diumenge, 2 de setembre de 2012

Germans, preguem.....


Els dies passen volant i si estem de vacances.... encara més!! Espero que a tots i totes les que us passeu per aqui us hagin anat de fàbula. A mi ja se m'han acabat... toca pencar (un luxe avui dia) i toca apretar el botó ON de la normalitat :  horaris normals, àpats normals, rutines normals.... Buffff, quina mandra. Aixi que ànims als que comenceu a pencar i encara molts més als qui esteu buscant feina.  Segur que hi ha alguna cosa interessant esperant-vos.

Bici.... aixxxxxxxxx quin tip de patir. No es pot estimar tant aquesta maquineta... Pateixo més sense ella que sobre d'ella.... pocs ho poden entendre, segur que vosaltres sí. Estic en la fase d'agafar-la cada dos dies (sempre que puc) i ja faig sortidetes de 45-50km. Estic contenta, sobre la bici cada dia em trobo millor, vaig agafant més força a les cames i milloro en quant a resistència i velocitat, tot i que em falta un ou per recuperar. Els dolors en fred no acaben de marxar però intento angoixar-me lo just. Tinc tot un hivern per anar fent camí, i ja ho diuen... caminante no hay camino, se hace camino al andar...

 Recuperant forces

 Deixant-la impoluta

Per què no escric?? Perquè les sortides que faig són maques per mi, perque senzillament pedalo!! però pobres pel que fa al contingut. Sé que no sempre es poden fer marxes, brevets, rutes pels Pirineus, escapades al Alps.... però em sap greu posar fotos de la N-II.... va, una....

Un sol dia em vaig atrevir a deixar la costa i vaig anar cap Arenys de Munt (on em vas veure, Rally! Un altre dia avisa'm cony!!) i no estem encara per segons què.... I no és pel mal de cames de l'esforç sinó pels dolors posteriors. El que deiem... step by step.


  




A veure si puc començar a escriure amb més regularitat i fer alguna crònica amb cara i ulls. Segur que l'espera valdrà la pena.
Fins aviat !!

PD: les espelmes les vaig posar en una petita capella a Varsòvia, una per cada genoll. No sóc creient, només crec en la constància, l'esforç i la superació personal, però per si de cas funciona.... que ningú pugui dir que no ho he provat tot per poder pilotar la meva Scoot.
Salut!!!

7 comentaris:

  1. Felicitats!!
    Jo tampoc sóc creient, però si ha de ser per una espelma...

    ResponElimina
  2. Pas a pas, fent camí, de la mà de la teva Scott...i és que esteu fetes l'una per l'altra.
    Pren amb força tots aquests moments que et fan sentir bé, perquè sens dubte són els que faran que ho aconsegueixis ;-)

    Marionabtt

    ResponElimina
  3. Aixpo mateix, paciència que ens coneixem!! :)

    Petons

    ResponElimina
  4. Que bé de llegir-te companya!
    Ara només toca que les espelmes facin efecte, tot suma.

    ResponElimina
  5. Mica en mica tot va evolucionant, i perquè no posar un parell d'espelmes, oi? digues que sí! No perdis aquesta il.lusió, fent camí sempre endavant!

    ResponElimina
  6. La questió es anr en bici, sigui per la NII com pel Montseny o la Bola del Mundo. A veure si ens tornem a creuar algun dia. Salut i gassss...!

    ResponElimina
  7. Aupa Nika!!!me alegro de saber que sigues pedaleando.Poco a poco y estarás bien para la primavera.Un abrazo campeona.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.