divendres, 8 d’abril del 2011

FINS ARA ;-)


5 mesos donen per escriure moltes coses i de maneres molt diferents.

5 mesos donen per pensar en positiu, en negatiu, per esperar i desesperar.

Falta d'idees, de novetats, d'inspiració i, perquè no dir-ho, de motivació........

Estic guanyant estabilitat i una mica de to muscular al peu fent els exercicis però el dolor no desapareix, fet que no em permet pedalar. He començat amb l'acupuntura, a veure si m'ajuda.

No abandono, no ho faré mai però deixo el blog en mode pause .
No sabeu el greu que em sap.

Vull poder parlar de ciclisme en positiu, d’explicar-vos alguna rutilla i de fer-me fotos amb el casc posat..
Provo de racionalitzar tot el que no podré fer aquest any però em costa...
Havia de ser un any ple d’objectius que s’han esfumat...

Sé que m’enteneu.

Aixi que apreto aqui el Pause , no sense abans donar-vos de nou les gràcies...


A L'IVÁN

TOT ÉS MÉS FÀCIL AL TEU COSTAT

L'OSCAR


AL GUILLEM
A LA MARIONA
 A L'ÀLEX

AL MARC
AL BRUNO
AL MIQUEL

AL MIGUEL
AL JOSE

AL TXARLY

AL JORGE
AL LLUÍS
A L'AUPA!


AL CARLES

AL PERE

A L'ÒSCAR

A LA PICA
ALS DEL PEDALWEB

ALS DE LLAGOSTERA I ALS INQUIETS


AL JORDI

AL FELIX

A L'ÀLEX
A LA CLARA

ALS DEL CICLOCAT

ALS BIODIESEL

ALS DEL BICICORRIOLS

ALS ARREPLEGATS

AL PIRRI

A LA FAMLY
A LA MERCÈ
AL XAVI
AL MARC
A LA MAGDA
A LA MANOLI


I'LL BE BACK

Publicat per a les

20 comentaris:

  1. Oscarjet8 d’abril del 2011, a les 18:07

    Si t´ho demana el cap fas be...jo t´entenc.
    Ja saps que estem sempre en contacte i no et deixare !!!
    El blog....fins les grans aventures.
    ;D

    ResponElimina
  2. willis8 d’abril del 2011, a les 20:17

    Ehh,em sembla que t'entenc(ja em costa,pero crec que si),pero no llencis la tovallola,que a tots ens costa anar fent,si has de fer una pausa,molt be i endavant ...Seguire esperant les teves croniques,encara amb mes ganes !!!

    ResponElimina
  3. Jordi Marina8 d’abril del 2011, a les 21:02

    Fins aviat!!!!

    Una abraçada mooooolt forta... demà pedalaré per tu!!!

    ResponElimina
  4. Anònim8 d’abril del 2011, a les 22:06

    Ei wapa!!! Segueix el teu instint i fes el que et mani el cor...encara que el blog estigui en mode "pause" tu segueixes estant aquí... i ja saps que no et deixarem!
    Una forta abraçada!
    Marionabtt

    ResponElimina
  5. Txarly8 d’abril del 2011, a les 23:36

    No creo que tengas que dar las gracias, de todos modos se agradecen.
    Lo único importante es tú recuperación y que nos sigas dando alegrias con tus cronicas cada día. Sabes donde estamos para lo que nos necesites. Entendemos tu kit-kat.
    Desearte toda la suerte y los ánimos del mundo y sobretodo, tu pronta recuperación.
    Un abrazo Monica y hasta muy pronto.

    ResponElimina
  6. el primo Marc8 d’abril del 2011, a les 23:48

    Jo tambe t'estimo.

    ResponElimina
  7. jorgeherraez9 d’abril del 2011, a les 12:34

    Gracias a ti Nika,por darnos alegrias con tus cronicas y aventuras,ahora a recuperarse y ya habra tiempo de ponerse al dia,cuidate y recuperate bien.

    ResponElimina
  8. Carles9 d’abril del 2011, a les 17:33

    T'estarem esperant.
    Cuida't molt.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  9. Núria9 d’abril del 2011, a les 17:47

    Cuidat molt Monica, un cop mes m'has fet que m'emocioni, un petonas!!!
    estaré esperant les teves cronicas i sobre tot tu llegeis les nostres eh
    Una abraçada guapissima.

    ResponElimina
  10. Pere9 d’abril del 2011, a les 17:49

    Conserva el comandament del blog sempre amb pilas noves, així el dia que volguis apretar PLAY no hauras de buscar en el fons del calixos.

    Una abraçada.

    Pd: l'altre dia vaig veure una foto.."Ens podran treure la vida, pero mai la llibertat..!!!!

    ResponElimina
  11. Pere9 d’abril del 2011, a les 17:50

    calixos= calaixos.

    Perdó

    ResponElimina
  12. Jordi Prat9 d’abril del 2011, a les 23:41

    Cuida't, ara es el que necessites. Nosaltres t'esperarem aquí :)
    Una abrçada ben forta!

    ResponElimina
  13. carlessol@gmail.com10 d’abril del 2011, a les 20:36

    Estarem pendents del teu retorn, no desanimis. Ja veuràs com això del peu passarà i tornaràs a rodar.

    Força !!!

    ResponElimina
  14. Joan Garcia "rally"10 d’abril del 2011, a les 22:29

    Molts ànims Mo. Ja saps que per molts de nosaltres el teu blog es del que sempre ve de gust llegir.
    Recupera't que es lo principal, i no peteixis que nosaltres no marxem.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  15. Bruno10 d’abril del 2011, a les 23:46

    Entiendo tu postura Mònica.
    No dejes de luchar, que acabarás consiguiéndolo. Mientras, sabes que estamos por aquí. Muchos ánimos, y gracias a tí por todo. Sigue así.
    Un abrazo

    ResponElimina
  16. Anònim11 d’abril del 2011, a les 15:59

    Aupa Nika!!Esto, es un hasta luego.Un descanso mental.Sè que lo conseguiràs y volveremos a leer tus fantasticas crònicas.Quiero darte las gracias por todo lo que me has enseñado.Un abrazo campeona y hasta cuando quieras.

    ResponElimina
  17. Unknown12 d’abril del 2011, a les 8:37

    Pensa en positiu, ara no tens escusa per a no gaudir de les moltres altres coses que hi ha més enllà de la bicicleta. Com deia la meva iaia, "no saps mai perquè passen les coses". Fins aviat.

    ResponElimina
  18. flx12 d’abril del 2011, a les 10:19

    Nika, gràcies a tú!
    Ets un exemple i font de motivació.
    A la espera de que es capgirin les circumstàncies actuals, seguirem atents. Mentrestant, cuidat molt i a recuperar.
    Molta sort i una gran abraçada

    ResponElimina
  19. Quel16 d’abril del 2011, a les 21:42

    Fins ara, Nika!
    ho entenc, ànims
    (seguim per mail i en els altres blocs, eh)

    una abraçada gran!

    ResponElimina
  20. david malmeto19 d’abril del 2011, a les 22:24

    Ánimos y no dejes que el tiempo te mine la moral. Segro que regresarás aún más fuerte de lo que eres.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)