divendres, 11 de maig del 2012

NOMÉS PERDS QUAN DEIXES DE LLUITAR


Estic viva.
I sí, segueixo en la meva guerra particular, amb dies de tot....
Us poso una mica al dia, pels que encara estigueu per aquí.
Fa 7 anys em vaig sotmetre a una intervenció quirúrgica (unes artroscòpies anteriors no havien funcionat) per tal de recentrar-me les dues ròtules ja que els dolors no em permetien pedalar en condicions. 
Abans de l'operació, tenia les ròtules així :


L’operació va consistir en tallar els alerons rotulians per tal que la ròtula és pogués col·locar en el seu lloc. 





Tot va anar de fàbula i desprès de la pertinent rehabilitació, vaig poder tornar a pedalar.
La mala ubicació de les ròtules m’havien generat la tant estimada condromalàcia però durant tots aquests anys, km i bogeries sobre la bicicleta, he anat trampejant el tema i, la veritat, és que he fet el que he volgut.
Us explico aixó perquè entengueu el que em passa ara.

L'any passat em vaig fer mal al peu i aquesta lesió em va tenir apartada de l’asfalt durant uns mesos, període durant el qual la musculatura es va atrofiar.Els genolls són unes estructures que funcionen com un tot i que qualsevol coseta afecta a la resta (i més encara als que tenim biomecàniques punyeteres...).

Com sempre em passa, sóc massa impulsiva i prenc decisions sense tenir en compte les conseqüències…. Doncs això, que la vuelta al ruedo va ser una mica MASSA bèstia…. Uns dies a Puigcerdà, un mes per Vietnam sense bici, i, al tornar, 3 dies a Bagneres-de-Luchon, pujant Balés, Peyresourde, Superbagneres i Portilló en 3 dies. Olé tu, olé tu!! Allà em van començar a venir dolors als quàdriceps però Sant Ibuprofè em va permetre fer-me les fotos als cartells dels ports.

Al deixar de “dopar-me”, els dolors es van fer insuportables fins que vaig tenir la ruptura parcial del tendó.  Factors de creixement i rehabilitació diària. Esgotador.
El tendó s’ha regenerat bé però aquesta atròfia fa que el vast extern, sense l’ajuda dels alerons rotulians, hagi d’aguantar més pressió i això fa pupa i se’m queixa. Decideix inflar-se i ja tenim aquí l’altre temuda entre nosaltres… la tendinitis.
En vermell mostro les forces que tiben de la ròtula. Jo no tinc aquests alerons i qui aguanta la força és el vast extern i zona superior de la ròtula (zona que m'estic tractant i que he d'aconseguir muscular, amb permís del Sr. dolor...)


Segueixo fent propiopercepció, isomètrics, isotònics, gel, estiraments, etc….  Els fisios d’aquí quan em veuen tremolen…. Porto 2 setmanes amb un aparell de magnetoteràpia que he llogat (prescrit pel traumatòleg, of course), i em faig les meves sessions diàries i nocturnes.


No sé quan s’acabarà aquest malson però espero despertar-me algun dia. 
Pedaleu i al tanto a la carretera!!!
Salut!


20 comentaris:

  1. Hola Nika,veig que segueixes amb la teva particular lluita,anims i endavant,desde aqui no puc fe gaire cosa mes,pero tens tots els meus anims !!!!

    ResponElimina
  2. Nomes vull que et recuperis el més aviat posible...ànims desde Canet que les brevets ens esperen

    ResponElimina
  3. Quant obro el meu blog una de les primeres coses que faig es mirar el meu llistat de blogs preferits i m'interesso per veure si has actualitzat el teu blog, sempre esperant poder llegir que has tornat a agafar la Scott.Et conec poc, poquissim, tot i que ens em llegit força, peró durant tot aquest temps de silenci teu, sempre he estat convençut que no havies abandonat la lluita.
    Saps que mentres et recuperas nosaltres padalem per tu, i tu, de ben segur molt aviat pedalaras amb nosaltres.
    Fins aviat monica.

