5 mesos donen per escriure moltes coses i de maneres molt diferents.
5 mesos donen per pensar en positiu, en negatiu, per esperar i desesperar.
Falta d'idees, de novetats, d'inspiració i, perquè no dir-ho, de motivació........
Estic guanyant estabilitat i una mica de to muscular al peu fent els exercicis però el dolor no desapareix, fet que no em permet pedalar. He començat amb l'acupuntura, a veure si m'ajuda.
No abandono, no ho faré mai però deixo el blog en mode pause .
No sabeu el greu que em sap.
Vull poder parlar de ciclisme en positiu, d’explicar-vos alguna rutilla i de fer-me fotos amb el casc posat..
Provo de racionalitzar tot el que no podré fer aquest any però em costa...
Havia de ser un any ple d’objectius que s’han esfumat...
Sé que m’enteneu.
Aixi que apreto aqui el Pause , no sense abans donar-vos de nou les gràcies...
A L'IVÁN
TOT ÉS MÉS FÀCIL AL TEU COSTAT
TOT ÉS MÉS FÀCIL AL TEU COSTAT
L'OSCAR
AL MARC 
AL BRUNO
AL MIQUEL
AL MIGUEL
AL JOSE
AL TXARLY
AL JORGE
AL LLUÍS
A L'AUPA!
AL BRUNO
AL MIQUEL
AL MIGUEL
AL JOSE
AL TXARLY
AL JORGE
AL LLUÍS
A L'AUPA!
AL CARLES
AL PERE
A L'ÒSCAR
A LA PICA
ALS DEL PEDALWEB
ALS DE LLAGOSTERA I ALS INQUIETS
AL JORDI
AL FELIX
A L'ÀLEX
A LA CLARA
ALS DEL CICLOCAT
ALS BIODIESEL
ALS DEL BICICORRIOLS
ALS ARREPLEGATS
A L'ÒSCAR
A LA PICA
ALS DEL PEDALWEB
ALS DE LLAGOSTERA I ALS INQUIETS
AL JORDI
AL FELIX
A L'ÀLEX
A LA CLARA
ALS DEL CICLOCAT
ALS BIODIESEL
ALS DEL BICICORRIOLS
ALS ARREPLEGATS
AL PIRRI
A LA FAMLY
A LA MERCÈ
AL XAVI
AL MARC
A LA MAGDA
A LA MANOLI
A LA MERCÈ
AL XAVI
AL MARC
A LA MAGDA
A LA MANOLI
I'LL BE BACK
.jpg)
20 comentaris:
Si t´ho demana el cap fas be...jo t´entenc.
Ja saps que estem sempre en contacte i no et deixare !!!
El blog....fins les grans aventures.
;D
Ehh,em sembla que t'entenc(ja em costa,pero crec que si),pero no llencis la tovallola,que a tots ens costa anar fent,si has de fer una pausa,molt be i endavant ...Seguire esperant les teves croniques,encara amb mes ganes !!!
Fins aviat!!!!
Una abraçada mooooolt forta... demà pedalaré per tu!!!
Ei wapa!!! Segueix el teu instint i fes el que et mani el cor...encara que el blog estigui en mode "pause" tu segueixes estant aquí... i ja saps que no et deixarem!
Una forta abraçada!
Marionabtt
No creo que tengas que dar las gracias, de todos modos se agradecen.
Lo único importante es tú recuperación y que nos sigas dando alegrias con tus cronicas cada día. Sabes donde estamos para lo que nos necesites. Entendemos tu kit-kat.
Desearte toda la suerte y los ánimos del mundo y sobretodo, tu pronta recuperación.
Un abrazo Monica y hasta muy pronto.
Jo tambe t'estimo.
Gracias a ti Nika,por darnos alegrias con tus cronicas y aventuras,ahora a recuperarse y ya habra tiempo de ponerse al dia,cuidate y recuperate bien.
T'estarem esperant.
Cuida't molt.
Una abraçada.
Cuidat molt Monica, un cop mes m'has fet que m'emocioni, un petonas!!!
estaré esperant les teves cronicas i sobre tot tu llegeis les nostres eh
Una abraçada guapissima.
Conserva el comandament del blog sempre amb pilas noves, així el dia que volguis apretar PLAY no hauras de buscar en el fons del calixos.
Una abraçada.
Pd: l'altre dia vaig veure una foto.."Ens podran treure la vida, pero mai la llibertat..!!!!
calixos= calaixos.
Perdó
Cuida't, ara es el que necessites. Nosaltres t'esperarem aquí :)
Una abrçada ben forta!
Estarem pendents del teu retorn, no desanimis. Ja veuràs com això del peu passarà i tornaràs a rodar.
Força !!!
Molts ànims Mo. Ja saps que per molts de nosaltres el teu blog es del que sempre ve de gust llegir.
Recupera't que es lo principal, i no peteixis que nosaltres no marxem.
Una abraçada.
Entiendo tu postura Mònica.
No dejes de luchar, que acabarás consiguiéndolo. Mientras, sabes que estamos por aquí. Muchos ánimos, y gracias a tí por todo. Sigue así.
Un abrazo
Aupa Nika!!Esto, es un hasta luego.Un descanso mental.Sè que lo conseguiràs y volveremos a leer tus fantasticas crònicas.Quiero darte las gracias por todo lo que me has enseñado.Un abrazo campeona y hasta cuando quieras.
Pensa en positiu, ara no tens escusa per a no gaudir de les moltres altres coses que hi ha més enllà de la bicicleta. Com deia la meva iaia, "no saps mai perquè passen les coses". Fins aviat.
Nika, gràcies a tú!
Ets un exemple i font de motivació.
A la espera de que es capgirin les circumstàncies actuals, seguirem atents. Mentrestant, cuidat molt i a recuperar.
Molta sort i una gran abraçada
Fins ara, Nika!
ho entenc, ànims
(seguim per mail i en els altres blocs, eh)
una abraçada gran!
Ánimos y no dejes que el tiempo te mine la moral. Segro que regresarás aún más fuerte de lo que eres.
Publica un comentari