Sí, m'heu descobert... he pecat.
Ho havia de provar, només sentia veus que em deien: "Surt...surt...surt..." I sí, he sortit.
El Jordi (et vaig reconèixer!!) i el Lluís (no et vaig veure...) m'han descobert.
Ahir vaig sortir. Ahir vaig fer 25 km x la NII però n'hauria d'haver fet la meïtat.
El peu necessita més temps i el cap em va abandonar. Però "que no cunda el pánico". El peu m'ha parlat molt clar i, aquesta vegada, no només l'he entés sinó que també li he hagut de demanar disculpes: intentaré que no torni a passar.
Aixi que sí, he pecat i ara em toca la penitència....
M'esperaré uns dies i ho tornarem a provar, però sense emocionar-nos.
(És que em moro de ganes, óstia!!!)
Ostia , joder y me cagUen to !!!!!!
ResponEliminaLo be que t´haura sentat !
T´ho merexies! ara a seguir la linea.
Una forta abraçada campiona !!!!
;D
Yo te comprendo Nika, cuando hay tantas ganas de salir,no hay mas remedio que salir,pero siempre suave y con cabeza.Salut y animo
ResponEliminamal hecho, como penitencia y aprobechando semana santa, me rezas tres padres nuestros
ResponEliminaBueno, no es tan grave :))
ResponEliminaA veces hay que arriesgar un poquito, que si no a uno se le comen los demonios. Ahora ya sabes lo que puedes o no hacer.
Y además, seguro que por unos momentos te has sentido super bien. Ese gustito que da pecar un poquito...
Ánimo, que esto pinta bien!
Tránquila Monica que nosotros haremos como si no nos hubieramos enterado, jajaja....
ResponEliminaPor lo menos te has quitado el gusanillo (o alomejor lo que has echo a sido engordarlo aún más), de todas maneras te comprendemos perfectamente.
Ahora ya sabes que hay que ir con calma y poco a poco, que las prisas no son buenas.
Ánimo y a por todas que las montañas te esperan (pero ten paciencia).
Aupa Nika!!!Te entendemos perfectamente las ganas que tienes por salir en bici.El cuerpo humano es muy inteligente y despuès de tanto tiempo sin pedalear se resiente mas ràpido.La pròxima salida un poco mas corta.Sin prisas,pero sin pausas.Un abrazo campeona.
ResponEliminaPecadoraaaaaaa, però que bè que t'haura sentat.
ResponEliminaUn petò guapissima!!!
quan era jovenet, després d'una operació, el metge em va dir que el primer dia que agafés la bici fes uns... 7 km! jajaja
ResponEliminadevia ser algun més ;)
boníssim l'acudit del gripau xD
ja saps, ànims, tot i que em sembla que cada dia en tens més
Aiii pecadora,sort que la poma sempre es dolça,jeje.Pero quasi sempre porta castic,pero com que es un pecat benial,ja estas perdonada ...
ResponEliminaHi ha pecats i pecats.
ResponEliminaPer aquest no aniràs a l'infern, tranquil·la !!
A cuidar-se.
El pecat sempre es als ulls del que mira, així que no et preocupis ni cinc minuts, ara tres parenostres al rodillo!
ResponEliminaostres NIKA...per culpa de la meva recaiguda al genoll (maleït sillín nou) m'he desconnectat uns mesos d'internet i de la bici (per no patir) i a ciclocat veig que et donen ànims, arribo i veig que les estàs passant xungues amb un peu...
ResponEliminaet dono part del meu alè per veure si podem compartir pujades a l'autobús d'un pelotón que no hem de perdre...
que et milloris :-D
Ei tia ! Jo m´estic engreixant l´òstia per parar-te el vent , eh ?
ResponEliminaDeixa´m temps per anar a comprar un coulotte d´una talla més !