traçar corbes,i com diu algú pararem la NII si fa falta...arribarà i estarem amb tu per què pugis tornar a aixecar el vol!

    Per cert, bona elecció amb Offspring!! ;-)

    Una abraçada

    Marionabtt

    ResponElimina
  4. Animo Nika,que seguro que te vemos pronto,disfrutando de la bici.

    ResponElimina
  5. Aupa Nika!!!Lo peor del caso es la incertidumbre de no saber exactamente que ès lo que tienes,ahora al menos puedes
    descartar un diagnostico.
    No decaigas,porque saldràs de esta.Animo y un abrazo.

    ResponElimina
  6. Anims Monika, que aixó cada cop ho tens mes a prop, no ens adonarem i d'aqui a res estaras pedalant per la NII.
    Un petonas guapissima!!

    ResponElimina
  7. La millor terapia que pots fer ja la fas...explicar com et sents en bo.
    Jo t´ho agraeixo molt perque m´interesa saber de tú.
    Moltes gracies per aquest esforç Monica.
    Que aquesta setmana sigui millor i sapiguem coses mes resolutives !
    Abraçada garrafenya !!!!!!!!!!! vamos eh!!!!!!!!!

    ResponElimina
  8. Que més afegir al que diuen els companys?
    Força Mónica, que tot te un final.

    ResponElimina
  9. Amunt Mònica amunt!!!
    Es complicat defugir de moments tristos com els que descrius, però saps que t'ensortiràs, i a això t'has d'agafar.
    Paciència i mooooolts ànims

    ResponElimina
  10. No ser que dir....
    Ànims i qualsevol dubte amb truques

    ResponElimina
  11. Estic com la Clara,
    què es pot dir.
    Escric perquè sàpigues que sóc aquí. Esperant que ens donis bones notícies aviat.
    Tornarem a pedalar i em tornaràs a deixar enrere, jeje
    ànims!

    ResponElimina
  12. Nika, no hay que venirse abajo. Tú eres fuerte, lo estás demostrando cada día. Así que, como bien dices, una última consulta y a tomar una decisión, que seguro que viniendo de tí es la buena.
    Muchos ánimos y la cabeza bien alta.
    ¡¡¡VAMOS NIKA!!!

    ResponElimina
  13. MOLTES GRÀCIES... BÉ, TOTES LES GRÀCIES DEL MÓN PEL VOSTRE SUPORT.

    SOU GENT FANTÀSTICA.

    M'AJUDEU MOOOOOOLT!!!!

    ResponElimina
  14. ¡Ánimo Mònica, no te vengas abajo ahora!
    Aguanta, que seguro que acabas superando este bache. Sé que es difícil, pero has de seguir siendo fuerte, y no perder la esperanza.
    ¡Tú puedes!
    Un abrazo

    ResponElimina
  15. Hola Nika! Jo l'any passat vaig passar pel calvari de les lesions. Primer un doble trencament fibrilar al panxell de la cama esquerra i despres una epicondinitis al coltze que no em permetia agafar el manillar ni aixecar una ampolla d'aigua. Despres de voltar per traumatolegs (teknon, dexeus...) i fer unes 20 sesions de fisio per el coltze, em diuen d'operar. Un bon amic que va patir una lesió a l'esquena em va recomanar un metge coreá, especialista en acupuntura i teràpies alternatives. La gran sorpresa va ser que en menys de 10sesions vaig recuperar-me totalment. Et deixo les dades d'aquest doctor per si vols tenir una altre opinió o valoració. Anims i recuperat!

    http://sungseol.blogspot.com/p/centro-de-acupuntura-oriental.html

    ResponElimina
  16. Molts ànims i molta sort ,cal lluitar pero sense desmerèixer el que tenim!!

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.