dimecres, 9 de febrer del 2011

CLASSE D'ANATOMIA II


Començo a dubtar si amb mi apreneu més ciclisme que anatomia...... us resumeixo tot el que he viscut des de finals d'octubre fins avui.... el nom de l'experiència me'l proposeu vosaltres....

1.- a finals d'octubre em torço el peu : espero dies i al pedalar em fa mal...m 'espanto

2.- com que el mal no marxa, dijous 18 novembre vaig a un traumatòleg que em queda a prop de la feina.... em fa fer RM. L'1 de desembre, amb la prova sota al braç, torno al metge i em diu que és una DISTENCIÓ AL LLIGAMENT LATERAL EXTERN : fisioteràpia


3.- desprès de 15 sessions de fisio i amb els mateixos dolors (no em deixen pedalar) demano hora a un traumatòleg esportiu de la Teknon. El dimecres 5 de desembre explico el cas al doctor i em diu que tinc una TENOSINOVITIS AL TIBIAL ANTERIOR : més fisioteràpia

4.- m'espero 3 setmanes més i com que estic igual, el dimecres 26 torno a la Teknon i em va fer 2 ecografies i 2 RM més. M'espavilo i em faig les proves molt ràpid.

5.- el metge de la Teknon que em fa l'ecografia em diu que el que tinc fotut és el LLIGAMENT PERONEO-ASTRAGALINO, que tot lo demés està bé...... suma i sigue...

6.- el dimecres seguent, dia 2 de febrer torno a la Teknon amb els resultats i el mateix metge del tibial em diu que tinc una CONSTRICCIÓ AL LLIGAMENT LATERAL i em proposa fer la RIZOLISIS (700 e, no m'entra x la mútua...). Si no funciona, quiròfan.

7.- decideixo demanar una segona opinió, sobretot per el tema de la rizolisis que no n'havia sentit a parlar mai.... Avui vaig a la Corachan, a un altre especialista i em diu que pels símptomes que explico, potser tinc el SINDROME DEL SENO DEL TARSO :

Em proposa fer-me una infiltració per desinflamar aquesta zona que podria estar inflamada. Ho parlem amb l'Iván i per provar que no quedi.M'infiltra. Em farà mal tres dies i el diumenge he de notar millora. Si no la noto, vol dir que no era alló el que estava inflamat i que el dolor que tinc és del lligament que pateix (ell m'ha dit que tot i estar cascadet, és un lligament que encara pot aguantar si musculo la zona....). Si és el lligament.... quiròfan



Si entro a quiròfan són de 4 a 6 setmanes de guix més 3-4 mesos de rehabilitació.....

Aixi estic..... no sé si us podeu fer una mínima idea de la diarrea mental que tinc, sense comentar l'esgotament, la falta de confiança i el desànim que per moments pot amb mi.

Si el diumenge no noto millora crec que provaré la rizolisis. Potser allargo el problema però crec que per entrar al quiròfan sempre estic a temps....

No m'atreveixo a demanar-vos ni consells ni un "I tu què faries??". Ni tansols una paraula més d'ànim. Tampoc tiro la tovallola però sé que m'entendreu quan us dic com em sento ; no puc dir que no puc més però se'm fa molt difícil pensar en positiu. Algú em pot explicar com és possible que 5 metges em diguin 5 diagnòstics diferents??? Quants traumatòlegs hi ha a Catalunya?? Cadascun d'ells tindran una opinió personal?? No estic demanant un pressupost per fer-me una cuina, on els preus es poden ajustar... estic demanant ajuda perquè m'he fet mal i necessito l'assessorament d'un professional..... tant per la meva salut física com mental.

Bé,com veieu, la crònica de la "vuelta a los ruedos" es segueix fent pregar.... I'm so sorry.

Prometo que valdrà la pena ;-)

Gràcies a totes i a tots els que us passeu x aqui.

13 comentaris:

  1. Ara toca recuperar bé, ja pensarem en la vuelta al ruedo després, això sí, haurà de ser sonada!! Tallarem la N-II!!!

    Molts ànims i forçaaa!!!!

    ResponElimina
  2. Vaya, Mònica, la verdad es que es para estar, como mínimo, desanimada. ¿Cómo puede ser que cada diagnóstico que te den sea diferente? Es para flipar. Yo creo que no somos nosotros los que estamos aprendiendo anatomía, sino los propios médicos. Ya les vale!!!!
    Te doy mi apoyo moral, si es que puede servir para algo, y te voy a intentar mandar "buenas vibraciones" (ayyy, si yo tuviera superpoderes...) para ayudarte a estar tranquila y así poder sobrellevar mejor este intríngulis anatómico que estás pasando.
    No te voy a decir lo que has de hacer, por supuesto. Sólo que hagas lo que creas que has de hacer.
    Muchos ánimos, y mucha fuerza, Mònica. Te apoyamos, lo sabes.
    Un abrazo

    ResponElimina
  3. T´entenc perfectament Mònica.
    Amiga meva....a qui vols enganyar???
    Si has fet la Barcelona-Perpignan-Barcelona amb bici...podras lluitar contra tots aquest especialistes i MES !!!!!!!!!!!!!
    Ets una randoneur !!!!!!! vamos Nika saca tus ovarios vamos!!!!!!!!!!!
    ;D
    Gracies per seguir informant i esperem amb calma pujar un altre esgrao...
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  4. Aupa Nika!!!! claro que podemos entenderte.Yo tambien he pasado por varias operaciones,ligamentos de la rodilla y cadera.
    No es mas fuerte el que mas veces cae,sino el que mas veces se levanta y tù te has levantado muchisimas veces.
    Animos,que todo saldrà bien.Un abrazo.