    ResponElimina
  4. Ya veras como lo conseguiras,siempre con paciencia y haciendo las cosas bien todo volvera a la normalidad, asi que Nika todavia te quedan muchos km por disfrutar somos jovenes y con muchos años por delante,muchos animos NIKA.

    ResponElimina
  5. Mai et donis per vençuda, que la batalla no serà perduda i menys quan la guerrera lluita amb més força que mai.

    Una abraçada ;-)

    Marionabtt

    ResponElimina
  6. Dieun que si dessitges alguna cosa amb totes les teves forces, al final ho aconsegueixes!!!

    Així que Nuria, poc a poc, i tornaras a pedalar!!!

    I si algun dia necessites un gregari que no tira gaire... ja saps!!!!

    Ens veiem a la carretera!!!

    ResponElimina
  7. Monika, tu eres fuerte y si has aguantado todo este tiempo, lo que viene por delante es pan comido. Paciencia, que las cosas bien echas daran su recompensa.
    Tienes todo nuestro apoyo y ya sabes donde estamos para lo que haga falta.
    Un fuerte abrazo y gracias por tenernos informados, te echabamos de menos.
    Ánimo campeona!!!

    ResponElimina
  8. Una vegada més, moltíssimes gràcies pels ànims. M'ajuden un ou !!

    ResponElimina
  9. Ara farà 3 anys, era el meu primer Remences, i seguia el teu bloc, i recordo perfectament que et vaig tenir al cantó a les primeres rampes del Coll de Canes, em va fer molta il·Lusió veure't, però no vaig gosar dir res.
    Només et desitjo que puguis tornar a pedalar, estas en el camí!!!!
    Quant ens retrobem al Remences, aparcaré la vergonya i prometo saludar-te.
    Molts ànims.

    ResponElimina
  10. Ànims i força!!!!

    Ens veiem aviat :)

    ResponElimina
  11. Desde luego que hay que ser muy fuerte para poder aguantar tanto tiempo con visitas a médicos, rehabilitaciones y tratamientos varios. Ganas e ilusión te sobran, Mònica.
    Muchos ánimos, seguro que acabarás teniendo tu recompensa.
    Un abrazo

    ResponElimina
  12. En això de lluitar no et guanya ningú!! Vinga campiona endavant que et vull sentir fent soroll molt aviat!!

    ResponElimina
  13. Aprofita aquestes llargues hores, no tot es la bici, encara que de vegades ens ho sembla.
    Cada dia surt el sol i el camí ens porte per diferens contrades.
    Nosaltres el que ara podem pedalar sempre tenim un record per a tú Monica.
    Endavant ets forta.

    ResponElimina
  14. Aupa Nika!!!me alegro de oirte otra vez.Hay que ser fuerte para salir de una lesión de este tipo y tu lo eres.Tod@s queremos que te recuperes lo antes posible.Un abrazo campeona!!!

    ResponElimina
  15. Només una paraula on hi cap tot

    ANIMS!!!

    ResponElimina
  16. Saps quina es la meva conclusió, que sortís a rodar i si et fa mal, et dons mitja volta i torna’s a casa..Al dolor potser al tindre’s sempre i si aconsegueixis conviure amb ell..Podràs torna a gaudir del que mes t'agrada..Cuidat

    ResponElimina
  17. I´m late my dear friend...
    t´escric un email millor...pero al menys has regat una mica aquest gran blog...un peto.

    ResponElimina
  18. Com sempre segueixes sent un bon exemple de lluita i força, i encara que tinguis alts i baixos, segur que podràs coronar aquest interminable i particular Galibier. Molts ànims!!!

    ResponElimina
  19. ¡¡Grande Nika!!
    Muchos ánimos y que nos veamos pronto en otra quedada de estas.

    ResponElimina
  20. Animo Nika!!!
    Seguro que en breve le das la Vuelta a la situacion, me alegro del retorno al aglomerado, te deseamos lo mejor desde .... El Lejano Pirriato!!!

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.