BUSQUEM SOLUCIONS

Ahir vaig anar al traumatòleg de la Teknon. L'ecografia mostra una constricció del lligament lateral, com si hi hagués un "embús" que no deixa que el lligament sigui tot lo elàstic que hauria de ser. Per aquest motiu aquest es mostra més prim del normal i em genera aquesta inestabilitat i aquest dolor. Bé, aquest és el quart diagnòstic que em donen... i sembla el definitiu..... aixi que, en principi, que tenim el problema localitzat....



Ara anem per les solucions...

1.- El metge de la Teknon em proposa fer una RIZOLISIS : és un tractament de cara al dolor, fan una desensibilització dels nervis que transmeten la sensació del dolor. Es fa al quiròfan però no és operació.... no sempre funciona, es deixen unes 3 setmanes de marge. Si aixó no funciona passem a la segona opció...

2.- Operació quirúrgica : es treu el tros del lligament "malalt" i es fa un injert amb un tendó (una plàstia). Estem parlant d'1 mes enguixada i uns 4 de rehabilitació.....

Com estic ara?? Estic negociant amb la Teknon que m'ajustin el preu... aquest tractament no m'entra per la mútua i és pasta....

El dimecres tinc hora amb 2 traumatòlegs especialitzats en el tema, per sentir una altra opinió i, en cas d'oferir-me també la rizolisis com a possible tractament, que em facin un pressupost.

Si els diagnòstics coincideixen i les opcions també, soposo que optaré pel tractament. Sé que no soluciono el problema des de l'arrel, però considero que entrar a un quiròfan sempre ha de ser l'última opció. No perdo res per provar-ho (bé si, quartos...) però crec que val la pena i si no em funciona, aleshores sí que només em queda l'operació...

Y hasta aqui puedo leer.....

Necessitava una noticia que em fes creure que anava endavant, que començava a avançar. Estava (i segueixo estant) saturada de metges, d'angoixes, de dolors, de no poder controlar llàgrimes.... i per aixó aquesta noticia em permet começar a creure en alló de la llum al final del túnel....


Aquesta petita llum, encara moooooolt llunyana, em permet seguir lluitant pel meu somni. Com dius tu Bruno, cadascú té el seu i el meu és poder tornar a pedalar la meva Scott, agafar agulletes i poder-vos donar les gràcies sobre el seu sillin. El meu somni comença des d'ara a veure's una mica més aprop... no sé quan em desperaté d'aquest malson no sé quan lo puto despertador es decidirà a sonar, no sé quan podré parlar en passat..... només sé que vull seguir somiant que tot aquest calvari algun dia s'acabarà. I vosaltres sereu els primers en saber que m'he despertat....