    ResponElimina
  5. Bien Querida prima

    Se me olvido comentarte que, en caso de que te operaras, que si que son 4 meses de recuperación... pero luego te quedaran otros cuantos AÑOS pa ir en bici.

    Mira tu estimado padre, lo viejo que es y aun sabe pedalar .... Y el 1 de enero matina para ir a pedalar i todo...

    ResponElimina
  6. feia dies que no podia entrar en el teu blog...i pensava que la teva lesió estiria coll avall...però no,em sap molt greu que encara estiguis així.La gent de Canet,Arenys de Munt i la colla de Sant Cebrià(Alex Ullastre entre altres)estem amb tu per cualsevol cosa que necesitis...i esperem el teu retorn en plenes condicions per les nostres carreteres...ànims i més ànims.

    ResponElimina
  7. Jolines Monica, quin mal rotllo, el que fa rabia es que de 5 metges cap parla el mateix idioma, tothom et podem donar tots els anmis del mon, peró ningú et podem dir el que has de fer, tu mateixa trovarás el camí que et portarà a "la vuelta al ruedo"
    Un petò guapa!!

    ResponElimina
  8. Personalment crec que infiltrar-te es amaga la patologia, ja que quan marxin als efectes tornarà el dolor i llavors que? Vols estar cada 3 mesos a base de infiltracions? Al cos es intel•ligent i com tot hi han muscles, tendons etc que de fer molt d’us es fam mal be i es teníem que reparar, jo passaria per quiròfan aquí tinc una garantía son 3 setmanes , d’altra forma pots arrossegar el dolor tota la vida..Molta sort i tu millor que ningú sap que la salut es ho mes important

    ResponElimina
  9. Guillem, sortirem als Matins del Cuní... palabra!!!

    Bruno, sé que estàs aqui, rebo cada dia les teves vibracions....

    Oscar!!! Buahh.... quina merda!!! Ànim també i a pedalar!!

    Anónim!! Gràcies pels ànims, de veritat.

    Marc.... i els anys que li queden.... quina enveja que em fot!!!

    Jordi, sé que de tant en tant l'Àlex es passa per aqui i els seus ànims són també els vostres... gràcies i a seguir lluitant ;-)

    Si Núria... increïble.... estic amb un cacao mental... gràcies x seguir-me llegint.

    Clara, jo no sóc metge però el traumatòleg ens va explicar que la infiltració no és analgèsica, és antiinflamatòria. Si el seno del tarso no està inflamat doncs res, no farà res. No treu el dolor temporalment sinó que desinflama, no enmascara. Si la lesió no és aquesta, em seguirà fent mal, és x fer un disnòstic diderencial. Tampoc sóc amiga de les infiltracions però per probar-ho no passa res. Si he de passar pel quiròfan hi passaré però no són 3 setmanes.... és igual, quan es tracta de curar-te importa més fer-ho bé que el temps... (2-4 setmanes de guix + 3 mesos mínim de rehabilitació) Gràcies pels ànims i x passar-te per aqui.

    Gràcies a tots els que, a pesar de les meves entrades aburrides i tristes, seguiu estant x aqui. Rebo la vostra energia, everyday !!!
    En breu us dic si l'últim me l'ha encertat...

    ResponElimina
  10. Nika, creo que todos los que hemos sufrido alguna lesión más o menos importante te entendemos perfectamente por lo que estas pasando... Tú eres fuerte y sabemos que podras con todo esto y lo que se te ponga por delante.
    Sobre los especialistas, no tengo ningún comentario al respecto, porque no sería nada bueno..; sobre mi necrosis, tuve que decirles yo a ellos lo que tenía, imaginate que profesionales...(con esto no los englobo a todos, aunque...)
    Haz lo que creas necesario que tengas que hacer, consultandolo con
    Ivan que és tu mejor apoyo.
    Suerte y a por todas, que nosotros estamos ahí para lo que necesites.
    Un abrazo.

    ResponElimina
  11. Tens unes coses molt rares als peus, jo tinc dits, ungles... jejeje. Ara parlant seriosament,ànims que aquesta es la bona.
    Cuida't molt

    ResponElimina
  12. Vaja Nikabike,no sabia que estaves fotudeta.Ànims que de ben segur et referàs i arrencaràs amb més empenta que mai.

    Salut.

    ResponElimina
  13. Hola Monica, el tema no sembla facil. La intervencio quirurgica, de que ? Si cadasqu et fa un diagnostic diferent.
    Pel contrari del que la gent pensa, el anar a la privada (per mutua) no et dona un diagnostic millor que a la seguretat social. Mes proves i mes rapides, tractaments innovadors poc provats, pero.... en general els millors professionals crec que o estan a la Seguretat Social o son totalment privats (es qüestio de sous i condicions). No miris on estan, sino el curriculum, busca treballs publicats d´ells i mira de que son. El que mes hagi publicat de turmell es mes possible que tingui rao. Els bons traumas acostumen a no fer gaires coses.Uns fan genoll, altres turmell, ....

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.