Els que escrivim als nostres blogs establim un vincle... "particular" amb les persones que ens llegeixen. Potser només compartim l'afIció per la bicicleta però "ens entenem". Ens relacionem i ens expliquem les nostres històries, no sempre tan xules com voldriem. Rebre felicitacions té la seva gràcia però el que és una passada és rebre ànims d'aquests bloggers desconeguts, amb qui ens creuarem pel carrer i no ens reconeixerem.He trepitjat merda, porto temps darrera d'una lesió que encara em fa por posar-li nom, per si no és ben bé aixó... porto temps menjant-me el coco, de pensar que aixó no té solució, de veure com els dies, mesos, em passen x la cara....
Porto mesos llegint comentaris de gent que ni tan sols m'ha vist mai i que no para d'animar-me, de fer-me pujar la moral, de fer-me pensar en positiu en moments "de crisi"... gent que escolta les meves penes i es llegeix les meves cròniques.... i aixó NO TÉ PREU.
La última prova d'aixó és el mega-super-detallassu que ha tingut l'oscarjet......
Sé que (més tard o més aviat), amb la medicina em curaré, sé que un bon professional m'ajudarà a sortir d'aquest malson, sé que tornaré a pedalar i us tornaré a explicar les meves històries, però el que SÉ DEL TOT CERT, ÉS QUE SI NO FOS PER VOSALTRES TOT SERIA MÉS COMPLICAT.
Oscar, ets un
Jolines Nika, m'he emocionat, de fet amb tu i amb el "detallaso" de l'Oscar, quina pasada, si que es molt maco que la gent pensi amb tu i t'animem, pero potser es que tu has guanyat no?
ResponEliminaAnims guapisima!!!
Ánimo, Nika. Seguro que cuando esta pesadilla pase (que seguro que pasará) te acordarás con una sonrisa mientras te da el aire en la cara por la NII. Ánimo.
ResponEliminaOhhhh! Quin detall el de l'Òscar!Això no té preu!Que tanta gent pensi amb tu només significa una cosa...que ets algú molt especial! D'alguna manera tu saps animar a la gent a través del blog i no només això també ens has ensenyat molts valors...gràcies a tu per ser com ets!
ResponEliminaÀnims, ànims i més ànims!!!!!
Marionabtt
Así me gusta ver a la gente, FELIZ y con los ánimos por las nubes. Y más si hay gente como tú, Oscar y muchos más conocidos y desconocidos que apoyamos al máximo.
ResponEliminaSigue así Nika, que esto solo es un mal sueño.
Vamos campeona que ya queda menos.
Si fuera por nosotros, ya estarías dándole a los pedales hace tiempo. Pero lo único que podemos hacer es aportar nuestro pequeño granito de arena para intentar animarte un poco, y que este parón lo lleves un poquito mejor.
ResponEliminaMucha fuerza Mònica!
Totom recull el que sembra,si tanta gent pensa en tu per alguna cosa deu ser,No et conec personalment pero llegint les teves croniques i comentaris,es com si ja ens coneixessim.Anims i que l'hi fotis als pedals aviat !!!!
ResponEliminaEts una lluitadora i això que no et conec, però només llegint els teus escrits, de segur que tot anirà bé, tu mereixes. Espero que et recoperis aviat. Salut!!!
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina